dilluns, 2 de maig del 2016

Corriols Transcorredor, “Ratonero” i safareig centenari de Dosrius

Safareig del Comú, a Dosrius ( 1916 )
Sense cap dubte, aquesta es la meva zona preferida... llàstima que quedi una mica lluny d’ Arenys de Munt i que hagi de dedicar més de mitja sortida entre anar i tornar, dons cada vegada que hi vaig sempre em dona la sensació de que podia haver fet algo més. Serà per això que quan he d’ improvisar una sortida, últimament sempre acabo per aquesta zona.

Aquesta setmana ha estat així, i més quan dissabte, després de passar la nit del lloro, decideixo que necessito descans i que diumenge sortiré en solitari quan em desperti, sense presses.

Com sempre que intento fer una sortida “tranquil.la”, tiro amunt direcció Lourdes, i vaig improvisant sobre la marxa. Sembla mentida que sent 1 de maig, i després dels dies calorosos que hem passat, aquest matí faci el fred que fa... de ple hivern, a 7 graus pujant per la riera Sobirans i acompanyat per un vent que fa que la sensació de fred sigui més acusada. Per sort el dia el assolellat i l’ escalada cap a la Creu de Rupit em fa entrar en calor.

Prenc la decisió d’ anar cap a l’ alzina de Can Ferrerons aprofitant la solana del camí dels Misteris, cruïlla de Ca l’ Arenes i Can Bosc, i des d’ allà fer alguns dels corriols de les passades Transcorredors entre l’ alzina i les Planes de Castell Vell, i des d’ allà prendre el camí de tornada cap a Arenys de Munt per Can Massuet i, a partir de Can Bosc, a l’ inversa de la’ anada.

Casualment, amb l’ immensitat de camins que hi ha pel nostre Montnegre i Corredor, a la cruïlla de Ca l’ Arenes coincideixo amb l’ Àngel, Gabriel i Pere, que venen de fer una visita al dolmen de Ca l’ Arenyes i tornen cap a casa pels Misteris. Xerrem un moment, amb acudit inclòs per part del Gabriel, i seguim cadascun el nostre camí.

Començo a corriolar, ara per aquí, ara per allà, amunt i avall...gaudeixo com un nan i, quan arribo a les Planes de Castell Vell penso: “ara tinc que tornar??? si tot just començo a gaudir de la sortida!!!”. Miro el rellotge i calculo que si prenc el camí de tornada arribaré a casa a l’ hora prevista, però penso: “ que coi, he sortit més d’ una hora més tard de l’ habitual i tornar ara seria com un coitus interruptus!!!”.

Estic a prop de Can Bordoi i no m’ ho penso més, necessito més “marxeta”: m’ en vaig a fer un Ratonero, Dragon Khan, Tutankamon, o lo que se li vulgui dir... estic a punt de guanyar-me una tarjeta vermella, de les que “acarrean suspensión”, però tant se val, la setmana que ve toca anar a veure floretes a Girona i segurament no podré sortir, o sigui que a fer punyetes!!!

Vaig cap a Can Bordoi i el Ratonero, que faig combinant la nostre versió clàssica amb una variant boníssima que no havia fet mai... si es que no em cansaré mai de dir-ho... es dels millor corriols que conec!!!

Safareig del Comú, avui

Ja a Dosrius, i després d’ una aturada per carregar aigua al Safareig del Comú, per cert construït al 1916, ara fa 100 anys, ara si, prenc el camí de tornada també per la ruta habitual quan venim per aquesta zona: Canyamars per la riera de Can Rimbles i la de Canyamars, camí del mig cap a la Creu de Rupit passant pel pou de glaç, i descens a Arenys de Munt per la font de l’ Aigua Roja, Torrent de Milans i riera Sobirans.

He acabat fent uns 43 km i quasi 1200 de desnivell molt variats i plens d’ alicients, amb tots els ingredients d’ una sortida “Top”: Fortes rampes al principi, rodadores fins Can Bosc, corriols divertidíssims amb fanguer inclòs fins les Planes de Castell Vell, el sempre “apostoflant” Ratonero aquest cop a tomba oberta, el magnífic paisatge tant de la vall de Rimbles com el dels quasi cinc kilòmetres d’ ascens a la Creu de Rupit pel camí del mig, i la cirereta del corriolet del Torrent de Milans.... si, m’ he guanyat la tarjeta vermella, però ha valgut la pena,això ja no m’ ho treu ningú!!!

