divendres, 18 d’agost de 2017

Tracks del Diable

FINISHERS !!!
Ha passat força temps des de l' última publicació, més d' un any... la veritat es que vaig deixar de publicar perquè al final sempre era el mateix, rutes molt similars per la zona. Arriba un moment en que ja no se sap que escriure.

Però hi ha excepcions, sortides d' aquelles úniques, per recordar. Com la que hem fet els dies 1 i 2 d' agost: els Tracks del Diable.... quina meravella poder gaudir de la bici per les cingleres de Collsacabra, amb camins, corriols, cingleres de lo més variat, amb sorpreses una darrera l' altre.

Hi hem anat en David, en Xena i jo, en Xavi per fer la de dues etapes, en total uns 115 kilòmetres. Aprofitant que estem de vacances i que no tenim cap mena de pressa, lloguem unes habitacions el dia abans a una casa de Sant Pere de Torelló, on l' Elvira, propietària de la casa, fa que ens sentim com a casa nostre.... amb l' única pega de la farum clàssica que trobarem a qualsevol indret rural on hi ha combinació de vaques i conreu.... o sigui, una pudor a fems difícil de que passi desapercebuda.

de "xàxara" amb l' Elvira...
Després d’ unes bones botifarres esparracades i una bona “clapada”, amb les muntures preparades, ens desplacem a Torelló on ens espera en Jordi, de Sherpatour, un puto crack amb qui des del primer moment ens hi avenim força bé... les converses que vam tindre amb ell ens fan veure que anem amb la mateixa onda, segurament una sortida plegats hagués sigut de lo més distreta i edificant.

Birreta i bocata de botifarra, carregant piles !!!
Ens acompanya fins les afores del poble, on ens acomiadem i comencem la nostre aventura, una primera etapa de 53 kilòmetres on gaudim durant tot el recorregut d’ una varietat brutal de camins, corriols ( majoritàriament ), trialeres, camins formats sobre la mateixa roca, tot pels paisatges típics de la zona, tant per zones de força bosc com per cingleres amb unes vistes impressionants que tallen la respiració. No tenim pressa i l’ idea es estar el temps que calgui, anem a gaudir del recorregut i del paisatge... ha estat una jornada amb sorpresa rera sorpresa.

L Esquirol, primera aturada
Fem una primera tirada sense aturar-nos fins L’ Esquirol ( ò Santa Maria de Corcó, es el mateix ) on ens aturem per repostar aigua. Estem de sort i el cel està una mica encapotat, pel que no patim les altes temperatures que hem tingut en dies anteriors, però encara així hem buidat totes les reserves.



Corriol de la Foradada, quina passada !!!
Anem cap a Cantonigròs, passant per un corriol tot de pujada força divertit, però a la vegada força tècnic que ens du fins la Foradada, un indret idil.lic  on normalment hi ha una bassa i un salt d’ aigua on inclús un es pot banyar, però es agost, últimament no hi ha hagut pluges i no hi ha aigua.

A Cantonigròs ens espera una cata d’ embotits i formatges artesanals a Can Colom... espectacular l’ embotit de pilota i la varietat de formatges, tot acompanyat per uns bons porrons de vi i licor de formatge... per salivar !!!

Cata a Cantonigròs... no cal dir res més !!!
Es hora de dinar i decidim fer-ho a Cantonigròs mateix, al restaurant Can Puntí, just en el moment en que es posa a ploure un bon ruixat, que per sort per nosaltres dura el temps que tardem en dinar i fer una estona de sobretaula, moment que entre altres coses gaudim de les bones vistes dins i fora del restaurant.

Un dinar com cal...
Hem estat de sort, dons la pluja ha ajudat a que l’ ambient sigui més fresc, ideal per anar en bici. La propera aturada, a Tavertet, situat just dalt d’ una cinglera on hi ha unes vistes impressionants... Parc natural de les Guilleries, Sau i Susqueda, el Montseny.... una meravella !!!








