dimarts, 2 d’octubre de 2018

Font Romeu – Pic dels Moros

Panoràmica des del Pic dels Moros
Si una sortida mereix una crònica, sense cap dubte es aquesta... quina meravella de ruta que hem fet aquest cap de setmana pels voltants de Font Romeu !!!

Sempre que es parla d’ aquest indret, normalment es fa per associar-lo amb l’ esquí, i es cert, quasi tot el que ho envolta així ho indica... però no tot es esquí, com a la majoria de les instal.lacions que hi ha pel Pirineu. En aquest cas hi ha una sèrie de recorreguts molt ben marcats de rutes per fer en BTT ( VTT li diuen allà ) que et permeten fer bones sortides inclús sense disposar de navegador.


Punt d' inici de la ruta
En Pere i en Quim tenen apartament des de fa anys i aquest cap de setmana ens han convidat a gaudir de l’ indret juntament amb les parelles. Hi hem estat en Quim i la Carme, en Pere i la Montse, l’ Àngel i la Susanna, i jo, de Rodríguez. En el meu cas la meva dona per motius diversos no ve. Tinc que dir que, si la ruta ha estat una meravella, el tracte i el bon ambient ha estat lo millor... ben segur que si per qualsevol motiu no haguéssim anat en bici, ho hauríem passat igual de bé.


Hem fet la ruta marcada en vermell com a nº 34 que surt de Font Romeu i que ja d’ entrada ens endinsa per boscos idil.lics cap amunt, per pujades constants, però gens dures, fins la part baixa de les pistes d’ esquí, ara sense neu, però amb força bestiar pasturant.




Ens prenem la sortida de manera molt festiva i la fem petar tota l’ estona, amb aturades per fer fotos i gaudir de les vistes. A més, la varietat de camins fa que la pujada sigui més distreta.

El punt culminant, el sostre de la sortida, el Pic dels Moros a uns 2150 metres d’ alçada, punt des d’ on s’ aprecia una gran part de la Cerdanya, el Pirineu català i el Cadí per una banda, i el Pirineu francès pel l’ altre.... una meravella !!!


Pic dels Moros
La tornada, una continuació del que hem fet, però ara quasi tot baixada, algunes força tècniques, altres més fàcils, però tota l’ estona gaudint de l’ entorn.



I així fins arribar un altre cop a Font Romeu, on després de guardar les bicis, anem a fer un bon bany a les aigües termals de Dorres, i des d’ on mentre ens relaxem a les aigües sulfuroses, es pot gaudir d' unes vistes magnífiques del Pirineu català.

Aigües termals de Dorres
La ruta uns 26 kilòmetres i més de 700 de desnivell fantàstics, d’ aquells recorreguts que es gaudeixen tant pedalant com pel paisatge.

Estany de Ticou
La resta de l’ estada, en el meu cas vaig tornar a casa dissabte a mitja tarda, després d’ una costellada per “rematar” la feina. Llàstima no haver pogut fer-la a l’ aire lliure com estava previst per culpa del xàfec que va caure tot just quan arribàvem a l’ estany de Ticou, però tant se val, ens ho vam passar força bé.

El grup al complert
Destacar el tracte que ens han dispensat els nostres amfitrions, en Perè, Montse, Quim i Carme, que ens han tractat de meravella, i la bona sintonia amb l’ Àngel i la Susanna... quina llàstima no haver pogut quedar-me tot el cap de setmana !!!


La propera, jo m’ apunto !!!!




Powered by Wikiloc

Xavi

BTTAMUNT



dilluns, 17 de setembre de 2018

RIELLS – SANTA FE EL MONTSENY, UN PARADIS PER LA BTT !!!


Fogueres de Montsoriu, amb el castell al fons
Ja fa més de dos anys des de l’ última publicació setmanal. Ja vaig comentar que va arribar un moment en que totes eren molt repetitives, ja no sabia que escriure, i des de llavors només he publicat les dues rutes programades dels últims estius, eren especials i mereixien una crònica.

Dons aquest diumenge hem fet una molt bona sortida, diferent, de les que també mereixen crònica. Hem pujat a Santa Fe del Montseny sortint des de l’ abadia de Sant Martí, a Riells del Montseny... i que bona que ha estat, quina varietat de camins i paisatges... una meravella !!!


