Un altre sortida maratoniana aquest diumenge,
en la línea del que estem fent des de que vam avançar l’ horari de sortida.
Aquest cop hem anat a fer un tomb fins Campins, on cada segon diumenge de maig
es celebra l’ Aplec de Sant Guillem.
Una bona colla al punt de trobada, en Gabriel,
Àngel, Ramón, Manel, Toni, Navarra i jo, on aquest cop amb força puntualitat
donen el tret de sortida. Campins ens
queda lluny, però tampoc volem fer un recorregut massa rodador i monòton fins Sant
Celoni, pel que anem a buscar el GR-83 a Collsacreu pujant per Can Colomer, el
prenem fins l’ encreuament del Coll de Can Poliva i ens desviem per baixar a la
riera de Montnegre pel camí de Can Terrades... molt perillós a partir de mitja
baixada fins la riera de Montengre, amb forta pendent, molta roca i pedra, el
terreny molt sec, que fa que en algun punt no quedi més remei que posar el peu
a terra per no jugar-nos el físic.
Cop de teatre quan arribem a Can Riera de
Vilardell, per on abans passava el GR-5, però ara està prohibit el pas degut
als constants mal de cap que li suposava al propietari el pas de motos i quats.
Sense saber-ho ( encara que hi ha una senyal que no li fem cap mena de cas ),
entrem a la finca, però de cop se’ns tiren al damunt un grapat de gossos amb
intencions poc amigables. Girem cua i tornem a tota pastilla per on hem vingut
fins l’ entrada de la finca, on ens adonem que en paral.lel hi passa el camí
que creiem correcte i el prenem... mentre tornem a travessar la finca per
aquest altre camí, anem fent broma de la situació viscuda... fins que de cop,
atrinxerats al costat del camí, tornen a aparèixer el grup de gossos i ens
enganxen per sorpresa, sense poder reaccionar... aquest cop toca seguir,
aguantar i desitjar que no ens enduem cap queixalada. Apareix el propietari i
ens explica el motiu dels canvis en el GR-5... s’ ha de reconèixer que ha de
ser emprenyador que constantment vagin entrant motos i quats “estripant” per
casa seva. Haurem de buscar una alternativa de pas quan anem per aquesta zona.
Seguim camí, ara tot per pista, cap el veïnat
de Vilardell i la carretera C-35 fins Sant Celoni, on tornem a enllaçar amb el
GR-5 per pujar cap a Campins tot per camí bo, pel ben mig del bosc, i d’ aquí a
l’ ermita de Sant Guillem, on ens enduem la sorpresa de que l’ aplec que es
celebra es de la penya barcelonista de Campins, i on estan preparant una bona
botifarrada, paella gegant i altres actes.
Fem l’ aturada per avituallar, fotos de rigor
i descans abans de prendre el camí de tornada per una via diferent a la de
pujada, aquesta menys pistera, dons combinem camins amb corriols que fan el
recorregut força distret fins Sant Celoni, on ja en territori conegut, decidim
tornar per la riera de Vallgorguina.
Fantàstica la riera si no fos per la destrossa
que han fet, malintencionada diria jo ( crec que el nostre “amic” Orco de
Mordor te alguna cosa a dir ), al tombar alguns arbres abans i després del
campus de la Lluna de Can Castellar. El pitjor no son tres ò quatre arbres al
mig del camí, si no la destrossa feta a l’ alçada del pont per on hi ha la
pista que puja al Corredor pel dolmen de Pedra Gentil... pràcticament no es pot
passar ni a peu, s’ han carregat el camí i fins i tot tapat el pas del petit
túnel que el travessava... una vergonya !!!
Ja a Vallgorguina el grup es divideix, encara
que anem bé de temps, en Gabriel i l’ Àngel prefereixen fer el tram final
pujant a Collsacreu i baixant a Arenys de Munt per carretera, i la resta anem a
“cremar les naus” pujant al Parent Rost per les rampes de Can Ricós primer, i
les de Can Plana de Dalt després.
Des del Parent Rost baixem cap a Lourdes per
Can Mora, amb una petita variant, i on tenim l’ ensurt del dia quan en Manel
aterra per terra després de quedar-li la roda del davant clavada, però per
sort, encara que te algunes ferides aparatoses al genoll i el braç, no hem de
lamentar res que no s’ arregli amb una bona dutxa, una cerveseta i una
migdiada.
De Lourdes, cap a Arenys de Munt per la riera
Sobirans i cap a casa.
Hem acabat fent uns 51 km i 1320 de desnivell
molt bons i més variats del que creia abans de fer la sortida, dons al quedar
Campins lluny del nostre “territori” es presumia una de rodadora però, entre
les rampes de Can Colomer i Cal Paraire, el descens pels pedrots de Can
Terrades i el GR-5, l’ ensarronada dels gossos a Can Riera de Vilardell, el
GR-5 fins Campins, el descens a Sant Celoni esquivant les pistes i l’ escalada
final per Can Ricós i Can Plana de Dalt, han fet que la sortida hagi estat de
lo més distreta.
Track al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 10 de maig del 2015
BTTAMUNT