dilluns, 14 de desembre del 2015

Collsacreu - Can Vives de la Cortada – Sant Iscle

Sortida rodadora, avui sense allunyar-nos gaire d’ Arenys de Munt dons, encara que sense tindre que estar cronometrant la sortida, per diferents motius hi ha coincidència en que toca tornar a una hora prudent, pel que, avui el Gabriel, Àngel, Pere i jo, decidim improvisar-ne una a prop de casa majoritàriament rodadora.

Hem anat riera Sobirans amunt fins Lourdes, on hem pres el camí de Can Colomer que puja a Collsacreu, GR-83 direcció Montnegre desviant-nos un moment pel camí que voreja el menhir de Collsacreu, pla de les Bruixes, pla de Forcs i Cal Paraire, on deixem la pista principal per fer el corriol que enllaça amb Can Vives de la Cortada.


Decidim prendre el GR-5 de baixada cap a Sant Iscle de Vallalta i, just abans d’ arribar, com el que ens tira un “mall d’ull”, comencen els contratemps en forma de punxades, una darrera l’ altre, primer en Pere, i després l’ Àngel, contratemps que solventem sense més, i seguim la nostra marxa, ara cap a Can Ginebre.


Fem un molt curt tram de carretera fins la zona industrial de Sant Iscle, amb conat d’ ensigalada inclosa quan hem pres el camí d’ un tallafocs confonent-lo amb un dels que pugen cap a la Creu de Canet, camí que si prenem just abans d’ arribar a la zona industrial de Sant Iscle, ara sense complicacions dons, com d’ altres, hi ha passat la màquina traient molta pedra i aplanat xaragalls. Reconec que pel que transiti amb vehicle motoritzar està perfecte, però pels que ens agrada gaudir de camins i corriols més tècnics ara es un camí més, per fer-lo d’ enllaç a altres més variats.

Ja a dalt, ben a prop de la Creu de Canet, prenem el camí de tornada Cap a Arenys de Munt desviant-nos per algun corriolet dels que van paral.lels a la pista principal per fer la tornada més variada, baixem cap a Can Sala de Dalt, Ca l’ Amar de la Torre, i entrem avui a Arenys de Munt per Can Maiol de la Torre, on donem la sortida per finiquitada.

Hem acabat fent uns 27 kilòmetres i 860 de desnivell sense cap complicació tècnica i molt rodadora. Diguem que ha estat una sortida “aeròbica”, per suar i agafar fons però sense accelerades explosives.

Track al Wikiloc i Cicloide:





Sortida del 13 de desembre del 2015
BTTAMUNT

dimecres, 9 de desembre del 2015

Bikegorguina 2015


No acostumo a participar a gaires pedalades, dons coneixent el terreny com nosaltres, ja fem bones pedalades cada diumenge. Però hi ha alguna excepció, i una d’ elles es la Bikegorguina que s’ organitza a la vila veïna de Vallgorguina.

Aquesta m’ agrada principalment per dos motius, un que per fer-la no necessito agafar el cotxe per desplaçar-me, i l’ altre per que acostuma a desenvolupar-se per una de les zones que més m’ agraden, Olzinelles.

Hi vaig des d’ Arenys de Munt per carretera, amb l’ idea de fer la curta, d’ uns 22 kilòmetres, contant que, entre el tram “neutralitzat” d’ anar-hi, la pedalada i la tornada per Can Saleres i el Parent Rost, acabaré fent uns 42 kilòmetres que ja està força bé.


Em presento a 2/4 de 9, mitja hora abans de la sortida, al punt d’ entrega de dorsals, on he quedat amb el Brauli, que també repeteix i on, com l’ any passat, per fer passar el fred, l’organització serveix a discreció xocolata ben calenta acompanyada d’ un bon grapat de pastes dolces... un bon detall dons ja sabem que a Vallgorguina per aquestes dates fa un fred que pela !!!

La pedalada no m’ ha decebut gens, dons la majoria del recorregut, tret d’ un parell de corriols, ja el coneixia... això si, a pocs kilòmetres de començar, un grup d’ uns 30 bikers ens hem despistat i en una bifurcació, sense adonar-nos de la direcció que ens marcava la fita, hem anat per on no tocava i fent un parell de kilòmetres extres. Quan ens hem adonat de l’ error hem improvisat una tornada al punt fatídic per un parell de camins i corriols també força distrets. A mi ja m’ ha estat bé, dons m’ ha servit per conèixer un camí que no havia fet mai.


Quasi tota la pedalada s’ ha desenvolupat pels voltants de l’ Hípica de Can Virgili, Olzinelles i el Sot de la Bota  i, on després de fer un bon descens, ràpid, cap a Vallgorguina, les dues es separen, la curta cap al poliesportiu on ens espera un bon entrepà de botifarra i un obsequi, i la llarga tira cap a la banda del Corredor.

Finalment, entre l’ anada per carretera, la pedalada que amb l’ “ensigalada” ha estat d’ uns 24 km, i la tornada per Can Saleres, he acabat fent uns 44 km.

