Un tomb per Can Jalpí amb els Jabalí Bikers

Punt de trobada, la Creu de Canet

Ja fa força dies que intentàvem fer una sortida pels corriols de Can Jalpí amb els Jabalí Bikers... i aquest diumenge ho hem aconseguit i, encara que aquests dies es complicat degut a les vacances, ens hem aplegat un bon grapat de penya, sis Jabalís, en Jordi, Victor, Dani C., Dani V., Oscar i Andrés, tres “Cargols”, en Xena, Ramón i Xavi, i un “independent”, en Carles.

Can Jalpí, al Jalpi Aventura

Dir que dels deu que hem començat, entre lesionats i compromisos, hem acabat la sortida cinc... bé, pot semblar que ha estat una sortida dura que ha anat perdent efectius, però no, realment ha estat tot el contrari, molt tranquila, amb ganes de passar-ho bé, per part nostre amb moltes ganes d’ ensenyar Can Jalpí i els voltants, on es pot fer una bona corriolada en un espai relativament reduït... 

Es difícil donar explicacions de per on hem anat, avui no ho faré amb detall... fins i tot a mi mateix em costa recordar totes les ziga-zagues que hem arribat a fer per Can Jalpí. 

Cop de teatre... punxada d' en Xena

Menció especial al Ramón, que des d’ el primer moment ha fet una demostració de coneixement del terreny fora de qualsevol dubte, inclús a mí, que es una zona per on vaig habitualment... UN CRACK !!!

Això es la jungla !!!

Hem sortit plegats de la Creu de Canet, punt de trobada intermig escollit per trobar-nos. Aquí hem tingut la primera baixa... en Dani C., amb problemes a l’ esquena, ha tingut que girar cua... es tracte de passar-ho bé, no de patir... Dani, espero que et milloris lo abans possible, igual que l’ Oscar, que amb problemes al genoll, també ens ha deixat després de fer una primera tongada de corriols per Can Jalpi... igualment espero que et milloris ben aviat. En Víctor l’ ha acompanyat. Després també ens han deixat, aquest cop per compromisos familiars, en Carles i en Xena... 

Far de Can Jalpí... aixecant roda !!!

Després de voltar per Can Jalpí, amb punxada inclosa d’ en Xena, hem pujat al Turó del Pollastre on hem pres una sèrie de corriols i camins que ens han dut al Remei i Caldetes, on hem fet una aturada per fer un glop a les aigües termals, a 38,5º... llàstima no haver pogut pujar a la Torre dels Encantats, les vistes son fantàstiques.

 

Aigües termals de Caldetes

Tornada a Arenys de Munt un altre cop pel Remei, Can Vives i Can Jalpí, on hem fet un últim tomb per la zona del llac abans de pujar al poble.

En Ramón i jo ens hi hem quedat i els companys Jabalís han tornat a Sant Cebrià per la carretera de Sant Iscle.

Ha estat una bona sortida, on lo principal no han estat ni els kilòmetres, ni velocitats mitges, ni res de l’ estil... lo principal ha estat poder sortir plegats Jabalí Bikers i Bttamunt, dos grups amb sintonia i ganes de passar-ho bé... HA ESTAT UN PLAER RODAR PLEGATS PER AQUESTS CAMINS !!! ... hi hauran més....

Els "supervivents": Ramón, Andrés, Jordi, Dani V. i jo (algú tenia que tirar la foto)... semble que estem al pati d' una presó !!!... on es la muntanya ???

Les fotos de la zona de Can Jalpí , entre que el cel estava encapotat i els arbres no deixaven passar la llum ( a part de que a la meva màquina li toca jubilar-se ), han sortit una mica mogudes... properament estrena de nova màquina...

Aproximadament hem fet uns 30-32 km ( no ho se amb exactitud, he tingut problemes amb el compta kilòmetres ).

Sortida del 24 de juliol del 2011

BTTAMUNT

Mapa de la ruta... més ò menys. No he marcat tots els corriols de Can Jalpí per que no caben !!!

Sortida diumenge amb els Jabali Bikers !!!

Anirem sense presses, a gaudir, no com aquest tiu !!!

Companys, aquest diumenge fem una sortideta conjunta amb els Jabalí Bikers.... JA ERA HORA, MIRA QUE PORTEM TEMPS INTENTANT ORGANITZAR-NE UNA, COLLONS !!!

Hem quedat a les 7,30 a la Creu de Canet, un lloc intermig entre Arenys de Munt i Sant Cebrià, i l' idea, encara que segurament acabarem improvisant, es fer quatre corriols de la zona de camí a Can Jalpí, on farem una mica de circuit ( Can Jalpi, Remei, Torrentbó... i lo que vagi sortint ).

