dijous, 26 de febrer del 2015

LOS PAJARILLOS CANTAN…. O… EL ENCANTO DE LAS COSAS SIMPLES



Tooooomaaaaaaa encantoooooooo !!!
Soy plenamente consciente de que no rima… otro de los encantos de las cosas simples. Este domingo, puntuales a las 8 en el lugar de encuentro, la ‘culebrilla’ multicolor (no llegábamos a ‘serpiente’ debido a las bajas, entre otros, de aquellos antisistema que militan en nuestras filas y que hacen de la provocación a los abnegados servidores de nuestros transportes públicos ferroviarios la guinda del pastel a sus salidas dominicales): la ‘culebrilla’ la formábamos ‘Gutenberg’ i ‘David Jimmy’, de rojo, ‘The Hacker’ de ‘negro-MuntBikes’ y el que firma, de ‘verde-pistacho-bttamunt’.

Tal como habíamos medio-quedado al largo de la semana, y una vez secos los ríos de sangre que corrieron en la primera mitad de la semana, decidimos disfrutar del encanto de las cosas simples: vamos a San Martín del Monte Negro por la vía más clásica, léase: Riera (bueno, con un rodeo por la Calle de las Flores debido a las obras), Santuario-Merendero de Lourdes, Caserío del Palomar, Collado de la Cruz, Caserío de Por El Aire y GR92 hasta el Santuario del Monte Negro. Allí, y puesto que se celebraban los natalicios de dos de los integrantes, emulamos a los de la ‘Colla de les 8 a la Font’ y damos cuenta de pan con tomate, tortillas y fuet, regado con Estrella Dorada de Damm, y dando un repaso colectivo a la paridad Euro-dólar, tarjetas ‘black’, bicicletas tipo ‘Fatbike’ y los problemas de alcoholemia masiva en Finlandia. Una vez finalizado el banquete, volvemos por donde hemos venido… porque nos gusta el encanto de las cosas simples.

Día soleado, aunque muy ventoso a ratos, temperaturas entre los 2 y los 8°C (lo siento, mi cuentakilómetros no es tan bueno como el del gurú, y no marca decimales), nos han salido casi 33 km con 877 m de desnivel, llegando al pueblo incluso con algo de adelanto sobre la hora prevista, y sin pelearnos con autobuseros, taxistas, camioneros, capitanes de barco o ferroviarios: lo dicho: El Encanto de las Cosas Simples.

Track publicat al Wikiloc:


Sortida del 22 de febrer del 2015
Gabriel de Cervantes

dilluns, 23 de febrer del 2015

Jornada "corriolera-poliesportiva"




Avui, a l’ espera de la crònica del companys que van anar a fer un tomb per Sant Martí de Montnegre, amb celebració inclosa, no puc deixar de escriure sobre un esdeveniment que no te res que veure amb la bicicleta, però que m’ ha afectat molt directament, i que m’ ha impedit sortir amb els companys: el meu fill Isaac, després de tres mesos lesionat, passant per metges i fisioterapeutes, passant-ho malament i amb l’ànim força baix, aquest diumenge s’ ha tornat a vestir de curt per jugar un partit oficial de lliga de futbol sala amb el cadet de l’ Arenys de Munt. Ho ha fet molt bé, sense cap tipus de dolor, i fins i tot ha marcat un gol, fet que m’ ha emocionat lo inimaginable.

L' Isaac, el 10 de l' Arenys de Munt !!!
 Es clar que això m’ ha impedit anar amb el companys, però si que he pogut fer una sortideta “per matar el cuc” de poc més d’ una horeta i mitja pels voltants d’ Arenys de Munt.

Per aprofitar el temps he sortit a ¾ de 8 del matí riera Sobirans amunt on, davant de la meva sorpresa, el termòmetre em marca unes dècimes en negatiu... i encara no hem arribat a Lourdes !!! Això fa que, sobre la marxa, decideixi anar a fer un volt per la cara de solana dels Tres Turons i, ja que la sortida serà curta, no estar-me de res si he d’ anar per llocs complicats, pel que d’ entrada pujo cap el Corral d’ en Forn pel camí amagat, on l’ esforç fa que m’ oblidi al moment de la temperatura.

Corral d' en Forn, sol... i fred !!!
 Ja al Corral, amb el dilema de pujar a la Pedra de la Ferradura ò prendre un dels corriols que baixa a Torrentbó, recordo que porto el track de la passada Montaltbike, pel que decideixo fer alguns dels corriols d’ aquesta popular pedalada, però al revés... i que divertit que ha estat... encara que la majoria del recorregut ja es força conegut, son tant bons que sempre que es passa per aquí es gaudeix com el primer cop, i en aquest cas, combinat amb un parell que encara no coneixia.