Tavertet
Ens queda fer l’ últim tram del recorregut, fins Rupit, on hem de passar nit. Possiblement aquest tram sigui el més fàcil encara que gran part sigui en pujada, ja que hi ha un bon tros d’ emporlanat, cosa que ja ens va bé, portem un bon “tute” i s’ agraeix un tram de relatiu repòs, on apart de continuar gaudint de les vistes des de les cingleres per on segueix el camí, anem comentant amb excitació les meravelles del que hem fet fins ara.... encara que en Jordi ens tenia preparada l’ última sorpresa, dons un parell de kilòmetres abans d’ arribar ens desviem del camí per fer un últim corriol fins Rupit.


Rupit
Ja a Rupit, anem cap a la Fonda Marsal on en Jordi ja s’ ha preocupat de que tinguem les habitacions i les maletes a lloc, i on després d’ una bona dutxa anem a fer un tomb per gaudir d’ aquesta tranquil·la vila. Sopem aviat i no tardem en anar a dormir, dons sabem que l’ endemà ens queda una jornada dura, amb més kilòmetres i més desnivell.

Pont Penjat de Rupit
No tenim cap mena de pressa, no anem a fer temps ni tenim hora, pel que d’ entrada, després d’ un bon esmorzar i de carregar bidons, sortim xino-xano... a ¼ d’ onze. A diferència del dia anterior el cel està ben clar, ni un núvol, i la temperatura comença a pujar... ens esperen uns 62 kilòmetres “durillus”.

Rupit, últims preparatius abans de sortir

Baixem cap el salt de Sallent, on per desgràcia ( ja ens ho imaginàvem ) no cau ni gota d’ aigua, però encara així podem gaudir d’ unes vistes espectaculars. Fotos de rigor i seguim camí, dons la calor comença a apretar i volem fer tot aquest tram de pujada abans d’ acabar fosos... quina diferència del dia anterior... calor, pujades dures, trialeres i corriols bons, però durs de pujar ( hem de posar el peu a terra de tant en tant ). A més, en tota aquesta etapa no hi ha possible avituallament fins arribar a Sant Andreu de la Vola, a 30 km de Rupit... hem de dosificar aigua i forces.



Al costat del Salt de Sallent, amb l' Agullola al fons
Arribem just a l’ hora de dinar a la Vola, on ens espera l’ Elisabeth amb un bon dinar casolà fet expressament per nosaltres, juntament amb un bon grapat de gerres de cervesa amb llimonada. La dona, molt atenta, ens te preparades unes aigües ben fresques i plàtans per endur-nos-ho i ens permet fer, literalment, una migdiada abans de continuar camí... de fet, va ser lo millor del dia... que bona la cervesa amb llimonada en aquestes circumstàncies !!!





La Vola, dinar i migdiada
Hem reposat forces i ens trobem bé i, encara que l’ Elisabeth ens recomana tallar el camí per una drecera, dons son les quatre de la tarda i estem a 39 graus amb un sol de justícia... que collons !!! hem vingut a fer els Tracks del Diable sense “trampes”, pel que seguim el recorregut complert, sense dreceres ni monyades.

A partir d’ aquí les rampes més dures de totes, primer una de curta d’ uns 600 metres amb un desnivell brutal per terreny pedregós i xaragallat que et deixa ben “estovat” abans d’ arribar a la “Pujada de la Mort”, un tram d’ uns 3 kilòmetres emporlanat duríssim, on hi ha algun punt que s’ ha d’ anar fent ziga-zagues per poder pujar i amb desnivells puntuals de fins el 27%. En el nostre cas vam tindre que fer una part de la pujada peu a terra, dons vam coincidir amb una manada de vaques enormes, amb banyes encara més enormes que ens deixaven un pas una mica “justet” com per anar fent ziga-zagues. Semblava l’ ascensió a un port de muntanya de final d’ etapa del Tour, amb públic abarrotant costat i costat de la carretera deixant el pas just perquè passi una bici, però canviant el públic per vaques !!!

