dijous, 22 de gener del 2015

GGGRRRJJJJHHHHGGHHH !!!!




Collons quin fred aquest diumenge !!! ... el primer “sota zero” de l’ hivern !!!

Si es que no aprenem... previsió del temps ? dons fred, glaçades i temperatures sota mínims... i que fem nosaltres ? dons a Vallgorguina, on amb dies així passaria fred fins i tot el Ieti !!!

Al punt de trobada en Gabriel, Manel, Marc i jo. L’ Àngel aquest cop no ve... l’ hòstia Zona Zapping de diumenge passat ha passat factura i no està per gaires animalades, encara que finalment acaba fent una sortideta “Estiu Blau” força rodadora per Santa Mònica.

Com ja va sent habitual últimament, no hi ha recorregut preparat, encara que amb el fred que fa el seny ens hauria de fer anar per zones assolellades i evitar les valls interior, però con que de seny no hi ha ni un gram, dons nosaltres cap a Vallgorguina, a la nevera del Vallès !!!


La sortida que vaig fer en solitari diumenge passat em va portar a descobrir un corriol que baixa del Pla de les Bruixes al camí de Can Carcassés que puja des de la carretera C-61, molt distret, pel que decidim començar per aquest objectiu pujant a Collsacreu per la riera Sobirans i Can Colomer, i des d’ allà cap el Pla de les Bruixes desviant-nos per anar a fer una visita al menhir. El corriol tot baixada fins el camí de Can Carcassés, on el paisatge glaçat ens envolta, però per sort hem de pujar a la plana on hi ha la masia i l’ esforç ens fa anar “calents”.

Ja a Can Carcassés, complert el primer objectiu de fer el corriol, decidim fer l’ altre que baixa fins el camí del Xeremell. Anem baixant i, tot just arribar a l’ encreuament amb el camí, com el que travessa una porta, canvi brutal de temperatura... baixada en picat i glaç es miri per on es miri... baixem fins el llindar dels 0º en un tres i no res, temperatura que assolim, fins i tot en negatiu, quan arribem a Vallgorguina.


Es hora de decidir... que fem? Anem cap a Olzinelles on segurament tot estarà igual de glaçat i passarem un fred de nassos, o anem a fer un tomb pels camins a tocar amb el Canadà Parc on ben segur que hi haurà millor temperatura ? ... de manera increïble aquest cop predomina el seny i optem per la segona opció, pel que anem direcció Sant Celoni pel camí senyalitzat de la riera de Vallgorguina.

Que ingenus som !!! ens pensàvem que lo pitjor havia passat !!! .... Només prendre el camí, amb lo planer que es, agafem una bona velocitat de creuer fins la zona industrial de Sant Celoni a tocar amb l’ autopista A-7, travessant tota la vall completament glaçada, tant que fins i tot trepitgem un munt de fang tant dur que ni embrutem les rodes de les bicis. Ningú diu res, el fred ens afecta mans, peus i cara... passem pel campus “d’estiu” de la Lluna de Can Castellar, Can Pradell de Baix, on aquest cop no hi ha pràcticament ningú al circuit de motocròs i arribem a la zona industrial, on ens aturem un moment per comentar la jugada:

“Cgggrrhh, qbhhhsshhhhhjjjjjjj !!!” ( collons, no noto ni les mans !!! ) , “Osshhhrr, nuhggjjjssddccffdff !!! “ ( òstia, no puc ni parlar !!! ), “Nsssgggfffjjjhhhhhlllddd !!!” ( no siento las piernas !!! ).... entre altres....


A partir d’ aquí, a la que prenem el camí per anar cap a Ca l’ Arbocer, el panorama millora; dels 0º passem a uns “suportables” i “primaverals” 4º, encara que l’ esforç de la pujada constant fa que la sang torni a circular amb normalitat.

A Ca l’ Arbocer aturada de rigor per avituallar-nos i fer un parell de fotos abans de prendre el camí de tornada seguint el recorregut que ja hem fet un parell de cops cap a la pista del Corredor, amb alguna variant per atallar camí ja que comencem a anar justos de temps, passant pel “Revolt Xena” i el Puig Rodó, la Plana de Baix, on enllacem amb la pista, el Trull i ens desviem cap a la Serra de les Mules per fer l’ “Ex-corriol” que prenem habitualment per enllaçar amb el camí de la font de la Figuerassa, des d’ on anem rodant cap a la Casanova d’ en Pibernat.

Son les 11 del matí i, encara que hi ha un cel mig ennuvolat, per aquestes contrades la temperatura no te res que veure amb el que ens hem trobat poca estona abans a tant poca distància. Anem un curt tram del GR-83 cap el Parent Rost i baixem pel camí de Can Mora que, encara que es tot baixada, aquesta no es fàcil i s’ ha d’ anar amb tots els sentits alerta per no tindre un ensurt.