Track al Wikiloc i Cicloide:

Powered by Wikiloc


Sortida del 1 de maig del 2016

BTTAMUNT

dijous, 21 d’abril del 2016

Un tomb per Olzinelles i Cal Draper

Cal Draper
Després d’ unes setmanes sense donar senyals de vida al block, m’ animo a publicar un altre de les nostres sortides diumengeres. La veritat es que, entre que ja ens hem recorregut el Montnegre i el Corredor de banda a banda i costa molt trobar nous camins, fet que fa que moltes de les sortides siguin repetitives, i que últimament tinc altres prioritats, estic deixant el block una mica de costat... bé, lo important es continuar gaudint de la bici, fet que no hem deixar de fer.

Aquesta setmana al punt de trobada en Gabriel, Àngel i jo, sense res planejat... lo dit, ja ens tenim més que “mamat” el nostre territori i les sortides son improvisades, pel que decidim anar tirant i sobre la marxa veure el que fem.

Anem riera Sobirans amunt, pel desastre que han fet amb l’ enquitranat arrebossat de grava fins Lourdes... quina manera de gastar calers per quelcom innecessari!!!

Ja a Collsacreu, decidim anar cap a Vallgorguina per Can Carcasses i el camí del Xeremell, i des d’ allà baixem a Olzinelles per un dels corriols de la passada Bikegorguina. Prenem el camí planer, però que tant ens agrada per la seva bellesa, que du a Cal Draper, on ens aturem un moment per avituallar-nos.

Decidim tornar per la zona industrial de Sant Celoni on prenem el camí senyalitzat de la riera de Vallgorguina, Can Pradell... i uns pocs metres per carretera, dons el nostre amic “Orco de Mordor” de la Lluna de Can Castellar ha tornat a fer de les seves barrant el pas del camí posant divisors de formigó per que no hi passi ningú.

Salvat l’ escull, prenem el camí del Dolmen de Pedra Gentil que puja al Corredor fins passat el Trull, on ens desviem a la Serra de les Mules per enllaçar amb el camí de la font de la Figuerassa, Casanova d’ en Pibernat i tornem a Lourdes baixant “a tomba oberta” per Can Colomer.

De Lourdes cap a Arenys de Munt on, després d’ acomiadar-nos, aprofitant que tinc la família voltant per Can Jalpí, faig un tomb per trobar-los pujant a l’ Hostal del Sol i baixant al parc passant per la zona del Jalpí Aventura.

Hem acabat fent, incloent la “propina” de Can Jalpí”, uns 43 km i 1140 de desnivell molt rodadors i sense dificultats tècniques, però distrets.

Track al Wikiloc i Cicloide:


Powered by Wikiloc



Sortida del 17 d' abril del 2016
BTTAMUNT

dissabte, 2 d’abril del 2016

Processions de Setmana Santa 2016

Torrassa del Moro
Dons si, com una sèrie de processions, una darrera l’ altre, s’ han succeït les sortides en bicicleta, aprofitant les festes de Setmana Santa, encara que per un o altre motiu quasi totes en solitari, però totes bones i variades, des de la corriolada entre Can Bosc i Can Massuet de dimarts 22, fins la de diumenge 27 per la zona del Montalt, fent part dels corriols trencacames de la passada Montaltbike... ufff !!! aquest Xurribikers estan ben sonats !!! quin fart de patir, encara que s’ ha de reconèixer que saben fer bé les coses. Entre mig, sortida en companyia de l’ Isaac per tornar un altre cop a la Torrassa del Moro i fer un altre variant del Ratonero ( ò Dragón Khan, com l’ anomenen la gent de la zona ) i remat final dilluns fent una sortida curteta repetint corriolada pel Montalt.

En definitiva, una Setmana Santa ben farcida de bones sortides.

Tracks al Wikiloc i Cicloide:

22 de març: CORRIOLS CAN BOSC - CAN MASSUET


Powered by Wikiloc


24 de març: TORRASSA DEL MORO - RATONERO - CAMÍ AMAGAT


Powered by Wikiloc


27 de març: CAN JALPÍ - CORRIOLS MONTALTBIKE 2016


Powered by Wikiloc






Xavi
BTTAMUNT

dimarts, 8 de març del 2016

HOJA PARROQUIAL DEL 6 DE MARZO DEL AÑO DE NUESTRO SEÑOR 2016: SAN OLEGARIO DE BARCELONA


Celebramos hoy la onomástica de San Olegario de Can Fanga, santo varón donde los haya, guardián celoso y maestro de la castidad, afable para todos, generoso con los pobres, esquivo de la vanagloria, despegado de la pompa mundanal y amante fiel de la paz. ‘Casi ná’ que dirían los castizos.

