diumenge, 27 de febrer de 2011

Corriolada improvisada

Aquest diumenge no he pogut sortir amb la resta de companys ja que he tingut que complir amb els meus deures de pare ( amb molt de gust ) per anar a veure jugar al futbol sala al meu fill Isaac.

Ho hem compensat amb la sortideta dels dissabtes que habitualment fem per preparar la de diumenge fent una corriolada amb el Miguel, que per cert, després de quasi dos mesos d’ estar al dic sec per fi torna a pujar a la bici.

Hem anat per Can Jalpí fins Can Catà de Dalt i Can Vives, el Turó del Pollastre, on hem pres un corriol que ens ha dut fins la riera de Torrentbó ( aquest corriol estava dins del recorregut de la passada Montalbike ), el Remei i tornat a Can catà de Dalt i Can Vives. Hem pujat fins l’ Hostal del Sol i baixat a la zona industrial d’ Arenys de Munt, on hem decidit canviar de banda per pujar fins la Creu de Canet per Ca l’ Amar de la Torre, Can Sala de Dalt i “corriolant” primer fins el Turó d’ en Roig i desprès fins la Creu de Canet.

Hem tornat a Arenys de Munt ara per aqui..... ara per allà..... tot improvisat.

Una sortida fantàstica on l’ única “pega” ha estat l’ hostia espectacular que m’ he fotut al corriol entre el Turó del Pollastre i la riera de Torrentbó. He sortit “volant” per caure a sobre d’ una pila de troncs i branques.... conseqüència : unes quantes contusions i contractura al canell dret..... la veritat es que he estat de sort.... em podia haver fet molt de mal !!!

En calent he pogut continuar amb la sortida, però ara, en fred, .... ESTIC FET CALDO !!!

En total hem fet uns 27 km, avui sense fotos.

Ara, a esperar la crònica dels companys de la sortida de diumenge.

Sortida del 26 de Febrer del 2.011

Xavi
BTTAMUNT

 Mapa de la ruta

dimarts, 22 de febrer de 2011

Fanguer pel Dolmen de Ca l’ Arenes, Canyamars i Ferradura

Els reis del fang !!!

COMPANYS DE FANG, UN ALTRE SORTIDA ÈPICA !!!

Ha estat molt, molt, molt potent... dura, dura, dura i amb molt, i molt, i molt de fang !!!

Hem sortit els habituals d’ aquestes últimes setmanes: en Xena, Quique, Ramón, David i jo, en Xavi per fer una “volteta” d’ allò més distreta al Corredor, el dolmen de Ca l’ Arenes, Can Bosc, Canyamars, Pedra de la Ferradura i tornada a Arenys de Munt pel Camí Amagat i Lourdes.....ESPECTACULAR!!!


En principi volíem pujar al Corredor per la Creu de Rupit però, quan hem arribat a Lourdes, ens hem deixat enganyar ( deliberadament, je,je, je.... ) pel Quique que ens ha engrescat a pujar fins el Suros d’ en Burget per Can Quel. No cal dir que ha estat durísim amb l’ afegit de la pesadesa del terreny degut a les pluges, però ho hem fet, del “tirón”, en plan campió.

 
A partir dels Suros pujada mes suau i agafant algun corriol de la zona fins el Corredor, on una densa boira no ens permetia veure més enllà de 20-30 metres.... l’ escena semblava treta d’ una pel.lícula de por !!!!

Avituallament de rigor i cap al dolmen de Ca l’ Arenes pel recorregut senyalitzat, pràcticament tot baixada amb parts molt tècniques amb tot tipus de terreny. Aquesta part, fins la cruïlla de la pista de Can Miloca, es la que mes m’agrada, no només pel que gaudeixo amb la bici, si no pel paisatge que ens envolta : una autèntica selva amb corriols que dona la sensació de que ens trobem al ben mig de la jungla de qualsevol illa d’ Indonèsia ò la selva de l’ Amazones.... bé, potser m’ he passat una mica, però l’ indret es salvatge de veritat !!!

Foto de rigor al dolmen i hem continuat per la “jungla” fins la pista de Can Miloca on hem pres la que ens ha dut a Can Bosc passant per la Font del Ferro, al GR-92 fins abans del Puig Aguilar, amb descens “suïcida”, a lo Perico Delgado a la Vuelta fins el Safareig de la Barca, a Canyamars.

