dimarts, 28 de febrer del 2012

Vallgorguina pel Corredor i riera de Tapioles

En Xena, Quim Nadal, David, Quim Viader i Àlex
SI, SI, SI, SIIIIIII !!!!!! .... Un altre sortida de les bones... i es que no parem, sempre buscant camins, corriols, qualsevol lloc per on pot passar una bici... i aquest diumenge no podia ser d’ un altre manera !!!

Hem anat per la zona de Vallgorguina i, aprofitant els avantatges del navegador, hem fet part del recorregut per on va passar la última Bikegorguina i que en gran part encara no coneixíem, concretament el tram del Corredor fins la riera de Vallgorguina, a l’ alçada del camí que puja al dolmen.

Avui, després d’ unes setmanes amb pocs efectius, hem tornat a ser una bona colla: en David, Quim Viader, Quim Nadal, Xena, Àlex i jo, disposats a viure una nova jornada èpica, a deixar empremta.


Hem anat per feina pujant per la via directe al Corredor per Lourdes i el camí de la Creu de Rupit, desviant-nos abans d’ arribar-hi a l’ alçada de Can Jaume Alzina per un camí primer, i corriol després que ens du a tocar amb els Suros d’ en Burget on prenem la pista ample cap el Corredor.


Al Santuari anem a buscar el camí senyalitzat del dolmen de Ca l’ Arenes, però el deixem pocs metres endavant per anar, de forta baixada en algun tram, cap a la riera de l’ Illa al peu de la Serra d’ en Benet. Tram de pista ample, sense cap mena de complicació tret de les pendents, arreglada recentment... llàstima no haver passat abans, segur que era força divertida... però bé, el descens també ho ha sigut.

En David, per la zona de Tapioles
Arribem a la Plana de Baix, travessem part de la Serra d’ en Benet direcció Canadà Park i... PATAM !!!... contratemps del dia... accident d’ en Xena... moment de crisi inicial ja que semble que es pot haver fet mal... però no, per sort en Xena es en Xena... esta fet de roca... tot queda en un ensurt, menys per la bici que ha quedat amb la roda del darrera abonyagada !!! Cap problema, en Xena aniria amb una roda si fos necessari i, encara que afluixant una mica la marxa, continuem el recorregut previst.

Per la zona de Tapioles
Passem per Sant Genís de Tapioles (?), baixem per la riera de Tapioles ara ja per pistes més tècniques i, després d’ unes quantes ziga-zagues per diferents camins, arribem a la riera de Vallgorguina, quasi a tocar amb la autopista A-7.

Seguim la riera direcció Vallgorguina pel camí senyalitzat... fantàstic aquest tram, pel ben mig del bosc, tant el corriol com el paisatge que ens envolta... impressionant en aquesta època de l’ any... ben segur que a l’ estiu ha de ser una autèntica selva !!!

 Circuit de motocross a Can Pradell de Baix
A Can Pradell de Baix fem una aturada per avituallar-nos i, de pas, gaudim de les animalades del personal que s’ entrena al circuit de motocross.

El meu fill Àlex... ja em treu mig cap
Ja a Vallgorguina decidim pujar a Collsacreu per carretera, la bici d’ en Xena no està per gaires floritures i l’ esforç que ha tingut que fer fins ara ha estat important... toca rodar.

Arribem a Collsacreu on fem els corriols que tant ens agraden de Can Colomer fins la riera Sobirans, inclús avui, seguint a un personal de Canet, hem fet algun de nou que no coneixíem... espectacular !!!

Per la riera de Vallgorguina
De la riera, baixada a Arenys de Munt, on ens quedem en Quim Nadal, Àlex i jo, i en David, Xena i Quim Viader segueixen cap a Arenys de Mar.

En total uns 37 km els d’ Arenys de Munt on hi ha hagut de tot : escalada fins el Corredor, descens ràpid fins la Serra d’ en Benet, trams molt variats i rodadors fins la riera de Vallgorguina, una meravella la riera fins Vallgorguina tant pel paisatge com el terreny per ciclar, carretera fins Collsacreu i sorpresa final amb la corriolada fins la riera Sobirans, una bona sortida... tret del “contratemps” d’ en Xena.