En tan señalada fecha nos encontramos en el punto de reunión los únicos miembros de la Comunidad que podemos decir cumplimos todos los preceptos de San Olegario. Fray Pedro, amante de la pompa mundanal, prefiere (así lo suponemos) lucir palmito por las pistas de esquí y nuestro gurú, afable para todos, a veces en demasía, se muestra afable con un colega suyo y nos deja para pedalear por tierras de Sant Miquel del Fai.

A pesar de los oscuros vaticinios de los meteorólogos de TV3, luce el sol, aunque hace fresquito. Decidimos volver al Caserío del Trapero, peregrinación que no ha mucho realizamos con Fray Pere de los Arenales del Mar.


Por tanto, ruta habitual de riera de Arenales de Arriba, Caserío del Palomar, Collado de la Cruz, Caserío de Porelaire, GR-LXXXIII y bajada a Aucinellas por su preciosa riera, hace frío (4°) pero el terreno muestra un agarre excelente. Nos avituallamos en el Caserío Trapero, donde la placa conmemorativa nos recuerda otra de las virtudes de San Olegario, su aborrecimiento de la blasfemia y la palabra soez.


Tras reponer fuerzas, tomamos la pista paralela a la autopista hasta el polígono del otrora famoso ‘Pont Aeri’ (que ahora se llama ‘Eleven’) y enfilamos por la vía verde paralela a la Riera de Vallem Gregoriam. En llegando a esta noble villa, nuestro compañero Fray Àngel ‘Descifrador de Códigos’ sucumbe a la vanagloria y pretende encontrar un camino directo a la Fuente de la Higueraza, pero una ligera confusión después de superar ‘a pata’ (duatlón de montaña) algunos repechos al 27% hace que desistamos en el intento y volvamos al Circus Maximus (campo de fútbol) de Vallem Gregoriam y subamos por donde manda la tradición, Caserío de Ricós y las duras rampas antes del Caserío Nuevo del Pino Bernardo.

Allí nos cruzamos con algunos meteoritos en forma de BTTeros que participan en la Transmaresme. Yo estoy fundido, y estos van como balas… en fin, soy un despegado de la pompa mundanal. Para no estorbar a estos cuerpos celestes con forma de ciclistas decidimos enfilar hacia el camino de ‘las ocas’ (Can Framis) y puntuales, a las 11.20 h llegamos al barrio del gremio de artesanos y fabricantes de Arenales de Arriba (el polígono, vaya) y ahora se plantea otra duda existencial, cuya resolución dejo a los sabios estudiosos de la Iglesia Verdadera: 
  • -          Según mi ‘cuentaleguas’: 42.14 km con 986 m de desnivel positivo
  • -          Según el ‘cuentaleguas’ de Fray Àngel: 38 km con 1.051 m de desnivel positivo
  • -          Según nuestro ‘rastro digital’ (track) en IBP: 38.34 km pero sólo 961 m de desnivel positivo.


La complejidad de discernir cuál es la verdad absoluta me fuerza a abstenerme en este, seguramente interesantísimo, debate existencial: ¿cuánto hemos hecho hoy?

San Olegario
Podéis ir en paz

Track al Wikiloc:

Powered by Wikiloc


Fray Borja del Buen Torrente.

dilluns, 29 de febrer del 2016

La “Tempesta perfecte”... per nosaltres !!!

