dimarts, 26 de novembre del 2013

Santa Maria de Montnegre


Com m’ agrada el Montnegre en aquestes dates, el contrast que hi ha en el paisatge entre la solana i l’ obaga, la primera amb els boscos de roure i alzina amb tot el seu esplendor, i l’ altre amb els castanyers de fulla caduca que converteixen els camins i corriols en autèntiques catifes i que permeten veure més enllà del Montseny tot el Pirineu nevat... quina meravella !!!


Aquesta setmana, la sortida diumengera l’ he fet dilluns, ja que diumenge no he pogut anar amb els companys per compromisos amb el meu fill... estem ficats ja en plena temporada de futbol sala i més d’ un diumenge em tocarà anar a fer de “hooligan”, i dilluns tenia festa a la feina i, es clar, no he desaprofitat l’ ocasió per sortir.

Els Tres Turons, des de la Plana d' en Sala
Ho he fet més tard del normal, sense presses i sense saber on aniria, simplement he agafat la bici i he començat a rodar pujant cap a Ca l’ Amar de la Torre i Can Sala de Dalt. El dia es clar i fa força sol, i la primera decisió es aprofitar-ho i pujar cap el Montnegre, però quedar-me per la banda de solana, on la temperatura es força bona, i fer un tomb per Can Palau i Castellà d’ Indies, pel que baixo cap a Sant Iscle no sense fer abans alguns del corriols de la zona, i prendre el GR-5 amunt, Can Bosc i Torrent de la Casanova per travessar la carretera de Fontmontnegre i seguir pel camí de Can Pera cap el Turó d’ en Vendrell, on després d’ enllaçar amb el camí del “cubata” i pujar per la Serra de Can Xiquers fins la part alta de Can Palau, veient que vaig bé de temps i que em trobo amb ganes de fer una bona escalada, deixo córrer lo de Castellà d’ Indies i decideixo anar a fer una visita a Santa Maria de Montnegre, a veure com evoluciona el roure replantat.

Al fons, l' objectiu : el Montnegre
Prenc el camí de Ca l’ Alomar i, abans d’ arribar a les rampes més potents que porten al Coll d’ en Cona, em desvio per pujar-hi pel camí de la Carbonera, per on es fa una mica més de volta i, encara que hi ha rampes força fortes i molta pedra, es pugen millor i el paisatge es més salvatge.

Camí de la Carbonera
Dalt de la Carbonera, entre els arbres pelats, s’ aprecia tot el Pirineu nevat... m’ aturo uns minuts, en silenci, absort amb tot el que m’ envolta, gaudint del moment... aquí la temperatura baixa en picat, però tant se val, ha valgut la pena pujar !!!

La Carbonera
Segueixo cap el Coll d’ en Cona i Santa Maria de Montnegre, on faig un parell de fotos del roure i així poder comparar l’ evolució amb d’ altres fetes en altres sortides.

Roure de Santa Maria de Montnegre, passat i futur

Prenc el corriol que puja fins la torre de foc, però no hi arribo ja que ara si que començo a anar una mica just de temps, pel que agafo un camí paral.lel a la pista que baixa a Fotmontnegre, força bo i distret, i de l’ urbanització cap a Can Vives de la Cortada, Pla de Forcs, Coll Senís, Collsacreu i baixada a Arenys de Munt pel camí que passa per la part alta de La Creueta.



Pujant cap a la torre de foc

He acabat fent uns 34 km molt bons, amb més de 1100 metres de desnivell concentrats quasi tots en els primers 20 km, amb terreny de tot tipus, corriols al principi, parts més rodadores, rampes molt potents i pedregoses, descensos tècnics, i un paisatge de tardor fantàstic... ha estat una bona sortida !!!

I els companys ? que van fer ? ... dons diumenge per una banda van sortir en Gabriel i en David, i pel “parte” que m’ han passat, van fer una bona sortida al dolmen de Ca l’ Arenes fent uns 28 km i més de 750 de desnivell, i per altra banda, en David Jimmy va sortir més tard en solitari cap a Cal Paraire, Vallgorguina, on segurament es deuria trobar amb un grapat de gent per que feien la Fira del Bosc i la Terra, Casanova d’ en Pibernat i Arenys de Munt... en definitiva, cap de setmana on tothom ha anat a la seva.

