dimecres, 17 de desembre del 2014

Ruta a l’ inversa del Little Nicolàs




Després de dies i dies on s’ ha especulat amb la possible relació entre Bttamunt i el petit Nicolàs, hem de dir que, a pesar de lo que pugui semblar a les fotografies publicades, que evidentment no sabem d’ on han sortit, nosaltres no tenim cap mena de relació amb aquest personatge, a diferència d’ altres que no saben com justificar-ho. Fins ara aquest “pàjaru” no s’ ha pronunciat sobre les fotos, però esperem espectants els propers programes de tertúlia seria i rigorosa com el “Sálvame” per veure com es desenvolupen els esdeveniments.


Algunes de les fotos de la polèmica
Dit això passo a relatar la sortida de diumenge, a la que hem batejat com la “Ruta del Little Nicolàs” per la coincidència amb l’enrenou que ha causat aquest personatge de “xist”.

Aquest cop al punt de trobada en Ramón “Little Giant”, Àngel “The Hacker”, Gabriel “Pare Noel”, Manel “Gutemberg” i jo, “Gurú de turnu”, amb canvi d’ horari, dons passem a sortir a les 8 oficialment... a 2/4 de 8 encara es de nits i fot un fred de coll.... !!!

Fa dies que comentem d’ anar a fer algun tram desconegut de la passada pedalada de Sant Celoni ( 15a. Montnegre BTT ) i que fa un parell de dissabtes ja vaig anar a “investigar” amb resultat satisfactori, i a més a la pedalada de Vallgorguina de diumenge passat ( 9a. Bikegorguina ) vam pujar per un camí que em va agradar força des de Can Pradell, pel que decidim fer un recorregut que enllaci amb aquests trams de les dues pedalades.

Estralls de les ventades
El resultat ha estat força bo i hem pogut gaudir d’ una sortida de lo més variada, sense complicacions però tècnica en alguns punts, amb una bona dosi de corriols i “rampetes” i, encara que la majoria del recorregut ja ens el coneixem, moltes parts les hem fet a l’ inversa, amb la sensació de que anàvem per camins nous.

Hem pres la riera Sobirans amunt cap a Lourdes, Can Colomer, el Parent Rost pel Camí de la cadena i GR-83 fins el camí-corriol que enllaça amb el de Can Plana de Dalt, camí on ens hem d’ aturar ja que ens trobem alguns arbres arrencats per les fortes ventades de dies passats. Fotos dels estralls i seguim cap a Vallgorguina on, després de titubejar un moment, decidim anar a fer el corriol desconegut de la Montnegre BTT pujant a Can Puigdemir per la hípica de Can Virgili i el corriol del sot d’ Agrefull, però a l’ inversa de l’ habitual. A mitja baixada ens desviem cap el objectiu, un corriol tot baixada molt distret i amb algun punt de dificultat degut als xaragalls.

Arribem a la pista de Ca l’ Alzina Nou, on ens aturem per fer l’ aturada de rigor per avituallar-nos.


La primera part de l’ objectiu ja està complerta, i ara anem cap a la riera de Vallgorguina passant per la zona industrial de Sant Celoni i fins Can Pradell de Baix. Allà ens desviem per prendre el camí de pujada per on vam anar diumenge passat per la Bikegorguina, amb pujada constant però tret d’ un punt, gens dura.
Dalt d’ aquest camí trobem dues opcions possibles, una seguir el recorregut de la pedalada per baixar un altre cop cap a la zona industrial de Sant Celoni, i l’ altre es continuar pujant, ara amb pendents força més dures, fins anar a enllaçar amb el camí de Santa Eulàlia i el dolmen de pedra Gentil. Es clar, no volem tornar a la zona industrial, pel que anem amunt, ara pràcticament sense descans, a buscar la pista del dolmen que puja fins el Corredor.

Anem acumulant desnivell i, personalment, les forces comencen a flaquejar, i passat el dolmen el grup es divideix, davant en Ramón, Àngel i Manel segueixen amunt a un bon ritme, i jo em despenjo... no puc seguir el seu ritme i en Gabriel, solidari, afluixa la marxa i s’ adapta al meu per pujar plegats.


Pujant, pujant, pujant, arribem al Trull i ens desviem per prendre el corriol de la Serra de les Mules, amb la sorpresa de que per allà també la neteja de boscos ha fet estralls... la part final del corriol es impracticable, ple de troncs, branques i el ferm totalment remogut... ja no tornarà a ser el mateix en molt de temps !!!