Aqui ha començat l’ autèntic calvari !!! Hem pujat a la Planeta d’ en Vidal per la mateixa pista del passat Open Natura amb la diferencia de que ens hem trobat amb un fanguer que ha fet multiplicar l’ esforç per dos.... OSTRES QUIN PATIMENT, NO HI HAVIA MANERA D’ AVANÇAR, LA RODA DEL DARRERA GIRAVA I GIRAVA PERÒ PRÀCTICAMENT NO AVANÇAVEM !!!!! S’ HA FET LLARGUIIISSIIIIMMMM !!!! Jo crec que aquí hem cremat la meitat de les calories de tot el matí.

Superada la prova hem anat a buscar el GR-83 pel Pla de Fontanells fins l’ “ex” Pi de les Fontetes i, en un moment de deliri, hem decidir rematar la feina pujant a la Pedra de la Ferradura on, ja amb la mirada posada al rellotge, hem anat fins el Corral d’ en Forn i el Turó de Ca l’ Amar, on hem pres el Camí Amagat ( de pitet ) fins Lourdes.

D’ aquí a Arenys de Munt per la Riera Sobirans.

En total hem fet uns 33 km.

M’ hagués agradat detallar aquest recorregut com una ruta per que val la pena, però pràcticament el que hem fet es una barreja d’ altres que ja he publicat i no vull fer-me pesat amb explicacions i detalls repetitius. Al final hi ha els enllaços relacionats amb aquesta sortida.

Ah !!! Menció especial al Xena, que avui no se si es pensava que estava jugant a futbol, ja que ha fet dos “piscinazos”, un a Lourdes de pujada i l’ altre, aquest inevitable, en ple descens baixant a Canyamars. L’ àrbitre no ha picat i, a mes, a quedat totalment enfangat, el tiu !!!

Sortida del 20 de Febrer del 2.011
BTTAMUNT

Enllaços:

Mapa de la ruta 


dimecres, 16 de febrer de 2011

Olzinelles a contrarellotge

Bassa del Garrell
Quina sortida més bona la d’ aquesta setmana !!! ( una més )

En Xena, Kike, Ramón Vilà, Ramón Artigas, David i jo, en Xavi hem sortit amb l’ intenció d’ arribar fins ben bé a tocar Sant Celoni, fet que s’ ha aconseguit, però no exactament com teníem previst.

Pont de l' Aranyal
Hem anat a Olzinelles pel mateix recorregut del passat 9 de Gener, quan vam anar a la Bassa del Garrell, fins Ca l’ Agustí ( ruta 23 ), i a partir d’ aquí hem seguit la ruta senyalitzada que va de banda a banda de la vall amb l’ idea d’ arribar fins Cal Draper i tornar per Sant Esteve d’ Olzinelles, fet que no hem aconseguit ja que part del personal tenia hora de caducitat.... de fet, degut a això, des del primer moment s’ ha anat a un ritme més ràpid de l’ habitual.

A l’ alçada dels Quatre Camins hem decidit atallar fins Ca l’ Alzina Vell ja que vèiem que no hi havia temps de fer tot el recorregut circular, però encara així, un error a l’ hora de prendre un desviament que ens tenia que dur a Vallgorguina ens ha fet tornar pràcticament a Sant Celoni, just al costat del peatge de l’ autopista.

Pont de l' Aranyal
A partir d’ aquí, carretera cap a Vallgorguina amb el Kike, tot potència, tirant del grup a ritme de contrarellotge. El desgast, entre que ja d’ entrada anàvem més ràpid i, de propina, la contrarellotge, ha estat important.

A Vallgorguina ens hem separat, per una banda en Xena, en Kike, en Ramón Vilà i en Ramón Artigas han seguit fins Arenys de Munt per carretera, i en David i jo hem pres el camí de Can Plana de Dalt per tornar a Arenys de Munt per la Casanova d’ en Pibernat, Can Quel i Lourdes.

Dir-vos que la pujada pel camí de Can Plana fins el GR-83, degut al cansament, ha estat molt dura, fins el punt que he tingut que aturar-me per posar-me els quàdriceps a lloc.


En total hem fet uns 40 km.