De neu no n' he trepitjat, però si he trobat el Ieti del Montnegre 
Cap de setmana amb força aigua, neu a dojo i fred, com vaticinaven els meteoròlegs de torn. Encara així, els bojos per la bici fins l’ últim moment hem tingut l’ esperança de que acabaríem fent sortida, ni que fos per matar el cuc.
Després d’ un dissabte molt inestable, amb força pluja i seguint les noticies pendents de les prediccions pel diumenge, ens trobem que de cop i volta, cap a les 7 – 2/4 de 8 del matí, deixa de ploure i poc a poc es van obrint clarianes, i jo, com a bon “cargol”, no perdo el temps i sense pensar-ho dues vegades agafo la bici i prenc camí cap el Montnegre. La nit abans diuen per la tele que hi ha nevat i decideixo anar-hi a “trepitjar” una mica de neu, aquest cop en solitari.
Vaig riera Sobirans amunt cap a Lourdes i a Collsacreu per Can Colomer per pujar a Sant Martí pel GR-83, sense complicar-me la vida, dons les pluges han estat intenses i tant camins com corriols han de estar tous i malmesos.
Ja al GR-83, just abans d’ arribar a Cal Paraire mirant al cel veig que el Montnegre esta cobert de banda a banda per uns núvols d’ aigua, i en canvi, per la banda esquerra de la serralada fins on s’ em perd la vista, cada cop s’ obren més clarianes. S’ imposa el seny i decideixo canviar el recorregut i anar a fer un tomb fins el Coll Butí i baixar a Olzinelles pel corriol dels arbres caiguts.
L’ esforç es considerable a les pujades, dons hi ha força fanguer i bassals, però amb un grip fantàstic a les baixades que feia força mesos que no podia gaudir.
D’ Olzinelles pujo a Can Puigdemir i l’ hípica de Can Virgili per un corriol, el mateix que vam fer de baixada la passada Bikegorguina, i baixo cap a Vallgorguina per pujar al Parent Rost per Can Plana. Aquest cop, baixo a Lourdes per Can Mora, des d’ allà cap a Arenys de Munt per la riera Sobirans, on faig una aturada per fer una “terrasseta” amb el Ramón, en Navarra i un bon grup de companys de Muntbikes que han anat a fer una proba de bicis de carretera amb frens de disc i canvi electrònic, gentilesa de Giant.
He acabat fent uns 33 km i 1060 de desnivell força distrets, tot per camins i corriols ja força coneguts, però que han estat un regal, dons després de les expectatives meteorològiques tant pessimistes, al final he acabat fent una sortida diumengera en tota regla... lo dit, una tempesta perfecte, però per nosaltres !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:


Powered by Wikiloc


Sortida del 28 de febrer del 2016
BTTAMUNT



dilluns, 22 de febrer del 2016

Menhir de Can Freginals


Després de la sortida “Estiu Blau” de diumenge passat, i després d’ una setmana de recuperació física, aquest hem pujat una mica el llistó... i ha anat bé, encara que a un ritme inferior a l’ habitual, hem fet una sortida clàssica, inclús diria que trencacames en alguns punts.

Fa uns quatre anys, en plena efervescència exploradora ( feia poc temps que tenia el navegador ), en Gabriel em va passar una revista que tracte temes del Montnegre i el Corredor on hi havia un article parlant de la troballa casual d’ un menhir en molt bon estat per la zona de Can Freginals, al terme de Vilalba Sasserra. Vaig estar buscant per internet la manera d’ anar-hi amb bici, però es clar, era una troballa molt recent i encara no hi havia res documentat ni hi havia tracks penjats. El tema es va refredar i no en vam parlar més... fins que ara fa un mes, preparant una sortida amb l’ idea de fer algun recorregut diferent, em va tornar a vindre al cap el menhir perdut. Ja havia passat força temps i ben segur que més d’ un ja hauria penjat algun track... i així ha estat, no em va costar gens trobar-ne un parell de gent que hi havia anat a peu. La meva sorpresa va ser que està situat en un punt on hi hem passat ben a prop un grapat de cops, quan hem anat a fer els corriols de la riera de l’ Illa i la Serra d’ en Benet.


Aquell dia hi vaig anar en solitari fent un recorregut variat i exigent ( enllaç al Wikiloc ), i aquest diumenge proposo a l’ Àngel i en Gabriel anar-hi.

Anem amb un ritme tranquil direcció Creu de Rupit, però ens desviem per Can Jaume Alzina cap a Can Quel i la Casanova d’ en Pibernat, on anem pel camí de la Figuerassa fins l’ ex-corriol de la Serra de les Mules, pugem fins enllaçar amb el GR-92 i baixem passant pel Trull i la Plana de Baix.

Deixem el GR per anar planejant per la Serra d’ en Benet i fer uns corriols força distrets que baixen fins la plana de l’ Illa, i continuen fins enllaçar amb un de pujada que s’ ha de fer a peu un curt tram fins el menhir, objectiu principal del dia.


Un parell de fotos i prenem el camí de tornada per la via més ràpida possible, dons dissabte va ser l’ aniversari d’ en Gabriel i hi ha convidada. Ho fem pujant pels corriols de la riera de l’ Illa fins la Plana de Baix, corriols sense pendents fortes, però força tècnics, xaragallats i pedregosos.

Enllacem amb el GR-92 al mateix punt on l’ hem deixat a l’ anada i fem la tornada per la mateixa via a l’ inversa, pel Trull, Serra de les Mules, camí de la Figuerassa, Casanova d’ en Pibernat, Parent Rost, Lourdes per Can Colomer i Arenys de Munt.

