dimarts, 29 de gener del 2013

Catalunya des de l’ aire !!!

Impressionant !!!
Dons si, Catalunya des de l’ aire, aquesta es la sensació que ens ha quedat després de gaudir de les impressionants vistes des de dalt de la torre de foc del Turó Gros, sostre del Montnegre juntament amb el Turó d’ en Vives. Litoral del Maresme i Barcelonès, Montseny i Pla de la Calma, el Corredor, Serralada Litoral, el Pirineu ben nevat... quina meravella !!!... i això que ja hi hem pujat un munt de cops, però es tant impressionant que la sensació es la mateixa que la que et queda el primer cop... et talla la respiració !!!



Avui en David, Joan Garcia i jo. En Gabriel ha anat a deixar empremta a la Montalbike i en Ramón amb un “trancatsu” tremend no venen amb nosaltres. D’ entrada tenim clar que anem cap el Montnegre i ho fem pujant pel Sot d’ Oradella, on la pujada es constant però gens dura, molt bona per escalfar motors abans de fer els rampons del tram entre Can Vives de la Cortada i Fontmontnegre.

Avui força “tràfic” al GR-83 entre el Pla de Cascassés i el Pla de Forcs, primer ens trobem amb el Pep, Fèlix, Xavier Asensio i companyia que van cap el Montllorer i el Coll Butí, seguint el recorregut que vam fer diumenge passat, i després en Tendo, Pep Sellés i un company que no he conegut i segur que hem coincidit en més d’ una ocasió ( ho sento, però amb el casc i les ulleres no t’ he conegut ), que també van a fer un tomb per Olzinelles i de pas anar a veure els moais de Vallgorguina. La veritat es que per mi es una gran satisfacció veure que el nostre blog te un bon seguiment i que aquestes cròniques i tracks serveixen per que un bon grapat de companys coneguin encara més l’ entorn del Montnegre i el Corredor... gràcies companys !!! ( llagrimeta).



Dalt de la Torre de Foc
Mentre tot aquest personal segueix pel GR-83 cap a Cal Paraire, nosaltres ens desviem cap a Can Vives de la Cortada, a patir fins Fontmontnegre, puja que puja, a ritme de diesel, i sense aturar-nos, amunt cap a la torre de foc... ja som a dalt !!! l’ esforç es gran però ha valgut la pena només per poder gaudir de les vistes des de dalt de la torre.








Entrepà, descans i fotos de rigor abans de prendre el camí de tornada, no sense anar a fer una visita a les restes del roure centenari de Santa Maria del Montnegre i l’ esqueix del mateix arbre que han plantat en una molt bona iniciativa.


Anem cap el Coll d’ en Cona i ens adonem que un dels camins que baixen l’ han netejat. No el coneixem ni sabem on va a parar, però ens hi llancem i, tret d’ un tram d’ uns cent metres ple de romegueres que al final ens obliguen a fer marxa enrera per prendre un altre camí, el descens es espectacular, per un terreny força tècnic i pedregós, típic del Montnegre.
Trobem una masia que, encara que no sembla que estigui habitada, hi ha activitat, fet que ens alleuja ja que al menys sabem que el camí ens ha de dur a la civilització. La masia es Ca l’ Alomar, que coneixem de passar per la pista principal tant per pujar al Coll d’ en Cona com per baixar a Can Palau.
















Anem cap a Can Palau i fem l’ últim descens, força divertit, cap a la carretera entre Sant Cebrià i Sant Iscle on, un clàssic, justos de temps decidim tornar cap a Arenys de Munt per carretera. No ens agrada anar per asfalt, però després del descens amb tanta pedra, fer aquest tram sense anar rebotat no està malament i ens serveix per treure tensió a les cames.