Track al Wikiloc i Cicloide:




Pedalada del 6 de desembre del 2015
Xavi

diumenge, 29 de novembre del 2015

Relaxing botifarra amb all i oli in the Torrassa del Moro



Després de l’ impacte de les botifarres de diumenge passat a la Torrassa del Moro, i que em vaig quedar amb les ganes de degustar, no ens hi hem pogut estar i aquest diumenge hi hem tornat, aquest cop en Toni, Àngel, Gabriel i jo, encara que els que hem gaudit de les excel.lències de les botifarres, acompanyades d’ un bon all i oli i una ampolla de vi, hem estat en Toni i jo. En Gabriel i l’ Àngel , amb l’ idea de tornar dintre de l’ horari habitual, no s’ han quedat.

No donaré explicacions del recorregut, ja que pràcticament hem repetit el de diumenge passat, tret d’ una petita variant a l’ inici del Ratonero ( ò Dragon Khan, com l' anomènen els de la zona ).

Destacar que, després de ben bé dos mesos i mig, hem pogut tornar a gaudir d’ una sortida plegats amb l’ Àngel i en Gabriel.







Track al wikiloc i Cicloide:



Sortida del 29 de novembre del 2015

Bttamunt

diumenge, 22 de novembre del 2015

Relaxing café con leche in the Torrassa del Moro


Fa dies que les previsions del temps ens avisen de l’ arribada del fred, després d’ una fins ara tardor més que calorosa... però si diumenge passat encara vaig sortir en màniga curta !!!

Després de participar en solitari diumenge passat a les 3 hores de resistència, aquest ho torno a fer i,  encara que en principi l’ idea era fer una sortideta limitada degut a compromisos, canvis d’ ultimíssima hora em permeten fer-ne una com cal, sense límit de temps, encara que acabo sortint a les 9 del matí, la millor hora en un dia previsiblement força fred.


Es clar que en aquestes circumstàncies no tinc res programat, però lo que tinc clar es que, amb el sol que fa,  es dia per aprofitar-lo, pel que decideixo anar a la Torrassa del Moro per la via ràpida, per la Creu de Rupit, petits Misteris, Ca l’ Arenes, Can Guinart i Can Bordoi. Encara que la temperatura ha baixat sensiblement, el dia radiant que fa i el bon ritme que porto sense aturades, fan que no noti el canvi, tret a les zones ràpides on l’ aire fred es fa notar.

Arribo a la Torre del Moro on el xiringuito literalment “treu fum”, dons tenen muntada una parrilla farcida de botifarres i cansalada que em fan plantejar si em menjo el plàtan de rigor o em foto un esmorçar de lo més xixós a base de carn... però després de titubejar uns minuts, el seny s’ imposa i no caic en la temptació, al menys avui, dons ja he sortit molt tard i, encara que no tinc horari de tornada, tampoc es tracte d’ arribar a casa a l’ hora de dinar... això si, després del plàtan en sento una estoneta a prendre el solet acompanyat d’ un bon cafè amb llet ben calent.

Toca prendre el camí de tornada... i quina es la millor opció per fer-ho ? dons quina ha de ser: el Ratonero, el millor corriol que conec i del que ja he definit amb tots els adjectius possibles... una meravella que he gaudit igual que el primer cop que el vaig fer.

Ja a Dosrius torno a Arenys de Munt passant per Canyamars, Pou de Glaç, camí del mig fins la Creu de Rupit, i descens a Lourdes tallant per la font de l’ Aigua Roja i el Torrent de Milans.

He fet uns 42 kilòmetres i més de 1100 de desnivell, quasi diria que ha estat un regal, dons he pogut fer una molt bona sortida quan en principi només anava a fer-ne una per matar el cuc... fantàstic !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 22 de novembre del 2015
Xavi

dimecres, 18 de novembre del 2015

3 Hores de Resistència d’ Arenys de Munt


Quin diumenge de BTT !!! ...

Encara que ja sigui una proba tradicional i un referent a les curses de resistència en el mundillu de la BTT, i a casa, no hi havia participat mai... sempre he pensat que, encara que força atractiva i diferent a lo que estem habituats, ho veia com una proba de nivell, més del que tinc jo.

Aquest any, motivat per diverses circumstàncies, m’ he decidit a participar-hi, de manera individual ( lo més habitual es fer-ho per parelles ), i he de dir que l’ experiència ha estat fantàstica, sobre tot per que no he anat a competir, si no a gaudir del magnífic circuit d’ uns 4 kilòmetres que s’ han “currat” els companys del Club Ciclista Arenys de Munt per aquest magnífic entorn que es el del parc de Can Jalpí... tot corriols amunt i avall, talussos, rampes... molt i molt tècnic, i molt dur... he acabat rebentat !!!

I en acabar, tots els participants i organitzadors, per celebrar la desena edició de la proba, a més de l’ obsequi hem pogut gaudir d’ una espectacular paella... que més es pot demanar ???


Pedalada del 15 de novembre del 2015
Xavi


dimecres, 28 d’octubre del 2015

Santa Eulàlia de Tapioles i Mirador del Corredor



Un altre sortida de nivell... i de desnivell, en la línea de les que estem fent darrerament, amb recorreguts variats, sense una especial complicació tècnica, però amb una bona dosi de pendents ( deu ni do algunes de les que hem fet ).

Aquest diumenge al punt de trobada en Quique, Pere, Marc i jo, sense res preparat, decidim anar a fer un tomb per la zona de Tapioles i el Canadà Park, pel que anem riera Sobirans amunt per pujar al Parent Rost i la Casanova d’ en Pibernat, aquest cop començant forts anant-hi per Can Mora, camí que normalment fem a l’ inversa, de baixada cremant frens... una bona manera d’ entrar en calor !!!