Hi ha convidada d’ en Gabriel, i la fem seguint la tradició de molts ciclistes, que nosaltres habitualment no fem,  fent una cerveseta al sol en una de les terrasses de la plaça per rematar la sortida.

Hem acabat fent uns 32 km i uns 950 de desnivell força distrets, amb escalades, corriols, trams a peu... hi ha hagut de tot i bo !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:



Powered by Wikiloc


Sortida del 21 de febrer del 2016
BTTAMUNT



divendres, 19 de febrer del 2016

“Estiu Blau” 2016... Chanquete ha vuelto !!!

Chanquete es viu !!! ... aquí fent un selfie
Qui no recordarà, tant els que s’ apropen a la cinquentena com els que ja l’ hem superat, en aquella època en que l’ única oferta televisiva consistia en TV1 i TV2, no hi havia ordenadors, mòbils ni tàblets, època en que ens passàvem el dia al carrer amb els amics jugant al futbol amb una pilota mig desinflada, ò al cine en aquelles meravelloses sessions dobles amb la novieta a la popularment anomenada “fila de los mancos” sense tenir ni punyetera idea de les pelis que feien, les clàssiques sèries de dissabte i diumenge a ben dinat ???

Que si Sandokan, Heidi, Marco, Orzowei... Verano Azul... si, si, Verano azul, aquell “tostón” insuportable que ens va traumatitzar a més d’ un que tractava d’ un grup de nens que es van fer amics passant unes vacances a algun poble de la costa andalusa, i que es passaven gran part del temps dalt de les bicis de ferro amunt i avall... quin mèrit que teníem els que vam viure aquella època fer el que fèiem amb aquells ferros, sense canvi ni proteccions, anant per camins que inclús ara, preparats com anem, a vegades ens ho tenim que rumiar abans de passar-hi !!!

I per que tot això ? Dons per que aquest diumenge, degut a que arrossego problemes físics, en Gabriel, Àngel i jo hem fet una sortida “Estiu Blau”, o sigui, una 100% rodadora, molt planera, sense corriols ( tret del planer de la riera de Dosrius ), poc desnivell, però que, encara que molt fàcil i diferent a lo que estem habituats, d’ aquelles que es diu que “de tant en tant va bé fer-ne una així per variar i rodar, per fer-la petar”... traducció: “quin pastelazo, tota la setmana esperant la sortida diumengera per fer això!!!”. Sincerament, prefereixo una com les de sempre, encara que les circumstàncies en el meu cas m’ han obligat a fer-la així... ò això ò res...

Tinc que agrair a l’ Àngel i en Gabriel que m’ hagin volgut acompanyar, dons en principi, per no condicionar a ningú, la meva idea era sortir sol... lo dit, es un pal estar tota la setmana esperant el diumenge per fer una sortida d’ aquest tipus.

Hem anat d’ Arenys de Munt cap a Arenys de Mar, i des d’ allà pel passeig fins el Port Balís, on hem pres el camí de les Cinc Sènies que travessa els camps de conreu entre Llavaneres i Mataró. Hem travessat la ciutat per la ronda Alfons X, Camí de la Geganta i Ronda O’ Donell fins el Camí del Mig, on hem anat amunt per la riera d’ Argentona cap a Dosrius. Per tornar hem decidit fer l’ únic desnivell de la sortida pujant ( amb tranquil.litat dons el meu estat físic m’ impedeix fer esforços )  a la Creu de Rupit i des d’ allà avall cap a Lourdes i Arenys de Munt.

Encara que força fàcil, hem acabat fent uns 43 km i poc més de 600 de desnivell... “Estiu Blau” !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:


Powered by Wikiloc
 


Sortida del 14 de febrer del 2016
BTTAMUNT


dimecres, 17 de febrer del 2016

HOJA PARROQUIAL 31 DE ENERO DE 2016: PECHUGA Y GÓNADAS

El lema del Via Crucis de hoy
Pechuga y gónadas fue lo que le echó en el lejano año 249 San Metrano de Alejandría, santo varón, que fue lapidado hasta la muerte por los paganos. Al borde de la misma muerte, y lapidado en sentido metafórico se siente el que humildemente suscribe, Fray Borja del Buen Torrente tras sufrir el suplicio (previo pago pecuniario de 18 Euros del ala) de la última edición del Calvario de la Montaltbike, que este año jacobeo llegaba a su decimoquinta edición, con algo más de 700 mártires dispuestos a levantar el polvo del camino durante teóricamente 42 km y 1580 m de desnivel positivo.