Passades les vaques, ja dalt de la bici, acabem l’ ascensió... aquí s’ ens esgoten les reserves... deixem les bicis de banda i ens fotem gels, barretes, plàtans... per sort ara ve una bona baixada i recuperarem forces, ara quasi tot el que queda es camí sense complicació, tret d' una curta trialera no ciclable, tot pel mig del bosc, o sigui amb ombra, i ja ben entrada la tarda la temperatura ja es més suportable.

Hem superat la Pujada de la Mort... estem fosos !!!
Anem tirant, quasi tot en baixada i en pla, fins arrivar a Sant Pere de Torelló primer, i a Torelló després, on anem al local de Sherpatours on ens espera el pare d’ en Jordi amb cerveses, Coca Coles i Aquarius... hem arrasat... ens ho hem fotut tot !!!

Foto de rigor de finishers per penjar-la al Facebook i, amb les bicis al cotxe i canviats, anem a fer un merescut i xixós bocata abans de tornar a casa.

Si he de fer un resum del que ha estat aquesta experiència, dons diria que ha estat bestial, ens ho hem passat de p.m. , que el primer dia va ser una sorpresa darrera l’ altre amb tot tipus de camins imaginables boníssims, sobre tot els corriols, que va ser la major part del recorregut. El segon dia, duríssim, canvi de paisatge i terreny respecte al primer dia, amb molta pujada i molta calor, però també ho vam gaudir de valent. Aquesta volta la tornarem a fer, però per la primavera, quan no faci tanta calor i els torrents i salts d’ aigua vagin plens.

Felicitar al Jordi de Sherpatour que s’ ha currat un recorregut “chapeau”.

Sortida del 1 i 2 d’ agost del 2017
Xavi


Powered by Wikiloc


Powered by Wikiloc

dilluns, 2 de maig de 2016

Corriols Transcorredor, “Ratonero” i safareig centenari de Dosrius

Safareig del Comú, a Dosrius ( 1916 )
Sense cap dubte, aquesta es la meva zona preferida... llàstima que quedi una mica lluny d’ Arenys de Munt i que hagi de dedicar més de mitja sortida entre anar i tornar, dons cada vegada que hi vaig sempre em dona la sensació de que podia haver fet algo més. Serà per això que quan he d’ improvisar una sortida, últimament sempre acabo per aquesta zona.

Aquesta setmana ha estat així, i més quan dissabte, després de passar la nit del lloro, decideixo que necessito descans i que diumenge sortiré en solitari quan em desperti, sense presses.

Com sempre que intento fer una sortida “tranquil.la”, tiro amunt direcció Lourdes, i vaig improvisant sobre la marxa. Sembla mentida que sent 1 de maig, i després dels dies calorosos que hem passat, aquest matí faci el fred que fa... de ple hivern, a 7 graus pujant per la riera Sobirans i acompanyat per un vent que fa que la sensació de fred sigui més acusada. Per sort el dia el assolellat i l’ escalada cap a la Creu de Rupit em fa entrar en calor.

Prenc la decisió d’ anar cap a l’ alzina de Can Ferrerons aprofitant la solana del camí dels Misteris, cruïlla de Ca l’ Arenes i Can Bosc, i des d’ allà fer alguns dels corriols de les passades Transcorredors entre l’ alzina i les Planes de Castell Vell, i des d’ allà prendre el camí de tornada cap a Arenys de Munt per Can Massuet i, a partir de Can Bosc, a l’ inversa de la’ anada.

Casualment, amb l’ immensitat de camins que hi ha pel nostre Montnegre i Corredor, a la cruïlla de Ca l’ Arenes coincideixo amb l’ Àngel, Gabriel i Pere, que venen de fer una visita al dolmen de Ca l’ Arenyes i tornen cap a casa pels Misteris. Xerrem un moment, amb acudit inclòs per part del Gabriel, i seguim cadascun el nostre camí.

Començo a corriolar, ara per aquí, ara per allà, amunt i avall...gaudeixo com un nan i, quan arribo a les Planes de Castell Vell penso: “ara tinc que tornar??? si tot just començo a gaudir de la sortida!!!”. Miro el rellotge i calculo que si prenc el camí de tornada arribaré a casa a l’ hora prevista, però penso: “ que coi, he sortit més d’ una hora més tard de l’ habitual i tornar ara seria com un coitus interruptus!!!”.