Ja se que amb el tema de les vacances la majoria del personal no hi es, però els que siguem mirem de ser puntuals a les 7 al punt de trobada per poder estar a les 7,30 a la Creu.

Xavi
BTTAMUNT

El Rocatell

El Rocatell

Aquest diumenge, fent cas a la recomanació que ens van fer els companys GINETAS BIKERS, hem anat fins el Rocatell... i ha valgut la pena... quin lloc més fantàstic, amb vistes meravelloses.

Punt i a part el pas per Can Caselles, com dirien en David ò en Ramón, una masia amb un àurea mística on dona la sensació que el temps s’ hagi aturat segles enrere... que lluny i apartat sembla que estigui i realment que a prop que ho tenim !!!

Els veterans de BTTAMUNT, al complert

A més, avui hem estat de enhorabona, ja que després de molts mesos, el Miguel s’ ha animat i hem pogut sortir plegats els “veterans” de BTTAMUNT al complert, en David, Xena, Miguel, Ramón i jo, en Xavi.

El Rocatell queda una mica allunyat del nostre punt de sortida a Arenys de Munt, per això, sense saber el tipus de terreny que ens trobaríem entre Horsavinyà i la riera de Fuirosos, hem decidit anar per carretera fins Sant Iscle on hem pres el GR-5 cap el Montnegre, desviat a la dreta passat Can Bosc per anar al Turó d’ en Vendrell pujant pel torrent de la Casanova i passat per Can Pera, tot just després de travessar la carretera que puja a l’ urbanització Fontmontnegre.

En plena escalada

Al Turó d’ en Vendrell ens trobem amb la pista que puja de Can Ginebre i que prenem habitualment quan anem al Turó Gros ò Santa Maria del Montnegre i que ens du al Coll d’ en Cona, però aquest cop prendrem una variant on per referències sembla que, encara que es llarga i dura, les pendents no son tant fortes com la pista que du directament al Coll d’ en Cona.

Més ò menys 500-600 metres passat Ca l’ Alomar prenem aquesta via a mà dreta i si, les pendents sembla que no son tant fortes, tret de 500 metres fortíssims, però son tres km de pujada sense parar, sense pràcticament llocs on poder dosificar-nos... però pugem a bon ritme.

Arribem a dalt, a l’ alçada del Turó de la Grimola, ben a prop del Coll d’ en Cona, però anem a la dreta, al Coll de Can Benet on fem una primera aturada a l’ Esplai... fa molta xafogor, es sua molt i necessitem provisions d’ aigua.

Can Benet Vives

De Can Benet fins just abans d’ Horsavinyà, pugem al Coll de Palomeres i prenem el camí de l’ esquerra cap a Sant Llop més ò menys 1 km, tot per pista planera i sense cap mena de complicació amb vistes i un entorn magnífic, només trencat pel mal gust del propietari d’ una casa abans d’ arribar a Sant Llop que ha enrajolat la façana amb tots els restes que deu haver trobat a alguna deixalleria... un pupurri tuti-colori fet amb molt, molt mal gust !!!

Can Caselles, una meravella !!!

Arribant a Sant Llop trobem un revolt molt tancat a la dreta i un camí tot just davant nostre. El prenem i a 600 metres hi ha un altre camí, barrat per que no passin cotxes, que ens du a Can Caselles.

Que podem dir d’ aquest indret ? la nostra intenció era anar d’ una tirada fins el Rocatell, però quan ens hem trobat aquesta masia, amb aquest entorn... el safareig amb els nenúfers... el silenci només trencat pels ocells i el pas del vent entre els arbres... la sensació de que el temps s’ ha aturat..., hem pres l’ única decisió possible, aturar-nos una estona i gaudir-ne... només per viure aquestes sensacions ha valgut la pena vindre fins aquí !!!

Quina tranquilitat !!!

Hem de tornar al mon real, encara no hem assolit l’ objectiu del dia i, encara que el ritme fins ara ha estat alt, no ens podem encantar més i hem de seguir... el Rocatell està a tocar, a escassos 500-600 metres i... segona sorpresa del dia... quan hi arribem només podem fer que exclamar i renegar d’ admiració... QUINES VISTES MES EXTRAORDINARIES !!! xapó als companys Ginetas Bikers per recomanar-nos aquest lloc, no apte per a gent amb vertigen... realment, si es vol saber la sensació que te un ocell volant pel mig de la natura, aquest es un bon indret per fer-se una idea, i si no, preguntar-li al Ramón... no cal donar gaires explicacions, les imatges parlen per si soles.

En Ramón, el Rei de la Jungla convertit en aguila...

 Vistes des del Rocatell

Gaudim de l’ indret i coincidim amb una parella d’ avis molt agradable amb qui xarrem una estona, coneixen força bé el lloc.