En Xena, ha de passar-hi si ò si !!!
Enllaç al track publicat al Wikilog i Cicloide:


Mapa de la ruta
Sortida del 26 de febrer del 2012
BTTAMUNT

dimecres, 22 de febrer del 2012

Montpalau

Runes de l' antic castell de Montpalau
Després d’ un parell de setmanes de força fred que han condicionat les sortides diumengeres, aquest hem pogut fer-ne una de llargueta, amb bon temps.

Hem anat a Montpalau travessant Can Carreres per la vessant nord, on hem gaudit d’ unes vistes impressionants tant de la costa com el Montnegre.

En David, gaudint del moment a Montpalau
Aquest cop pocs efectius, en David i jo... hi hem anat per Can Sala de Dalt i la Creu de Canet, baixat a Sant Cebrià de Vallalta pels Toros i pujat al Coll de l’ Era d’ en Mora, les antigues basures de Calella. Des de Sant Cebrià fins aquí una bona escalada, per pista sense cap mena de complicació.

Jo, a Montpalau
Continuem fins la carretera d’ Horsavinyà, on decidim prendre la via directe que puja fins el Turó de la Punta de Garbí, on hi ha l’ antena de navegació aèria... rampes potents... pedres que encara dificulten més l’ ascensió... duríssim !!!

Ja a dalt, a tocar amb l’ OVNI, anem a buscar el camí que travessa Can Carreres per la vessant nord, per cert, increïble el contrast de paisatge que hi ha quan passes d’ una vessant a l’ altre, per la banda de mar tot urbanitzat, i per l’ altre una autèntica jungla !!!

Tram sense complicacions, per gaudir de la natura, fins que arribem al peu de Montpalau, on prenem un corriol, amb forta pendent que ens du al punt mes alt, a les runes del castell ( els últims metres s’ han de fer a peu )... IMPRESSIONANTS VISTES ES MIRI PER ON ES MIRI !!!  El Montnegre per una banda, el litoral per l’ altre, Sant Pere de Riu... fantàstic !!!

 








 






 

Sense comentaris...
Després d’ un descans i les quatre fotos de rigor, continuem el nostre camí. Baixem per on hem vingut fins la pista principal, anem direcció cap a la riera de Pineda però ens desviem per un corriol força divertit que rodeja Montpalau i anem a parar a l’ ermita de Sant Rafael primer, i la riera de Pineda després.

A partir d’ aquí, a rodar... tornada per la carretera N-II des de Pineda fins Canet de Mar a bon ritme, i de Canet a Arenys de Mar pel passeig i la platja del Cabaió.

Ja a Arenys de Mar riera amunt fins la part alta del poble, on en David es queda i jo segueixo fins Arenys de Munt pujant per Can Jalpí.


No podien faltar les montures !!!
En total hem fet uns 44 km... per fi, després d’ unes setmanes on, sobre tot per culpa de les baixes temperatures, les sortides han estat bones però justetes, hem pogut fer-ne una que ens ha deixat satisfets del tot, encara que la tornada l’ haguem fet per carretera. Bon temps, bona companyia, bon recorregut... que més es pot demanar ?

Enllaç al track plublicat al Wikilog i Cicloide :

Mapa de la ruta

Sortida del 19 de febrer del 2012
BTTAMUNT

dimarts, 14 de febrer del 2012

Cap el Corredor enfarinat !!!

El Corredor amb una estampa fora del normal
Quin panorama el d’ avui, amb tot enfarinat... un paisatge fantàstic !!!

Personalment no m’ ho esperava, ja que en principi no hi havia cap previsió que hagués de nevar, però així ha estat, no com la setmana passada, però més generalitzat i en poca quantitat... tot blanc ja a la part alta d’ Arenys de Munt i, amb les temperatures tant baixes, ha aguantat força. 