Sant Martí de Riells, a punt per començar a pedalar!!!

Hi hem anat en Ramón, David, Gabriel i jo, i ens ho hem pres amb molta calma, dons sabem que la pujada a Santa Fe no es complicada, però es llarga, amb força desgast i arribant a la fageda s’ empina una mica.

Pujant a Santa Fe
Xino-xano hem anat pujant, fent-la petar i gaudint de les vistes de tot l’ entorn que ens envolta fins Santa Fe i, es clar, hem anat fins el pantà on hem fet una aturada per menjar un entrepà.





Santa Fe del Montseny
El camí de tornada el fem per començar pujant per la fageda que ens porta al Turó del Convent, i des d’ on comença un descens de 18 km boníssims, on hi ha hagut de tot... descens ràpid amb unes vistes magnífiques fins ben passat el Coll de Te, camins i corriols passant pel castanyer dels Roters i Turó de Monfort entre altres llocs, i visita al mirador de l’ urbanització Fogueres de Montsoriu, on hi ha unes vistes fantàstiques al castell.




Mirador de Fogueres de Montsoriu
Des d’ aquí un últim descens fins arribar a la carretera, on fem per asfalt uns 600 metres fins al punt de sortida, l’ abadia de Sant Martí de Riells.


Font del Prat, al Coll de Te
Hem fet uns 33 kilòmetres amb prop de 1000 de desnivell, i els hem gaudit de valent. Ja havíem fet algunes pujades a Santa Fe en altres ocasions, però sempre sortint de Sant Celoni ò Gualba buscant una tornada més directe, per no allargar-les més del necessari. Aquesta versió es una part de la sortida “marathon” que vaig fer en solitari fa cinc anys, quan estava en forma, amb sortida i arribada des d’ Arenys de Munt i en aquell moment em va impactar moltíssim. Aquest cop l’ hem adaptat al nivell que estem habituats actualment... si es que ja comencem a tenir una edat !!!

Sortida del 16 de setembre del 2018



Powered by Wikiloc

Xavi
BTTAMUNT

dijous, 16 d’agost de 2018

Tramo Bike Evo

Sant Hilari Sacalm, a punt per sortir !!!
Ha passat un altre any i, en la línia de l’ estiu passat, hem tornat a fer una ruta organitzada, en aquest cas la Tramo Bike Evo amb sortida des de Sant Hilari de Sacalm i que transcorre entre les Guilleries i el Collsacabra. A diferència dels Tracks del Diable de l’ any passat, amb un 80% de corriols, aquesta, encara que amb punts força tècnics, en general es bastant més rodadora. Es el que buscàvem, dons aquest cop físicament no estem com l' any passat ( al menys jo ) i el que volíem era un recorregut amb menys complicacions, però sobre tot que passés per zones més ombrívoles... l’ estiu no es precisament la millor època de l’ anys per fer rutes d’ aquest calibre.

Passem la nit prèvia, l’ 1 d’ agost, a Sant Hilari, a l’ Hostal Torras on, aprofitant que arribem a mitja tarda, fem una sortideta d’ uns 20 km per anar fent boca... quin indret tan fantàstic!!! Aquest tast ens deixa molt bon sabor de boca i la nostre impaciència per començar la ruta creix.


Sortida previa.... de babeta!!!
Primera etapa: 2 d’ agost, Sant Hilari Sacalm – Sant Feliu de Pallerols. Ens aixequem aviat, dons aquesta etapa es força llarga, d’ uns 68 km, i no estem habituats a fer tirades d’ aquest tipus. A més, per desgràcia nostre, tenim a sobre una onada de calor que ben segur ens farà patir de valent.

Coneixem a la Montse, de Ruta Tramo Bike, que ens dona els últims detalls i el maillot, i després de la foto de rigor, comencem a rodar per endinsar-nos pels boscos de pi roig i fagedes de les Guilleries. La veritat es que aquesta part del recorregut, fins Vilanova de Sau, es la que més ens ha agradat, amb camins preciosos per boscos tancats, cases de fusta dalt dels arbres, i com a curiositat, milers de cucs de seda penjant dels arbres... en ple descens anar amb la boca oberta suposa una ingesta de proteïnes extra !!!