Prenem el camí de la font de la Figuerassa fins l’ ex-corriol de la Serra de les Mules, on ens trobem amb una bona colla de la penya de “A les 8 a la Font” aturats, collint bolets... si es que aquesta gent només pensa en menjar !!!


Pugem per la Serra de les Mules, baixem per corriols fins la Serra de Can Clarenç, fem un curt tram de la pista del Dolmen de Pedra Gentil-Corredor, Sant Genís de Tapioles i Santa Eulàlia de Tapioles, on fem l’ aturada de rigor.

Decidim anar a fer els camins pels volts del Canadà Park, corriols de la Serra d’ en Benet i pujar al Corredor passant pel mirador natural amb vistes estupendes al Montseny... quin patiment l’ escalada fins el mirador, amb algunes rampes fortíssimes que ens han fet suar de valent !!!

Els quatre coincidim que ha valgut la pena l’ esforç, dons encara que el dia no es gaire clar, l’ imatge del Montseny avui es espectacular.


Comencem a anar una mica justos de temps i anem per la via ràpida cap a la Creu de Rupit, per la pista principal, on en Pere i en Marc fan el tram final de la sortida baixant a Lourdes i Arenys de Munt per la pista, i en Quique i jo, encara amb ganes de “marxa”, tornem a fer, amb una variant al principi, els corriols que travessen els turons del Mig, la Vilanegra i el camí amagat fins Lourdes.

Per cert, a més de la dificultat tècnica del camí amagat, últimament s’ ha d’ afegir el “tràfic” de gent, principalment “duminguerus” que circulen pel corriol.

Ja a Lourdes, cap a Arenys de Munt per la riera Sobirans on donem la sortida per finiquitada.

Hem acabat fent uns 39 kilòmetres i 1290 de desnivell molt variats, com sempre combinant zones rodadores amb fortes rampes, descensos divertits i bons corriols... una mica de tot...

Track al Wikiloc i Cicloide:





Sortida del 25 d’ octubre del 2015
BTTAMUNT

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Sant Guillem de Campins


Bona sortida aquest diumenge, repetint visita a l’ ermita de Sant Guillem, a Campins i, encara que en principi el recorregut ha estat força rodador, finalment hem acabat fent una bona dosi de kilòmetres i desnivell a un bon ritme.

Ja en horari de tardor, al punt de trobada en Quique i jo hi hem anat pel que hem cregut la via més ràpida, pujant al Parent Rost per Can Colomer i baixat a Vallgorguina per Can Plana de Dalt.

De Vallgorguina cap a l’ hípica de Can Virgili i Can Puigdemir, on hem pres el camí que baixa a Olzinelles i Cal Draper... quina meravella el camí de la riera d’ Olzinelles en aquesta època de l’ any, tot cobert per una catifa de fulles i amb unes tonalitats cromàtiques fantàstiques.

Ja a Cal Draper anem a buscar el GR-5, camí que s’ enfila amunt i que no deixarem fins a tocar amb Campins, i on coincidim amb una marxa a peu que ens ve de cara, però per sort no es gaire nombrosa i no afecta el bon ritme de pujada que portem.

Arribem a l’ ermita de Sant Guillem, objectiu del dia, on fem l’ aturada de rigor per avituallar-nos i fer un parell de fotos.


El descens a Sant Celoni, boníssim, combinant camins baixant a una bona velocitat amb corriols força distrets i, arribats al poble, anem cap a la riera de Vallgorguina, riera que gaudim tant com la d’ Olzinelles, també magnífica en aquesta època de l’ any.

Passem per Can Pradell, la Lluna de Can Castellar, l’ església vella i Vallgorguina, on anem cap el camí de Can Saleres per pujar a la Casanova d’ en Pibernat i baixat a Arenys de Munt per Can Quel, Lourdes i riera Sobirans.

Protagonista involuntari 
Hem acabat fent uns 50 km i 1280 de desnivell, a un bon ritme dons hem anat per feina des d’ el primer moment, un recorregut força distret on hem combinat tot tipus de camins i corriols, i un paisatge magnífic, sobre tot el pas per les rieres d’ Olzinelles i Vallgorguina.

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 18 d’ octubre del 2015
BTTAMUNT


dimarts, 13 d’octubre del 2015

XTREM ULTRATUMBA…UFFF !!!


Ja feia dies que ens ballava pel cap l’ idea de fer una sortida diferent, una per posar-nos a prova, a veure si érem capaços de pujar algunes de les rampes més potents del nostre entorn una darrera l’ altre... i ho hem fet, inclús sobrats de forces... si no fos per que s’ hagués allargat en temps, encara podríem haver afegit alguna rampa més !!!

Aquest cop hem estat en Quique, David J. i jo. En Ramón, impulsor de l’ idea, es baixa d’ última hora per força major, i la resta, alguns per motius físics i altres que prefereixen fer altres recorreguts, tampoc vénen.

Hem fet un primer tram de recorregut planer, per escalfar i estalviar forces baixant a Arenys de Mar per anar fins Llavaneres pel passeig, on després de fer la pujada suau i recentment asfaltada fins la hípica, hem fet el primer “port”, fins pràcticament dalt del Montalt, per rampes amb mitja del 14% i punts per sobre del 23%... dura, dura de veritat...