Hem acabat fent uns 31 km amb escalada boníssima al Turó Gros, baixada cap a Santa Maria del Montnegre amb un paisatge espectacular, descens força tècnic pel camí sorpresa de ca l’ Alomar i el de Can Palau fins la carretera molt ràpid i també força espectacular... senzillament, de llagrimeta !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 27 de gener del 2013
BTTAMUNT

diumenge, 20 de gener del 2013

Montllorer i Olzinelles

Castell de Montsoriu, des del Montllorer
Tenia molt clar que avui, després de la corriolada trencacames de diumenge passat, tocava una de més rodadora, i per rodar, que millor que anar a un dels llocs que més ens agraden : Olzinelles.

Avui al punt de trobada en Gabriel, Joan Garcia, Quique i jo... si, si, en Quique ha tornat, i amb ganes... ha estat la novetat de la jornada. En David, baixa d’ última hora, s’ ha unit a nosaltres per fer la part final del recorregut.

Encara que no fa gaire que vam anar a Olzinelles, tenia moltes ganes d’ anar al Coll Buti pel Montllorer, els camins que l’ envolten per la vessant nord son molt bons i amb unes vistes fantàstiques al Vallès Oriental, el Montseny, Castell de Montsoriu...

El Montseny, des del Montllorer
Hi hem anat per Lourdes, Can Colomer, Collsacreu i GR-83 fins Cal Paraire, on hem pres el camí puja-baixa de Can Pau Plana per enllaçar amb el GR-92 i el camí que baixa al Coll Blanc.

D’ aquí cap el Coll Butí, gaudint dels camins que envolten el Montllorer i les seves vistes. En un primer moment havíem pensat en baixar fins Cal Draper, però ens hagués retardat, pel que hem pres el camí que baixa cap a Ca l’ Alzinar Vell desviant-nos per fer el corriol dels arbres caiguts... no tot ha de ser pistes ni camins.


Ja a Olzinelles prenem el camí paral.lel a la riera fins el pont de Can Valls, pugem amunt cap a Can Puigdemir, on hem quedat amb el David que a última hora ha pujat per fer amb nosaltres la part final de la ruta, seguim cap a la hípica de Can Virgili i baixem a Vallgorguina.

Pugem al Parent Rost per Can Plana... els kilòmetres comencen a pesar, l’ escalada es exigent i es fa llarga, però pugem sense problemes fins dalt, creuem el GR-83 i baixem cap a Lourdes pel cami força tècnic i exigent que ens porta fins Can Mora,  que tenim que rodejar per no tindre que passar pel ben mig de la finca. Si hi aneu, penseu que es un lloc privat que suposo que no els hi ha de fer gràcia que hi passem amb les bicis; nosaltres hem baixat un talús a peu per esquivar-la, però encara així hem tingut que travessar-la.

Els Tres Turons, baixant cap a Can Mora
Des de Lourdes hem baixat a Arenys de Munt per la riera Sobirans, i cap a casa.

Hem acabant fent uns 36 km.... ja tocava fer-ne una de mínimament llargueta i, encara que gran part del recorregut ha estat rodador, els camins son força tècnics i exigents, com els del Montllorer avui amb força fanguer en algunes zones que feien que inclús anar en pla ens ha fet fer un esforç afegit. Vistes fantàstiques, Olzinelles com sempre, una meravella, el corriol dels arbres caiguts, bones escalades per Can Colomer i Can Plana, entre altres... si, de les bones, de les que més m’ agraden !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide.


Sortida del 20 de gener del 2013
BTTAMUNT

divendres, 18 de gener del 2013

Corriols per Arenys de Munt, Sant Cebrià i Sant Pol

Estampa del Montseny nevat, mentre pujàvem pel rial Bellsolell

Ja no hi havia excusa... s’ ha acabat el Nadal, reis, àpats xixosos... tocava fer-ne una de bona i, encara que no ha estat gaire llarga, personalment he quedat fet caldo... quin trencacames que ens hem marcat !!!

Avui en Ramón, Joan Garcia i jo hem anat a fer els corriols més potents de la passada Cebrianenca afegint-ne d’ altres de collita pròpia, de la nostra zona.