Arribem a Vilanova de Sau, on fem una curta aturada per reposar aigua abans de fer la part mes dura de la jornada, el llarg ascens des del pantà de Sau a Rupit…. Però quan menys ens ho esperàvem, en una zona gens complicada on nomes hi han quatre pedres, se m’ enganxa la roda del davant, faig una tombarella i m' “esparramo” per terra. La situació es tant còmica que soc el primer de riure de la situació…. Fins que m' adono que al caure el navegador ha picat amb una pedra i s' ha trencat la pantalla….cop de teatre, hecatombe, armagedón… ha quedat totalment inutilitzat i no en tenim cap altre… el primer pensament: “ja esta, s' ha acabat la ruta" ( no exactament amb aquestes paraules, per educació no reflecteixo quines van ser les exactes ).

Pont de Malafogassa
Després d' un primer moment d' incertesa truquem al Francisco, el “gurú” de la ruta, i ens suggereix continuar utilitzant el wikiloc en el mòbil seguint la ruta que te penjada. No es el mateix que seguir el Twonav, però per sortir del pas serveix, i després d’ adaptar el mòbil al suport del GPS amb cinta americana i unes brides ens disposem a seguir la marxa…. Quina conya amb la cinta americana i les brides, dons estan a la llista de materials recomanats per l' organització i ho vam portar de casualitat, dons en cap de les sortides que hem fet fins avui mai hem tingut que necessitar fer de Mc Gyver!!

Solucionat provisionalment el problema i amb una hora de retard, baixem cap el pantà de Sau per enfilar la llarga pujada a Rupit. Les vistes son magnífiques, tenim al davant tota la majestuositat de les cingleres del Collsacabra, i a més aquest any els pantans estan plens a vessar... una meravella !!!

Vilanova de Sau
Son les 12:30, fa un sol de justícia, no hi ha pràcticament cap ombra en tota la pujada i coincideix amb l’ onada de calor…. conseqüència? A mitja pujada, amb el termòmetre marcant 39 graus, m' agafa una “pàjara" descomunal…. les cames em fan figa, el cap em vull i els braços se m' adormen. El molinet treu fum i el recorregut fins Rupit es fa etern, m' he d' aturar de tant en tant i aprofitar les poques ombres que hi ha per descansar. L’  ascensió que contàvem fer en un parell d' hores l' acabem fent en tres…..quin fart de patir!!!!

Arribem a 2/4 de 4 a Rupit i anem directes a la Fonda Marçal a dinar i recuperar forces. Un bon plat de macarrons i vedella amb bolets, acompanyat d' una bona migdiada i seguim ruta... a 2/4 de 6 de la tarda !!! . La migdiada he estat llarga i no volem arribar tard a Sant Feliu de Pallerols, on hem de passar nit, pel que improvisem una part de recorregut per carretera. Ens saltem el pas pel Salt de Sallent i el tram fins el Coll de Condreu, però no ens importa dons aquesta part del recorregut ja el coneixem d’ altres sortides per la zona. Encara que no es el mateix, l' indret es fantàstic i el recorregut val la pena. A més, un curt ruixat en ha anat força bé per refrescar-nos i fer baixar un parell de graus la temperatura.


Migdiada a Rupit !!!
Enllacem amb la ruta original els últims 4 km i arribem a Sant Feliu de Pallerols a 2/4 de 8, a temps per fer una bona capbussada a la piscina de la Fonda Finet, on passarem nit.

Ara toca desconnectar, un bon sopar i carregar piles per l' etapa següent, que ha de tindre menys kilòmetres, però ben segur que  no serà “moc de pav”.

Segona etapa: 3 d’ agost, Sant Feliu de Pallerols - Sant Hilari Sacalm. No volem que hi hagin “pàjares” com el dia abans, així que abans de sortir ens fotem un bon esmorzar i mirem de sortir no gaire tard. La Montse ha vingut a portar-nos un GPS per que no tinguem que dependre del mòbil i, després de les instruccions i foto de rigor enfilem pel Carrilet a un bon ritme fins les Planes d’ Hostoles, camí que deixem passat el poble per enfilar-nos Cap a Sant Martí Sacalm per un altre ascensió no tant llarga com la de Rupit, però amb més pendent i camí força més complicat, fins el punt que hem de posar peu a terra en algun tram, encara que en aquest cas pràcticament fins dalt la zona es més ombrívola.