Després de fer aquest tram a peu, prenem el camí de la Figuerassa, on parcialment també han passat les màquines, fins la Casanova d’ en Pibernat, GR-83 i camí de Can Mora avall cap a Lourdes, des d’ on baixem a Arenys de Munt per la riera Sobirans.

Bé, hem acabat fent uns 36 km i més de 1000 de desnivell per un recorregut força distret, hem descobert un parell de camins nous, i fer part de lo conegut a l’ inversa ha fet que ens hagi donat la sensació de que era una ruta nova.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 14 de desembre del 2014
Xavi-Bttamunt

dimarts, 9 de desembre del 2014

Bikegorguina 2014

Això es nivell !!!


Varíetat de sortides aquest cap de setmana de tres dies, dissabte l' Angel The Hacker s'en va a fer un tomb  fins el Castanyer d'en Cuc i jo mes a prop, a fer quatre corriols per la Creu de Canet, per preparar la sortida de diumenge.

I que ha passat diumenge? Dons que pocs hem sigut i a més ens hem acabat dividint... Dissabte per la tarda em truquen i m'engresquen per anar a fer la Bikegorguina que es fa cada primer diumenge de desembre a Vallgorguina. No m'agrada gaire anar a fer pedalades, però la zona de Vallgorguina i Olzinelles es de les que més m'agraden i en aquestes pedalades sempre acabes descobrint algun indret nou.

Al punt de trobada els mateixos de diumenge passat, The Hacker, Little Giant i jo, Guru de turnu, a qui proposo que vinguin a fer la pedalada, però prefereixen fer una sortida clàssica sense aglomeracions. La meva idea es anar a Vallgorguina per carretera i, no es el primer cop i es d'agrair, els companys m'acompanyen fins Collsacreu on ens separem, jo avall per carretera, i ells amunt cap el Montnegre, a fer un tomb per les sempre exigents rampes fins el Turó Gros.

El temps acompanya, fa sol, però a mida que m'acosto a Vallgorguina la temperatura baixa en picat, per sort l'organització de la pedalada, amb molt bon criteri, tenen preparat pels participants un bon esmorzar a base de xocolata desfeta ben calenta amb pastes... fantàstic, fins i tot he repetit !!!

Just abans del tret de sortida, entre xocolatada i xocolatada, ens trobem en Brauli, company que m’ ha engrescat per fer la pedalada i en Xavi, un altre “engatussat”. També hi ha una bona representació de gent coneguda d’ Arenys de Munt, com un bon grup de Muntbikes, alguns companys del Club Ciclista d’ Arenys de Munt, en Xavi Asensio, en Rafa... 

En Brauli, Xavi i jo anem amb l’ idea de fer la curta d’ uns 22 km, ja que l’ intenció es passar una bona estona plegats, sense presses, a gaudir de l’ entorn, i veure si ens sorprenen amb algun tram desconegut. Finalment pràcticament tot el recorregut ja el coneixia, tret d’ un corriol on s’ ha fet un tap impressionant a un parell de kilòmetres de la sortida i el descens boníssim a Vallgorguina just on es separaven els recorreguts de la curta i la llarga. La resta, tot conegut, gaudint de les rieres de Vallgorguina, Tapioles i Olzinelles, la Serra de Clarenç, Ca l’ Alzina, Can Mora...

L’ únic “però”, el fang... tremend el fanguer que ens hem trobat de principi a fi... el recorregut no tenia cap mena de complicació, però això ens ha fet fer un esforç suplementari... inclús pedalar per la riera d’ Olzinelles, on habitualment es un passeig, ha estat complicat. Aquest any la pedalada s’ hauria de dir la “Fangorguina” !!!

Arribats a Vallgorguina, el merescut premi, apart de l’ obsequi de l’ organització, un estupend entrepà de botifarra que quasi no es podia agafar amb les dues mans acompanyat per una bona beguda i cafè... que més es pot demanar ?

A l’ organització, un deu, tant pels medis pel bon funcionament de la pedalada, i sobre tot pel personal que hi havia al poliesportiu... gran detall i boníssima la xocolata desfeta d’ abans de començar, ja que en el meu cas m’ ha fet revifar després de baixar des de Collsacreu a tota pastilla, amb el fred que feia !!! Felicitats, ben segur que l’ any que ve hi tornaré.