Estic a prop de Can Bordoi i no m’ ho penso més, necessito més “marxeta”: m’ en vaig a fer un Ratonero, Dragon Khan, Tutankamon, o lo que se li vulgui dir... estic a punt de guanyar-me una tarjeta vermella, de les que “acarrean suspensión”, però tant se val, la setmana que ve toca anar a veure floretes a Girona i segurament no podré sortir, o sigui que a fer punyetes!!!

Vaig cap a Can Bordoi i el Ratonero, que faig combinant la nostre versió clàssica amb una variant boníssima que no havia fet mai... si es que no em cansaré mai de dir-ho... es dels millor corriols que conec!!!

Safareig del Comú, avui

Ja a Dosrius, i després d’ una aturada per carregar aigua al Safareig del Comú, per cert construït al 1916, ara fa 100 anys, ara si, prenc el camí de tornada també per la ruta habitual quan venim per aquesta zona: Canyamars per la riera de Can Rimbles i la de Canyamars, camí del mig cap a la Creu de Rupit passant pel pou de glaç, i descens a Arenys de Munt per la font de l’ Aigua Roja, Torrent de Milans i riera Sobirans.

He acabat fent uns 43 km i quasi 1200 de desnivell molt variats i plens d’ alicients, amb tots els ingredients d’ una sortida “Top”: Fortes rampes al principi, rodadores fins Can Bosc, corriols divertidíssims amb fanguer inclòs fins les Planes de Castell Vell, el sempre “apostoflant” Ratonero aquest cop a tomba oberta, el magnífic paisatge tant de la vall de Rimbles com el dels quasi cinc kilòmetres d’ ascens a la Creu de Rupit pel camí del mig, i la cirereta del corriolet del Torrent de Milans.... si, m’ he guanyat la tarjeta vermella, però ha valgut la pena,això ja no m’ ho treu ningú!!!

Track al Wikiloc i Cicloide:

Powered by Wikiloc


Sortida del 1 de maig del 2016

BTTAMUNT

dijous, 21 d’abril de 2016

Un tomb per Olzinelles i Cal Draper

Cal Draper
Després d’ unes setmanes sense donar senyals de vida al block, m’ animo a publicar un altre de les nostres sortides diumengeres. La veritat es que, entre que ja ens hem recorregut el Montnegre i el Corredor de banda a banda i costa molt trobar nous camins, fet que fa que moltes de les sortides siguin repetitives, i que últimament tinc altres prioritats, estic deixant el block una mica de costat... bé, lo important es continuar gaudint de la bici, fet que no hem deixar de fer.

Aquesta setmana al punt de trobada en Gabriel, Àngel i jo, sense res planejat... lo dit, ja ens tenim més que “mamat” el nostre territori i les sortides son improvisades, pel que decidim anar tirant i sobre la marxa veure el que fem.

Anem riera Sobirans amunt, pel desastre que han fet amb l’ enquitranat arrebossat de grava fins Lourdes... quina manera de gastar calers per quelcom innecessari!!!

Ja a Collsacreu, decidim anar cap a Vallgorguina per Can Carcasses i el camí del Xeremell, i des d’ allà baixem a Olzinelles per un dels corriols de la passada Bikegorguina. Prenem el camí planer, però que tant ens agrada per la seva bellesa, que du a Cal Draper, on ens aturem un moment per avituallar-nos.

Decidim tornar per la zona industrial de Sant Celoni on prenem el camí senyalitzat de la riera de Vallgorguina, Can Pradell... i uns pocs metres per carretera, dons el nostre amic “Orco de Mordor” de la Lluna de Can Castellar ha tornat a fer de les seves barrant el pas del camí posant divisors de formigó per que no hi passi ningú.

Salvat l’ escull, prenem el camí del Dolmen de Pedra Gentil que puja al Corredor fins passat el Trull, on ens desviem a la Serra de les Mules per enllaçar amb el camí de la font de la Figuerassa, Casanova d’ en Pibernat i tornem a Lourdes baixant “a tomba oberta” per Can Colomer.