Ens desviem abans d’ arribar a la Pedra de la Ferradura per un camí farcit de pedres que ens obliga a fer uns pocs metres a peu i que enllaça amb el corriol que baixa paral.lel al GR-83, que prenem a l’ alçada de l’ Aspirina. Fem un curt tram de GR fins el camí que baixa a Cal Rogent, al veïnat de Rimbles, i anem a buscar la segona rampa del dia, més curta i no tant dura com la de l’ hípica, però deu ni do també lo que s’ enfila, la Corbata, que puja a la plana de Can Vallalta.


Ja a la plana, anem a buscar un dels camins que baixen cap el pou de glaç de Canyamars, encara que a mig camí ens desviem per fer un corriol boníssim que coneixem d’ algunes Montaltbikes. Passem el pou de glaç i arribem a un altre “port”, el més temut de tots, la “Pujada de la Mort” ò el Dinosaure com també el nomenen... llarg i duríssim, també amb rampes amb mitja de més del 14,5% i punts de més del 24%, i amb el terreny més complicat per afegir-li més dificultat. S’ ens fa llarguíssim i, sense presses, però sense pausa, arribem a dalt quasi sense alè, però amb la satisfacció d’ haver superat un altre escull.



Anem rodant i recuperant forces cap a Can Bosc, la font del ferro i Can Miloca, on ens desviem pel camí que enllaça amb el que ve de Ca l’ Arenes i cap el dolmen, primer de baixada, i a partir del dolmen ja de pujada cap el Corredor, pel penúltim “port” de la jornada, aquest no tant complicat per la pendent, però si pel terreny força pedregós.

Arribem al Corredor on en principi hi havia l’ idea d’ anar cap a la Serra de les Mules, però el temps s’ ens tira al damunt i preferim tirar avall, per la pista principal, fins la Creu de Rupit, on en David baixa per la via directe cap a Lourdes i Arenys de Munt per tornar a casa, i en Quique i jo anem cap a la Pedra de la Ferradura fent les últimes rampes del dia i baixar cap el Corral d’ en Forn per una sèrie de corriols espectaculars netejats pel pas de la Marxa dels Termes del passat diumenge. Entre el que hem pres pujant a la Ferradura i aquests altres, hem travessat els Tres Turons per corriols, i afegint el camí amagat fins Lourdes, hem acabat fent una bona corriolada que ha estat la cirereta del pastís a una gran sortida.

Hem acabat fent uns 47 km, contant el tram “neutralitzat” entre Arenys de Munt i Llavaneres, i més de 1450 de desnivell, amb pendent mitja de més del 8% ( 8,75% sense el tram planer ), per un recorregut dur, però alhora distret i divertit dons hem anat combinant rampes amb bons corriols i algun descens ràpid. Només ens ha quedat pendent fer una escalada per la Serra de les Mules, però bé, això ho deixarem per un altre dia.

Menció especial als corriols de la Pedra de la Ferradura al Corral, on a pesar de pujar uns metres quasi verticals a peu en l’ inici, el descens posterior no te res a envejar als millors corriols de la zona... una gran sortida !!!

Track al Wikiloc i  Cicloide:





Sortida del 11 d’ octubre del 2015

BTTAMUNT

dijous, 8 d’octubre del 2015

Telegrama 1: Burriac per Orrius


Sortida de diumenge a Burriac. STOP
Ramón, Quique, David J. i Xavi, STOP
Recorregut rodador Creu de Rupit, Canyamars, Dosrius, Orrius. STOP
Corriol espectacular amb vistes al Castell de Burriac. STOP
Descens a tomba oberta fins el Cros ( Cabrera ). STOP
Tornada a ritme de contrarellotge per la via del tren fins Llavaneres, Port Balís, Caldetes, platja de les salsitxes i Arenys de Mar. STOP
Arenys de Munt pel rial del Sepi i Can Jalpí. STOP
53 km i 1100 de desnivell. STOP



Tracks. STOP




Sortida del 4 d’ octubre del 2015
BTTAMUNT........ STOP

dilluns, 28 de setembre del 2015

Camins del Montnegre i Olzinelles


Després del lapsus estiuenc on, encara que tots hem anat fent les nostres sortides en bici, uns més que altres, i on el blog s’ ha mantingut viu gràcies a la magnífica narrativa del company Gabriel, àlies Frai Borja del Torrente Bueno en la llengua de Cervantes, prenc el relleu aquesta setmana per publicar la sortida d’ aquest diumenge, amb molta més brevetat i sense tanta imaginació.

No crec que pugui publicar cada setmana, dons per diverses circumstàncies que no venen al cas no ho podré fer, però ben segur que entre uns i altres continuarem explicant les sortides diumengeres.

Dit això, aquest diumenge, dia d’ eleccions on ens juguem gran part del nostre futur, al punt de trobada en Ramón, Pere, Manel i jo, hem anat a fer un recorregut rodador, llarg i trencacames pel Montnegre i Olzinelles, seguint íntegrament el recorregut que vaig fer en solitari el passat 31 de maig.

Hem anat riera Sobirans amunt fins Lourdes i pujat a Collsacreu per Can Colomer, hem pres el GR-83 cap el Coll Senís i Cal Paraire, on hem coincidit amb una bona representació de la gent de “a les 8 a la font” que anaven cap a Sant Martí de Montnegre. Hem baixat cap a la riera de Montnegre per Can Terrades i Ca n’ Arabia... Montnegre en estat pur.

