Sense comentaris... |
Gran sortida la d’ aquest diumenge... l’ èpica s’ ha tornat a vestir amb els colors de BTTAMUNT !!!
Lo que en principi semblava una sortida sense complicacions ha acabat estant un petit safari al ben mig del Montnegre... ESPECTACULAR... I QUIN FART DE RIURE !!!
En Ramón, Xena, Xavi i David al Coll de l' Era d' en Mora |
Tot ha començat, com cada setmana, al punt de sortida d’ Arenys de Munt, on ens hem trobat la “vella guardia”, o sigui, en David, Xena, Ramón Vilà i jo, en Xavi, amb l’ idea d’ anar, per una via directe i sense complicacions, fins el Salt d’ aigua del Montnegre, indret que no hi hem anat mai i que tothom que hi ha estat ens ha dit que es una meravella.
Hem pres el camí de la ruta de les masies d’ Arenys de Munt, passant per Ca l’ Amar de la Torre, Can Sala de Dalt i, a la Serra dels Termes, direcció Creu de Canet des d’ on hem anat a l’ urbanització Vistamar, baixat a la carretera de Sant Cebrià de Vallalta i pujat al poble pel camí que va pel mig del golf... un passeig...
Coll de l' Era d' en Mora |
Ja a Sant Cebrià hem pujat al Coll de l’ Era d’ en Mora ( antigues basures i actualment un mirador fantàstic ) per una pendent suau, sense complicacions, al menys fins el tram final, entre el Coll i la carretera d’ Horsavinyà on s’ endureix una mica.
Romagueres assassines !!! |
Aquí comença la nostra aventura ja que, sent tot aquest tram en baixada, per fer-lo més distret decidim desviar-nos i anar pel camí de la dreta, a tocar amb Can Carreres i enllaçar amb el Sot de Sant Andreu, abans d’ arribar a Cal Capità. El primer tram, cap problema, però poc a poc el camí es torna corriol i la vegetació es va tancant fins que ens trobem que ja no hi ha ni corriol ni res... hi ha una quantitat brutal de romagueres que l’ ha fet desaparèixer... no es pot passar per cap lloc !!!
Camí ?... on es el camí ???
Moment de crisi, però... collons...som BTTAMUNT... MAI TORNEM ENRERA !!!
Decidim treure els matxets i continuar, sempre pensant que bé... que a pocs metres la cosa ha de millorar, però no, al contrari, cada cop es va espessint més... i més... i més.... En David va al davant obrint pas (?), amb un parell de collons, en Xena darrera seu, molt expressiu cada cop que s’ enganxava amb una romaguera, o sigui, tota l’ estona, en Ramón no diu res, gaudeix de la situació, està en la seva salsa, i jo, tancant el grup, maleint el moment que vaig decidir fer la sortida amb una samarreta sense mànigues. Les primeres rascades ens fan treure tota la mala llet de dintre... però quan ja portem una estona i ja no ve de quinze rascades més, ens hi acostumem i ens ho prenem amb molt bon humor... comença el “catxondeig” !!!
Moment de repòs a l' única "clariana" del tram |
Per fer aquest tram, d’ un kilòmetre d’ autèntic safari... vam estar quasi una hora !!! ( marcat amb blau discontínua al mapa )... les fotos parlen per si soles...
Tornem a la “civilització” masegats i plens de rascades, però ens hem fet un fart de riure... AIXÒ ES BTT... BICICLETA I MUNTANYA !!!
Sot del Salt de l' Aigua, a tocar amb Cal Capità |
Som a prop de Cal Capità, fem una ullada al mapa i, sabent que hi ha un tram fins el salt d’ aigua que s’ ha de fer a peu, decidim anar-hi per l’ antic restaurant dels Senglars ( durilla la pujadeta !!! ) ja que sembla la via per on haurem de caminar menys.
Sot del Salt d' Aigua |
Quan arribem als Senglars ens adonem que anem molt justos de temps, el “safari” ens ha entretingut massa i encara ens queda un tros per arribar-hi. Creiem que l’ indret s’ ha de gaudir, que no es un lloc per arribar ràpid, fer quatre fotos i marxar, per això decidim tornar-hi un altre dia amb més tranquilitat.
Els veterans... hem donat la talla !!! |
El temps s’ ens ha tirat al damunt i hem de tornar a casa per la via més ràpida possible, i aquesta no es altre que baixar a tota pastilla a Pineda de Mar per Can Pallofa i prendre la N-II. Particularment no m’ agrada anar per asfalt, però reconec que el tram de Can Pallofa a Pineda i posteriors 15 km de carretera, a un bon ritme, i després de lo que hem fet avui, m’ ha agradat força.
A Arenys de Mar s’ han quedat en David i en Xena i en Ramón i jo hem pujat a Arenys de Munt per Can Jalpí.
En total hem fet uns 48 km de lo més variat i ple de sorpreses... UNA GRAN SORTIDA !!!