Bé, la companyia es grata però hem de continuar, ara toca baixar a la riera de Fuirosos per un tram d’ uns 4,5 km on s’ ha d’ anar en compte, hi ha llocs on la pendent es molt forta i la pista està seca... les derrapades es succeeixen una darrera l’ altre i hi ha perill de caiguda... i aquesta arriba, en David fa un recte però frena i aconsegueix evitar el desastre, però darrera seu en Xena no frena a temps i cau lliscant... conseqüència, un fort cop a l’ esquena al picar amb una arrel, però tot queda en un ensurt.

L' ensurt del dia, en Xena s' ha fotut una "nata"

Som a la riera de Fuirosos i anem a buscar la pista que hem pres altres cops quan hem anat al pantà de la Brinxa ò al Crous i que ens ha de dur a Sant Martí del Montnegre per 4,5 km, ara de pujada. Aquest tram, ja ho he comentat altres cops, ens agrada moltíssim, la pendent no es gaire exigent, hi ha vistes fantàstiques i et permet anar pujant fent-la petar amb els companys.

Baixant a la riera de Fuirosos, davant Can Preses i el Turó Gros

Abans d’ arribar a Sant Martí, aturada al Pla d’ en Toni, on hi ha un cobert on creiem que algun grup de caçadors deu anar a fer alguna costellada de tant en tant...

A Sant Martí del Montnegre un altre aturada per omplir els bidons... hem tingut sort durant la sortida, ja que el sol ha sortit a estones, però la xafogor s’ ha fet notar i ens hem quedat sense aigua.

En Miguel i en David, travessant la riera de Fuirosos

Ja no ens aturem més, hem portat un bon ritme tot el matí però, per variar, el temps s’ ens tira al damunt... la familia espera per anar a la platja... augmentem el ritme de pedalada, el tram de Sant Martí del Montnegre fins Arenys de Munt ens el coneixem de memòria i no hi ha d’ haver sorpreses.

Seguim el recorregut clàssic pel GR-83 passant per la Creu d’ en Ginestar, Coll de Can Poliva, descens a tomba oberta a Cal Paraire i el Coll Senís, amb puntes de velocitat de 52-53 km/h... esgarrifós !!!, Pla de les Bruixes, Menhir de la Carena del Suro Gros i Collsacreu, on deixem el GR-83 per baixar a Lourdes per Can Colomer, on comença a ploure lleugerament, també a velocitat més alta de lo recomanable.

Pla d' en Toni

De Lourdes a Arenys de Munt per la Riera Sobirans, on en Ramón, Miguel i jo en hi hem quedat i en Xena i David han baixat a Arenys de Mar.

En total hem fet uns 49 km per un recorregut on, a diferència d’ aquestes últimes setmanes, tot ha estat per pistes, amb fortes pendents tant de pujada com de baixada, per uns indrets impressionants, gaudint de la natura i per rodar, rodar i rodar !!!

Aquesta es de les que recordarem i repetirem.

Aquí van quatre fotos més de la sortida

En Ramón i en David... només falta la "birreta"

A Can Caselles... quines cares de satisfacció !!!

Continuem ò ens quedem a viure ???

El Rocatell

"Àguila" Ramón

El Rocatell... impressionant... hi tornarem !!!

Quina cara de satisfacció... en Ramón s' ho està passant d' allò més bé !!!

Sortida del 17 de juliol del 2.011
BTTAMUNT

Mapa de la ruta

Rocs de Sant Magí i els Tres Turons

En Joan, al Turó d' en Mora

Aquesta setmana, sense voler, hem descobert un indret nou per nosaltres, espectacular i, lo més sorprenent, en un lloc força accessible on no ens pensàvem trobar aquest paisatge : els Rocs de Sant Magí i l’ entorn del Turó d’ en Mora, just per sobre de l’ urbanització Supermaresme.

Dels habituals només érem en Ramón Vilà i jo, ja que en Xena i en David, en el marc de les festes d’ Arenys de Mar, han participat a la “ Ironman” amb les respectives famílies... o sigui, la gincama popular que s’ organitza cada any.... em reservo alguna foto de l’ esdeveniment per si algun dia s’ ha de fer xantatge a algú... ah, aahhh, aaaaahhhhhh !!!!

Can Guix

Tornant a la sortida, després d’ un any sense donar cap senyal, s’ ens ha unit en Joan Garcia i, sense tenir res programat, improvisant sobre la marxa, hem pujat al far de Can Jalpí, l’ Hostal de Sol, Can Vives i el Turó del Pollastre ( hem començat fort ) des d’ on hem pres, a l’ esquerra,  un corriol força divertit que ens ha dut a Can Guix i baixada a la riera de Torrentbó.