Sant Feliu de Pallerols, a punt per la segona etapa!!!

Ja a dalt, a Sant Martí Sacalm, i després de reposar aigua, enfilem avall i a un bon ritme cap a Susqueda. Fa força sol i calor, però en baixada i amb velocitat no es pateix.

Toca un altre pujada, ara fins el Coll de Nafré, aquesta per carretera i no gaire llarga, però amb força desnivell... això te pinta de trencacames !!!



Pujant cap a Sant Martí Sacalm
Deixem la carretera per baixar a Osor per uns camins i corriols força distrets. No hi havíem estat mai i ens va agradar molt... sobre tot pel dinar i el bany a la piscina del càmping abans i després !!! Dir que en Joel, que gestiona el restaurant El Sol d’ Osor va tindre un tracte exquisit amb nosaltres.

I quin va ser el problema després de tanta piscina i un bon dinar ? dons que ens esperava una pendent de 10 km, no excessivament dura però llarga abans de fer l’ últim tram fins Sant Hilari... i ens va fer moooooolta mandra... , pel que vam decidir fer els 16 km entre Osor i Sant Hilari Sacalm per la carretera GI-542, amb pendent molt suau i per sorpresa nostre sense tràfic. De fet es una carretera molt maca per anar en bici, però molt feixuga de fer amb cotxe.



Ara tenim que pedalar???... a fer punyetes !!!
Vam arribar a Sant Hilari cap a 2/4 de 8, on ens esperava la Montse per donar-nos les maletes i, després d’ acomiadar-nos, vam fer un bon entrepà abans de prendre el camí de tornada cap a casa.

Aquesta segona etapa, d’ uns 52 km, molt diferent a la primera, encara més rodadora i, tret del curt tram de pujada abans d’ arribar a Sant Martí Sacalm, sense complicacions destacables.

En general ha estat un recorregut que ens ha agradat molt, força variat tant en recorregut com pel paisatge, i el tracte dels organitzadors, la Montse i en Francisco, fantàstic... molt recomanable, encara que millor fer-lo a la tardor ò la primavera... ò quan no hi hagi una onada de calor.




Aquest cop no he pogut penjar el recorregut, dons degut al contratemps amb el GPS a Vilanova de Sau, només la tinc gravada parcialment. En l’ enllaç següent hi ha la web de l’ organització on hi ha tota l’ informació.

Xavi
BTTAMUNT



divendres, 18 d’agost de 2017

Tracks del Diable

FINISHERS !!!
Ha passat força temps des de l' última publicació, més d' un any... la veritat es que vaig deixar de publicar perquè al final sempre era el mateix, rutes molt similars per la zona. Arriba un moment en que ja no se sap que escriure.

Però hi ha excepcions, sortides d' aquelles úniques, per recordar. Com la que hem fet els dies 1 i 2 d' agost: els Tracks del Diable.... quina meravella poder gaudir de la bici per les cingleres de Collsacabra, amb camins, corriols, cingleres de lo més variat, amb sorpreses una darrera l' altre.

Hi hem anat en David, en Xena i jo, en Xavi per fer la de dues etapes, en total uns 115 kilòmetres. Aprofitant que estem de vacances i que no tenim cap mena de pressa, lloguem unes habitacions el dia abans a una casa de Sant Pere de Torelló, on l' Elvira, propietària de la casa, fa que ens sentim com a casa nostre.... amb l' única pega de la farum clàssica que trobarem a qualsevol indret rural on hi ha combinació de vaques i conreu.... o sigui, una pudor a fems difícil de que passi desapercebuda.

de "xàxara" amb l' Elvira...
Després d’ unes bones botifarres esparracades i una bona “clapada”, amb les muntures preparades, ens desplacem a Torelló on ens espera en Jordi, de Sherpatour, un puto crack amb qui des del primer moment ens hi avenim força bé... les converses que vam tindre amb ell ens fan veure que anem amb la mateixa onda, segurament una sortida plegats hagués sigut de lo més distreta i edificant.