Arribats a Lourdes, prenem la riera Sobirans avall cap a Arenys de Munt on cadascun tira cap a casa seva.

Hem fet uns 35 kilòmetres i uns 950 de desnivell distrets, molt rodadors encara que hem fet un parell de corriols ( bona troballa el del Pla de les Bruixes ) i protagonisme pel termòmetre, amb guerra de xifres entre en Gabriel i jo, dècima amunt, dècima avall.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 18 de gener del 2015
Xavi-Bttamunt

dimarts, 13 de gener del 2015

LOS PAJARILLOS CANTAN… LAS CAÍDAS DEL ‘HACKER’ NOS ESPANTAN




Amanece nublado este segundo domingo de Enero. En el punto de reunión, nuestro gurú vestido de ‘paisano’ y acompañado por Bruc, su fiel perro labrador. Anoche tuvo una avería en la burra que no pudo subsanar a tiempo, y por tanto, lo hará esta mañana y saldrá más tarde para re-estrenar su nuevo juguetito, una cámara subjetiva, que le han traído sus Majestades los Reyes de Oriente. De ‘torero’ estamos àngel ‘the Hacker’, Manel  ‘Gutenberg’, Marc de Arenys de Mar, que nos ha contactado a través de MuntBikes (bienvenido, ‘Hacker II’) y el que suscribe.

Después de hablar un rato con el gurú, y como no esperamos a nadie más (‘Ramontxu’ se ha excusado, pretextando un inoportuno resfriado), decidimos disfrutar del canto de los pájaros y encarar la ruta hacia el Dólmen del Caserío de las Arenas en primer lugar, luego decidiremos (nosotros practicamos el ‘Dret a decidir’ cada domingo, en un noble ejercicio de democracia popular). Subimos, como casi siempre, por la riera, Sobirans, y por el camino del caserío del Palomar hasta el Collado de la Cruz. Como hace semanas ya que no subimos por el ‘Pariente Rubio’ decidimos hacerlo. Menos el último tramo, lo que antes había sido un sendero se ha convertido en pista gracias a las labores de tala de árboles que hace meses ya se vienen sucediendo en esta zona.

Tiramos  hacia la Casa Nueva del Pino Bernardo y cogemos un divertido senderillo hasta la Cruz de Rupit. De ahí continuamos por pista en dirección al Santuario del Corredor, desviándonos antes por los pequeños Misterios para volver a retomar la pista y coronar en el llano donde se halla el Santuario. Seguimos por el itinerario señalizado hasta el Dólmen (se nos hace más largo de lo esperado, y por aquí el terreno está bastante seco y resbaladizo). Breve avituallamiento y continuamos hasta salir de nuevo a la pista del Corredor. Antes de la zona de recreo nos desviamos hacia la derecha para volver a los pequeños Misterios, esta vez en sentido contrario. Breve tramo de pista y tomamos el camino que lleva en divertido descenso de nuevo hasta la Casa Nueva del Pino Bernardo, donde a instancias del Hacker nos hacemos una foto ‘con glamour’ (cito textualmente).

Como vamos relativamente bien de tiempo, decidimos volver hacia el Collado de la Cruz y bajar hasta la carretera de San Acisclo por la Hondonada de La Doradilla (Sot de l’Oradella), con humedades interesantes y algún que otro charco. Poco antes de desembocar en la carretera nos encontramos de cara con el ‘gurú’, que ha podido subsanar la avería de su ‘burra’ y que con su flamante cámara subjetiva sujeta en el casco parece un ‘teletubby’. Charlamos nuevamente brevemente con él, que tiene previsto subir hasta el Collado de la Cruz, y seguimos nuestro camino.




De ahí, por carretera ya hacia casa. Poco después de coronar el Alto de los Arenales, y bajando hacia las Cuatro Carreteras (también con humedades, estas no interesantes, sino traicioneras), el Hacker se pega un buen costalazo con un golpe considerable en el codo izquierdo, dice que no le duele, pero ya verás al cabo de unas horas ;-). La cosa no parece pasar de un susto, y bajamos hacia el núcleo urbano, donde damos un pequeño rodeo para acompañar a Gutenberg hasta la puerta de su casa: ahora sabemos dónde vive, podemos chantajearlo.
 

Una vez nos hemos despedido de Manel bajamos hacia la riera por la calle de la Madre de Dios del Monte Serrado, y nuevamente Ángel protagoniza una caída provocada por el resbaloso verdín que cubre el pavimento. Esta vez es su dedo índice quien se lleva la peor parte, desde luego, el Hacker está de pega hoy. Desde estas líneas le deseamos una pronta recuperación.

