dimecres, 28 de novembre del 2012

Tornem al corriol dels arbres caiguts


Tardor a Olzinelles, una meravella !!!
Ja feia dies que voliem tornar-hi, el corriol dels arbres caiguts es un corriol no gaire llarg, té uns 900-1000 metres, però es força divertit i, complementat amb un bon tomb per Olzinelles es garantia d’ una bona sortida.

Aquest diumenge en Ramón, Gabriel i jo al punt de trobada, amb una idea bastant clara de per on anar-hi, combinant tot tipus de terreny... ara pista, ara un corriol, ara amunt, ara per aquest camí, ara avall... una mica de tot, sense embafar-nos... fantàstica !!!

Segons les previsions del temps tocava fred, però hem tingut la sort de poder gaudir d’ un dia assolellat, a primera hora s’ ha notat, però a la que hem arribat a Collsacreu després de pujar per Can Colomer la sensació ha estat tot el contrari, començava a sobrar roba.


Jo minvat de facultats, arrossego encara un fort refredat de pit i nàpia, però aquest diumenge no podia faltar, ja no vaig poder fer-ho en condicions la setmana passada i dos de seguits hagués sigut una hecatombe. Això fa que, encara que sense aturades, anem a ritme de “diesel”, fet que tinc que agrair al Gabriel i al Ramón, que conscients de que no anava sobrat de forces, no m’ han deixat tirat en cap moment, adaptant-se al meu ritme.

En general tot el recorregut una combinació d’ altres que hem fet per la zona d’ Olzinelles : Escalada sempre exigent a Collsacreu per Can Colomer, Cal Paraire pel GR-83 i el camí a tocar del menhir, corriols pels voltants de Can Pau Plana i d’ altres baixant al Coll Blanc.

De camí a Can Valls
El Coll Blanc es una cruïlla de camins fantàstica, hi ha tantes opcions per triar... que si anem Olzinelles per la Bassa del Garrell, que si directament a Ca l’ Agustí, que tal pel Coll Butí rodejant el Montllorer, que si anem per la cara sud del Montllorer i el sot dels Llorers, per l’ altre banda a Can Terrades i la Riera de Montnegre... i més.

Nosaltres triem baixar pel sot dels Llorers, hi vam anar fa un parell de mesos i ens va agradar força. Sorpresa del dia al trobar-nos al Brauli, company de feina amb sang betetera amb qui hem intentat coordinar alguna sortida plegats però que mai hem pogut concretar, i ara, sense voler, ens trobem a un bon grapat de kilòmetres de casa.

Després d’ una curta conversa seguim el nostre camí... Can Valls, Pla de les Mines, amunt cap a Quatre Camins i cap al corriol dels arbres caiguts on, a mig corriol, i per satisfer tant la meva curiositat però sobre tot la d’ en Ramón, anem a buscar la part més alta del Turó de la Pedra Miradora, pensant que amb un nom així lo més probable era trobar un bon mirador cap el Montseny ò la pròpia vall d’ Olzinelles... però no, quin "fiasco" de mirador... possiblement a l’ època que li van posar el nom es veia alguna cosa, però ara no, tret del arbres que envolten tot l’ indret... bé, per nosaltres no té més importància, era una curiositat que teníem.

Turó de la Pedra Miradora... espectaculars vistes als arbres del costat !!!
Passat el corriol descens fins el pont de Ca l’ Alzinar Vell i el camí fantàstic seguint la riera d’ Olzinelles cap a l’ església de Sant Esteve... quina meravella aquesta part del camí, a l’ estiu per la verdor i frondositat dels boscos, a la tardor per la gran varietat cromàtica de colors, amb una gran catifa de fulles que cobreixen tot el bosc i que fan confondre el camí a seguir, a l’ hivern tot l’ ambient glaçat, amb els arbres despullats... no es pot explicar, s’ ha de veure !!!

Mes difícil encara... fotos pedalant i d' esquenes !!!
Hop ... jo també hi era !!!
Toca prendre el camí de tornada, aquest cop pujant per Sant Esteve d’ Olzinelles i baixant per Can Virgili a Vallgorguina, on aprofitem per visitar la Fira del Bosc i la Terra que fan cada any per aquestes dates i on es concentren una bona quantitat de parades d’ artesans de tot tipus, encara que les que més èxit tenen son les dels embotits... si es que on hi hagi un bon fuet i uns taquets de formatge !!!



