divendres, 8 de juliol del 2011

Cal Draper pel Montllorer i el Coll Butí

El Montllorer
Després de quatre setmanes seguides anant cap al Montnegre, aquest diumenge hem canviat de banda per tornar a Olzinelles, un dels nostres indrets preferits.

Hem quedat al punt de trobada a les 7 del matí en David, Ramón i jo amb l’ idea clara d’ anar-hi per alguna via nova, com sempre, intentant fer el recorregut lo més variat possible...

Per poder allunyar-nos sense tindre problemes d’ horari, es estiu i s’ ha d’ anar a la platja amb la familia, fem un primer tram, des d’ Arenys de Munt a Sant Iscle per carretera on enllacem amb el GR-5 fins Can Bosc, continuem a l’ esquerra fins just passat Dones d’ Aigua on tombem a la dreta pel camí de Can Maresme que s’ enfila fins el Pla de Forcs... per cert, passat Can Maresme hi ha un parell de rampes que tallen la respiració...

Pla de Forcs
Ja al Pla de Forcs fem una curta aturada per recuperar forces i fer quatre fotos... la pujada ha estat “durilla” i encara hem de passar les rampes de Cal Paraire.

Pugem pel GR-83 fins el Coll de Can Poliva, tombem a la dreta i a 10-20 metres anem a l’ esquerra per la pista que ens du al Coll Blanc.

Altres cops hem baixat a Olzinelles per qualsevol de les dues pistes que ens queden al davant, una per la Bassa del Garrell, que ens du directament a Ca l’ Agustí, però aquest cop anem a la dreta, de pujada, per rodejar el Montllorer i cap el Coll Butí... boníssim aquest tram, amb vistes fantàstiques !!!

Rodejant el Montllorer
El Turó d' en Vives, des del Montllorer
Ja al Coll Butí ens trobem amb tres opcions : a l’ esquerra per baixar directament a Olzinelles pel Pla de les Mines, a la dreta per baixar al GR-5, a la riera de Montnegre, i pel mig, per pujar al Turó del Cadastre, enllaçar amb el Suro dels Músics i baixar fins Cal Draper, opció que hem triat.

De camí al Coll Butí
Al fons, el Castell de Montsoriu
Fins ara, amb parts més ò menys tècniques, el recorregut no ha tingut cap mena de complicació, només uns 100-150 metres entre el Turó del Cadastre i el Suro dels Músics on el camí desapareix per convertir-se en un corriol amb força pendent ( marcat en blau al mapa ).

Passat aquest punt, i no podia ser d’ un altre manera, ens surt la “vena” exploradora i decidim improvisar desviant-nos de la pista que porta directament a Cal Draper i tombem a la dreta per una altre pista, de forta pendent de baixada ( també marcat en blau ), que no tenim ni idea d’ on ens ha de dur... però bé, som BTTAMUNT... últimament aquestes improvisacions estan a l’ ordre del dia... l’ ombra del safari del diumenge passat plana per sobre dels nostres caps...

I que ens trobem ?... dons que el camí s’ acaba... si volem continuar hem de treure els matxets... al David se li posen els ulls vidriosos de l’ excitació... però no... aquest cop no ens podem arriscar, no sabem on som ni on anirem a parar, per això, en un exercici de seny, decidim tornar enrera i seguir cap a Cal Draper per on teníem previst anar des d’ el principi... estem lluny de casa i volem fer una sortida tranquila, sense complicacions.



Baixant a Cal Draper
Tram tot de baixada, magnífic, fins Cal Draper, seguint el recorregut senyalitzat, pou de glaç, Pont de Ca l’ Alzina i Font de la Pega.

Abans de continuar, punt i apart per comentar que, després de fer aquest recorregut tant a l’ hivern com ara, a l’ estiu, no sabria dir quina es l’ època de l’ any que m’ agrada més... ES UNA MERAVELLA !!!... per això es un dels nostres indrets preferits... si voleu veure imatges d’ altres sortides que hem fet per la zona, clicar els enllaços al final de la publicació.


Olzinelles i el Montseny... sense comentaris !!!