Ja hem començat forts pujant en fred per Can Bellsolell  per anar a la Creu de Canet... que ràpid hem entrat en calor, això que el termòmetre havia baixat respecte a dies anteriors...


Arribant a la Creu hem anat a buscar el camí que baixa al Toros de Sant Cebrià, desviant-nos abans per fer els corriols de la part final de la passada Cebrianenca, amb força xaragalls i pedregós, fins Sant Cebrià, on hem anat a buscar per la via directe els corriols de la part inicial de la mateixa Cebrianenca pujant per Cal Correu, puja-baixa pels corriols cap a l’ hípica de Ca l’ Estanislau ( aquí jo ja anava esbufegant, ensopegant amb totes les arrels que hi havia al nostre pas ), i ascens cap el Turó de Golinons, que l’ hem rodejat per un altre corriol abans de prendre l’ últim de la zona, força tècnic, fins Can Llord.


A partir d’ aquí tenim l’ opció de pujar cap el Coll de l’ Era d’ en Mora i seguir la Cebrianenca ò baixar cap a Sant Cebrià i tornar per la via directe... l’ hora, com es habitual en les nostres sortides, dicta sentencia i decidim anar cap a Sant Cebrià i tornar per la Creu de Canet pujant per Vistamar.

Jo estic bastant trinxat, no he tingut un bon dia i estic fart de pujar; dels més de 1000 metres de desnivell que portem, 750 han estat en els primers 14 km, pel que les meves cames agraeixen el tram rodador entre la Creu de Canet i Arenys de Munt, i encara que ens anem desviant per fer algun corriol més, la major part son plans o de baixada.

Com a guinda del pastís, el corriol sempre distret que ens du a la “presó” primer, fins la part baixa d’ Arenys de Munt, on ens acomiadem d’ en Joan Garcia que s’ en va cap a Arenys de Mar.

En total hem fet uns 30 kilòmetres, amb més de 1100 metres de desnivell acumulat, força corriols en pujada, d’ altres molt tècnics de baixada, rampes... trencacames total !!!

Ah !!!... i encara que sembli impossible, en Ra-amón es humà... vist i no vist s' ha fotut una nata de lo més còmica en un revolt de lo més senzill !!!... per sort, sense consequencies...

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 13 de gener del 2013
BTTAMUNT

dimecres, 9 de gener del 2013

Sortideta de Reis

Ramonada !!! ... " anem per aqui, hi ha un corriol ciclable molt guapo !!!
Si es que no perdonem, ni que sigui el dia de Reis !!!

El dia abans ni ens havíem plantejat sortir, ni comunicat pel xat, ni res... però a última hora, mentre anàvem barallant-nos a cops de colze per arreplegar quatre caramels a la cabalgata de reis, vaig acabar trobant-me amb el Gabriel primer, i en Ramón després, i es clar, va sortir el tema bici... en dos segons ja ens vam posar d’ acord per sortir diumenge !!!

Es un dia especial i no volem arribar tard a casa, pel que decidim fer un recorregut circular seguint la part inicial del passat Open Muntbikes amb alguna variant : Can Sala de Dalt, camí cap a la Creu de Canet, Sot de la Mina, Sant Iscle i amunt cap a Can Vives de la Cortada.

El temps es força bo, sembla mentida que estiguem al mes de gener, pel que la sortida es força agraïda en aquest sentit... dona gust anar pedalant xino-xano pujant cap a Can Vives de la Cortada pel GR-5 amb l’ escalforeta del sol !!!

Anem cap el Pla de Forcs per enllaçar amb el GR-83 i prendre el camí de tornada a Arenys de Munt passant pel Coll Senís, Pla de les Bruixes, amb visita al Menhir de Collsacreu, indret per on passem sovint però que mai ens aturem ( de fet no te res especial, es un “pedruscu” tombat a terra que passa totalment desapercebut ), Collsacreu i descens a Lourdes pels corriols de Can Colomer.