Després de travessar la riera, ens enfilem amunt fins la pista que puja de Can Vilardell fins Sant Martí de Montnegre, la prenem però la deixem pocs metres més amunt per continuar pujant, ara per un camí més pedregós però sense complicacions, fins la Collada de Bassots, dalt del turó de Ginestar.

Anem cap el Turó de la Vila-rasa on fem una aturada per avituallar-nos, abans de fer un descens de 600-700 metres força complicat per la Carena de les Gatelledes per un camí amb un desnivell considerable i terreny força sec on els frens han tret fum.

Ja avall, tornem a pujar ara cap a la part alta de l’ urbanització Can Batlló-Vilardell, coll de Vilardell i el Suro dels Músics, ja per sobre d’ Olzinelles, on després de baixar a Quatre Camins, hem anat a fer el corriol del arbres caiguts abans de baixar a Olzinelles per Ca l’ Alzina Vell.

Planejada pel bosc de ribera de la riera d’ Olzinelles fins el camí que puja des de Can Valls i els forns de pega cap a Can Puigdemir, pujada que fem a un bon ritme, i fem el corriolet que du a l’ hìpica de Can Virgili.

Fem el descens per pista fins Vallgorguina on, amb una bona kilometrada i més de 1200 de desnivell acumulats, decidim anar a cremar les naus pujant per Can Plana fins el Parent Rost. Després del puja-baixa acumulat, alguns ja anem amb la reserva, però pugem sense complicacions, i ja a dalt, anem cap a Arenys de Munt seguint el GR-83 fins Collsacreu, baixem a Lourdes pel camí de la cadena ( Can Colomer ) i riera Sobirans avall fins el poble, on donem la sortida per finiquitada.

Bé, finalment hem fet uns 44 kilòmetres i una mica més de 1400 metres de desnivell per un recorregut força rodador, trencacames dons ha estat un constant puja-baixa, i tot el recorregut amb un paisatge espectacular, al cor del Montnegre més propi del Pirineu, i unes vistes espectaculars del Montseny, Montsoriu i el Vallès.

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 27 de setembre del 2015
BTTAMUNT


dimarts, 22 de setembre del 2015

Corriol de la presó, senglars i escalada a la pedra de les Olles


En el punt de sortida els Germans Kike,Pere,David J., Manel, Xavi, i un servidor. Aquesta setmana com que personalment no he fet cap sessió d'exercisis espirituals i tampoc disposo de gaire temps per compromís familiar, i coincidint amb el nucli fort de la congregació els hi proposo seguir el camí de la Creu, cosa que accepten de bon grat. I ho fan perquè tots som uns pecadors i volem expiar els nostres pecats encara que sigui a còpia de sumar metres de desnivell positiu, doncs es la manera més directe d'arribar fins al cel. En Pere pren la sabia desició d'anar amb el Xavi per donar testimoni arenyenc a la romeria dels AMARGATS. 

La Capelleta dura enfila per la presó amunt i seguint per diversos corriols pujem per l'enterramorts, anem camí a la Creu, ens desviem baixant pel senglar i Sant Iscle per la Zona esportiva. Dones d'aigua i pujada al pla dels Forcs o Pedra de les olles, aqui  m'acomiado amb un...: Germans aneu-vos en Pau i donem gràcies a aquesta religió de les dues rodes que ens ha dut fins aqui AMEN.


Fins aquí,19Km., 850 metres de desnivell, 2 h.6 m. i 8,19 km/h de mitja... Kike, David J. i Manel continuen amb la peregrinació per tornar a Arenys de Munt pel corriol del la Teixonera.

Esperen el retorn de Frai Borja del Buen Torrente de peregrinació 8 dies pel cami de ronda, Girona, l'empordà i ... i de Frai Angel, esperant que ja s'hagi recuperat de la darrera sortida.

Sortida del 20 de setembre del 2015
Fray Little-Giant

dimecres, 9 de setembre del 2015

HOJA PARROQUIAL Nº5: ONOMÁSTICA DE SAN ONESÍFORO DE ÉFESO

Hoy celebramos, entre otros, la onomástica de San Onesíforo de Éfeso, santo varón y gran amante de las cosas sencillas: lo de las cosas sencillas ya se había predicado con anterioridad, pero forma parte indeleble de nuestro Credo BTTero (al menos del de una parte de la Congregación del Santo Shimano). En el lugar de encuentro, Fray Ramón en perfecto órden de revista con al sotana reglamentaria, Fray Manel 'Gutenberg', Fray Àngel 'Hacker' y el que suscribe, Fray Borja del Buen Torrente. Fray Pere sigue en tierras del infiel, evangelizando a los herejes de Bangla Desh. Dado que esta es una misión de órden claramente superior, queda excusada su asistencia a nuestra concelebración de hoy.

Siguiendo la sugerencia de Fray Àngel decidimos ir de nuevo a la Torre del Moro, en una secuencia lógica de peregrinaciones por monumentos históricos: empezamos con los restos megalíticos de los dólmenes paganos y prehistóricos, seguimos la semana pasada con el Castillo de Burriac, y decidimos hoy visitar otro vestigio de tiempos pasados (que no siempre fueron mejores).