Acabada la pedalada, i després de rendir comptes amb la botifarra, torno cap a Arenys de Munt, aquest cop sense presses, pujant pel Sot de Can Saleres fins la Casanova d’ en Pibernat, on per cert, em creuo amb els que fan el recorregut llarg que venen de Cal Paraire, i baixo cap a Arenys de Munt per Can Colomer i Lourdes.

Diguem que aquest cop la sortida ha tingut tres “fases”: la primera el tram “neutralitzat” per carretera entre Arenys de Munt i Vallgorguina, on ni m’ he preocupat de kilòmetres ni desnivells, la segona  la pedalada, d’ uns 22 kilòmetres i uns 550 de desnivell, i la tercera, la tornada cap a Arenys de Munt, que ja que he fet la pedalada curta, i que no hi ha hagut gaire desnivell, l’ he fet pujant pel sempre exigent Sot de Can Saleres, així he pogut completar un recorregut més adient al que estem habituats.

Track de la pedalada al Wikiloc i Cicloide:





Pedalada del 7 de desembre del 2014
Xavi-Bttamunt

dimarts, 2 de desembre del 2014

Corriols, xaragalls i fang...




“Durilla” la sortida d’ aquest diumenge... quin fart de corriols, rampes, camins xaragallats per la pluja, i sobre tot, quin fanguer el que ens hem trobat pujant al Montalt per les set rampes (ò cabretes, com diu el nostre Little-Giant ).
Després d’ estar tot el dissabte plovent amb ganes sense parar, i amb unes previsions gens encoratjadores, res feia presagiar el que passaria. En el meu cas trec el cap les 7 del matí resignat a veure una continuació del aiguat del dia abans, però no, està molt núvol però no plou, encara que ben segur que no tardaria en tornar a fer-ho, pel que m’ ho prenc amb calma i torno cap el llit... però sorpresa, el mòbil dona senyals de vida... es l’ Àngel, el Hacker, el tiu està preparat per sortir i avisa de que va al punt de trobada. M’ ho penso uns segons ( no més de dos ) i m’ animo... que coi, serà per que no hem sortit mai amb pluja !!!
Al punt de trobada a més de l’ Àngel, hi ha en Ramón Little-Giant, amb la nova màquina a punt per tornar a fer-nos treure els budells... només serem tres, però amb moltes ganes d’ aprofitar la sortida.

Aquest cop s’ imposa el seny i per precaució decidim fer un recorregut a prop de casa, anant a fer un tomb pels voltants del Montalt.

Volem fer un recorregut molt variat, pels corriols tant i tant bons que tenim entre Can Jalpí i els Rocs de Sant Magí, a la part alta de l’ urbanització Supermaresme, però ens trobem que hi ha molts trams força malmesos per les pluges... corriols que ja de per si son tècnics de pujar, es converteixen en un repte que en més d’ un tram ens obliga a posar el peu a terra... l’ aigua s’ ha endut el sauló avall deixant els camins plens de xaragalls en algun punt impossible d’ esquivar.

Ens fem un fart de pujar i, encara que no fem gaires kilòmetres, el recorregut es molt dur, així fins els Rocs de Sant Magí, on momentàniament deixem de pujar per gaudir d’ altres corriols, ara quasi sempre de baixada, al intentar baixar cap a la riera de Llavaneres... dic intentar per que ja sabem el que passa quan ens ajuntem el Litte-Giant i el Gurú de Turnu... “on va aquest corriol??” “tant se val, fotem-nos!!!” “ja sabem on estem???” “ a algun lloc arribarem, mentre sigui baixada”... després de recular en algun punt en aquests corriols on “si, si, per aquí hem passat algun cop”... i després resulta que s’ acaba el camí, i les indicacions d’ un caçador que ens encoratja a baixar per un corriol impossible dalt de la bici, finalment en trobem un de conegut i acabem a la riera de Llavaneres a l’ alçada de les plantacions de kiwis.

