dimecres, 24 de juliol del 2013

Tancat per vacances !!!


Ja tenim al damunt les vacances, toca desconectar com cada any i canviar les rutines habituals, entre elles les publicacions setmanals del blog. Es hora de gaudir amb la família del sol, platja o muntanya... unes birretes, gandula, migdiades d’ orinal...

La bici ? ben segur que la majoria aprofitarem aquestes vacances per improvisar unes sortidetes, encara que els diumenges serà complicat que quedem, només els que no marxem a cap lloc... bé, encara que el blog estigui de vacances, el xat continua actiu, i en el meu cas l’ intenció es sortir cada diumenge, sempre que no fem alguna excursió amb la família, per tant, podem continuar comunicant-nos per sortir diumenges o pel que sigui.

Tenim pendent l’ equipació, tema que m’ hagues agradat deixar resolt, però que encara no tinc clar de quan arribarà... espero que en pocs dies...

Aprofito la publicació d’ avui per penjar quatre fotos i el track de la sortida de diumenge passat que vam fer en David, Joan, David Jiménez, Ramón (parcialment), i jo pel Camí Amagat, Corral, Creu de Rupit, Font de la Figuerassa, Santa Eulalia de Tapioles, Vallgorguina, Can Plana de Dalt i Can Mora... un bon trencacames!!!




Font de la Figuerassa
Can Vilar



Santa Eulàlia de Tapioles
Can Plana de Dalt..."aquesta figuera te unes figues que te cagas !!!"


Can Plana de Dalt

Track al Wikiloc i Cicloide:

Bé, dons bones vacances a tothom i, per part meva, quan torni l’ activitat al blog miraré de penjar les sortides més interessants que hagem fet aquests dies.

Xavi
BTTAMUNT

dijous, 18 de juliol del 2013

Moais de Sauron i Font del Pradelló

Ahaaaaa !!! ja sabem d' on van treure el motllo per fer els moais !!!
Quina calda i quin fart de suar !!!

Em sembla que a partir d’ ara, i fins que acabi l’ estiu, em faré un parell de “plantilles” per publicar les sortides i, depenent d’ on anem fer un “copiar i pegar” d’ una o altre... així m’ estalviaré feina. I es que amb aquesta calor tinc claríssim que les sortides que fem aniran quasi sempre per aquestes zones que tenen el seu propi microclima, més fresc de l’ habitual: Vallgorguina, Canyamars i Dosrius, i les zones ombrívoles al voltant del Montalt.

Aquest diumenge al punt de trobada en David, Gabriel, en David Jiménez, un altre sonat com nosaltres que prefereix llevar-se a ¾ de 7 per sortir a patir amb la bici a quedar-se clapant, i jo... bon paio aquest David, esperem que s’ uneixi amb assiduïtat a les nostres sortides.

Com ja va sent habitual últimament, res programat, pel que hem anat a l’ improvisació, riera Sobirans amunt i escalada al Parent Rost per Can Colomer des d’ on hem anat a buscar el corriol que enllaça amb el camí de Can Plana de Dalt.

Encara que tenim molt “patejada” la zona, sempre hi ha algun camí nou per fer, i avui hem pres un de força bo al costat del corral de Can Plana de Dalt que ens ha dut fins la riera de Can Vilar, just a la part baixa del Sot de Can Saleres... ens ha agradat força, pel ben mig del bosc, fresquet, i amb bones pendents... es una bona variant per baixar a Vallgorguina.

En David Jiménez... no sap on s' ha ficat !!!
Ja a Vallgorguina, i ja que avui ens acompanya per primer cop en David Jiménez ( li haurem de trobar aviat un sobrenom per no confondre’l amb el Nacho ), decidim anar a ensenyar-li els moais seguint la riera de Vallgorguina... uuuuuaaaaauuuuuu !!!, quina fresqueta resseguint la riera pel ben mig del bosc... podríem estar tot el mati donant voltes pel mateix lloc sense cansar-nos !!!