La meva màquina als platans de Can Valls
En Ramón Vilà, en Ramón Artigas i en Kike
Platans de Can Valls
En Ramón gaudint del paisatge
En David, sobrat
Olzinelles, a prop del pont de Ca l'Alzina
Queda pendent fer el recorregut circular complert.

Sortida del 13 de Febrer del 2.011
BTTAMUNT

Mapa de la ruta

dijous, 10 de febrer de 2011

Ja som al Facebook !!!


Des d’ ahir ja som al Facebook.

Els que em coneixeu sabeu que la màquina de fotos i jo som inseparables i trobo que aquesta eina es fantàstica per poder compartir les fotos de cada sortida. Quan publico al blog sempre es una selecció i la meva intenció es penjar un àlbum de cada sortida, amb totes les que faci, per que podeu baixar-vos les que vulgueu.

També pot ser una bona manera de poder coordinar-nos entre nosaltres a l’ hora de preparar les sortides, com horaris, propostes de recorreguts, qui serem...... i, es clar, el “catxondeix” habitual.

No m’ agradaria que pel fet de poder comunicar-nos pel Facebook deixem de fer els comentaris habituals al blog. Crec que les particularitats de cada sortida les hem de seguir comentant com fins ara, al blog. Ja veieu que, encara que soc una mica “paleto” en aquests temes, estic fent canvis i actualitzant-lo per que sigui lo més atractiu possible.

Trobareu l' enllaç al final de la columna de la dreta.

Xavi
BTTAMUNT

dilluns, 7 de febrer de 2011

Crònica d’ una escalada èpica

Els herois al Turó Gros

Qui de nosaltres no s'ha immaginat alguna vegada, mentre veiem per la tele l'etapa regna del Tour, estar allà, muntat en una bicicleta, patint al costat dels Indurain, Amstrong, Pantani i companyia mentre una marea humana apostada a costat i costat de la carretera ens animava a continuar pujant i pujant fins al cim dels mítics Alpe d' Huez ò el Tourmalet ?...ò pujant als Llacs de Covadonga, en mig d’ una densa boira, pedalant amb la companyia dels cavalls a la Vuelta ?....

Dons aquesta sensació ens la tenim que continuar immaginant per que NO!!!, encara que la sortida d’ avui ha estat BESTIAL, no es el mateix.... JUA, JUA, JUAAA!!!!!!  Això si, ens hem fet un fart de pujar, i pujar, i pujar sense descans, des de la primera rampa a l’ última, sense llocs planers on prendre un descans, sense possibilitat de dosificar-nos en cap moment...... HA ESTAT ÈPIC!!!!!

Tot a començat a 2/4 de 8 del matí, com cada diumenge. El compte enrera s’ ha acabat. Ha arribat l’ hora de que els Cargols de BTTAMUNT agafem les nostres montures per assolir un nou repte : CONQUERIR EL TURÓ GROS, EL PUNT MES ALT NO NOMÈS DEL MONTNEGRE, SI NO DE TOTA LA SERRALADA LITORAL.... de fet ja hi hem anat un bon grapat de cops, però així sona mes bé...

Som en David, en Kike, en Pep, en Ramón, en Ramón Artigas i jo, en Xavi. Decidim anar per feina i anem per carretera fins Sant Iscle on prenem el GR-5 per pujar, sense presses però sense pauses, a Can Vives de La Cortada. Personalment, després de passar una setmana complicada per culpa d’ un virus estomacal ( no cal entrar en mes detalls ), em trobo dèbil i la pujada s’ em fa dura, però això no m’ impedeix seguir, des de la cua del grup, pujant a un ritme constant, animat pel fet de que poc a poc em vaig trobant millor.

De camí a Can Vives de la Cortada

En Kike i en Pep van al davant, obrint pas i marcant ritme. Els “Ramones”, que no tenen res que veure amb el grup “punk” dels anys 80, van al ritme que volen, molt sobrats i, en David, que des de que té màquina nova s’ ha tornat un “ANIMAL”, gira el cap de tant en tant per veure on soc i afluixa el ritme quan em despenjo del grup.










