dimecres, 29 de gener del 2014

2014: una odisea del Montalt ( Montaltbike 2014 )

Hem patit, però ho hem aconseguit !!!
Ja feia un parell d’ anys que, arribades aquestes dates, s’ em passava pel cap anar a fer aquesta clàssica pedalada que organitzen els nostres veïns Xurribikers a Sant Vicenç de Montalt, però no m’ acabava de decidir... te fama ben merescuda tant pels recorreguts fantàstics ben plens de corriols i camins força tècnics, com per l’ exigència a nivell físic que es requereix.

Aquest any, animat pel Gabriel que la fa cada any, per fi m’ he decidit a anar-hi... i collons, realment tot el que m’ havien comentat era cert... quin recorregut més bo, espectacular... corriols amunt i avall boníssims, camins força tècnics, fortes rampes... sense descans en cap moment... duríssima de debò !!!

Del grup, en Gabriel i jo, estrenant el nou maillot d’ hivern de Bttamunt... a lluir colors i deixar el pavelló lo més alt possible, amb l’ objectiu d’ anar a passar-ho bé i sense presses, i així ha estat, encara que amb més patiment del previst.

Ja a la sortida ens hem posicionat a la cua per no entrar en guerres que no ens convenen, i a més, sabem que la primera part del recorregut es molt dur i ens ho volem prendre amb calma... un curt tomb per Sant Vicenç abans de pujar al Castell de l’ Oliver, riera de Torrentbó, Caldetes, el Remei, tot per camins sense cap complicació, per escalfar i estirar el grup... fins que tornem un altre cop al Castell de l’ Oliver, on comença la part dura, un seguit de rampes i corriols de pujada, combinat amb altres de baixada força tècnics, sense treva i descans possible... un bon trencacames !!!

Així, a cop de ronyó, corriolant sense parar, anem amunt cap els Tres Turons, la part alta de Torrentbò, Corral d’ en Forn i a tocar amb la Creu de Rupit passant pel camí d’ en Santi i Can Cintet de Rupit... que bé ens ho estem passant, el recorregut es molt dur, però els corriols força distrets.

Un bon record per una gran pedalada
Anem cap a la Casanova d’ en Pibernat, font de la Figuerassa i escalada per la Serra de les Mules  on... cop de teatre !!!... inesperadament, quan creia que em trobava millor, clavada de quàdriceps... i tot just portem 20 km !!!  Estiraments i canvi de tàctica a partir d’ aquí, ara l’ objectiu es acabar sigui com sigui i el plat petit es el protagonista a la més mínima pujada. En Gabriel, encara que més sencer, també comença a tindre signes de cansament... per sort arribem a l’ avituallament del Corredor on arrasem amb tot i descansem un moment abans de seguir, de baixada, cap a Ca l’ Arenes i el camí que passa per sota dels Misteris fins els Suros d’ en Burget per l’ única part rodadora del recorregut i que ens permet recuperar-nos una mica.

Anem cap a la Creu de Rupit passant per uns corriols molt bons que no coneixíem, i això que aquest es el nostre territori, escalem cap a la Pedra de la Ferradura i corriolem pel Montalt, on realment ho començo a passar malament, no només amb els quàdiceps, si no que a més se m’ enrampen els bessons... m’ he d’ aturar, les cames em diuen “prou”, i penso: “no arribo” però estem a la part alta del Montalt i en un moment ò altre hem de baixar, i per tant, podré recuperar... i així ha estat, baixem cap a la hípica de Llavaneres per una sèrie de camins i corriols boníssims abans de fer les últimes rampes del dia, ja amb la reserva totalment esgotada, pujant a la part alta de l’ urbanització Supermaresme, als Rocs de Sant Magí. Per sort a mitja pujada hi ha l’ últim avituallament i ens permet prendre forces per l’ escalada final.

A partir d’ aquí, la cirereta del pastís... ha valgut la pena el patiment sofert només per fer el tram final. Ha estat com la traca final d’ un castell de focs... descens per tres kilòmetres de corriols increïbles passant pel mig del bosc, entre les pedres, rels, talussos, xaragalls, tot molt net i preparat que ens ha permès baixar a alta velocitat... adrenalina pura !!!

... i d’ aquí a l’ arribada, on després de quasi 44 km, 1536 metres de desnivell, pendent mitja de més del 8% i un bon grapat de rampes i engarrotament de quàdriceps, hem pogut gaudir d’ una bona botifarra, obsequis i la satisfacció d’ haver complert amb l’ objectiu. Ha estat una gran pedalada, dura, dura, dura...






















Track de la sortida publicat al Wikiloc i Cicloide:


Pedalada del 26 de gener del 2014

BTTAMUNT

dijous, 23 de gener del 2014

Pluja i fang

En dies així es veu on estan els malalts de Btt !!!
Diumenge de pluja i fang... amb lo atípic que està sent aquest hivern ja no sabíem lo feixuc que era una sortida amb aquestes condicions.