Birreta i bocata de botifarra, carregant piles !!!
Ens acompanya fins les afores del poble, on ens acomiadem i comencem la nostre aventura, una primera etapa de 53 kilòmetres on gaudim durant tot el recorregut d’ una varietat brutal de camins, corriols ( majoritàriament ), trialeres, camins formats sobre la mateixa roca, tot pels paisatges típics de la zona, tant per zones de força bosc com per cingleres amb unes vistes impressionants que tallen la respiració. No tenim pressa i l’ idea es estar el temps que calgui, anem a gaudir del recorregut i del paisatge... ha estat una jornada amb sorpresa rera sorpresa.

L Esquirol, primera aturada
Fem una primera tirada sense aturar-nos fins L’ Esquirol ( ò Santa Maria de Corcó, es el mateix ) on ens aturem per repostar aigua. Estem de sort i el cel està una mica encapotat, pel que no patim les altes temperatures que hem tingut en dies anteriors, però encara així hem buidat totes les reserves.



Corriol de la Foradada, quina passada !!!
Anem cap a Cantonigròs, passant per un corriol tot de pujada força divertit, però a la vegada força tècnic que ens du fins la Foradada, un indret idil.lic  on normalment hi ha una bassa i un salt d’ aigua on inclús un es pot banyar, però es agost, últimament no hi ha hagut pluges i no hi ha aigua.

A Cantonigròs ens espera una cata d’ embotits i formatges artesanals a Can Colom... espectacular l’ embotit de pilota i la varietat de formatges, tot acompanyat per uns bons porrons de vi i licor de formatge... per salivar !!!

Cata a Cantonigròs... no cal dir res més !!!
Es hora de dinar i decidim fer-ho a Cantonigròs mateix, al restaurant Can Puntí, just en el moment en que es posa a ploure un bon ruixat, que per sort per nosaltres dura el temps que tardem en dinar i fer una estona de sobretaula, moment que entre altres coses gaudim de les bones vistes dins i fora del restaurant.

Un dinar com cal...
Hem estat de sort, dons la pluja ha ajudat a que l’ ambient sigui més fresc, ideal per anar en bici. La propera aturada, a Tavertet, situat just dalt d’ una cinglera on hi ha unes vistes impressionants... Parc natural de les Guilleries, Sau i Susqueda, el Montseny.... una meravella !!!








Tavertet
Ens queda fer l’ últim tram del recorregut, fins Rupit, on hem de passar nit. Possiblement aquest tram sigui el més fàcil encara que gran part sigui en pujada, ja que hi ha un bon tros d’ emporlanat, cosa que ja ens va bé, portem un bon “tute” i s’ agraeix un tram de relatiu repòs, on apart de continuar gaudint de les vistes des de les cingleres per on segueix el camí, anem comentant amb excitació les meravelles del que hem fet fins ara.... encara que en Jordi ens tenia preparada l’ última sorpresa, dons un parell de kilòmetres abans d’ arribar ens desviem del camí per fer un últim corriol fins Rupit.


Rupit
Ja a Rupit, anem cap a la Fonda Marsal on en Jordi ja s’ ha preocupat de que tinguem les habitacions i les maletes a lloc, i on després d’ una bona dutxa anem a fer un tomb per gaudir d’ aquesta tranquil·la vila. Sopem aviat i no tardem en anar a dormir, dons sabem que l’ endemà ens queda una jornada dura, amb més kilòmetres i més desnivell.

Pont Penjat de Rupit
No tenim cap mena de pressa, no anem a fer temps ni tenim hora, pel que d’ entrada, després d’ un bon esmorzar i de carregar bidons, sortim xino-xano... a ¼ d’ onze. A diferència del dia anterior el cel està ben clar, ni un núvol, i la temperatura comença a pujar... ens esperen uns 62 kilòmetres “durillus”.