Després d’ una estona corriolant, arribo a la carretera de Mata, a l’ alçada del restaurant de Can Noé i, con que ja es hora de tornar a casa, faig un curt tram per la carretera fins el Pollastre, on em desvio per baixar a la zona industrial d’ Arenys de Munt pel camí de la Teixonera, encara que amb una variant boníssima que sembla mentida que sent d’ Arenys de Munt no l’ haguéssim descobert. En Gabriel ja ens en va parlar diumenge passat d’ aquesta variant, que la van fer per la Montaltbike, però de pujada.

Bé, he acabat fent entre 14 i 15 km amb 500 metres de desnivell i, encara que curta, m’ ho he passat d’ allò més be corriolant. Aquesta la poso al Top 3 de les sortides de curt recorregut a fer en dies així... fantàstica !!!
Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 22 de febrer del 2015
BTTAMUNT

dijous, 19 de febrer del 2015

Corriolant per Can Bruguera i Sant Martí de Mata


Sant Martí de Mata
Sortida combinada rodadora-corriolera la d’ aquest diumenge, on lo més destacable han estat els corriols que hem fet entre el Camí Ral, a l’ alçada de l’ ermita de Llorita, Can Bruguera i l’ ermita de Sant Martí... la resta, trams d’ enllaç, tant a l’ anada com la tornada.
Al punt de trobada en Gabriel, Ramón, Àngel, Manel, David Jimmy, Pep, Marc i jo, una bona colla. Aquest cop, a diferència del que està passant habitualment, hi ha ruta i objectiu, que no es altre que anar a fer alguns corriols desconeguts pels voltants de Can Bruguera. L’ inconvenient ? dons que ens queda una mica lluny i, tant a l’ anada com a la tornada, hem tingut que fer un bon tram de recorregut d’ enllaç molt rodador... massa rodador, fet que ha descafeïnat el global de la sortida, això si, els corriols boníssims.

Font de la Moreneta
Hem anat riera Sobirans amunt fins Lourdes per pujar a la Creu de Rupit, única escalada del dia, i prendre el GR-83 direcció Mataró, passant per la Font del Malpàs, l’ aspirina de baixada, Coll Pallarès i, just abans d’ arribar a l’ ermita de Lorita, hem començat a corriolar, primer fins la Plana del Sastre per corriols coneguts, i després fins la Font de la Moreneta, seguint algun tram de la passada Montaltbike, però al revés, i on hem fet una de les aturades del dia... deu ni do els “para – arrenca” que hem arribat a fer !!!

Font de la Moreneta
 De la font amunt a Can Bruguera, on aquest cop ens aturem per avituallar abans d’ anar a buscar els corriols que baixen fins l’ ermita de Sant Martí de Mata, molt bons i gens complicats, encara que hi ha hagut una petita “ensigalada” just abans d’ arribar a l’ ermita quan hem agafat un corriolet que no portava enlloc i ens ha obligat a recular.

Can Bruguera
 Un altre aturada a l’ ermita per fer un parell de fotos i seguim avall, encara que con que ja anem justos de temps, hem de neutralitzar la part final dels corriols previstos per tornar per la via ràpida, pel que seguim pel GR-83, sense complicacions tret d’ una trialera passat el pont de l’ autopista, fins el camí de les Cinc Sènies, que hem pres direcció Llavaneres, i des del Port Balís fins la platja de les “salsitxes” pel passeig... res a destacar en aquest tram “estiu blau”.

Sant Martí de Mata, preparant la foto
Moment surrealista del dia quan en Ramón i jo, endarrerits de la resta de companys, decidim travessar la via del tren a l’ alçada del cines d’ Arenys per anar fins la riera pel passeig i així no tindre que passar per la carretera. Just quan anàvem a travessar veiem que ve un tren, pel que tranquil.lament ens aturem per esperar que passi, però de cop, quan passa per davant nostre, fot una frenada de les que fa treure fum a les rodes i s’ atura, surt el maquinista i comença a rondinar acusant-nos de posar pedres a la via. Cara d’ incredulitat d’ en Ramón i meva que es transforma en ira en pocs segons... ah no, a mi ningú m’ acusa d’ una gamberrada que no he fet, sobre tot davant d’ un tren ple de gent !!!... ens hi tornem sense tallar-nos un pel i menys guapo li diem de tot... però que s’ ha cregut aquest tiu?... anem cap a ell per aclarir el tema i s’ uneixen a la discursió els dos de seguretat del tren... improperis, amenaces d’ avisar a mossos... tot un espectacle que dura ben bé entre vuit i deu minuts, fins que arriba un tren en direcció contraria que s’ atura entre nosaltres i l’ altre tren quan veu el “percal”. Al quedar al mig ens impedeix continuar la “conversa”, pel que decidim deixar-ho córrer, no liar més la troca i marxem per carretera cap a la riera d’ Arenys de Mar... a la meva edat que m’ acusin de tirar pedretes al tren, increïble !!!

Ja a la riera ens acomiadem d’ en David i en Marc, i en Ramón, Pep, Manel i jo ( en Gabriel i l’ Àngel anaven al davant i s’ han perdut l’ espectacle ) enfilem cap Arenys de Munt pujant per Can Jalpí.