Fira del Bosc i la Terra, a Vallgorguina
Ja ens hem encantat prou i toca tornar a Arenys de Munt per la via més directe, pel que pugem a la Casanova d’ en Pibernat pel sot de Can Saleres i baixem a Lourdes des del Parent Rost per Can Colomer, a l’ inversa de l’ anada.


Sot de Can Saleres

A Lourdes ens trobem amb en Dani Cusachs, dels Jabalí Bikers, que està esperant a la resta de senglars que estan fent un tomb pel camí amagat i ens comenta que han vingut a Arenys de Munt per inspeccionar el recorregut de les 3 hores de resistència que organitzen els companys del Club Ciclista Arenys de Munt. En Dani i l’ Oscar han decidit fer equip i participar-hi... ja es poden anar calçant !!!

D’ aquí a Arenys de Munt per la riera Sobirans i cap a casa, satisfets de la sortida, particularment de les que més m’ agraden combinant en la seva justa mesura camins, pistes i corriols... 38 km a tope !!!

... i diumenge, més !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide.


Sortida del 25 de novembre del 2012
BTTAMUNT

dilluns, 19 de novembre del 2012

Dia de pluja i boira


El Corredor... l' home llop, amagat per algun lloc.
Quin diumenge més trist... pluja, boira... depriment !!!

Jo no he sortit amb els companys... he arrossegat durant tota la setmana un fort refredat que m’ ha deixat baldat i, després d’ un exercici de seny fora del normal en mi, decideixo quedar-me a casa i sortir a rodar una mica només si el temps millora. I així ha estat, cap a les 10 deixa de ploure i aprofito per fer un tomb a prop de casa, per Can Jalpí, i de pas inspeccionar una part del recorregut de les properes 3 hores de resistència que organitzen els companys del Club Ciclista Arenys de Munt.

Amb una hora n’ he tingut prou... entre que el recorregut es força tècnic i que en cap moment m’ he trobat bé, he acabat fet caldo, pel que he decidit tornar a casa i deixar-ho per la propera... ja vindran dies millors !!!

Els companys ? pel que m’ ha comentat en David, sortida conservadora sense allunyar-se gaire per si els xàfecs. En David, Gabriel i Ramón han anat al Corredor adornant el recorregut desviant-se per alguns del corriols dels voltants, patint una pluja fina d’ aquelles que poc a poc no t’ adones i ja vas xop de dalt a baix... i boria, molta boira, amb un escenari propi d’ una peli de Van Helsing... vamos, que només ha faltat l’ aparició de l’ home llop !!!

Bé, la crònica d’ aquesta sortida la deixo per ells.

"collons, acaba que ens estem fotent de fred !!!"
Aquesta setmana ni track ni res !!!

Apa, fins la setmana que vé !!!

Xavi
BTTAMUNT

diumenge, 11 de novembre del 2012

Corriols, corriols i mes corriols !!!

Arenys de Munt des del Turó del Fangar
Es que no escarmentem !!! ... si es que sabem el que passa quan donem la batuta al Ramón, i encara així, sempre hi ha el dia que tornem a caure ... corriols, corriols i més corriols !!! Jo he acabat trinxat !!!

El pla del dia era un altre, que era anar a fer un tomb per Olzinelles en una sortida clàssica de les nostres, buscant un equilibri entre camins, pistes i corriols, però una averia mecànica d’ en Ramón ens ha fet variar el recorregut.



Avui en Ramón, Gabriel, Xena i jo hem començat la ruta pujant a Collsacreu per Can Colomer, on en Ramón s’ ha donat compte de que no tenia la cadena de la bici en condicions, pel que ha decidit tornar a Arenys de Munt per carretera i fer un canvi de bici agafant la del seu germà. En Xena no va fi i no veu clar anar a Olzinelles i, entre una cosa i l’ altre, decidim deixar-ho, tornar a Arenys de Munt pel Fondo de Can Rossell, reunir-nos amb el Ramón i fer un recorregut improvisat, a lo que surti.

Dons al final, improvisant, improvisant... i després de deixar que el Ramón ens guies, hem acabat fent una molt bona corriolada... dura, força dura... terreny bastant irregular sobre tot degut a les pluges, força pedres i rels, molta “platja”... en fi, tots els ingredients per una sortida exigent.