Subimos por la Riera de Arenales de Arriba, y héte aquí que nos vienen de cara los miembros de la Cofradía de los Esqueletos Danzantes de Verges, haciéndose los encontradizos. Los acogemos en el seno de nuestra Comunidad, como hacemos con todas las ovejas descarriadas.  Se sube a la Cruz de Rubí(t) a una velocidad que el que firma considera excesiva para la hora del día en que nos encontramos, y a pesar de eso, o precisamente por encontrarse en un gran momento de forma física, en la misma cruz nos da alcance la otra oveja descarriada del día, 'Triple E' (Enric El Estibador). 'Triple E' todavía no ha hecho los votos eclesiásticos, aunque apunta buenas maneras y muy probablemente lo acojamos pronto en el seno de la congregación como miembro de pleno derecho.

Continuamos por la vía sencilla (en honor a San Onesíforo de Éfeso), por los Misterios y siguiendo el GR, Santuario de San Andrés del Faro (otro santo varón perteneciente a la misma corriente espiritual de San Onesíforo) hasta llegar a la Torre del Moro, donde aprovechamos para

a) alimentar nuestros hambrientos cuerpos (el espíritu lo estamos alimentando ya desde maitines)
b) realizar el ritual de iniciación a Fray Manel, quien hoy ha visitado por primera vez la Torre del Moro. De la iniciación se encarga Fray Ramón, en la más estricta intimidad de la terraza superior de la Torre. Apenas se ha escuchado algún grito ahogado, Fray Manel ha sabido sufrir en silencio.

La guinda del pastel de la jornada es el descenso por el 'Ratonero': una experiencia religiosa, a buen entendedor pocas palabras bastan.

Desde Dosrius encaramos ya el camino de regreso a Arenales del Monte: Fray Àngel y un servidor por el camino habitual 'del Medio' y Cruz de Rubí(t), el resto de la congregación suben por el barrio de Rimblas y Fuente del Mal Paso.

De nuevo hemos podido verificar el encanto de las cosas sencillas, como siempre ha predicado San Onesíforo de Éfeso, hemos llegado a casa a las 11 y 20, con 44 km y 970 de desnivel en las patas. Sin problemas, sin conflictos, sin tarjetas amarillas.  Alabemos a San Onesíforo por sus siempre valiosas y nunca caducas enseñanzas. Podéis ir en Paz.

Sortida del 6 de setembre del 2015
Fray Borja del Buen Torrente



dijous, 3 de setembre del 2015

HOJA PARROQUIAL Nº4: LA DECEPCIÓN: ‘PENSABA QUE SERÍA MÁS GRANDE’

Así daba rienda suelta a su decepción Fray Ángel ‘the Hacker’ al visitar por primera vez en su corta existencia el castillo de Burriac, meta de nuestra peregrinación de hoy. Pero no adelantemos acontecimientos.

En esta convocatoria del que sería el último domingo de rigurosos calores y bochorno a tenor de lo que dicen los metereólogos de los medios, puntuales en el lugar de encuentro Fray Manel ‘Gutenberg’, Fray Pere de Arenales del Mar, Fray Ángel ‘the Hacker’ y el que suscribe, Fray Borja del Buen Torrente. Durante la semana habíamos tratado la posibilidad de visitar el Castillo de San Vicente de Burriac, situado entre los municipios de Cabrera de Mar, Mataró (capital del Maresme) y Argentona (capital, Buenos Aires, ¿no?). Como está lejos, y la congregación ha consagrado la puntualidad en la hora de regreso como uno de los pilares de su fe, decidimos ir allí por la vía directa, Cruz de Rubí(t), Pozo del Hielo y Cañamares. Dese allí toma las riendas Fray Pere de Arenales del Mar, quien nos enseña un divertido senderillo que parcialmente coincide con la riera, y siguiendo el cual llegamos a Dosríos por la parte del lavadero público. Seguimos por la riera de este municipio hacia el ‘políngano’ de la Carrera Pedestre Campo a Través (el Cros) y enlazamos, por asfalto, con el ´políngano’ de Cabrera de Mar, donde comienza la dura subida por pista hasta nuestro objetivo del día. Hayque decir aquí que aunque comenzamos la peregrinación de hoy con una agradable temperatura de 19-20°, ahora mismo estamos ya a 28° lo cual provoca una sudada general, aunque todos llevemos las ligeras y frescas sotanas de lino que La Orden nos permite utilizar para combatir los rigores del verano.

Breve parada en el collado donde está el Monolito conmemorativo de los 5 siglos de existencia de las municipalidades del Maresme. Honramos tan insigne estela ‘marcando territorio’ en la zona boscosa cercana y encaramos las últimas rampas (pendientes máximas del 24 y 30% según mi ciclocomputador), parte de ellas, obviamente, a pie.

Fray Borja, que ha visitado este sitio en varias ocasiones, 2 de ellas este mismo año, monta guardia para evitar el robo de nuestras monturas mientras el resto de la congregación realizan un breve tour turístico por las ruinas del castillo, siendo este momento el del comentario decepcionado de quien nunca antes había visitado este lugar: Fray Ángel esperaba encontrarse con algo parecico a las murallas de Ávila y por tanto sentenció ‘Pues yo pensaba que sería más grande’.