Dissabte plovent fins ben entrada la matinada de diumenge feia perillar la sortida, però al final el temps, al menys a primera hora, s’ ha arreglat i al punt de trobada uns quant malalts de Btt: en Ramón, David J., Gabriel, Pep, Joan Garcia i jo, amb força ganes de pedalar, però conscients de que en qualsevol moment pot caure un xàfec, pel que decidim fer un recorregut sense allunyar-nos gaire d’ Arenys de Munt.

Pujant cap a la Font de l' Aulet
Con que el més probable es que la sortida serà més curta de l’ habitual, l’ endurim d’ entrada pujant al pla de les Bruixes per Ca l’ Arquer i la Font de l’ Aulet, acumulant desnivell ja d’ entrada. A dalt decidim baixar a Vallgorguina pel camí de Can Carcasses, on per cert m’ he fotut una nata d’ allò més còmica al quedar-me la roda del davant clavada en un xaragall fent una bona tombarella, per sort sense cap conseqüència, i fer els camins i corriols tant bons entre Vallgorguina i Olzinelles de la passada pedalada de Sant Celoni, i que tant ens va agradar a mi i al Ramón quan vam anar-hi ara no fa gaire.

Can Carcassés, espai amb bones vistes al Montseny
... Al menys aquesta era l’ intenció, però pujant per la pista d’ Olzinelles, a l’ alçada de Can Xic Nanes comença a caure una pluja fina, de les que no molesten però que et deixen xop en un no res, pel que, després de l’ aturada de rigor per avituallar-nos ( plogui, nevi o faci el temps que faci això si que no pot faltar ) creiem que el millor es saltar-nos part del recorregut previst i prendre el camí de tornada, pel que baixem cap a la riera del Coll Senís pel “camí de la guineu” ( l’ he batejat amb aquest nom per que a mitja baixada se m’ ha creuat una ben bé al davant, bestiola que no havia vist mai ).

Fem les potents rampes cap del Coll Senís, Collsacreu i Lourdes pel camí de la cadena on, sense proposar-nos, el grup s’ escampa, cadascun baixant per un lloc diferent... en Ramón pels antics corriols que preníem abans de que passessin les màquines, en Gabriel i David J. segueixen pel camí principal, i en Pep, Joan Garcia i jo ens “ensigalem” a mitja baixada per investigar un altre camí, força brut, que ens deixa a la part baixa.... acabem reagrupant-nos a l’ entrada d’ Arenys de Munt.

Darrera del fang hi ha en Ramón
Bé, no ha estat una gran sortida, però en dies així lo important es poder sortir i matar el cuc. Encara que només hem fet uns 24 km, han estat prou durs, amb uns 800 de desnivell i pendent mitja de més del 8% per terreny força “pastós”.

Ara a esperar a diumenge que ve, on en Gabriel i jo, juntament amb el Pep, anem a posar-nos a proba a la Montaltbike... jo ja tremolo... 42 km... quasi 1600 de desnivell... glups !!!

Track de la sortida publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 19 de gener del 2014

BTTAMUNT

dimarts, 14 de gener del 2014

Un mirador al Corredor, un altre balcó al Montseny


Quina gran troballa la d’ aquest diumenge !!! ... quants cops hem comentat les excel.lents vistes que hi ha del Montseny i tot el que l’ envolta des del Rocatell, i quants cops ens hem lamentat de no anar-hi més sovint degut a la distancia... però aquest diumenge hem descobert un indret a tocar amb el Corredor que no te res a envejar-li... una meravella !!!

No hi hem anat de casualitat, hem d’ agrair al Jesús, company betetero que segueix les nostres cròniques i tracks, que casualment el va trobar voltant per la zona del Corredor fa un parell de setmanes. Sabent la nostre predisposició per anar a descobrir indrets nous, m’ ho va fer saber... i es clar, no hem tardat res en anar a investigar-ho !!!

Hi hem anat, almenys en una primera “fase”, una bona colla: en Ramón, Gabriel, David J., Joan Garcia, Pep, Fèlix, Victor, Manel, i jo, i a la Creu de Rupit s’ ens uneix l’ Àngel, que feia una de les seves clàssiques pujades al Corredor ( em sembla que no m’ he deixat a ningú ).

A l’ alçada dels Suros d’ en Burget el grup es divideix, en Pep, Victor, Fèlix i Manel volen anar a fer el recorregut de la passada Bikegorguina i nosaltres seguim, per la via ràpida, cap el Corredor i l’ objectiu del dia, el mirador que hem trobat després de prendre un corriol força divertit passada l’ esplanada, on comença el camí senyalitzat cap el dolmen de ca l’ Arenes.

En un primer moment, corriolant pel bosc força tancat, no tinc clar que aquest mirador sigui el que creia, ... pero PATAM !!!... de cop i volta s’ ens presenten al davant unes roques planes que fan de balcó que ens mostren unes vistes envejables al Montseny, Montnegre, la Plana de Dalt amb el Trull... llàstima que el dia no acompanya i una boira baixa ho envolta quasi tot i ens impedeix gaudir-ne com cal, encara que en dies així el paisatge també es espectacular.