He llegado a las puertas del cielo (arco inflable situado en la meta) con 45,9 km y 1.678m de desnivel positivo, con una pendiente media del 7% y máxima (en bici) del 22% y con dolores hasta en las uñas y pestañas. Que conste que no he errado el camino, pero sistemáticamente esta procesión resulta más larga de lo anunciado.

El dolor me nubla la memoria, recuerdo que recorrimos un montón de senderos (será por falta de pistas) incluyendo la Colónia Andersen, el Remei, Rocs de Sant Magí, Hípica, Santa Monica, zona de Canyamars y Pou del Glaç, Pedra de la Ferradura, Vallnord (o ‘Corriol de Santa Rosa’), SuperMaresme, y descenso de 3 km al final que, como cada año, hace olvidar parte de las penas y martirios sufridos.

He acabado con 4h40’ de pedaleo efectivo (bastante más por culpa de los ‘tapones’), he recibido con agrado los bonitos manguitos con que la organización pretende que olvidemos el martirio, satisfecho por haber finalizado una edición más de este Via Crucis autoimpuesto de cada año, y más satisfecho por haber aguantado sobre mi montura el 99% de los tramos de bajada (y los había bastante técnicos, o complicados por la sequedad del terreno) y por no haber dado con mis huesos en el suelo (lo cual también es un clásico de este evento, por suerte siempre sin mayores consecuencias).

Un año más agradecer a la Comunidad de los Pajarracos de San Vicente la excelente organización y logística, uno puede despreocuparse de todo menos de sufrir.

Podéis ir en paz.

Parte de mi martirio particular ha constado en no pagar los 3EUR para disponer de una foto sin marca de aguas

Pedalada del 31 de gener del 2016
Fray Borja del Buen Torrente

dilluns, 1 de febrer del 2016

FULLS PARROQUIALS ENDARRERITS

HOJA PARROQUIAL DEL 10 DE ENERO DE 2016


En esta fecha señalada, apenas transcurrida la Epifanía, honramos a San Domiciano de Melitene, obispo y Santo Varón, que trabajó con ahínco en la conversión de los persas en el siglo VII.


Siguiendo su ejemplar ejemplo, la Congregación, o mejor dicho, parte de ella (Fray Ángel 'el Descodificador de las Escrituras', Fray Pedro de los Arenales del Mar y quien humildemente firma, Fray Borja del Buen Torrente) decidimos trabajar con ahínco para quemar los excesos cometidos estas pasadas Fiestas en el Refectorio de la Congregación. 



A fin de dotar estos ejercicios de una adecuada entrada de castigo autoinflingido, Fray Borja enseña a los hermanos un hermoso sendero en constante subida con un pequeño premio en forma de descenso final hacia la conocida como Prisión del Caserío de Sala (rito iniciático para Fray Ángel y Fray Pedro) en la que aparte de brotar agua fresca para regar los campos de dicha masía tras unos barrotes se rinde pleitesía a la vírgen del Monte Serrado. Seguimos por la pista de la Cruz del Perrito y descendemos por el Camino del Jabalí. 



Nuevo autoflagelo de la Hermandad por la Hondonada de la Doradilla, Caserío de Por el Aire hasta llegar al Sendero de Gran Recorrido LXXXIII (no intentéis pronunciarlo, es el GR-83), descendemos a Aucinellas, recorremos parte de su riera (esto es precioso... debe ser pecado) hasta que llegamos al Caserío de Casa del Trapero, donde un mosáico nos recuerda que debemos hablar evitando la blasfemia y la palabra soez. Amén.



Tras un breve refrigerio seguimos el camino paralelo a la autopista, pasamos cerca de ese antro de vicio y perdición conocido como Pons Aeris, en el que hoy, será por el frío o porque también están honrando la memoria de San Domiciano de Melitene, no estàn los seguidores de la Secta Hereje del Bacalao.



Ascendemos suavemente por la Riera de Vallem Gregoriam (rito iniciático para Fray Pedro) y dada la premura, decidimos no visitar a las estatuas paganas que surcan el bosque del paraje que hemos dado en llamar 'Los Moais' en homenaje a los salvajes oriundos de la Isla de Pascua. Otro día será, pues Fray Pedro, en su supina inocencia tambiñen desconoce este lugar.