Avui érem en Miguel, David, Quim Nadal i jo i, en un primer moment, condicionat per una ferida important a un dit de la ma dreta que em vaig fer en un accident domèstic, teníem l’ intenció de fer una sortida tot per pistes fàcils, a rodar, sense fer res que pogués perjudicar-me.  Tinc que dir que tinc uns companys que no m’ els mereixo... tota la setmana esperant per fer una bona sortida el diumenge i quan les circumstancies ho demanen, com en aquest cas, s’ adapten a lo que calgui per poder fer-la plegats ( snif !!! ).

En Miguel, David i Quim, a la Creu de Rupit
Hem anat cap a Lourdes per pujar a la Creu de Rupit primer, i als Suros d’ en Burget després, tot pujada... perfecte, fa molt de fred però l’ esforç i el paisatge blanc que ens envolta fa que ni ens adonem. Seguim per la pista que porta al Corredor però, a l’ alçada del corriol que porta als Misteris, abans d’ arribar al Coll del Bruc, en David proposa prendre’l i anar al Corredor pel GR-92, pel tram més corrioler de tots. En calent no tinc problemes amb la ma i decidim anar-hi, així fem el recorregut més distret.

jo, fent veure que no ting fred !!!
Fins ara tot va bé però... catacrack !!! averia mecànica important d’ en Miguel, impossible de solucionar sobra la marxa... pedala i pedala però la roda no gira... alguna cosa s’ ha trencat. Estem a 8 km d’ Arenys de Munt però per sort quasi tot es baixada... que hi farem... no pot continuar de cap manera i gira cua per tornar a casa.


Suros d' en Burget
Nosaltres seguim endavant i, abans d’ arribar a la “porta del darrera” del campament juvenil El Solell del Corredor, prenem el GR-92 cap el Santuari. Primers metres complicats que tenim que fer a peu, amb les bicis a l’ espatlla, però passat aquest escull la resta, tot pujada, molt distret, amb algunes zones força tècniques.


Lo que s' ha de fer per fer una bona foto !!!
Arribem al Corredor on fem un descans i aprofitem que fa força sol per recuperar-nos del fred, encara que el ambient es gèlid.

Grata sorpresa al trobar-nos al Tendo i en Carles Fugarolas, juntament amb altre gent del C.C. Arenys de Munt, amb qui xerrem animadament uns moments abans de seguir.



Santuari del Corredor, aprofitant el solet !!!
Entre que avui hem tornat a sortir ½ hora més tard de l’ habitual i que amb els paisatge emblanquinat ens hem aturat més del compte per fer fotos ja tornem a anar justos de temps ( quines ganes tinc de que torni el bon temps per poder allargar les sortides !!! ). Decidim deixar-ho aquí i prendre el camí de tornada anant a buscar el GR-83 a l’ alçada del Pi de Buac, la Casanova d’ en Pibernat i baixar a la riera Sobirans pel Parent Rost fent els corriols de Can Colomer, sempre boníssims de fer, faci fred ò calor. De la Riera Sobirans cap a Arenys de Munt i en David a Arenys de Mar.


Boníssima la baixada... però gèlida, molt gèlida... personalment he patit molt fins la Casanova d' en Pibernat, inclús preparat portant uns guants d’ hivern les mans m’ han quedat congelades, molt dolorides i sense tacte, amb el perill que comporta el no poder controlar les frenades de manera adequada. Però el pitjor ha estat el dolor a la ferida... quin mal que fa una ferida exposada a temperatures extremes, per molt protegit que es vagi !!!

La sortida ha estat bona, però curta, uns 23 km... portem unes setmanes que entre el fred, que fa que sortim ½ hora més tard, compromisos i imprevistos, ens quedem una mica curts. Les previsions son que aquest proper cap de setmana ja no faci tant de fred, que les temperatures siguin les normals per aquesta època i que el yeti s’ en torni a la Siberia... esperem !!!

Enllaç al track plublicat al Wikilog i Cicloide :


Mapa de la ruta
Sortida del 12 de febrer del 2012
BTTAMUNT

dilluns, 6 de febrer del 2012

Rocs de Sant Magí... sota zero !!!

En Ramón i jo, als Rocs de Sant Magí
Quin fred aquests dies !!! tant que amb un exercici de seny, encara que em feia il.lusió, hem deixat córrer lo d’ anar al Montnegre a trepitjar neu per anar per altres zones, no menys fredes, però més assolellades.