En la riera nos despedimos de nuestro (ojalá) nuevo compañero Marc ‘Hacker II’, que esperamos ver de nuevo y que no se haya espantado en exceso por nuestro ‘frikismo BTTero’. De hecho, ha estado de suerte y en su primera salida con nosotros ha podido escuchar el canto de los pájaros.

Han salido un total de 38.7 km y 1.086 m de desnivel positivo, salida buena pero empañada al final por las caídas del ‘Hacker titular’.
Track gentilesa d' en Marc publicat al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 11 de gener del 2011
Gabriel de Cervantes


dimecres, 7 de gener del 2015

Processió a l’ alzina de Can Ferrerons




Dons si, comparat a lo que estem habituats, aquest diumenge part de la sortida ha estat com una processió de Setmana Santa, no per veneracions a verges, cristos ni altres personatges bíblics, si no pel nombrós grup que ens hem aplegat... 17 beteteros més el Nicolás, que aquest no pedala, però sempre acaba apareixent a les fotos... com coi s’ ho fa ???

Aquest cop al punt de trobada en Gabriel, Àngel, Manel i jo, on proposo anar a fer un tomb al Ratonero, idea que es desestimada a l’ instant per la més que probable llarga durada del recorregut, amb les sancions que pot comportar, pel que, com ja es habitual, comencem a pedalar riera Sobirans amunt, direcció Lourdes, sense tindre ni idea del que farem.

Anem cap a la Creu de Rupit on, per la nostra sorpresa, trobem a un nombrós grup... son el grup de “Quedemalesvuitalafontiamblexcusadelabicianemaesmorçardeforquillaiganivet” amb l’ intenció de fer una visita a l’ alzina de Can Ferrerons, però no tenen clar per on han d’ anar, pel que, després d’ intentar explicar la ruta a seguir, i veient que lo més probable es no ho trobin, decidim afegir-nos al grup i anar-hi plegats.

La mare de totes les alzines
Intentem anar-hi pel camí més distret que conec, intentant esquivar les pistes del Corredor i Can Miloca, passant per sota dels Misteris fins Ca l’ Arenes i seguint el GR-92 pel Puig Aguilar fins Can Bosc on, com es habitual en grups tant nombrosos, ens acabem dividint i cada un va a la seva... conseqüència ? continues aturades per reagrupar-nos i inclús el grupet capdavanter s’ equivoca de camí abans d’ arribar a Can Bosc ( amb el Manel inclòs ).

Nosaltres anem amb el temps limitat i, con que ja estem força a prop de l’ objectiu, ens avancem amb un parell de companys per ensenyar per on han d’ anar mentre els altres esperen als endarrerits i als perduts.
Arribats a l’ alzina de Can Ferrerons, els companys tornen amb la resta i nosaltres aprofitem per fer l’ avituallament de rigor mentre esperem i desitgem que en Manel pugui unir-se a nosaltres. Per sort per tots hi ha reagrupament total i, quan ja ens preparàvem per seguir el nostre camí, ara al nostre aire, apareix tothom i amb ells en Manel, fet que aprofitem per fer una gran foto de grup abans de marxar.


Aquest personal, a diferencia de nosaltres, son d’esmorzar amb forquilla i ganivet, i tornen per on hem vingut fins Can Bosc i van cap el Far a satisfer les seves necessitats gastronòmiques, i  nosaltres, amb tanta aturada s’ ens està fent tard i, encara que volíem anar a fer un parell de corriols per la zona, finalment decidim prendre el camí de tornada per la via ràpida, pujant a Can Miloca per la pista per enllaçar amb la que puja de Llinars fins el Corredor, encara que nosaltres la deixem a mitja pujada per fer l’ antic camí dels Misteris fins el camí que baixa a la Creu de Rupit.

Con que no volem tornar per on hem pujat, ens desviem per prendre el GR-83 que baixa fins la Casanova d’ en Pibernat i Colsacreu, el camí de la cadena de Can Colomer fins Lourdes i riera Sobirans avall cap Arenys de Munt.

Hem acabat fent uns 29-30 km i més de 800 de desnivell molt rodadors i sense cap mena de complicació, on possiblement amb tanta aturada ens ha faltat una mica de recorregut. Llàstima no haver pogut fer els corriols que volíem fer de darrera l’ alzina de Can Ferrerons, però en canvi hem pogut gaudir de la companyia dels companys de “a les 8 a la font”, gent que els hi agrada combinar la bici amb les delícies gastronòmiques de la nostra zona.... aquests si que s’ ho muntant bé !!!

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:

 


Sortida del 4 de gener del 2015
BTTAMUNT