Can Bosc |
Sortida variada la d’ avui, molt distreta, per tot tipus de terreny i força corriols... la primera gran sortida de primavera !!!
El nostre rellotge biològic no entén els canvis d’ horari, per això aquesta setmana hem sortit una hora mes tard de l’ habitual ( oficialment ). No ha costat res posar-nos d’ acord ja que només érem en David i jo, i ens ha sortit força be... solet, temperatura agradable, bona ruta... fantàstic !!!
El passat Nadal vam pujar a Can Bosc i l’ alzina de Can Ferrerons pujant des de Canyamars per un corriol força tècnic que va paral.lel a la “Pujada de la Mort” i que ens va agradar molt, a pesar de que va ser força dur. Llavors ja vaig comentar que aquest corriol de baixada tenia que ser una passada, per això hem decidit anar-hi per un recorregut similar al d’ aquell dia però al revés, sense arribar a l’ alzina, però fent un recorregut mes variat.
En David i jo, a Can Miloca |
Ens hem posat les piles ja només començar pujant des de Lourdes cap a la Creu de Rupit desviant-nos abans d’ arribar-hi, a l’ alçada de Can Jaume Alzina per fer el primer corriol del dia fins a tocar amb els Suros d’ en Burget i prendre la pista que puja fins el Corredor, però abans d’ arribar-hi hem canviat de pista per agafar la que passa per sobre dels Misteris fins creuar-nos amb el GR-92 que hem pres fins el Corredor... “durillo” aquest últim tram, amb força obstacles i una pendent constant que poc a poc et va desgastant.
Som al Corredor, però no ens aturem, seguim els primers metres de la ruta senyalitzada del dolmen de Ca l’ Arenes però el deixem per fer un descens força potent pel Sot del Fangar fins Ca l’ Arenes... boníssim, però m’ han sobrat els metres d’ enllaç “Verano azul” que hem tingut que fer per la pista principal fins Ca l’ Arenes... he de trobar un corriol que ens hi porti directament i estalviar-nos aquests metres finals...
De Ca l’ Arenes, pujada a Can Miloca, baixada a la Font del Ferro pel corriol de les arrels i Can Bosc, on fem l’ única aturada per reposar forces i fer quatre fotos.
Can Bosc |
En un tres i no res ens plantem a Canyamars, prenem la pista que du al Pou de Glaç i seguim cap a la Creu de Rupit pel Camí del Mig a un bon ritme, sense afluixar en cap moment. Aquesta no es una pista gens complicada ni te pendents fortes, però es molt constant, no hi ha llocs per recuperar, i si es puja a bon ritme, sense dosificar-te, arribes a la Creu de Rupit fos... i sobre tot quan ja portes quasi tres hores dalt de la bici.
Els habitants de Can Bosc... no gaire sociables |
Som a la Creu de Rupit i, sense aturar-nos, anem cap a la Pedra de la Ferradura, a fer les últimes rampes, a “cremar les naus”... proba superada !!!... ara toca gaudir dels últims corriols de la jornada prenent el camí que baixa al Corral d’ en Forn però deixant-lo a pocs metres per fer una corriolada rodejant el Turó de la Vilanegre per la banda de mar fins el Corral i baixar a Lourdes d’ Arenys de Munt pel Camí Amagat.
De Lourdes baixem a Arenys de Munt per la Riera Sobirans, on m’ acomiado d’ en David que baixa cap a Arenys de Mar.
En total uns 33 km molt, molt , molt bons... la baixada a Canyamars, els corriols dels Tres Turons, el Camí Amagat... de “pitet” !!!
BTTAMUNT