Lo de trepitjar neu, amb un rampell que ens va agafar, ja ho vam fer amb la familia dissabte pujant a Santa Fe del Montseny... en cotxe, es clar...

Avui pocs efectius, en Ramón i jo... la resta, desapareguts, amb la familia ò clapant. En David ha acabat fent una sortida pel seu compte més tard per la zona de Torrentbò, Corral i Ferradura.

Trobada a les 8 amb el Ramón... termòmetre, -4... però sec, molt sec i ni gota d’ aire... suportable. Proposo repetir part de la sortida que vam fer fa unes setmanes amb el Miguel als Rocs de Sant Magí, però fent la tornada pujant per Santa Mònica. Al Ramón li està bé, gran part del recorregut es per corriols, lo que més li agrada, i jo l’ altre cop em vaig quedar amb les ganes de fer-la més complerta.

Anem cap a Can Jalpí per pujar a Can Vives i Can Catà de Dalt, camí del Remei desviant-nos pels corriols de la zona per baixar fins la riera de Torrentbò, ascens al Castell de l’ Oliver primer i Rocs de Sant Magí passant pels Pins d’ en Pera, Turó d’ en Bosc i Turó d’ en Mora, a la part alta de l’ urbanització Supermaresme, uns cinc kilòmetres des d’ el Castell de l’ Oliver tot pujada sense descans quasi tot per corriols, alguns força tècnics... a mi ja em sobrava una capa de roba !!!

Foto de rigor als Rocs de Sant Magí ( la única, no estava per gaires fotos ) i baixem corriolant a la riera de Can Cabot d’ Amunt.

Ja a la riera, anem a Santa Mònica per pujar al Coll Pallarès per les voltes del Tintorer, un clàssic que tothom que hem anat per aquesta zona hem fet sovint. A dalt prenem el GR-83 direcció Canigó, amb l’ intenció de desviar-nos a pocs metres per continuar corriolant fins la Pedra de la Ferradura però, un altre clàssic, el temps s’ ens tira al damunt... avui hem sortit ½ hora més tard de l’ habitual... hem de seguir pel GR fins la Creu de Rupit i baixar a Arenys de Munt per Lourdes.

Bé, ens ha faltat algun corriol més per fer, però es igual, de tant en tant també va be rodar una mica.

Hem acabat fent uns 27-28 km molt variats, amb uns primers 14 km força distrets, quasi tots per corriols, i la resta molt rodadors, amb descens vertiginós a Arenys de Munt des de La Creu de Rupit.

El fred ? a la que hem fet quatre pedalades ni l’ hem notat, tret del descens final. De totes maneres, esperem que diumenge que ve les temperatures tornin a uns valors més normals.

Enllaç al track plublicat al Wikilog i Cicloide :



Mapa de la ruta
Sortida del 5 de febrer del 2012
BTTAMUNT

dimecres, 1 de febrer del 2012

Com ens agradaria tornar a reviure-ho !!!

Sense comentaris...
Dons si companys, com ens agradaria tornar a reviure una jornada com la del passat 10 de gener del 2010, quan les fortes nevades que hi va haver per tot Catalunya ens va deixar una estampa que no oblidarem mai... neu, neu i més neu... va ser impressionant !!!

Impressionant va ser la sortida que vam fer a Sant Martí del Montnegre... aquell dia em vaig adonar del privilegi de poder gaudir d’ un entorn incomparable com es el Montnegre i el Corredor, la sensació d’ aventura, d’ aquelles que expliques amb tant d’ entusiasme que si no ensenyes les fotos la gent no s’ ho creu... i que estimava la bici, ja que si no fos per aquest esport no hagués pogut viure un moment així.

Aquest proper cap de setmana sembla que les temperatures poden afavorir una situació similar, encara que les previsions diuen que el temps serà assolellat... però mai se sap... potser podrem tornar a viure una situació com la d’ aquell dia !!!

Aquí van un parell de fotos i l’ enllaç de la publicació d’ aquella jornada inoblidable:




Enllaç a la "Sortida blanca pel Montnegre 10-01-2010"


Xavi
BTTAMUNT