Son las 10.30 h cuando, tras un breve pica-pica descendemos directamente a Argentona (capital, Buenos Aires), recargamos agua en la Fuente Picante (que por cierto, no pica), atravesamos nuevamente, ahora por caminos de tierra, el ‘políngano’ de la Carrera Pedestre Campo a Través (El Cros), y luego alternamos tramos de paseos marítimos y puertos deportivos con otros de la Nacional II hasta llegar a Arenys de Mar, donde Fray Pere nos obsequia con una variante desconocida para el resto de la congregación, y que sube hasta el pabellón polideportivo de Arenales del Mar para volver a su riera: ligera subida, pero nuestras piernas están ya suficientemente cargadas, llevamos ya más de 54 km, aunque eso sí, nos evitamos los eternos para-arranca que habría conllevado ascender por la riera de Arenales del Mar.


Nos despedimos de Fray Pere, quien parte mañana y para 2 semanas a evangelizar a los infieles de Bangla Desh (¡buen viaje tengas, hermano!), y Fray Ángel, Fray Manel y un servidor subimos por la Riera, donde saludamos a Fray David ‘Natxo Vidal’ que  estaba comprando el pan (en estas épocas de rigurosos calores estivales, el opta por realizar sus ejercicios espirituales por las tardes). Seguimos por el ya tradicional pipi-can y caca-can (el tramo superior de la riera) hacia el Parque del Caserío de Jalpín y Arenales de Arriba, donde nos despedimos hasta la próxima semana. La sudada ha sido de órdago, acabamos con 58 km y 875 metros de desnivel positivo. Aunque la ruta ha sido eminentemente rodadora (de ahí nuestra media de hoy, que roza los 15 km/h), la pendiente media es del 6%, más propia de rutas clásicas más técnicas, y lo que da una cabal idea de las pendientes acumuladas para ascender al Monolito y al Castillo.


Podéis ir en Paz, alabado sea el Señor. 

Sortida del 30 d' agost del 2015
Fray Borja del Buen Torrente

dimecres, 26 d’agost del 2015

HOJA PARROQUIAL 3: LOS PODERES CURATIVOS DE LAS AGUAS DEL SANTUARIO DEL CORREDOR

...on son les bruixes ???
A las 7.30 poca asistencia en el lugar de encuentro, la salida de la semana pasada parece que ha causado estragos. De la vecina población de Arenales del Mar se presenta Fray Pere, retornado de sus ejercicios espirituales en el Pirineo. Del resto, no se sabe nada. De Arenales del Monte, Fray Ramón y un esqueleto que responde al nombre de Joan. Visto que hay dos maneras muy diferentes de llegar a la comunión definitva  en la fe BTTera, decidimos buscar la Verdad por caminos distintos: Fray Ramón y el esqueleto, sabe Dios por dónde habrán ido, pero es cierto que habrá sido a velocidades casi supersónicas.

A Fray Gurú se le han pegado las sabanas en la celda del monasterio por lo que causa baja para los ejercicios espirituales colectivos y buscará la fe en solitario.

Fray Pere y el que suscribe decidimos hacer una ruta siguiendo el espíritu que en su día reinaba en la congregación y que se expresa básicamente en la contemplación y en un ritmo asumible en torno a los 10-12 km/h (resultaron ser 11,8). Nos dirigimos hacia la Cruz de Rubí(t), donde coincidimos con Fray Gutenberg en solitario calvario pedestre. Vea el lector si íbamos en plan contemplativo, que nos adelanta, él a pie, nosotros en burra.

Fray Borja i mig Fray Pere
Fray Pere tiene ligeros problemas mecánicos (más bien es la acumulación de porquería) en su cambio de plato, el cual se convierte en un cambio de tipo ‘secuencial PPP’: Perezoso-Palanca-Patadita al desviador para cambiar de plato. Vamos por la vía tradicional y circulando en paralelo dando un repaso a la actualidad de la congregación y otros temas de interés (y además confesables, cosa que no siempre ocurre en nuestras salidas dominicales) hasta llegar al Santuario del Corredor. Aunque la temperatura no es extremadamente alta, y el cielo está parcialmente cubierto de nubes, el bochorno es de los que hacen historia, sudamos la gota gorda.

Fray Pere no conoce el mirador ‘rocoso’ que da hacia La Almazara (El Trull) y se queda prendado de la vista. Volvemos sobre nuestros pasos, la idea es visitar el dolmen del castillo de Arenas, pero como hace bochorno sugiero pasar de nuevo por el santuario y recargar nuestras existencias de agua, a lo que Fray Pere accede de sumo gusto. Allí se le ocurre a Fray Pere practicar un tratamiento con tan santas aguas a su cambio de plato: héte aquí que las curativas aguas arrastran gran parte de la m…. acumulada en su cambio de plato secuencial, de forma que este funciona de nuevo. ¡Milagro!


Continuamos al dolmen del caserío de Arenas, donde tomamos un ligero refrigerio y vamos de nuevo en busca de la pista del Corredor. Decicimos seguir la ruta prehistórica y nos dirigimos, por pista de nuevo y disfrutando del aire de cara, hasta el dolmen de la Piedra Gentil, en que hoy curiosamente NO se celebra ningún akelarre. Tras otra breve tanda de fotos de la edificación, bajamos a la ‘Vía Verde’ de Vallem Gregoriam, cruzamos la villa y decidimos emprender el regreso por el camino del Jaramillo (Xeremell) con sus temibles rampas finales las cuales solamente se superan con la fe y con el ‘molinillo’. Una vez en el collado de Senís nos dirigimos al Llano de las Brujas y al Collado de la Cruz. Dada la sobredósis de cultura megalítica que hemos sufrido hoy, dejamos dejar de lado el Menhir del Collado de la Cruz para una próxima visita y descenemos a Arenales de Arriba por el camino del Caserío de Palomero.