Turó del Fangar
Complicat donar explicacions de per on hem anat, només comentar que, apart del descens des de Collsacreu pel Fondo de Can Rossel, ens hem mogut pel triangle Arenys de Munt – Canet – Sant Iscle... els que coneixeu la zona ja sabeu com son els corriols d’ aqui... que bons !!!

Encara que poques, alguna pista hem fet.
A mig recorregut en Xena ens ha deixat, només fa un parell de setmanes que torna a sortir amb bici després d’ uns mesos sense agafar-la, principalment per lesió, i la duresa dels corriols passen factura. Tranquil Xena, poc a poc tornaràs a ser el senglar que tots coneixem !!!

En Ramón, sobrat i sobreexcitat... porta la Specialized del seu germà, amb menys pes que la seva i a més, està en forma... en Gabriel i jo, al darrera perseguint-lo  com podem.

Bé, al final hem acabat fent uns 30 kilòmetres, encara que amb lo cansat que he acabat, m’ ha semblat que eren més !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

 


Sortida del 11 de novembre del 2.012
BTTAMUNT

dimecres, 7 de novembre del 2012

Corriolant per la Riera de l’ Illa i Font del Ferro


Avui corriols, rampes... algunes fortíssimes, fang, pedres... punxades, algun “problemilla” mecànic... i hòstia Zona Zapping inclosa !!!... Que més es pot demanar ?

La sortida ja prometia d’ entrada, l’ idea era anar a fer els corriols de la Serra d’ en Benet repetint la que vam fer el passat 3 de juny i, encara que el recorregut ha estat molt semblant, les pluges d’ aquests últims dies han fet que el terreny estigués força més complicat.


Des del punt de trobada en Ramón, Gabriel, David i jo hem anat a Lourdes per la riera Sobirans i amunt cap a la Creu de Rupit i el Corredor... bones rampes d’ entrada per “estobar” les cames. A l’ enllaç amb el GR-92 anem avall, direcció Vallgorguina seguint el GR desviant-nos per fer alguns dels corriols de la zona i fins la Plana de Baix on , a partir d’ aquí, comença la part més divertida del recorregut, els corriols de la riera de l’ Illa primer, força divertits, molt tècnics, amb l’ afegit de l’ aigua i el fang, les rampes imponents al voltant del Turó de la Pera i el corriol de baixada fins la riera de Ca l’ Arenes, on hi ha hagut el “cop de teatre” del dia... m’ he fotut una hòstia imponent al quedar-me clavada la roda del davant entre unes pedres, i ja podeu imaginar-vos l’ imatge... tombarella endavant amb esparramada a sobre de les pedres i la bici per sobre sense poder ni moure’m... ESPECTACULAR !!! ... i increïble, ja que a pesar de lo aparatosa que ha estat... NI UNA RASCADA !!!

Passat l’ ensurt continuem corriolant fins la riera de Ca l’ Arenes, on ens esperen un seguit de rampes per tremolar fins el Gatell de Ca l’ Arenes, on decidim anar cap a la Font del Ferro a fer l’ única aturada per avituallar.

Aturada a la Font del Ferro
Seguim cap a Can Bosc i enllacem amb el GR-92 direcció Corredor fins passat el campament del Solell del Corredor, per sota dels Misteris i els Suros d’ en Burget, on trobem en Josep Navarra que s’ uneix a nosaltres aquest tram final de la sortida.

Can Miloca i el Montseny
Anem per corriols fins el camí de Can Quel i a Lourdes per Can Framis, concentrats amb la baixada, aquest descens te trampa ja que la pista esta contra-peraltada i en qualsevol revolt es pot fer un “recte”... tots concentrats ?... no, tots no... en Ramón, normalment sempre al davant, destrossant-me psicològicament per que m' agrada xerrar una miqueta ( quan no estic asfixiat ), trenca amb la rutina i es queda despenjat, taladrant al Josep Navarra... ves a saber que coi li explicava !!! ... ASSASSÍ !!!

Punxada d' en Ramón !!!
I així fins Lourdes, riera Sobirans i Arenys de Munt, on comença a caure un “xirimiri” que fa que en un moment hi hagi desbandada general.

En total uns 33 km, amb un desnivell acumulat d' uns 1000 metres, però enganyós, ha estat una sortida de les dures, hi ha hagut una combinació de rampes fortíssimes amb corriols força exigents que ha fet que estiguem en tensió gran part del recorregut... l’ hòstia, punt i apart !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i al Cicloide:


Sortida del 4 de novembre del 2012
BTTAMUNT