Última penitencia del día, el ascenso por el Caserío del Llano de Arriba y premio en forma de descenso por el Pariente Rubio(t) (bastante destrozado desde la última vez que lo hollamos), la Riera de Arenales del Monte y el barrio de los artesanos (hoy en día conocido como polígono industrial) donde damos por concluída esta variada y penitente ruta, con 41,75 km y 1.041 m de desnivel, altura considerable pero que no le llega a los talones de las sandalias a San Domiciano de Melitene.

Track al Wikiloc:




HOJA PARROQUIAL DEL 24 DE ENERO DE 2016


Tras los rigores invernales del pasado Día del Señor, en tal fecha como hoy nos hallamos aquí reunidos para honrar la memoria de San Francisco de Sales, patrono de los periodistas. Fue un escritor nacido en el año 1567 en Saboya que buscaba la transmisión de la verdad evangélica. A menudo la plebe lo confunde con el patrono de los farmacéuticos al pronunciar mal su santo nombre y decir 'San Frasquito de Sales'. Nada más lejos de la Verdad.

Nuestro guía espiritual se encuentra recuperándose de sus excesos gastronómico-etílicos de la víspera y no nos puede acompañar. Fray Pedro de los Arenales del Mar está en nueva misión evangelizadora en el Reino del Medio (actual China), y sabemos que dedica su homilía de hoy a esos salvajes de ojos rasgados a otro Santo Varón, San Exuperancio, cuya onomástica también se celebra hoy.

Será por solidaridad con nuestro líder ausente (por las pecaminosas causas citadas) o por la climatología, pero la visibilidad que sufrimos, a causa de la niebla tanto Fray Àngel como quien suscribe, debe ser bastante similar a la de nuestro líder.

Hoy se celebra también la bendición de los animales en honor a San Antonio, conocida también como 'Las Tres Vueltas', por lo que, en previsión que no podamos obtener la bendición, Fray Àngel y yo subimos por el tramo cerrado de la Riera, por donde después circularán 'el resto de animales'. Subimos al Collado de la Cruz por el Caserío Palomero, continuamos por el Caserío de Por el Aire, Sendero de Gran Recorrido GR-83 hasta San Martín del Monte Negro. Como la humedad ambiental, más que ser 'interesante' (cito las doctas palabras de mi compañero de hoy en una anterior homilía) es molesta decidimos continuar hasta la ermita de Santa María del Monte Negro, para ver si allí nos acarician los rayos del Astro Rey.

En honor a la Verdad hoy no es tanto el frío, que no es extremo para misioneros como nosotros, curtidos en mil destinos, sino lo que los paganos dan en llamar la 'Niebla Orinadora' lo que junto a los desniveles acumulados nos flagela en justa penitencia por nuestros pecados. Frente a la ermita de Santa María reposamos brevemente y nos fortalecemos con un humilde bocado y algo de agua. Coinciden en el mismo lugar unos indeseables de la Órden de 'Garrula-Garrulorum', que aunque a simple vista procesen nuestra misma fe, la del BTT, no hallamos puntos de coincidencia intelectual y teológica con ellos. San Exuperancio habría sido menos indulgente con ellos.



Con la humedad calándonos el hábito y los huesos iniciamos el descenso a San Acisclo, jugándonos la vida pues parte de la plebe está realizando una cacería de jabalís con abundante munición y una legión perruna. Como de nuevo apremia el tiempo, o ambos hermanos estamos al límite de nuestra resistencia a la humedad involuntaria, decidimos no cometer más frivolidades y dirigirnos al barrio artesano (polígono) de los Arenales del Monte por la via asfaltada, por el Circus Maximus (pabellón deportivo dirán en el futuro, en el s.XX) y la Riera. Hemos completado 38,3 húmedos kilómetros con 1.019 húmedos metros de desnivel positivos, y sin ver ni torta (y no por los excesos ni por habernos dejado las gafas en casa), pero felices.

El próximo domingo este humilde servidor espera que otro hermano tome la pluma y plasme nuestras andanzas en el pergamino. A mi me aguarda la penitencia máxima anual, conocida como Montaltbike, de la que espero salir purificado y en un estado superior de la Fe BTTera. Por algo se paga con vil metal el dudoso privilegio de autoflagelarse por los senderos de San Vicente del Monte Alto junto con otros tropecientos hermanos de otras congregaciones.

Podéis ir en paz.

Track al Wikiloc:


Cròniques d' en Gabriel - Fray Borja del Buen Torrente

dimecres, 20 de gener del 2016

TOMAAAAAA, EL PRIMER SOTA ZERO DE LA TEMPORADA !!!