Anem cap a Santa Mònica per fer la clàssica pujada fins el Coll Pallarès, sense presses, però sense pausa, ja que en Ramón ens vol fer pujar per un corriol que enllaça amb les temibles set rampes fins dalt del Montalt i ens hem de dosificar. El corriol, molt bo, però a la que enllacem amb el camí comença el calvari, amb un primer tram amb forta pendent i grans xaragalls que ens obliguen a posar el peu a terra i fer un bon tros a peu, i on personalment em deixo gran part de les forces que em queden... però encara quedava lo més dur... a la que prenem el camí cap el Montalt ens trobem que, apart de les rampes, el ferm es un gran fanguer i, tret del Ramón que, pletòric de forma i amb la bici nova, va com un coet, l’ Àngel i jo patim de valent. Les rodes patinen i hem de posar el peu a terra per avançar... costa molt arribar a dalt... mai ens havíem trobat aquest camí tant i tant fangós !!!

Arribem a la Pedra de la Ferradura on, amb l’ alleujament de saber que el calvari s’ havia acabat, decidim fer l’ últim gran corriol per baixar a Lourdes, el camí amagat... quina meravella, mai ens casarem de gaudir-lo, i a més, en aquest cas les pluges l’ han beneficiat i el ferm te un grip fantàstic. Des d’ un principi en hi llancem “ a tomba oberta”, l’ Àngel davant marcant ritme i en Ramón i jo darrera seguint-li l’ estela, així fins arribar a Lourdes. Sense cap dubte, la cirereta del pastís, un gran final a una bona corriolada.

No ha estat una sortida amb gran kilometrada, només uns 26, però han estat duríssims, on al kilòmetre 20 ja portàvem 1000 metres de desnivell amb pendent mitja de mes del 8% i, encara que hem patit per arribar dalt del Montalt, ha estat molt divertida, amb protagonisme pels corriols, xaragalls i el fang.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 30 de novembre del 2014
BTTAMUNT

diumenge, 23 de novembre del 2014

LOS PARAJILLOS CANTAN …. LOS CATALANES CONTRA ‘UNA-GRANDE-Y-LIBRE’ SE LEVANTAN

En Gabriel... on tindrà el cap ?
Mañana electoral, tras semanas de intensos debates en los medios, tertulias y conversaciones privadas. Para vivir un momento histórico decidimos adaptar la ruta de hoy de forma que podamos asistir a la apertura del colegio electoral de Arenales de Arriba. En el lugar de siempre, Ramontxu (hoy veo por primera vez su ‘pepino’…. Me refiero a la bici, claro), el ‘Hacker’, ‘Gutenberg’ y un servidor. Enfilamos el Pª de Gràcia, Santuario de Lourdes, Fuente del Caserío de los Milanos y subida hasta la Roca de la Herradura por el Corral del Horno y las terribles rampas de los castaños. Bajamos por la Cruz de Rupit hasta el IES Domingo Perramón, donde llegamos minutos antes de las 9 de la mañana: hay 189 personas haciendo cola (nos lo han dicho, no los hemos contado) y una cerrada y emotiva ovación celebra la apertura de puertas. No hay presencia policial, y un reportero televisivo, cámara al hombro y de marcado acento suramericano entrevista a Gutenberg… en castellano… supongo que para el canal televisivo de la colombiana Radio Caracol.

Como todos hemos decidido votar en familia,es decir que volveremos luego, salimos del instituto y cogemos el primer desvío después del del aparcamiento del pabellón deportivo, rumbo al ‘Caiaio’: el camino está muy roto aparte de tener una pendiente considerable, con lo que en este tramo realizamos nuestro duatlón del día: caminar – bicicleta. Subimos al Collado de la Cruz por el Caserío del Palomero, Llano de las Brujas, Piedra de las Ollas y nos desviamos antes del Caserío de Por El Aire hacia el Caserío de Vivas de la Cortada, descendemos a San Acisclo, pero antes, el ‘Hacker’ nos deleita con un rodeo que nos lleva a la parte alta del pueblo. Tras cruzar la carretera del Valle Alto ascendemos a la Cruz del Perrito. Allí nos encontramos a Antonio el Rojo (Ton Roig), del bello pueblo de Perrito del Mar, que está diseñando ya el circuito de la popular pedalada que se celebra anualmente en Junio. Bajamos por pista y el último tramo por el sendero que conduce al barrio de nuestro admirado y adorado Gurú.


Mi cuentakilómetros ha decidido convocar para hoy una huelga de baterías caídas, y no facilita toda la información de costumbre. Nos han salido 37,5 km, con una pendiente media del 7% (eso sí que lo ha registrado, y la pendiente media no está nada mal), a ojo de buen cubero habremos superado unos 1.100 m de desnivel positivo… la salida ha sido durilla pero variada, y como me temía, Ramontxu con su nueva herramienta, que pesa 3,5 kg menos que la vieja, nos ha sacado los higadillos.