Seguim... arribats al Forn de la Pega ens desviem a la dreta, de pujada, per anar a Can Puigdemir, Can Virgili i Vallgorguina. La pujada es constant, però molt suau, lo que ens permet, a mes de gaudir del paisatge, fer-la petar una estona.

Pedalant relaxadament per Olzinelles
 
Font de la Pega
Som a Vallgorguina i, un clàssic a les nostres sortides, mirem el rellotge i comencem a fer càlculs. Anem bé, però decidim prendre la carretera C-61 fins Can Colomeró per desviar-nos a la dreta i pujar a Collsacreu pel Sot de Salou però.... igual que a prop del Suro dels Músics, aquí també hem de girar cua... es impossible passar, i a més, comencen a caure quatre gotes... avui no volem fer experiments i tornem a la C-61 fins Collsacreu, baixem a Lourdes per Can Colomer i a Arenys de Munt.

Font de la Pega
Hem acabat fent uns 40 km, fantàstics com sempre, molt variats, avui sense matxets i hem tingut temps de gaudir de la platja amb la familia una bona estona... QUE MES ES POT DEMANAR ?

Enllaços a altres sortides per la zona:
Com sempre, al Facebook hi han publicades totes les fotos de la sortida.

Olzinelles
Sortida del 3 de juliol del 2.011
BTTAMUNT

Mapa de la ruta


dilluns, 4 de juliol del 2011

Olzinelles... un paradís tot l’ any !!!

Olzinelles, quina meravella... no em cansaré mai d’ anar-hi, sigui l’ època del any que sigui !!!
A veure que us semblen aquest parell de fotos, fetes al mateix lloc...


Olzinelles, 13 de març del 2011

El mateix lloc, 3 de juliol del 2011
 Aneu salivant... aviat publicació de la sortida d’ aquest diumenge...

Xavi
BTTAMUNT

dimecres, 29 de juny del 2011

SAFARI !!!

Sense comentaris...
Gran sortida la d’ aquest diumenge... l’ èpica s’ ha tornat a vestir amb els colors de BTTAMUNT !!!

Lo que en principi semblava una sortida sense complicacions ha acabat estant un petit safari al ben mig del Montnegre... ESPECTACULAR... I QUIN FART DE RIURE !!!

En Ramón, Xena, Xavi i David al Coll de l' Era d' en Mora
Tot ha començat, com cada setmana, al punt de sortida d’ Arenys de Munt, on ens hem trobat la “vella guardia”, o sigui, en David, Xena, Ramón Vilà i jo, en Xavi, amb l’ idea d’ anar, per una via directe i sense complicacions, fins el Salt d’ aigua del Montnegre, indret que no hi hem anat mai i que tothom que hi ha estat ens ha dit que es una meravella.

Hem pres el camí de la ruta de les masies d’ Arenys de Munt, passant per Ca l’ Amar de la Torre, Can Sala de Dalt i, a la Serra dels Termes, direcció Creu de Canet des d’ on hem anat a l’ urbanització Vistamar, baixat a la carretera de Sant Cebrià de Vallalta i pujat al poble pel camí que va pel mig del golf... un passeig...

Coll de l' Era d' en Mora
Ja a Sant Cebrià hem pujat al Coll de l’ Era d’ en Mora ( antigues basures i actualment un mirador fantàstic ) per una pendent suau, sense complicacions, al menys fins el tram final, entre el Coll i la carretera d’ Horsavinyà on s’ endureix una mica.

Anem a l’ esquerra pel camí ample que porta a Castellà d’ Indies i el Coll de Can Benet, però nosaltres ens quedem al Collet de Sant Andreu amb l’ intenció de baixar a Cal Capità.


Romagueres assassines !!!
Aquí comença la nostra aventura ja que, sent tot aquest tram en baixada, per fer-lo més distret decidim desviar-nos i anar pel camí de la dreta, a tocar amb Can Carreres i enllaçar amb el Sot de Sant Andreu, abans d’ arribar a Cal Capità. El primer tram, cap problema, però poc a poc el camí es torna corriol i la vegetació es va tancant fins que ens trobem que ja no hi ha ni corriol ni res... hi ha una quantitat brutal de romagueres que l’ ha fet desaparèixer... no es pot passar per cap lloc !!!


