Sembla que fa una mica de fresca...
Es ben cert que aquest hivern es especialment calorós... de fet fins ara ha estat més primaveral que altre cosa... però collons, quin fred aquest cap de setmana !!!

Con que ja anàvem avisats, aquest diumenge hem sortit amb algunes capes de roba de més i, d’ entrada, per fer un recorregut intentant buscar zones de solana, i sobre tot, evitar anar a Vallgorguina o Olzinelles, les “neveres del Vallès”... i en part ho hem aconseguit ja que, sense voler-ho explícitament, hem acabat passant per Vallgorguina, encara que a mig matí, quan el sol ja ha despuntat.

A les 8 del matí al punt de trobada, amb els termòmetres fregant els zero graus, en Gabriel, Àngel i jo decidim anar a fer un tomb per la zona del Canadà Parc, dons creiem que per aquelles contrades el fred serà més suportable. Hi anem per la riera Sobirans cap a Lourdes, on el termòmetre ja està en negatiu, pugem cap a la Creu de Rupit agraint els primers raigs de sol del dia que fan més agradable l’ esdevenir de la sortida i des d’ allà cap el Corredor.

Mirador del Grèvol
El dia es fred, però es molt clar i net. Pujant cap el Corredor la vista s’ ens perd fins l’ horitzó i ho volem aprofitar, pel que decidim anar a fer una ullada al mirador del Grèvol per gaudir de les vistes dels Tres Turons davant mateix, Castell de Burriac i Montcabrer, i fins i tot Barcelona i la torre de Collserola, entre altres indrets.


No contents amb això, pugem cap al Corredor pel corriolet paral.lel a la pista que ve de Llinars i anem cap el mirador natural del Corredor, on en aquest cas gaudim de les vistes al Montseny, Montsoriu i una bona part del Vallès Oriental.


Con que fins ara pràcticament tot ha estat pujada, amb l’ esforç el fred ha estat suportable... però ara toca baixar i, encara que continuem passant per llocs amb sol, hi ha punts on dona la sensació de que entrem en un congelador... costa articular paraules i perdem sensibilitat de mans i peus... això es un patiment... quines ganes de fer alguna pujada !!! al menys amb l’ esforç es més fàcil entrar en calor.




Baixem cap el Trull i anem cap el Canadà Parc, pel corriol a l’ inversa del que fem habitualment, i des d’ allà cap a la zona de Tapioles, passant pel costat de Santa Eulàlia de Tapioles i a tocar amb el Dolmen.

Toca prendre el camí de tornada i decidim anar per Vallgorguina i pujar a la Casanova d’ en Pibernat per Can Saleres. Es curiós dons, tret al principi que la temperatura era sota zero, la resta de la sortida hem anat entre 1,5 i 3 graus, i es quan ho hem passat pitjor, en canvi a Vallgorguina ens trobem que tornem a baixar del zero graus, però físicament no ho notem tant.

Ja a la Casanova anem cap a Can Quel per baixar a Arenys de Munt per les oques, Lourdes i riera Sobirans avall. Es increïble, dons en ¾ d’ hora passem de estar sota zero a Vallgorguina a 10 graus a Arenys de Munt !!!

Hem acabat fent uns 33 kilòmetres i 1050 de desnivell per un recorregut variat, majoritàriament rodador, però amb un parell de corriols i alguns camins força distrets.

Track al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 17 de gener del 2016
BTTAMUNT



dimarts, 5 de gener del 2016

Sortides Nadalenques


Ja està, ha passat el Nadal i, com no podia ser d’ altre forma, ple de tiberis... que si uns canalonets per aquí... un rostidet per allà... torronets, polvorons i neules... cava a dojo... bé, lo de cada any !!!

I també, com es costum, ben farcit de sortides nadalenques... que coi, s’ han de cremar tots aquests tiberis !!!

Hi han hagut de tot tipus ben variades, en solitari, en grup i en família... de tot una mica. No em faré pesat donant explicacions... aquí van els tracks de les més significatives:

CORRIOLANT PEL MONTALT 19-12-2015





SANT ESTEVE D' OLZINELLES 20-12-2015





EL CORREDOR PER LA SERRA DE LES MULES 22-12-2015





















TURÓ GROS 26-12-2015






















ALZINA DE CAN FERRERONS - CAN GUINART 27-12-2015



TORRASSA DEL MORO 02-01-2016



























Feliç Any Nou !!!

Xavi
BTTAMUNT