Sortida pendent de publicar del passat 9 de novembre del 2014
Gabriel de Cervantes

dimarts, 18 de novembre del 2014

Sant Martí i Santa Maria de Montnegre...territori Senglar-granota !!!


Estampa de tardor al Montnegre

Bona “matxacada” la que hem fet aquest diumenge pel Montnegre... quin fart de pujar, i pujar, i pujar !!!
Al punt de trobada en Ramón, Gabriel i jo, que després d’ unes setmanes físicament per sota del desitjable, m’ he atrevit a tornar amb el grup per fer una sortida com cal.

Astutament abans de sortir em faig el ploricó per veure si els hi faig pena i anem a fer una sortida tranquil.la... però no ha estat així, ja que amb l’ excusa de que fa fred i ningú porta gaiumbus marianos, arribats al GR-92 a l’ alçada de Can Pau Plana, on hem arribat després de pujar a Collsacreu per Can Colomer, Coll Senís i Cal Paraire, la meva proposta d’ anar a fer un tomb tranquil per Olzinelles no cola... “ui, ui, ui, quin fred a Olzinelles !!!”, “ui, ui, ui, Vallgorguina ha d’ estar glaçat !!!”, “hauríem d’ anar per llocs on toqui el sol...”... “per que no anem a Santa Maria de Montnegre ?”... Santa Maria de Montnegre !!! si allà no toca mai el sol !!!

Dit i fet, prenem el GR-92 direcció Sant Martí de Montnegre, per la clàssica ruta , fem una aturada tècnica per prendre cafè amb llet i cigaló... “con que anem pel sol, eh ???”... no fa un fred d’ hivern, però el contrast tèrmic de fa uns dies a ara es fa notar.

Roure de Santa Maria de Montnegre... progresa adequadament
Seguint pel GR-92, de sobte, un seguit de sons guturals es barregen entre els del vent, el trepitjar les fulles que omplen com una catifa el camí amb les rodes de la bici i l ‘engranatge de les cadenes a ritme de pedalada... que serà ? després d’ estudiar-ho amb deteniment, escoltant el so pràcticament tota la sortida, arribem a la conclusió de que una espècie nova ha emergit amb força per aquestes contrades: el Senglar-granota... estarem atents a l’ evolució.

El Senglar-granota, en sentirem parlar
Arribem al trencant de la Serra del Gamarús per fer el poc més de kilòmetre de dura ascensió fins l’ ermita de Santa Maria en mig de dos paisatges ben contrastats, per una banda l’ acció de l’ home en la neteja de boscos que ens deixa un entorn desolador, però per altra banda aquest fet fa que ens permeti gaudir d’ unes vistes a llarga distància amb una varietat cromàtica típica de la tardor fantàstiques.

Aturada de rigor a Santa Maria de Montnegre per fer un parell de fotos, però decidim seguir uns metres més amunt, fins el Coll d’ en Cona on fa força sol, per fer l’ avituallament.... quin contrast de temperatura quan passem de l’ obaga a la solana !!!

Soca de l' antic roure de Santa Maria de Montnegre... o soques ?

Bé, s’ ha acabat pujar, ara toca prendre el camí de tornada, quasi tot baixada, i decidim fer-ho pel camí de la Carbonera, pedregós però força distret, fins la part alta de Can Palau, Turó d’ en Vendrell i Can Pera on, després de travessar la carretera de Fontmontnegre, baixem cap a Sant Iscle per Can Bosc i el GR-5.

Coll d' en Cona
Ja a Sant Iscle, veient que encara podem apurar una mica la sortida, decidim anar per carretera fins Ca l’ Oliver i fer l’ última escalada del dia pujant pel Turó del Fangar a la Serra d’ en Sala, on deixem el camí per fer l’ únic corriol del dia, curt però molt bo pel bosc de pi, fins la cadena de Can Sala de Dalt. Tornem al camí principal i, per sorpresa nostre, ens trobem al David Natxo que puja amunt per fer una volta pel seu compte... esperem que quan passem a l’ horari d’ hivern torni amb nosaltres.

Nosaltres continuem avall seguint la ruta de les masies d’ Arenys de Munt, passant per Ca l’ Amar i Can Maiol de la Torre fins el poble, on donem la sortida per finiquitada.