Track de la sortida a Santa Maria de Montnegre al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 10 de novembre del 2013
BTTAMUNT

divendres, 22 de novembre del 2013

Corriols Torrentbò i Santa Mònica passat per aigua

Santa Mònica ( imatge d' arxiu )
Si es que es veia venir, tants dies sense ploure i tanta calor no podien ser... a la que ha començat a ploure ja es un no parar !!!

I això ha afectat la sortida diumengera, ja que aquest temps convidava a quedar-se fent croquetes al llit. De fet, pràcticament el dia abans ja ho donàvem per perdut, i a l’ hora de la sortida, veient que queia un bon xàfec, passo missatges de que m’ en torno al llit... no es dia per sortir.

Però sorpresa, de cop i volta, cap a les 8 del matí deixa de ploure i sembla que la cosa millora, pel que, veient que inclús s’ obre alguna clariana, aprofito per fer una sortida improvisada en principi a prop de casa, no sigui que hi torni.

Vaig cap a Can Jalpí, el Remei i Torrentbó, per fer quatre corriols per aquesta zona, gens fàcils després de tanta aigua... el primer “Barrizal Hippy” de la temporada !!!

Corriolant, corriolant arribo fins la Plana de l’ Oliva i faig un tram de pista fins els Pins d’ en Pera, on en aquest punt, veient que el temps ha millorat sensiblement, decideixo anar cap a Sant Mònica.

Habitualment per anar-hi anem fins els Rocs de Sant Magí i després baixem cap a la riera de Can Cabot tot per corriols, però veient lo pesant, relliscós i axaragallat que ha quedat el terreny, a més, anant sol, decideixo no temptar la sort i baixo per pista, això si força tova i pesant, cap a l’ urbanització Ferrera Nord i fer un parell de kilòmetres per la carretera de Mata fins Llavaneres, des d’ on he fet la clàssica pujada a Santa Mònica.

De cop el cel es torna a tapar i a mitja pujada comença a caure gotes primer, i un “xirimiri” quan arribo al Coll Pallarès d’ aquells que no t’ en dones compte i ja vas xop de dalt a baix... que es el que m’ ha passat a mi, que porto l’ impermeable a la bossa però quan reacciono vaig tant xop que ja no val la pena aturar-se. A més, em trobo bé i no tinc fred, per sort la temperatura es bona, pel que segueixo cap a la Creu de Rupit, Lourdes i Arenys de Munt.

He acabat fent uns 28 km i quasi 800 de desnivell, amb molt de corriol al principi i pista després. Primera sortida autèntica de tardor, on he notat força el canvi de terreny sec a mullat, sobre tot lo relliscoses que estan les pedres i rels, i lo pesant dels camins amb la sorra poc compactada... he arribat a casa més cansat de l’ habitual en una ruta d’ aquest tipus, però satisfet, al final he pogut fer una bona sortida.

Bé, aquesta setmana ni fotos, ni track , ni res de res... això si que es una crònica austera !!!

Sortida del 17 de novembre del 2013
BTTAMUNT

divendres, 15 de novembre del 2013

Explorant pels voltants de Can Massuet-el Far i sortida de Sant Martí

Aqui un bon grapat de frikis !!!
Tard... s’ acaba la setmana i fins avui no he pogut fer cinc cèntims de les sortides de diumenge i dilluns... dilluns ??? si, si, dilluns va haver sortida aprofitant que a Arenys de Munt va ser festa.