Que contents i tranquils... amb l' Orco de Mordor "ojo avizor" a punt de llançar-se al nostre coll !!!
Fem el recorregut dels moais i, quan ja anàvem a prendre el camí de tornada cap a Vallgorguina, de cop i volta apareix un tiu fent rally amb un cotxe de l’ empresa propietària de l’ indret ( no diré noms per no fer propaganda gratuïta ), baixa del cotxe fet una fera i comença a emetre sons guturals fora de si pel fet de travessar als seus dominis amb la bici... de fet, em recorda un Orco de Mordor del Senyor dels Anells protegint els dominis de Sauron !!! ... he de reconèixer que l’ Orco te raó, estem en una propietat privada on durant l’ estiu es fan activitat pels nens, però nosaltres anem en bici, no fem mal, respectem l’ entorn, no hi havia nens... i hi ha formes de dir les coses, no com les d’ aquest personatge, amb manca total d’ educació... bé, el que està clar es que per anar a fer el circuit dels moais lo millor es anar-hi a partir de la tardor, quan no hi ha activitat pels nens.

Tornem cap a Vallgorguina i anem amunt, cap a la hípica de Can Virgili i la part alta de l’ urbanització Can Puigdemir, on prenem un camí força distret que envolta el Turó de la Vaca, el Puigcastell i la Roca del Diable i que enllaça amb la pista que baixa a Olzinelles, però la deixem uns pocs metres més endavant per prendre un corriol que ens du directament a la Font del Pradelló.

Font del Pradelló, quina pau la que es respira...
Aturada per avituallar-nos, nosaltres i els mosquits, fotos de rigor i  anem cap a Ca l’ Agustí, per pujar al Coll Blanc i el Coll de Can Poliva per les rampes del camí de la Bassa del Garrell. El camí, com ja va sent habitual aquestes setmanes, està força sec, pedregós i xaragallat, el que dificulta la pujada.

La foto ens la va tirar un mosquit
Ja al Coll de Can Poliva, un clàssic per tornar, per Cal Paraire, pla de les Bruixes envoltant el menhir, Collsacreu i Lourdes per Can Colomer, pel camí de la cadena i riera Sobirans avall fins Arenys de Munt, aquest cop dintre de l’ horari previst... diumenge passat vam arribar força tard i em vaig guanyar una targeta groga, i dos diumenges seguits hagués suposat una de vermella directe, de les que “acarrean suspensión”.

A mi m’ han sortit uns 36 km i uns 930 metres de desnivell, en la línea d’ aquestes últimes setmanes, intentant buscar les zones més ombrívoles, avui per la zona de Vallgorguina, i per recorreguts que no siguin gaire complicats per no patir més del necessari amb aquesta calor. Ens ha agradat força el tram que hem fet des de Can Puigdemir fins la font del Pradelló.

Els moais de Sauron ? es una propietat privada i s’ ha de respectar, per tant, deixarem d’ anar-hi mentre estigui en funcionament el campus d’ estiu. Recomano a tothom que ho conegui i que vulgui anar-hi, que ho faci fora de temporada.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 14 de juliol del 2013

BTTAMUNT

dimarts, 9 de juliol del 2013

Castell de Burriac


Vam anar-hi el passat mes de setembre fent un tomb per Òrrius, però per falta de temps ens vam quedar a les portes, a escassos 500 metres del cim del turó, i aquesta setmana ho hem fet, per la via directe, fent una escalada èpica per la banda d’ Argentona, pujant 240 metres en 1,5 km amb una pendent mitja del 15,5% sense descans... com diria el nostre Rei de la Jungla, “per parar a vomitar !!!“... gran frase plena de sentiment !!!

Dies de festa major a Arenys de Mar i, com em temia, la farra i les birres han guanyat la “batalla” al personal provinent de la vila veïna. Per altra banda en Little-Buac, després d’ emular al Leslie Nielsen a “Aterriza como puedas”, sembla que no s’ acabat de recuperar i no ve, pel que aquest diumenge al punt de trobada només en Gabriel i jo.

Pou de Glaç de Canyamars... això si que es un troç de pi !!!
Lo del castell de Burriac ja portava dies intentant convèncer a tothom per anar-hi, però en vistes de que només som en Gabriel i jo, decidim d’ entrada deixar-ho per un altre diumenge que siguem la majoria del personal, però si que volem aprofitar el recorregut que anàvem a fer fins Dosrius i des d’ allà fer un tomb cap a la Font de la Moreneta abans de tornar a Arenys de Munt.