Els Tres Turons i el Corredor des de Can vives de la Cortada

Menció especial al Pep que, quan hem arribat a Can Vives de la Cortada, s’ ha donat compte de que anava amb la roda del davant totalment frenada....QUINS COLLONS EL TIU !!!, jo crec que ho ha fet expressament per poder anar al mateix ritme que la resta.










En David amb la màquina nova i a la dreta en Kike, en Ramón Artigas i en Pep arreclant la roda frenada.

Solventat el problema, continuem pujant, i pujant, i pujant..... sense descans, sense treva fins Fontmontnegre, on continuem pujant, i pujant, i pujant.

Estem molt a prop de l’ objectiu, a l’ últim encreuament abans d’ arribar-hi i ens preparem per assaltar el cim, apretem els caixals i cop de pedal darrera cop de pedal fem l’ últim esforç, tenim la torre de guaita a la vista i......... HO ACONSEGUIM, SOM A DALT, JA NO ES POT PUJAR MES !!!!!!!!!!!

Ja no es pot pujar mes ?........ Donç si, queda un últim pas, ANAR A DALT DE LA TORRE DE GUAITA !!! a peu, es clar.

En David fent de les seves!!!

Hi anem en David i jo i, només arribar a dalt, ens quedem clavats: QUINA MERAVELLA, ENS QUEDEM SENSE PARAULES, NO HI HA RES QUE PUGUI EXPLICAR EL QUE VEIEM !!!!!!!

QUINES VISTES MES FANTÀSTIQUES.... MONTSERRAT, EL PLÀ DE LA CALMA, EL TURÓ DEL HOME, EL PIRINEU BEN ENFARINAT, TOTA LA SERRALADA LITORAL........ BRUTAL !!!!!!










Animem a la resta del grup a que pugi per compartir aquest moment. Ens pregunten: Val la pena ?....SI VAL LA PENA?, SI VAL LA PENAAA ???? Tot el patiment de la pujada ha quedat compensat amb els deu minuts que hem gaudit d’ aquesta meravella!!!

En Kike puja i les seves exclamacions donen a entendre que te les mateixes sensacions que nosaltres.

Bé, després del clímax total toca tornar a tocar de peus a terra i pensar en la tornada.

A partir d’ ara pràcticament tot el recorregut es de baixada, com un premi per haver aconseguit la gran fita.


Qui conegui el Montnegre ja sap el que signifiquen els corriols de la zona : pendents fortes amb força pedres, xaragalls, basses i fang..... una autèntica selva. En Ramón gaudeix del moment de manera especial, no en va es el “Rei de la Jungla”.

Tornem pel Coll de Basses on agafem el temible GR-5 un petit tram per desviar-nos, a pocs metres, per un corriol molt tècnic que ens du a Can Camps, masia situada per sobre de Cal Paraire, al GR-83.

En Kike,gaudint del paisatge
Dir que just al trobar el GR, quan ja havia passat tot risc de contratemps, en David s’ ha fotut una hòstia d’ allò mes espectacular allà on mes confiats anàvem. Lo mes increïble es que li ha agafat un atac de riure quan, si em passa a mi, segurament m’ han d’ ingressar a l’ hospital amb fractures múltiples !!!!

Agafem el GR-83 per tornar a Arenys de Munt i, astutament, li donem al Ramón carta blanca per que esculli el camí de tornada sabent que ens durà per algun corriol encara desconegut per la resta.... i així ha estat. Després de fer una volteta pels corriols del voltant del menhir, al costat del Pla de les Bruixes, hem baixat per un de nou molt i molt divertit que ens ha dut just per sobre de Ca l’ Arquer.

D’ aquí a la carretera de Sant Iscle i cap a casa, amb la ment encara dalt de la torre de guaita i pensant amb lo privilegiats que som de poder gaudir de llocs tan fantàstics tant a prop de casa.... ESTEM AL ROVELL DE L’ OU !!!!!!!!

En total hem fet uns 28 km.

El Montseny

Al fons, Montserrat


 


El Montnegre de Llevant


Al fons, el Pirineu enfarinat












Fontmontnegre, Sant Iscle, Arenys de Munt i Arenys de Mar

Sortida del 6 de Febrer del 2.011

Aquest recorregut el tinc pendent de publicar en detall com a ruta, ja que l’ espectacularitat i varietat que té ho mereix.

BTTAMUNT

 Mapa de la ruta