Llàstima que el dia no va acompanyar... encara aixi, impressionant !!!
Fotos de rigor, un queixalada i a improvisar... el track d’ en Jesús s’ acaba aquí i ara toca guiar-nos pel nostre instint. Seguim el corriol avall i comencem a fer un seguit de ziga-zagues per camins força divertits fins arribar a la Plana de Dalt, on decidim anar a fer camins i corriols de la Serra de Clarenç, alguns de nous també força divertits... amb “ensigalada” inclosa quan ens hem internat a la “jungla” abans d’ arribar al dolmen de Pedra Gentil.

El Trull
Ja a zona coneguda, anem cap el dolmen, prenem l’ antic camí que baixa fins la riera de Vallgorguina i anem cap el poble passant per l’ església vella i la depuradora, seguim cap a Can Plana, amunt a Can Plana de Dalt i corriols fins el Parent Rost, on casualment ens trobem amb els companys que han anat a fer el recorregut de la Bikegorguina. L’ última sortida vam baixar a Lourdes per Can Mora... dons aquesta setmana per Can Colomer i riera Sobirans avall cap Arenys de Munt.

No ha estat una sortida amb gran kilometrada, uns 29 km, ni d’ excessiva duresa, tret de la pujada a la Creu de Rupit al principi i la del Parent Rost per Can Plana, però amb un desnivell força acceptable de més de 900 metres i molt divertida, molt variada, amb força corriols i camins  tècnics... i el mirador, fantàstic... serà d’ aquells llocs on anirem força sovint, no només per gaudir de les vistes, si no també pel corriol que s’ ha de prendre i per anar a “investigar” altres camins que anàvem trobant baixant cap a la Plana de Dalt... això fa molt bona pinta !!!

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 12 de gener del 2014
BTTAMUNT


dimecres, 8 de gener del 2014

Benvingut 2014, tour per Olzinelles


Ja està, ja s’ han acabat les festes nadalenques i tot torna a la normalitat, amb algun kilet de més i esperant que aquest recent estrenat 2014 sigui millor que el que hem deixat.. a veure si comencem a remuntar aquesta maleïda crisi !!!

Pel que respecta a la bici, personalment el 2013 ha estat un any boníssim, amb sortides cada diumenge, un bon grapat de “sortides secretes” entre setmana, l’ escapada en solitari fins Santa Fe del Montseny, la tradicional volta als pantans...

I si el 2013 ha estat bo, amb remat final aquest Nadal ben farcit de sortides que han anat la mar de bé per cremar canalons i torrons, el 2014 no podia començar millor, amb una sortida per la vigília de Reis molt bona per una de les zones que més ens agraden: Olzinelles.

Al punt de trobada un bon grapat de gent, en Gabriel, Quique, Carles, Pep, Fèlix, Víctor, Xep, Joan Navarra i jo hem anat riera amunt cap a Lourdes, Collsacreu per Can Colomer, Cal Paraire, on en Xep i en Joan Navarra han anat rampes amunt cap el Coll de Can Poliva i la resta, amb poques ganes de patir a aquestes alçades, ens desviem pel camí de Can Pau Plana i GR-92, que hem deixat de seguida per fer el descens cap a Olzinelles pel Sot de la Bota. Tot just començar a baixar ens tornem a reagrupar.

Ja a Olzinelles decidim anar cap a Can Valls i pujar pel Pla de les Mines per anar a fer el sempre atractiu corriol dels arbres caiguts, travessem el pont de Ca l’ Alzina i pugem ( deu ni do quin parell de rampetes que hi ha !!! ) cap el Turó de Ca l’ Alzina Vell fins enllaçar amb la pista de Can Puigverd d’ Agrefull, on fem un curta aturada per fer les fotos de rigor i avituallar-nos.

Gabriel i Carles... riu-te de les barretes energètiques !!!
Per horari en Joan Navarra, Xep i Víctor ens deixen en aquest punt, i a la resta ens hagués agradat anar a fer el corriol d’ Agrefull, però creiem que s’ ens allargarà massa la sortida, pel que decidim pujar a Can Puigdemir per la Creueta i enllaçar amb el camí que puja des de Can Valls, un dels clàssics de tornada quan anem per aquesta zona, igual que la resta del recorregut... hípica de Can Virgili, avall a Vallgorguina, i amunt pel Sot de Can Saleres cap a la Casanova d’ en Pibernat on, entre les múltiples opcions que tenim per baixar a Arenys de Munt, triem la del descens a Lourdes per Can Mora i riera Sobirans avall fins el poble.

Hem fet uns 35 km i més de 1000 de desnivell, molt variat, amb bones rampes i descensos per camins més o menys tècnics, el corriol del arbres caiguts, terreny pesat en alguns punts degut a les pluges del dia abans... i el grup que poc a poc va creixent... una bona sortida !!!

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 5 de gener del 2014
BTTAMUNT