Olzinelles passat per aigua... BRUTAL !!!

De camí a Can Draper

Dissabte a les 12 de la nit... ha estat plovent durant tot el dia sense parar ni un moment... estem nerviosos... PERILLA LA SORTIDA DE DIUMENGE !!!

Anem a dormir amb l’ esperança de que es compleixin les previsions que diuen que diumenge no plourà... I L’ ENCERTEN !!! ja no plou i el cel està net de núbols... ideal per anar en bici.

Ens trobem , com es habitual, a la plaça de la Creu Roja d’ Arenys de Munt en Ramón Vilà, David, Juan Carlos, Quique, Pedro, Jaume, i jo, en Xavi amb l’ intenció d’ acabar un recorregut que fa unes setmanes vam deixar a mitges : anar a Olzinelles i fer la ruta complerta per la vall que porta a Can Draper, a tocar a Sant Celoni... i ho hem fet, però no de qualsevol manera, ha estat fantàstic, una de les millors sortides que hem fet.

"Riu" Oradella

Sempre hi ha sortides que es recorden més que d’ altres, com la del gener de l’ any passat, quan vam anar a Sant Martí del Montnegre l’ endemà de les nevades tan fortes que hi van haver, ò quan vam pujar per primer cop a la Casanova d’ en Pibernat per Can Saleres des de Vallgorguina, quan s’ ens va creuar un cabirol davant mateix. Aquesta d’ Olzinelles també serà d’ aquestes que recordarem molt de temps, no només pel recorregut tant variat, ni pel paisatge espectacular de la vall, sobre tot el recordarem per la quantitat d’ aigua que hem trobat : camins que ja no son camins, si no rierols... rieres plenes on hem tirat pel dret i hem travessat amb la bici a l’ espatlla, pistes molt tècniques, fang, molt de fang... que més es pot demanar ???

En Jaume, navegant

Per poder fer el recorregut complert i no tornar a quedar-nos a mitges hem pujat al Pla de les Bruixes pel Sot d’ Oradella, on ja hem vist que la sortida seria passada per aigua. El tram final duríssim fins el pla. A partir d’ aquí hem seguit el mateix recorregut de la ruta 23 d’ Olzinelles per la Bassa de Garrell i la sortida del passat 13 de febrer : Cal Paraire, Coll de Can Poliva, Coll Blanc, Bassa del Garrell i Ca l’ Agustí, ja a Olzinelles. Dir-vos que el descens fins Ca l’ Agustí ha estat boníssim ja que tanta aigua ha fet que el camí quedés força net, però també amb força xaragalls .

Ja a Olzinelles ens han deixat en Quique, en Jaume i en Pedro que tenien que tornar a casa aviat... lo que s’ han perdut !!! Ells han enfilat el camí de tornada pujant a Vallgorguina per Sant Esteve d’ Olzinelles i en Ramón, Juan Carlos, David i jo hem continuat cap a Can Draper seguint el recorregut senyalitzat fent una primera aturada a Can Valls, on hi ha els Forns de Pega. Clicar l’ imatge per veure la finalitat que tenien.

Pels que coneixeu la zona no cal dir que l’ indret, tota la vall, es una meravella, d’ aquest llocs que estàs mes pendent del que t’ envolta que del que estàs fent.

Des d’aquí al Pont del Aranyal, on hi ha una gran filera de plàtans magnífics, hem pujat sense parar al Pla de les Mines i els Quatre Camins, amb alguna pendent exigent, i a l’ alçada del Suro dels Músics hem tombat a l’ esquerra per anar, ja de baixada, cap a Can Draper, a tocar amb Sant Celoni.

Can Valls

Aquí, tot just abans d’ arribar-hi, hi ha hagut el moment culminant de la sortida, el que resumeix el que hem viscut : La riera d’ Olzinelles, com era d’ esperar, plena de banda a banda i sense cap possibilitat de passar pujats a la bici. Després de temptejar el terreny per veure com podíem passar, en un moment de bogeria ...hem carregat les màquines a l’ espatlla i hem tirat pel dret !!! o era això, o tornar per on havíem vingut... I NOSALTRES NO TORNEM MAI ENRERA !!!

Amb un parell de c..... !!!

A Can Draper, aturada per reposar forces i continuem amb el recorregut per la pista, tot aigua, paral.lela a la riera d’ Olzinelles fins el pont on hi ha la Font de la Pega on hem tombat a la dreta per anar, de pujada, fins la part alta de l’ urbanització Puigdemir i l’ hípica de Can Virgili ( aquest cop no ens hem confós de camí i hem anat pel correcte ).

Can Draper

Pista ample fins Vallgorguina on hem pres el camí de Can Plana de Dalt per tornar a Arenys de Munt per Collsacreu, Can Mora ( ò Can Colomer ) i Lourdes.

La pujada de Can Plana de Dalt fins el GR-83, com sempre, ha estat molt dura, per posar a proba un altre cop els meus quàdriceps.



Can Plana de Dalt



En total hem fet uns 40 km fantàstics, on hem gaudit tant de la bici com de l’ entorn que ens ha envoltat durant tot el recorregut.... IMPRESIONANT !!!!

En Juan Carlos ha penjat el “track” a l’ enllaç següent:

http://connect.garmin.com/activity/72834036

Altres dades d’ interès, com IBP i altimetria al final de la publicació, abans del mapa de la ruta.... Ostres, que professional que sona !!!

Aqui hi ha una part de les fotos, totes les de la sortida estan penjades al Facebook.

Queda pendent de publicar aquesta ruta amb detall. Val la pena.

Sortida del 13 de Març del 2.011
BTTAMUNT



IBP, altimetria i altres dades d' interés



Mapa de la ruta