Bé, dons toca crònica llampec, la de diumenge per anar a fer els camins i corriols que hi ha per la part alta de l’ urbanització Can Massuet-el Far per part d’ en Gabriel, David Jimmy i jo. L’ anada i la tornada l’ hem fet pel mateix camí, per la via ràpida fins a tocar amb Can Bosc, on hem pres els camins tant bons i corriols nous i variats per on passava l' última Transcorredor, que hi ha per sobre de l’ urbanització Can Massuet-el Far fins les Planes de Castellvell, on ens hem aturat per avituallar-nos i hem coincidit amb una colla de frikis com nosaltres, els Lights Bikers de Sabadell, que anaven despistats buscant la Torre del Moro. Per cert, cara d' incredulitat per part nostre quan ens comenten que a la Torre han muntat un xiringuito amb terrassa... i es veritat, hi ha un bareto !!!

Xiringuito a la Torre del Moro... veure per creure !!!
Imatge cedida pels companys Lights Bikers
Seguim el nostre camí cap a la part alta de Can Massuet fins Can Guinart, i més endavant tanquem el cercle just per sobre de Can Bosc, per tornar a Arenys de Munt pel mateix recorregut de l’ anada, amb alguna petita variació fent el corriolet que baixa dels Suros d’ en Burget fins Can Jaume Alzina, a tocar amb la Creu de Rupit, i el corriol del Torrent de Milans, un clàssic quan tornem per aqui.


A prop de Llinars

Hem acabat fent entre 39-40 km, amb uns 1000 de desnivell, molt i molt distrets. Hem combinat parts molt rodadores amb d’ altres amb camins més tècnics i distrets, i corriols nous quasi a tocar amb Llinars. Una bona sortida !!!

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 10 de novembre del 2013

Sortida de Sant Martí

La setmana passada, trastejant per internet, vaig veure que diumenge feien la pedalada del Montnegre que surt de Sant Celoni. Semblava força interessant ja que la major part del recorregut discorria per la part alta de Vallgorguina i Olzinelles, una de les meves zones preferides i que coneixem força bé, però em va cridar l’ atenció un parell de trams del recorregut que no em sonava d’ haver-hi passat i pel mapa em dona la sensació de que han de ser uns corriols força interessants ... i es clar, això no pot ser, s’ ha d’ anar !!!

Casualment diumenge em trobo al Ramón a la riera i li comento que dilluns, al ser les festes d’ Arenys de Munt, no treballo, que sortiré amb bici, i que tinc l’ inquietud d’ anar a explorar aquests corriols que no coneixem... i es clar, a ell li bull la sang tant com a mi i no tarda res en apuntar-se.

Sortim amb l’ idea d’ anar per feina, per la via directe a explorar, però també aprofitem per baixar a Vallgorguina pels camins força tècnics de Can Carcassés a la betzinera de Vallgorguina, pugem per la pista d’ Olzinelles passant per Can Xic Nanés i la Roca del Diable i, a mitja baixada cap a Olzinelles, ens desviem pel primer dels camins desconeguts que ens du, de pujada, al GR-92, a Can Mora. No es un corriol com semblava, però es un camí força maco, pel ben mig del bosc.

Anem pel GR-92 fins la Plana d’ en Mora on prenem l’ altre camí desconegut, ara de baixada, fins el camí del Coll Senís al Xeremell, però no el prenen, si no que ens desviem per pujar, ara si, per un corriol boníssim i net, també pel ben mig del bosc i travessant algun torrent, fins el Coll Senís.

Del Coll Senís anem cap a Collsacreu desviant-nos pel camí de la Font de l’ Aulet i Ca l’ Arquer per baixar a Arenys de Munt.

Aquesta sortida ha estat més curta que una de normal, però l’ hem gaudit força... quan ens ajuntem en Ramón i jo amb ganes d’ explorar, ben segur que monòtona no es !!!

Hem acabat fent uns 25 km i més de 800 metre de desnivell, i ens ha deixat satisfets, hem complert l’ objectiu del dia fent aquests trams nous que ens han agradat molt, i a més, en Ramón i jo hem pogut tornar a rodar plegats després de força setmanes.

De fotos, cap, ni portava la càmara.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 11 de novembre del 2013
BTTAMUNT

dimecres, 6 de novembre del 2013

Sortides de tots sants: Olzinelles i "déjà vu" de l’ Open Muntbikes

Impressionants vistes des de Cal Paraire... Montseny, Corredor, Pla de la Calma, Montserrat....
Comencem bé el novembre, amb bones sortides divendres, dia de tots sants, i l’ habitual de diumenge... això es un no parar !!!