Hem acabat fent uns 36 km, però molts de passeig. Els corriols divertits i gens complicats. L’ enrenou amb el maquinista, per llogar-hi cadires....

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 15 de febrer del 2015
BTTAMUNT

dimecres, 11 de febrer del 2015

OVNI de Can Carreres per Ca l’ Estol.... UUUUUUUFFFFFF !!!




Dura, dura, dura l’ escalada que ens hem marcat aquesta setmana per pujar a l’ antena d’ aviació de Can Carreres... de les que es recorden !!!

Al punt de trobada en Gabriel, Ramón, Àngel, Pep i jo i, amb el fred, neu i glaçades dels dies passats, aquest cop no volem allunyar-nos gaire de la costa i buscar indrets amb sol, pel que decidim anar cap a l’ OVNI de Can Carreres via Sant Cebrià de Vallalta.

Prenem la ruta de les masies d’ Arenys de Munt passant per Ca l’ Amar de la Torre i Can Sala de Dalt fins l’ encreuament del camí de la Creu de Canet, on anem rodant només desviant-nos provisionalment per fer algun corriolet paral.lel a la pista principal.

De la Creu cap a Vistamar i avall cap al golf de Sant Cebrià on, com es habitual, d’ estar amb una temperatura més ò menys bona, passem en un tres i no res als 0º... Sant Cebrià, com Vallgorguina, amb el seu ecosistema propi !!!

 




















Prenem el camí que puja al Coll de l’ Era d’ en Mora, per entrar en calor, dons ens espera una de bona a partir del coll, unes primeres rampes per començar a “estobar-nos” abans de travessar la carretera d’ Horsavinyà per prendre el camí de Ca l’ Estol, camí amb unes rampes interminables duríssimes i sense pràcticament descans, amb percentatges de fins el 26% constants.


Quasi a la part alta del turó, en l’ únic pla de l’ ascensió, ens adonem que hi ha un corriol senyalitzat que baixa fins el Collet de Sant Andreu. Decidim que després de pujar a l’ antena baixarem per aquest corriol desconegut.

Ja al final del camí, a la part alta de Can Carreres, només queda per fer l’ últim esforç, els poc més de 150 metres finals encara més durs, no només per la pendent, si no per la dificultat del terreny, fins l’ OVNI.
 
Aturada de rigor amb avituallament, fotos i sensació d’ alleujament ja que a partir d’ ara s’ han acabat les rampes, això si, torna la sensació de fred encara que estem a zona de solana.


Tornem per on hem vingut fins l’ entrada del corriol desconegut... bona troballa, ràpid al principi, molt tècnic i revirat després passant pel bosc molt tancat, i on només hem de posar el peu a terra per baixar per un petit talús. Ens ha agradat molt, encara que si fos una mica més llarguet hagués estat perfecte.

Arribem al Collet de Sant Andreu i a partir d’ ara, rodar, rodar i rodar. Prenem la pista d’ Horsavinyà fins Castellà d’ Indies, travessem l’ urbanització passant pels Arcos i anem a enllaçar amb la que porta a la part alta de Can Palau.

L’ “ensigalada” del dia, quan prenem un corriol que ens ha de dur a tocar amb la pista del “cubata”... després d’un inici prometedor, el corriol queda tallat per les restes de branques i vegetació i ens obliga a girar cua i baixar per la pista principal.

A partir d’ aquí el grup s’ estira, en Gabriel i l’ Àngel s’ avancen i els perdem de vista, fet que fa que, quan arribem a l’ encreuament del Turó d’ en Vendrell, creient que havien pres el camí per baixar a Sant Iscle per Can Pera, nosaltres tombem per aquest camí fins que ens adonem, gràcies a una família de caminants que no els han vist passar, que han seguit avall per la pista del “cubata”. Girem cua i, només començar el descens, en Ramón i en Pep se m’ escapen... vaig sense frens al davant i, encara que ràpid, baixo amb prudència per no tindre cap contratemps, així fins la carretera on, després d’ una mica de descontrol per localitzar als companys, enfilem el camí de tornada per carretera, l’ Àngel i en Gabriel bastant més avançats, i fins Sant Iscle en Pep, Ramón i jo.

En Pep i en Ramón volen tornar pujant des de Sant Iscle al camí de la Creu de Canet, i jo, amb el temps una mica just i sense voler forçar la màquina ( em dono per molt satisfet el haver pujat sense contratemps fins l’ OVNI ), continuo per carretera en solitari mentre ells pugen i fins i tot acaben fent els atractius corriols que envolten la “presó”.

Hem acabat fent, els que hem tornat per carretera, uns 36 km segons el meu navegador ( aquí, com sempre, guerra de xifres ) i més de 1000 de desnivell pràcticament tot per un recorregut força rodador, tret del corriol del Collet de Sant Andreu i l’ “ensigalada”. L’ escalada per Ca l’ Estol, brutal, de les que et fan patir de veritat.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 8 de febrer del 2015
BTTAMUNT