Les previsions del temps, i finalment encertades, son de força calor i la zona de Canyamars i Dosrius, juntament amb Vallgorguina, son les nostres preferides en aquesta època, pel que anem riera Sobirans amunt i fer la primera escalada del dia cap a la Creu de Rupit. Es aviat, però ja fa calor i força xafogor, preludi del que ens trobaríem més endavant.

Pou de glaç de Canayamars
De la Creu de Rupit descens pel Camí del Mig fins Canyamars, amb aturada obligada al pou de glaç, on descobrim unes peculiars màquines per fer “spining” a la fresca, i Riera de Can Rimbles cap a Dosrius, amb una petita variant per culpa del pas de les màquines, que fa que fem un curtíssim tram per asfalt de no més de 500 metres abans de prendre un altre cop el camí previst.

Spining a la fresca !!!
Arribem a Dosrius, i adonant-nos que hem arribat relativament ràpid, ens preguntem: “que fem?, anem cap a la Font de la Moreneta?... o ens llancem cap a Burriac???”. En Gabriel te ganes de marxa, i jo també... no dubtem ni un instant: “ anem al Castell de Burriac!!!

Prenem el corriol paral.lel a la riera de Dosrius avall, a tota pastilla, sense pensar que era una zona de força tràfic, sobre tot del personal que ve de Mataró, fins que en un revolt quasi xoco frontalment amb un que puja... que astut en Gabriel, al darrera i guardant distàncies... si algú se l’ ha de fotre, que sigui el de davant !!!... ASSASSÍ !!!

Passat l’ ensurt, i després d’ afluixar una mica la marxa, seguim avall fins Argentona. Podríem anar per Òrrius, fent una bona volta, però amb pendents més moderades i quasi tot el camí per zones ombrívoles, però això allargaria la sortida i no volem arribar a casa més tard de l’ habitual, i més ara que ha començat la temporada de platja. Anirem per Argentona, per les temibles rampes camí de la Font Picant.

Pujant a Burriac..."noto que em costa pujar i no se per que"
Travessem Argentona i anem a buscar el camí que enfila cap el castell, per una forta pendent, però no tant com lo que ens trobem més endavant, només travessar una cadena que barra el camí i que dona el tret de sortida a una escalada de les bones, de les que s’ ha d’ estar ben preparat per poder superar-la, com he comentat abans, 1,5 km amb pendent mitja del 15,5% sense cap descans, amb punts sostinguts per sobre del 24%... i calor, molta calor, inclús pels llocs on el sol no arriba. Trobem algun grup de caminants que també pugen cap el castell que ens animen... “apa, on van aquest parell de sonats ???”, “quins collons pujar amb bici fins aquí dalt!!!”...

Objectiu assolit !!!
Falten 150 metres per arribar a dalt... i ja no podem més, tot està molt sec, pedregós, la pendent ja es insuperable i el sol ens ataca de ple... hem de posar el peu a terra, i encara així costa arribar a dalt... estem fosos !!!

Hem fet el cim !!! ha costat però ho hem fet... i ha valgut la pena, encara que tota la zona litoral està excessivament urbanitzada, les vistes son impressionants.























Toca recuperar forces, a base de “barretes energètiques” de pernil i xoriço, les millors en qualsevol cas !!!

Tot el que puja, baixa... per sort, i encara que procurant no anar rebotats, sobre tot aquest últims 150 metres terribles de pujar que no hi ha manera de frenar de baixada... per sort hi ha una barana de fusta i, com a molt ens podem deixar la dentadura, però no haurem de fer “vol lliure sense motor”. Tot està força sec i hi hem de posar tots els sentits per no tindre un ensurt.

Clicar les fotos per més informació
Descens sense més complicacions cap a Mataró on, veient que el temps s’ ens tira al damunt, decidim tornar per la via ràpida, per carretera, fins Arenys de Mar primer, i Arenys de Munt després. Res a comentar de la tornada, tret de la calor... sufocant, i el tràfic intens... definitivament, no m’ agrada gens anar per carretera !!!
Arribem a Arenys de Munt on, abans de acomiadar-nos, en Gabriel s’ adona que va amb la roda del darrera frenada... “collons, ja notava des de fa estona que em costava tirar !!!” comenta... i jo, totalment fos, penso...”collons, sort que li he sabotejat la bici, quasi no he pogut seguir-li la roda !!!