Rupit, últims preparatius abans de sortir

Baixem cap el salt de Sallent, on per desgràcia ( ja ens ho imaginàvem ) no cau ni gota d’ aigua, però encara així podem gaudir d’ unes vistes espectaculars. Fotos de rigor i seguim camí, dons la calor comença a apretar i volem fer tot aquest tram de pujada abans d’ acabar fosos... quina diferència del dia anterior... calor, pujades dures, trialeres i corriols bons, però durs de pujar ( hem de posar el peu a terra de tant en tant ). A més, en tota aquesta etapa no hi ha possible avituallament fins arribar a Sant Andreu de la Vola, a 30 km de Rupit... hem de dosificar aigua i forces.



Al costat del Salt de Sallent, amb l' Agullola al fons
Arribem just a l’ hora de dinar a la Vola, on ens espera l’ Elisabeth amb un bon dinar casolà fet expressament per nosaltres, juntament amb un bon grapat de gerres de cervesa amb llimonada. La dona, molt atenta, ens te preparades unes aigües ben fresques i plàtans per endur-nos-ho i ens permet fer, literalment, una migdiada abans de continuar camí... de fet, va ser lo millor del dia... que bona la cervesa amb llimonada en aquestes circumstàncies !!!





La Vola, dinar i migdiada
Hem reposat forces i ens trobem bé i, encara que l’ Elisabeth ens recomana tallar el camí per una drecera, dons son les quatre de la tarda i estem a 39 graus amb un sol de justícia... que collons !!! hem vingut a fer els Tracks del Diable sense “trampes”, pel que seguim el recorregut complert, sense dreceres ni monyades.

A partir d’ aquí les rampes més dures de totes, primer una de curta d’ uns 600 metres amb un desnivell brutal per terreny pedregós i xaragallat que et deixa ben “estovat” abans d’ arribar a la “Pujada de la Mort”, un tram d’ uns 3 kilòmetres emporlanat duríssim, on hi ha algun punt que s’ ha d’ anar fent ziga-zagues per poder pujar i amb desnivells puntuals de fins el 27%. En el nostre cas vam tindre que fer una part de la pujada peu a terra, dons vam coincidir amb una manada de vaques enormes, amb banyes encara més enormes que ens deixaven un pas una mica “justet” com per anar fent ziga-zagues. Semblava l’ ascensió a un port de muntanya de final d’ etapa del Tour, amb públic abarrotant costat i costat de la carretera deixant el pas just perquè passi una bici, però canviant el públic per vaques !!!

Passades les vaques, ja dalt de la bici, acabem l’ ascensió... aquí s’ ens esgoten les reserves... deixem les bicis de banda i ens fotem gels, barretes, plàtans... per sort ara ve una bona baixada i recuperarem forces, ara quasi tot el que queda es camí sense complicació, tret d' una curta trialera no ciclable, tot pel mig del bosc, o sigui amb ombra, i ja ben entrada la tarda la temperatura ja es més suportable.

Hem superat la Pujada de la Mort... estem fosos !!!
Anem tirant, quasi tot en baixada i en pla, fins arrivar a Sant Pere de Torelló primer, i a Torelló després, on anem al local de Sherpatours on ens espera el pare d’ en Jordi amb cerveses, Coca Coles i Aquarius... hem arrasat... ens ho hem fotut tot !!!

Foto de rigor de finishers per penjar-la al Facebook i, amb les bicis al cotxe i canviats, anem a fer un merescut i xixós bocata abans de tornar a casa.

Si he de fer un resum del que ha estat aquesta experiència, dons diria que ha estat bestial, ens ho hem passat de p.m. , que el primer dia va ser una sorpresa darrera l’ altre amb tot tipus de camins imaginables boníssims, sobre tot els corriols, que va ser la major part del recorregut. El segon dia, duríssim, canvi de paisatge i terreny respecte al primer dia, amb molta pujada i molta calor, però també ho vam gaudir de valent. Aquesta volta la tornarem a fer, però per la primavera, quan no faci tanta calor i els torrents i salts d’ aigua vagin plens.

Felicitar al Jordi de Sherpatour que s’ ha currat un recorregut “chapeau”.

Sortida del 1 i 2 d’ agost del 2017
Xavi


Powered by Wikiloc


Powered by Wikiloc