Turó d' en Mora

Tombem a l’ esquerra, de pujada fins la carretera de Mata i, a uns 700-800 metres direcció Mataró anem a la dreta, un altre cop de pujada, per un corriol que ens ha dut fins el tallafoc més ò menys a l’ alçada de la Plana d’ en Rata.

No parem de pujar, i pel tallafoc amb força pendent, però encara es aviat, el sol no apreta i tenim bones sensacions. Durant tot el recorregut en Ramón marca el ritme, es el Rei de la Jungla i coneix l’ entorn, sabem que anem per on anem segur que serà força distret.

En Ramón i en Joan, fent posturetes

Deixem el tallafoc darrera i, sempre pujant, passem pel Pins d’ en Pera, el Turó d’ en Bosc i el Turó d’ en Mora, a la part alta de l’ urbanització Supermaresme on s’ ens acaba el camí. Estudiem totes les possibilitats i decidim tornar per on hem vingut uns pocs metres per desviar-nos a l’ esquerra per un corriol on hem tingut la primera sorpresa del dia : un bosc força tancat amb una gran quantitat de roques de totes les formes i mides... ESPECTACULAR !!!

Espectacular, "pedruscus" per tot arreu

Fem una primera aturada per reposar forces... no portem GPS per saber el desnivell acumulat que portem, però des de que hem sortit d’ Arenys de Munt, tret del descens a la riera de Torrentbó, no hem parat de pujar, pujar i pujar... i de pas gaudim d’ aquest entorn tan salvatge i fantàstic.

Xavi, Joan i Ramón... i la pedra amb cara de E.T.

Continuem corriolant entre les pedres i, després de fer unes quantes voltes sense saber ben bé on anem a parar, tornem a la pista principal, tornem a pujar cap el Turó d’ en Mora però abans d’ arribar-hi ens desviem a l’ esquerra per un corriol senyalitzat amb fites grogues i blanques com a camí de petit recorregut.

S’ ha acabat pujar per una estona, ara toca baixar. Seguim la pista senyalitzada fins l’ urbanització Supermaresme on ens trobem l’ altre sorpresa del dia : els Rocs de Sant Magí, jaciment arqueològic del neolític molt ben conservat i cuidat... com es possible que no hi haguem vingut mai ???...

 

Continuem per la pista senyalitzada, ara sempre de baixada, passem pels Onze Pins on tombem a la dreta, baixem a la riera de Can Cabot de Munt, a l’ alçada de l’ hípica i tombem a l’ esquerra, uns 200-300 metres, per pujar per Santa Mònica, un tram que ens agrada molt per que es puja, puja i puja, però amb molta suavitat, a un bon ritme i per un entorn fantàstic.

 

Rocs de Sant Magí

Arribem al Coll Pallarès, on en Ramón ens te preparada una sorpresa... una “ Ramonada “, que no es altre que baixar fins el veïnat de Rimbles per un corriol força tècnic i, es clar, pel ben mig de la jungla. Evidentment el deixem fer, nosaltres gaudim tant com ell del terreny... no detallo per on vam anar per que no ting ni idea...

En Ramón, explorant el terreny

Ja a Rimbles decidim prendre el camí de tornada pujant per la Corbata ( UFF !!! ) a la Plana de Can Vallalta i d’ aquí al GR-83 a l’ alçada del Pi de les Fontetes (ex-pi ).

Pujant la Corbata

Plana de Can Vallalta

Anem cap a la Creu de Rupit i, tot just abans d’ arribar-hi... una mirada als companys i deixo anar... una Ferradureta ?... encara no he acabat de dir-ho i en Ramón i en Joan ja tomben a la dreta per enfilar-nos a les rampes curtes, però duríssimes que porten a la Pedra de la Ferradura... però no hi arribem... en Ramón ens en té un altre de preparada... a mig camí ens desviem a l’ esquerra per un corriol, de forta pendent de pujada, fins dalt del Turó del Mig... més jungla...

Corriolant pel Turó del Mig

No sabria explicar exactament per on hem passat, el mapa es orientatiu, però el que se es que hem anat a parar al camí que va de la Creu de Rupit al Corral d’ en Forn, que anant direcció Corral, abans d’ arribar-hi ens hem tornat a desviar a l’ esquerra per prendre un altre corriol que ens ha dut a un altre corriol... ostres, quin enredo !!!... jo que se, hem anat a parar al camí de la Creu de Rupit a Lourdes i de Lourdes a Arenys de Munt, i ja està, que  m’ està agafant mal de cap !!!...

Turó del Mig... al ben mig de la jungla

En total han estat uns 35 km per un recorregut amb molt desnivell, sorprenent la zona dels Rocs de Sant Magí i no menys sorprenent el tomb pel Turó del Mig i els voltants... una autèntica jungla.

Sortida del 10 de juliol del 2.011

BTTAMUNT



Mapa de la ruta... orientatiu en alguns punts