Bé, avui hem acabat fent uns 52 km i 825 de desnivell, per un recorregut 100% rodador i trams ben diferenciats, amb quasi tot el desnivell concentrat en dos punts, al principi per pujar a la Creu de Rupit i, es clar, el Castell de Burriac. No m’ agradat tornar per carretera, però que hi farem, quan anem a aquests llocs que ens queden lluny de casa es el que tenim que fer si no volem tornar tard... i la calor, espatarrant !!! serà protagonista durant tot l’ estiu, segur.

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 7 de juliol del 2013
BTTAMUNT

dijous, 4 de juliol del 2013

Sant Esteve d’ Olzinelles per la riera de Montnegre

Sant Esteve d' Olzinelles
Està clar que si volem evitar les calorades de l’ època, lo millor es aprofitar les zones ombrívoles dels sots i rieres que hi ha pel Montnegre i Vallgorguina... quina diferència i lo be que s’ està quan t’ hi endinses !!! ... i es el que hem fet aquest diumenge, fent un bon tram de la riera de Montnegre per anar a Olzinelles.


Aquest cop hem repetit en David, Gabriel, Ramón i jo i per anar-hi, un clàssic, riera Sobirans amunt fins Lourdes i Can Colomer fins Collsacreu, GR-83 direcció Montnegre vorejant el menhir del Pla de les Bruixes, Pla de Forcs, Cal Paraire... avui no hem esquivat el “rampon”... i Coll de Can Poliva, on ens hem desviat per baixar a la riera de Montnegre pel camí de Can Terrades, molt i molt tècnic i perillós durant un bon tram fins la mateixa riera per la combinació de forta pendent de baixada, molt pedregós i xaragallat, i sec, fins el punt que hi ha hagut algun moment que fins i tot hem tingut que posar el peu a terra... menys en Ramón, que es trobava en la seva salsa... ha tornat el Rei de la Jungla !!!

Uuuuuuaaaaaaaauuuuuuuu !!!!
Ja a la riera de Montnegre hem continuat saltant pel damunt de les pedres fins just abans de Can Riera, on hem pres el Sot de l’ Alba que puja fins el Coll Butí... deu n’ hi do el parell de rampetes que hi ha !!!

Riera de Montnegre. abans de pujar pel Sot de l' Alba
L’ idea era anar fins Cal Draper, però quan anàvem cap el Suro dels Músics per prendre el corriol que agafem habitualment quan anem en aquesta direcció, ens el trobem força malmès... fins i tot en Ramón no ho veu clar, i si el Ramón no ho veu clar no hi ha res més a dir, mitja volta fins el Turo del Cadastre i camí avall passant pels Quatre Camins, el sempre atractiu corriol dels arbres caiguts i Ca l’ Alzinar Vell, on decidim deixar córrer lo de Cal Draper i anem a la Rectoria de Sant Esteve d’ Olzinelles pel corriol idil.lic paral.lel a la riera d’ Olzinelles... una meravella en qualsevol època de l’ any.



Riera d' Olzinelles, de cami a la rectoria
A la rectoria, aturada per avituallar, fer quatre fotos, i gaudir de l’ entorn que ens envolta.

















Sant esteve d' Olzinelles, reposant forces

Per tornar, amunt fins Can Puigdemir, hípica de Can Virgili i Vallgorguina, per pujar a la Casanova d’ en Pibernat pel Sot de Can Saleres, GR-83 i baixada “a tomba oberta” per Can Mora fins Lourdes, amb cop de teatre d’ en Ramón llançant-se a la piscina sense aigua fent-se una ferida no gaire important, però força aparatosa... si es que tot està força sec, i les derrapades i patinades estan a l’ ordre del dia !!!

Decanteu les criatureeeeeesssss !!!
De Lourdes, riera Sobirans avall fins Arenys de Munt i cap a casa.

El total uns 35 km i quasi 1100 metres de desnivell, amb força protagonisme de les pedres, sobre tot el tram de baixada de Can Terrades fins la riera de Montnegre, tram que personalment he fet força acollonit després d’ estar a punt de foter-me una nata per culpa de les roques...ben bé semblava que hagués canviat la bici per un bou mecànic !!!

Per Vallgorguina
Aquesta setmana cap sorpresa, ni serps, ni bruixes ( llàstima ), ni res !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 30 de juny del 2013

BTTAMUNT