Buena y contemplativa salida, con 41,63 km y 1.118 m de desnivel positivo, variada (quiere decir, que NO consistía solamente en trialeras y senderillos impracticables, más bien al contrario) y en armonía con la naturaleza.

Sortida del 23 d' agost del 2015
Fray Borja del Buen Torrente 


dimecres, 29 de juliol del 2015

TANCAT PER VACANCES !!!


BONES VACANCES !!!


divendres, 24 de juliol del 2015

Ruta en “paral.lel”... s’ ensumen les vacances !!!




Estem de ple a l’ estiu, i això fa que, encara que part del grup sortim diumenge, ho fem de manera més “desordenada”. Això vol dir que en alguns casos ( com el meu ) fins última hora no s’ acaba de decidir si es surt, si no, si més tard, si fa calor, si anem a la platja... un clàssic.

Es el que ha passat aquest diumenge, dons després de decidir a última hora que surto, al punt de trobada només hi ha en Fray Borja, que pel que em comenta tampoc ho tenia gaire clar... si es que aquestes calors fan estralls i et treuen les ganes de tot.

Sabem que el Little Giant ha quedat amb els “esqueletos”per anar a fer una sortida exigent, i així ho comunica pel qui vulgui afegir-s’hi, però jo estic marcat per l’ odissea que vaig patir fa un parell de setmanes a les Llobateres i m’ he proposat no esforçar-me més del necessari mentre durin aquestes calors.

Mentre ells van cap a la part alta de Can Carreres per pujar fins l’ OVNI, nosaltres anem a fer un tomb a la recerca dels camins ombrívols per la zona de Vallgorguina, aposta segura dons sabem que en aquest indret les temperatures sempre son més moderades que a qualsevol altre lloc.

No tenim res preparat i anem improvisant sobre la marxa, això si, quasi tota l’ estona en “paral.lel”, o sigui, un al costat de l’ altre fent-la petar tota l’ estona dons en Fray Borja i jo fa algunes setmanes que no hem coincidit i ens hem de posar al dia.
 
Hem fet un recorregut majoritàriament “pistero”, pujant a Collsacreu per Can Colomer, GR-83 fins el Coll Senís, descens a Vallgorguina pel Xeremell i riera de Vallgorguina per anar fins el Dolmen, on hem fet l’ aturada de rigor per avituallar-nos i fer un parell de fotos.

Decidim anar cap a Tapioles i pujar cap a Ca l’ Arbocer i el Canadà Park. Fins ara un cel entrenyinat fa que les temperatures no s’ enfilin, però la xafogor es important i el degoteig de suor es constant, però s’ està prou bé dons l’ elecció encertada del recorregut d’ avui, quasi tot envoltat de bosc, fa que les poques estones de sol quedin més que amortides.

Tot el terreny està força sec i les montures queden totalment arrebossades per la pols dels camins... de res serveix la neteja i posta a punt del dia abans, però es el que hi ha... esperem que no tardi gaire en ploure, tot està massa sec, sobre tot el sotabosc... no vull ni pensar el que passaria si hi hagués un incendi en aquestes condicions !!!

Fins ara pràcticament no hem trobat a ningú, tret d’ un parell de caminants i un paio amb bici que cada cop que venim per la zona de Vallgorguina ens trobem, això si, sempre per camins diferents, avui entre Tapioles i Ca l’ Arbocer, altres dies a l’ alçada de Can Vilar, Olzinelles, Can Virgili, per la riera... el proper cop l’ aturo per fer-nos una foto !!!

Enllacem a mitja pujada amb la pista feixuga que puja al Corredor des del dolmen, però no gaire estona, ja que ens desviem per fer l’ “ex-corriol” de la Serra de les Mules que enllaça amb el camí de la font de La Figuerassa, on rodant, rodant, anem cap a la Casanova d’ en Pibernat, desviant-nos abans d’ arribar-hi per fer un camí-corriol que fa tems que no prenem i tenim curiositat per veure com està ( sec i trinxat, com tots ).
Ja a la Casanova, intuint que el camí de Can Mora te que estar força perillós amb aquests condicions, decidim prendre el camí de tornada baixant per Can Quel ( ò les oques ) fins Lourdes i riera Sobirans avall fins Arenys de Munt on jo, amb temps limitat, dono per acabada la sortida, però en Fray Borja, que no n’ ha tingut prou, remata la feina anant a fer un tomb fins la Creu de Canet pujant pel camí de Can Sala de Dalt.

Jo he acabat fent uns 33 km i uns 900 de desnivell en gran part rodadors, amb alguns bons desnivells, però pràcticament sense complicacions. Hem estat de sort dons el cel mig entrenyinat ens ha acompanyat la major part de la sortida i hem fet una bona elecció amb el recorregut, quasi tot per camins ombrívols. En Fray Borja, allargant-la fins la Creu de Canet, ha acabat fent uns 46 km i 1048 de desnivell.

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 19 de juliol del 2015
BTTAMUNT