Camí ?... on es el camí ???

Moment de crisi, però... collons...som BTTAMUNT... MAI TORNEM ENRERA !!!

Decidim treure els matxets i continuar, sempre pensant que bé... que a pocs metres la cosa ha de millorar, però no, al contrari, cada cop es va espessint més... i més... i més.... En David va al davant obrint pas (?), amb un parell de collons, en Xena darrera seu, molt expressiu cada cop que s’ enganxava amb una romaguera, o sigui, tota l’ estona, en Ramón no diu res, gaudeix de la situació, està en la seva salsa, i jo, tancant el grup, maleint el moment que vaig decidir fer la sortida amb una samarreta sense mànigues. Les primeres rascades ens fan treure tota la mala llet de dintre... però quan ja portem una estona i ja no ve de quinze rascades més, ens hi acostumem i ens ho prenem amb molt bon humor... comença el “catxondeig” !!!

Moment de repòs a l' única "clariana" del tram
Per fer aquest tram, d’ un kilòmetre d’ autèntic safari... vam estar quasi una hora !!! ( marcat amb blau discontínua al mapa )... les fotos parlen per si soles...

Tornem a la “civilització” masegats i plens de rascades, però ens hem fet un fart de riure... AIXÒ ES BTT... BICICLETA I MUNTANYA !!!

Sot del Salt de l' Aigua, a tocar amb Cal Capità
Som a prop de Cal Capità, fem una ullada al mapa i, sabent que hi ha un tram fins el salt d’ aigua que s’ ha de fer a peu, decidim anar-hi per l’ antic restaurant dels Senglars ( durilla la pujadeta !!! ) ja que sembla la via per on haurem de caminar menys.


















Sot del Salt d' Aigua
Quan arribem als Senglars ens adonem que anem molt justos de temps, el “safari” ens ha entretingut massa i encara ens queda un tros per arribar-hi. Creiem que l’ indret s’ ha de gaudir, que no es un lloc per arribar ràpid, fer quatre fotos i marxar, per això decidim tornar-hi un altre dia amb més tranquilitat.

Els veterans... hem donat la talla !!!
El temps s’ ens ha tirat al damunt i hem de tornar a casa per la via més ràpida possible, i aquesta no es altre que baixar a tota pastilla a Pineda de Mar per Can Pallofa i prendre la N-II. Particularment no m’ agrada anar per asfalt, però reconec que el tram de Can Pallofa a Pineda i posteriors 15 km de carretera, a un bon ritme, i després de lo que hem fet avui, m’ ha agradat força.

A Arenys de Mar s’ han quedat en David i en Xena i en Ramón i jo hem pujat a Arenys de Munt per Can Jalpí.

En total hem fet uns 48 km de lo més variat i ple de sorpreses... UNA GRAN SORTIDA !!!


















Sortida del 26 de juny del 2.011
BTTAMUNT

Mapa de la ruta

dimecres, 22 de juny del 2011

Transmontnegre, segona part

Horsavinyà... només falta la birreta !!!

Dons si, la Transmontnegre un altre cop... ens va agradar tant que hi hem tornat, amb alguna variació en el recorregut i amb l’ intenció de fer quatre fotos a les banderes que vam penjar a la torre de guaita del Turó Gros diumenge passat, i que no vam poder fer amb condicions degut a la boira i els núvols que hi havia. Per sort aquest diumenge el temps ha estat ideal per anar en bici : assolellat, amb algun núvol prim de tant en tant i bona temperatura.









Sant Miquel de Vallmanya

No m’ “enrollaré” gaire amb el recorregut, ja que, tal com he comentat al principi, amb alguna variació es el mateix de la ruta 25 ( Transmontnegre ) que vam fer el passat 24 d’ abril .

GR-92, pujant al Coll de Port
Aquest cop només érem el Ramón Vilà, Ramón Artigas i jo i, com sempre, ha estat fantàstic.