De Lourdes cap a Arenys de Munt on, després d’ acomiadar-nos, aprofitant que tinc la família voltant per Can Jalpí, faig un tomb per trobar-los pujant a l’ Hostal del Sol i baixant al parc passant per la zona del Jalpí Aventura.

Hem acabat fent, incloent la “propina” de Can Jalpí”, uns 43 km i 1140 de desnivell molt rodadors i sense dificultats tècniques, però distrets.

Track al Wikiloc i Cicloide:


Powered by Wikiloc



Sortida del 17 d' abril del 2016
BTTAMUNT

dissabte, 2 d’abril de 2016

Processions de Setmana Santa 2016

Torrassa del Moro
Dons si, com una sèrie de processions, una darrera l’ altre, s’ han succeït les sortides en bicicleta, aprofitant les festes de Setmana Santa, encara que per un o altre motiu quasi totes en solitari, però totes bones i variades, des de la corriolada entre Can Bosc i Can Massuet de dimarts 22, fins la de diumenge 27 per la zona del Montalt, fent part dels corriols trencacames de la passada Montaltbike... ufff !!! aquest Xurribikers estan ben sonats !!! quin fart de patir, encara que s’ ha de reconèixer que saben fer bé les coses. Entre mig, sortida en companyia de l’ Isaac per tornar un altre cop a la Torrassa del Moro i fer un altre variant del Ratonero ( ò Dragón Khan, com l’ anomenen la gent de la zona ) i remat final dilluns fent una sortida curteta repetint corriolada pel Montalt.

En definitiva, una Setmana Santa ben farcida de bones sortides.

Tracks al Wikiloc i Cicloide:

22 de març: CORRIOLS CAN BOSC - CAN MASSUET


Powered by Wikiloc


24 de març: TORRASSA DEL MORO - RATONERO - CAMÍ AMAGAT


Powered by Wikiloc


27 de març: CAN JALPÍ - CORRIOLS MONTALTBIKE 2016


Powered by Wikiloc






Xavi
BTTAMUNT

dimarts, 8 de març de 2016

HOJA PARROQUIAL DEL 6 DE MARZO DEL AÑO DE NUESTRO SEÑOR 2016: SAN OLEGARIO DE BARCELONA


Celebramos hoy la onomástica de San Olegario de Can Fanga, santo varón donde los haya, guardián celoso y maestro de la castidad, afable para todos, generoso con los pobres, esquivo de la vanagloria, despegado de la pompa mundanal y amante fiel de la paz. ‘Casi ná’ que dirían los castizos.

En tan señalada fecha nos encontramos en el punto de reunión los únicos miembros de la Comunidad que podemos decir cumplimos todos los preceptos de San Olegario. Fray Pedro, amante de la pompa mundanal, prefiere (así lo suponemos) lucir palmito por las pistas de esquí y nuestro gurú, afable para todos, a veces en demasía, se muestra afable con un colega suyo y nos deja para pedalear por tierras de Sant Miquel del Fai.

A pesar de los oscuros vaticinios de los meteorólogos de TV3, luce el sol, aunque hace fresquito. Decidimos volver al Caserío del Trapero, peregrinación que no ha mucho realizamos con Fray Pere de los Arenales del Mar.


Por tanto, ruta habitual de riera de Arenales de Arriba, Caserío del Palomar, Collado de la Cruz, Caserío de Porelaire, GR-LXXXIII y bajada a Aucinellas por su preciosa riera, hace frío (4°) pero el terreno muestra un agarre excelente. Nos avituallamos en el Caserío Trapero, donde la placa conmemorativa nos recuerda otra de las virtudes de San Olegario, su aborrecimiento de la blasfemia y la palabra soez.