Divendres en Joan, David Jimmy i jo improvisem la sortida cap a Olzinelles, sense complicar gaire el recorregut quasi tot per camins i pista fàcil, força rodadora però molt distreta, amb bones escalades al principi per Can Colomer fins el Parent Rost i de tornada des de Ca l’ Agustí, a Olzinelles, fins el Coll de Can Poliva, combinades amb descensos ràpids a Can Plana de Dalt i Vallgorguina pel camí de Can Ricós. Fantàstic el tram que va del Turó de la Vaca, després de pujar per Can Virgili, fins la pista que baixa a Olzinelles, per sobre de la font del Pradelló, molt variat i distret encara que amb alguna romeguera assassina inesperada.

Com es habitual ja des de fa uns mesos, i aquesta zona no es una excepció, la neteja de boscos també ha arribat a Olzinelles, i el corriol que ja hem pres algun cop per baixar-hi està impracticable, ple de branques que confonen la traçada, però el tram es curt i anem avall, arriscant-nos a quelcom més que una punxada.
En David te compromisos i no convé arribar tard, pel que, després de tornar pel Coll Blanc i el Coll de Can Poliva, baixem a Arenys de Munt pel Coll Senís, Pla de les Bruixes, Collsacreu i, després de fer uns 500 metres de carretera C-61, prenem el camí que passa pel darrera de La Creueta fins a tocar amb la cruïlla de les quatre carreteres.

Hem acabat fent uns 28 km i 850 metres de desnivell gens complicats, però força divertits i rodadors, per arribar a punt a la sortida de diumenge.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 1 de novembre del 2013

Cal Paraire
Diumenge al punt de trobada en David, Gabriel, Miguel i jo decidim fer un “déjà vu” del passat Open Muntbikes, però fent el recorregut curt fins el Parent Rost i la part final del recorregut llarg, tot amb variants a la nostre mida i amb la tranquil.litat que ens caracteritza.

Ens va agradar molt la part corriolera de la Creu de Canet fins el camí que baixa a Sant Iscle, però saltant-nos la pujada pel corriol Brothers, corriol que, la veritat, de baixada es força divertit, però de pujada es tremend.... com tremenda la nata que m’ acabo fotent després d’ enganxar-me amb una branca. L’ ostia es d’ allò més tonta però, encara que em faig mal a les cames i el cop es aparatós, tot queda en un ensurt i puc continuar amb normalitat.

De Sant Iscle, GR-5 amunt cap a Can Vives de la Cortada i Cal Paraire on, aprofitant que fa un dia ben assolellat i les bones vistes que hi ha, ens aturem a fer quatre fotos i avituallar-nos.



Quan ja anàvem a seguir, apareixen en Josep Navarra i en Txep que ens venien al darrera i baixem plegats a Vallgorguina, on ens separem, ells cap a la font de la Figuerassa, i nosaltres, seguint el recorregut de l’ Open, cap a Can Plana de Dalt i el Parent Rost.



El temps s’ ens tira al damunt, i ja a dalt decidim deixar córrer lo de fer la part final del recorregut llarg de l’ Open i baixar a Lourdes i a Arenys de Munt passant per la Casanova d’ en Pibernat i Can Quel on, quan estem a punt d’ arribar a la riera Sobirans, ens adonem que en Gabriel no ve... moment d’ incertesa... ha punxat ?... s’ ha fotut una nata ??... res d’ això, el tio va amb la boca oberta, li entra una mosca gola endins i gairebé s’ ofega !!! ... digne d’ un episodi de “1000 maneras de morir” !!! ... per sort la mosca es “desencalla” i tot queda en una anècdota més per explicar... lo que s’ ha de fer per omplir la crònica !!!

Bé, hem acabat fent uns 32-33 km i 925 de desnivell molt variats, i sobre tot a la nostra mida, agafant les parts de l’ Open Muntbikes que més ens van agradar.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 3 de novembre del 2013
BTTAMUNT