Menhir de Collsacreu. Els tres "reis mags" !!!
Hem acabat fent uns 25 km, ben aprofitats, amb un tram inicial fins enllaçar amb el GR-5 distret, amb força corriols i terreny tècnic, una escalada a Can Vives de la Cortada constant però no excessivament dura, tram rodador fins Collsacreu i descens sempre divertit pels corriols de Can Colomer fins Lourdes.

Bé, dons ja està... crònica curta per una sortida curta, la primera de l’ any. Ara tot torna a la normalitat i a partir de diumenge que ve  comencem amb les “clàssiques”... a cremar el greix acumulat aquestes festes !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 6 de gener del 2013
BTTAMUNT

dijous, 3 de gener del 2013

Un brindis pel 2013 !!!



Ja som aquí un altre cop, estrenant un nou any que, si tenim en compte el que diuen aquesta colla de fatxendes que tenim de polítics com : “el segundo semestre del 2013 vamos a empezar a salir de la recesión”, “intentaremos no llegar a los 6 millones de parados”, això vol dir que ho tenim fatal... ENS ANEM A PRENDRE PEL SAC DEFINITIVAMENT !!!

I mentre ens van pujant els preus de tot el que ens es bàsic per poder subsistir, ni jo ni ningú que visqui tocant de peus a terra tenim la seguretat de que el mes que ve tinguem feina... i moltes altres coses que em passen pel cap en aquests moments ( sous dels polítics, encara no se per que serveix un senador, banquers .... )...

A casa nostre un tant del mateix, pacten per poder fer una consulta per l’ independència el 2014 i ni ells mateixos veuen clar que es pugui fer en el termini que han acordat....

COLLONS, TOT PLEGAT ES UNA MERDA !!!

Bé, ja m’ he desfogat... toca la part positiva, aquesta que no ens soluciona la vida però que mentre hi estem posats gaudim com nans: LA BICIIIIIIIIII !!!!!!!

Si, si, siiiii... s’ han acabat les festes i toca cremar torrons, neules, canalons... i cava, encara que en el meu cas he pogut compaginar àpats amb sortidetes curtes que m’ han permès mantindre mínimament la forma.

De sortides de grup un parell, el diumenge 23 en Gabriel, David, Joan Garcia i jo vam anar a Can Bosc i el corriol de la pujada de la mort ( de baixada ) passant pel Corredor, recorregut d’ uns 31 km variat amb parts força tècniques i d’ altres rodadores.

Torrons, cava... i cap als moais de Vallgorguina !!!
Per Sant Esteve un altre amb el Ramón, Joan Garcia, David i jo, juntament amb en Txep i en Josep Navarra, un parell de cracks de força nivell amb qui esperem fer-ne d’ altres, vam anar a visitar els moais de Vallgorguina, 32 km trencacames molt, molt divertits, alternant fortes rampes tant de pujada com de baixada per camins i corriols força tècnics.

Els Tres Turons, i al fons, el Montnegre
Apart jo n’ he fet un parell de curtes, d’ uns 20 km, d’ aquestes que m’ agraden fer de tant en tant en solitari, sense presses, aturant-me a fer fotos, les dues per la zona de Can Jalpí, Remei, Torrentbò i pels voltants dels Tres Turons, quasi tot pels corriols tant bons típics d’ aquesta zona.

A prop del Remei
Voltants dels Tres Turons
... sortides el 23, 26, 27 i 30... ÒSTIA, AIXÒ ES UN NADAL BEN APROFITAT, JUAS, JUASSS, JUASSSGGHHH !!!


Bé, dons ja està, ara tot torna a la normalitat, esperant que en lo referent a la bici aquest 2013 sigui, com a mínim, tant bo com el 2012.

UN BRINDIS PEL 2013 !!!




Xavi
BTTAMUNT