Tras reponer fuerzas, tomamos la pista paralela a la autopista hasta el polígono del otrora famoso ‘Pont Aeri’ (que ahora se llama ‘Eleven’) y enfilamos por la vía verde paralela a la Riera de Vallem Gregoriam. En llegando a esta noble villa, nuestro compañero Fray Àngel ‘Descifrador de Códigos’ sucumbe a la vanagloria y pretende encontrar un camino directo a la Fuente de la Higueraza, pero una ligera confusión después de superar ‘a pata’ (duatlón de montaña) algunos repechos al 27% hace que desistamos en el intento y volvamos al Circus Maximus (campo de fútbol) de Vallem Gregoriam y subamos por donde manda la tradición, Caserío de Ricós y las duras rampas antes del Caserío Nuevo del Pino Bernardo.

Allí nos cruzamos con algunos meteoritos en forma de BTTeros que participan en la Transmaresme. Yo estoy fundido, y estos van como balas… en fin, soy un despegado de la pompa mundanal. Para no estorbar a estos cuerpos celestes con forma de ciclistas decidimos enfilar hacia el camino de ‘las ocas’ (Can Framis) y puntuales, a las 11.20 h llegamos al barrio del gremio de artesanos y fabricantes de Arenales de Arriba (el polígono, vaya) y ahora se plantea otra duda existencial, cuya resolución dejo a los sabios estudiosos de la Iglesia Verdadera: 
  • -          Según mi ‘cuentaleguas’: 42.14 km con 986 m de desnivel positivo
  • -          Según el ‘cuentaleguas’ de Fray Àngel: 38 km con 1.051 m de desnivel positivo
  • -          Según nuestro ‘rastro digital’ (track) en IBP: 38.34 km pero sólo 961 m de desnivel positivo.


La complejidad de discernir cuál es la verdad absoluta me fuerza a abstenerme en este, seguramente interesantísimo, debate existencial: ¿cuánto hemos hecho hoy?

San Olegario
Podéis ir en paz

Track al Wikiloc:

Powered by Wikiloc


Fray Borja del Buen Torrente.

dilluns, 29 de febrer de 2016

La “Tempesta perfecte”... per nosaltres !!!

De neu no n' he trepitjat, però si he trobat el Ieti del Montnegre 
Cap de setmana amb força aigua, neu a dojo i fred, com vaticinaven els meteoròlegs de torn. Encara així, els bojos per la bici fins l’ últim moment hem tingut l’ esperança de que acabaríem fent sortida, ni que fos per matar el cuc.
Després d’ un dissabte molt inestable, amb força pluja i seguint les noticies pendents de les prediccions pel diumenge, ens trobem que de cop i volta, cap a les 7 – 2/4 de 8 del matí, deixa de ploure i poc a poc es van obrint clarianes, i jo, com a bon “cargol”, no perdo el temps i sense pensar-ho dues vegades agafo la bici i prenc camí cap el Montnegre. La nit abans diuen per la tele que hi ha nevat i decideixo anar-hi a “trepitjar” una mica de neu, aquest cop en solitari.
Vaig riera Sobirans amunt cap a Lourdes i a Collsacreu per Can Colomer per pujar a Sant Martí pel GR-83, sense complicar-me la vida, dons les pluges han estat intenses i tant camins com corriols han de estar tous i malmesos.
Ja al GR-83, just abans d’ arribar a Cal Paraire mirant al cel veig que el Montnegre esta cobert de banda a banda per uns núvols d’ aigua, i en canvi, per la banda esquerra de la serralada fins on s’ em perd la vista, cada cop s’ obren més clarianes. S’ imposa el seny i decideixo canviar el recorregut i anar a fer un tomb fins el Coll Butí i baixar a Olzinelles pel corriol dels arbres caiguts.
L’ esforç es considerable a les pujades, dons hi ha força fanguer i bassals, però amb un grip fantàstic a les baixades que feia força mesos que no podia gaudir.
D’ Olzinelles pujo a Can Puigdemir i l’ hípica de Can Virgili per un corriol, el mateix que vam fer de baixada la passada Bikegorguina, i baixo cap a Vallgorguina per pujar al Parent Rost per Can Plana. Aquest cop, baixo a Lourdes per Can Mora, des d’ allà cap a Arenys de Munt per la riera Sobirans, on faig una aturada per fer una “terrasseta” amb el Ramón, en Navarra i un bon grup de companys de Muntbikes que han anat a fer una proba de bicis de carretera amb frens de disc i canvi electrònic, gentilesa de Giant.
He acabat fent uns 33 km i 1060 de desnivell força distrets, tot per camins i corriols ja força coneguts, però que han estat un regal, dons després de les expectatives meteorològiques tant pessimistes, al final he acabat fent una sortida diumengera en tota regla... lo dit, una tempesta perfecte, però per nosaltres !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:


Powered by Wikiloc


Sortida del 28 de febrer del 2016
BTTAMUNT



dilluns, 22 de febrer de 2016

Menhir de Can Freginals


Després de la sortida “Estiu Blau” de diumenge passat, i després d’ una setmana de recuperació física, aquest hem pujat una mica el llistó... i ha anat bé, encara que a un ritme inferior a l’ habitual, hem fet una sortida clàssica, inclús diria que trencacames en alguns punts.

Fa uns quatre anys, en plena efervescència exploradora ( feia poc temps que tenia el navegador ), en Gabriel em va passar una revista que tracte temes del Montnegre i el Corredor on hi havia un article parlant de la troballa casual d’ un menhir en molt bon estat per la zona de Can Freginals, al terme de Vilalba Sasserra. Vaig estar buscant per internet la manera d’ anar-hi amb bici, però es clar, era una troballa molt recent i encara no hi havia res documentat ni hi havia tracks penjats. El tema es va refredar i no en vam parlar més... fins que ara fa un mes, preparant una sortida amb l’ idea de fer algun recorregut diferent, em va tornar a vindre al cap el menhir perdut. Ja havia passat força temps i ben segur que més d’ un ja hauria penjat algun track... i així ha estat, no em va costar gens trobar-ne un parell de gent que hi havia anat a peu. La meva sorpresa va ser que està situat en un punt on hi hem passat ben a prop un grapat de cops, quan hem anat a fer els corriols de la riera de l’ Illa i la Serra d’ en Benet.


Aquell dia hi vaig anar en solitari fent un recorregut variat i exigent ( enllaç al Wikiloc ), i aquest diumenge proposo a l’ Àngel i en Gabriel anar-hi.

Anem amb un ritme tranquil direcció Creu de Rupit, però ens desviem per Can Jaume Alzina cap a Can Quel i la Casanova d’ en Pibernat, on anem pel camí de la Figuerassa fins l’ ex-corriol de la Serra de les Mules, pugem fins enllaçar amb el GR-92 i baixem passant pel Trull i la Plana de Baix.

Deixem el GR per anar planejant per la Serra d’ en Benet i fer uns corriols força distrets que baixen fins la plana de l’ Illa, i continuen fins enllaçar amb un de pujada que s’ ha de fer a peu un curt tram fins el menhir, objectiu principal del dia.


Un parell de fotos i prenem el camí de tornada per la via més ràpida possible, dons dissabte va ser l’ aniversari d’ en Gabriel i hi ha convidada. Ho fem pujant pels corriols de la riera de l’ Illa fins la Plana de Baix, corriols sense pendents fortes, però força tècnics, xaragallats i pedregosos.

Enllacem amb el GR-92 al mateix punt on l’ hem deixat a l’ anada i fem la tornada per la mateixa via a l’ inversa, pel Trull, Serra de les Mules, camí de la Figuerassa, Casanova d’ en Pibernat, Parent Rost, Lourdes per Can Colomer i Arenys de Munt.

Hi ha convidada d’ en Gabriel, i la fem seguint la tradició de molts ciclistes, que nosaltres habitualment no fem,  fent una cerveseta al sol en una de les terrasses de la plaça per rematar la sortida.

Hem acabat fent uns 32 km i uns 950 de desnivell força distrets, amb escalades, corriols, trams a peu... hi ha hagut de tot i bo !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:



Powered by Wikiloc


Sortida del 21 de febrer del 2016
BTTAMUNT