Avui, encara que “pistera”, ha estat una sortida dura, amb la clàssica escalada al Montnegre, es pugi per on es pugi, un bon descens fins Sant Iscle, i remat final amb el corriolet de Can Sala. En total hem fet uns 40 kilòmetres i més de 1200 de desnivell... i la descoberta del “Senglanota”.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 16 de novembre del 2014
BTTAMUNT

diumenge, 9 de novembre del 2014

LOS PAJARILLOS CANTAN, …. LAS TRES HORAS DE RESISTENCIA NOS ENCANTAN

Jornada de cambio de horario… pero todo el mundo ha estado al quite, y nadie llevaba una hora esperando en el punto de encuentro. Allí nos encontramos Ramontxu (que realiza su última salida oficial con su bicicleta Decathlon que cumple ya 19 añitos al servicio de la causa), el Sr. Gutenberg y mendalerenda.


Nacho Vidal falla, pues se va a dar un baño de masas en la fiesta de un renombrado programa infantil de la televisión autonómica de esta comunidad, ‘el Pajarillo’ está desaparecido en combate, el ‘Hacker’ hoy va a cubrir las IX Tres Horas de Resistencia en BTT como fotoperiodista gráfico, y a nuestro ‘Gurú’ se le han pegado las sábanas, nos manda un Whatsapp a las 7.30 para que no le esperemos, y como siempre, luego hace la gran salida por su cuenta, cuelga tracks y todo lo demás… País, país.

El planteamiento hoy es realizar una salida ‘Verano Azul’, pues queremos echar un vistazo al desarrollo de las Tres Horas de Resistencia BTT que se celebran hoy. Subimos por el Paseo de Gràcia del pueblo, Santuario de Lourdes, Cruz de Rupit, Santuario del Corredor, todo por pista, y con la intención de llegar al Dólmen del Caserío de las Arenas. Poco después de dejar Los Misterios a nuestra izquierda, nos encontramos a ‘the Hacker’ de cara: hoy, aprovechando el cambio de horario, ha madrugado para quitarse el ‘mono’ de BTT antes de encarnar su ocasional papel de reportero Tribulete, y ha dado pedales por el monte.

Pasado el Santuario, nos encontramos con la Marcha Pedestre de la Villa Blanca de la Sierra (Villalba Saserra) de cara: hasta llegar al dólmen, toca compartir camino y esquivar a los esforzados caminantes / corredores que nos vienen de cara. Breve refigerio en el monumento megalítico, y tiramos por senderillo (el terreno está muy seco y resbaldizo, una constante del día) hasta cerca del Caserío del Alimoche (Can Miloca), donde tras dudar brevemente, decidimos tirar hacia la izquierda para buscar de nuevo la pista del Corredor, los Misterios, Casa Nueva del Pino Bernardo, Collado de la Cruz, bajada por el Caserío Palomero (Can Colomer), Santuario de Lourdes, y de nuevo, Paseo de Gracia hasta las inmediaciones del Caserío de Jalpín, donde se celebran las famosas Tres Horas de Resistencia en BTT, que este año llegan ya a su novena edicición. Saludamos a conocid@s que forman parte de la organización o bien que participan (¡qué alegría ver de nuevo a Noe Lopes (http://www.lacabrasiempretiraalmonte.com). Hemos acabado con unos 32 km y 860 y pico metros de desnivel, el clima ideal, soleado y no demasiado calor, el terreno ‘peligroso’ cuanto menos, por la extrema sequedad.

Aquesta ja no la tornarem a veure mai més !!!
Hoy ha sido, si todo va como previsto, y como queda dicho en la introducción, la última salida de Ramón con su fiel compañera de aventuras, una Decathlon Rockrider con cuadro de acero, que abnegadamente ha soportado al Rey de la Jungla durante 19 largos años, y que va a ceder el puesto a un ‘pepino’ GIANT con cuadro de carbono y ruedas de 27,5” con la que el inefable Ramontxu nos va a hacer sacar los higadillos en nuestras próximas salidas. Lástima que yo me vaya a perder el estreno, pues el fin de semana que viene me voy a recorrer la Serra de Busa (Solsonés) a patita, que eso también gusta.

Sortida del 26 d' octubre del 2014
Gabriel de Cervantes
BTTAMUNT