Hem sortit des de l’ estació de Tordera, carretera de Fogars, d’ Horsavinyà i camí de l’ Estany per evitar asfalt i anar a buscar el GR-92, que ja no hem deixat fins el Coll de Can Benet. L’ altre cop, sense adonar-nos, ens vam passar el desviament que hi ha a la dreta passat Sant Miquel de Vallmanya i vam anar a parar als Quatre Camins. Seguint El GR-92 hem anat directament al Coll de Port per un camí més tècnic, força distret i vistes espectaculars fins l’ Erola que aquest cop si hem pogut gaudir ( l’ altre cop els núvols i la boira ens van fer la guitza ).

Coll de Port
Del Coll de Port, escalada a l’ Erola on em dono compte que l’ he fet amb la roda del darrera més que baixa, aturada a Horsavinyà per avituallar i comprovar, definitivament, que tinc punxada... cap problema, amb dos cracks com el Ramón i Ramón en un plis-plas el problema queda solventat.

Pujant a l' Erola
Aprofitem per fer quatre fotos i continuem el nostre camí fins el Coll de Can Benet, deixem el GR-92 per pujar per la pista de l’ esquerra cap al Coll d’ en Cona on decidim pujar al Turó Gros pel mateix corriol que vam prendre la setmana passada des de Santa Maria del Montnegre i que tant ens va agradar... espectacular aquest tram, força tècnic en alguns punts i jungla, jungla i més jungla...









 l' Erola

Horsavinyà
Arribem al Turó Gros i.... sorpresa... LA BANDERA DEL BARÇA I L’ ESTELADA JA NO HI SON !!!! ALGUN ASSASSÍ DESALMAT SENSE SENTIMENTS ENS L’ HA FOTUT !!!

Després d’ un primer moment de desconcert i decepció reaccionem i pensem.... QUE COLLONS, ENCARA QUE JA NO HI SIGUIN, LA SATISFACCIÓ DE PENJARLES JA NO ENS LA TREU NINGÚ, I A MÉS, L’ ACTE HA QUEDAT IMMORTALITZAT TANT AL BLOG, AL FACEBOOK I AL NOSTRE COR !!!

... L’ ANY QUE VE, TORNAREM !!!

Santa Maria del Montnegre, anem cap el Turó Gros
Anem cap el Vaivé de la Casanova, per darrera del Turó d’ en Vives, Can Camps, enllacem a l’ esquerra amb el GR-83, baixem a Cal Paraire, Coll Senís i Pla de les Bruixes on anem a la dreta a Collsacreu pel camí del Menhir, a la Carena del Suro Gros.

Turó Gros
A l’ entrada de Collsacreu per la carretera C-61 prenem el camí del Fondo de Can Rossell, possiblement la via més directe per baixar a Arenys de Munt.

Dir-vos que aquest camí, senyalitzat com a camí veïnal d’ Arenys de Munt, recientment ha estat netejat i es una via fantàstica per pujar ò baixar tant en bici ò a peu... el problema es que l’ incivisme de la gent, alguns del mateix poble i urbanització, fan que, per una banda, per la mandra d’ anar a tirar la brossa on correspon, ja hi ha una part del camí que sembla un abocador, i per la part baixa, un bon grapat de propietaris de gossos que els porten a passejar, no son capaços de recollir la MERDA... m’ agradaria veure la cara que fa aquest personal si algun dia, passejant, en trepitgen una... segurament seran els que més rondinen i paper d’ indignats fan... jo l’ únic que puc dir, i ja se que no servirà de res però almenys em desfogo, tant als dels gossos com als de la brossa : SOU UNA COLLA DE GUARROS !!!

Bé, ja m’ he desfogat...apart d’ això, gran sortida, recorregut molt variat, bon temps, sense presses per poder gaudir-ne, bon rotllo... QUE MÉS ES POT DEMANAR ???

En total hem fet uns 35 km

Arreclant una punxada amb precissió quirúrgica !!!
En Ramón Artigas, bon ciclista... i bon fotògraf
... sense comentaris...
Coll de Can Benet, parada obligada
Les banderes no hi son... però ens ho hem pres amb bon humor
Sortida del 19 de juny del 2.011
BTTAMUNT

Mapa de la ruta