Corriols, xaragalls i fang...

“Durilla” la sortida d’ aquest diumenge... quin fart de corriols, rampes, camins xaragallats per la pluja, i sobre tot, quin fanguer el que ens hem trobat pujant al Montalt per les set rampes (ò cabretes, com diu el nostre Little-Giant ).

Després d’ estar tot el dissabte plovent amb ganes sense parar, i amb unes previsions gens encoratjadores, res feia presagiar el que passaria. En el meu cas trec el cap les 7 del matí resignat a veure una continuació del aiguat del dia abans, però no, està molt núvol però no plou, encara que ben segur que no tardaria en tornar a fer-ho, pel que m’ ho prenc amb calma i torno cap el llit... però sorpresa, el mòbil dona senyals de vida... es l’ Àngel, el Hacker, el tiu està preparat per sortir i avisa de que va al punt de trobada. M’ ho penso uns segons ( no més de dos ) i m’ animo... que coi, serà per que no hem sortit mai amb pluja !!!

Al punt de trobada a més de l’ Àngel, hi ha en Ramón Little-Giant, amb la nova màquina a punt per tornar a fer-nos treure els budells... només serem tres, però amb moltes ganes d’ aprofitar la sortida.

Aquest cop s’ imposa el seny i per precaució decidim fer un recorregut a prop de casa, anant a fer un tomb pels voltants del Montalt.

Volem fer un recorregut molt variat, pels corriols tant i tant bons que tenim entre Can Jalpí i els Rocs de Sant Magí, a la part alta de l’ urbanització Supermaresme, però ens trobem que hi ha molts trams força malmesos per les pluges... corriols que ja de per si son tècnics de pujar, es converteixen en un repte que en més d’ un tram ens obliga a posar el peu a terra... l’ aigua s’ ha endut el sauló avall deixant els camins plens de xaragalls en algun punt impossible d’ esquivar.

Ens fem un fart de pujar i, encara que no fem gaires kilòmetres, el recorregut es molt dur, així fins els Rocs de Sant Magí, on momentàniament deixem de pujar per gaudir d’ altres corriols, ara quasi sempre de baixada, al intentar baixar cap a la riera de Llavaneres... dic intentar per que ja sabem el que passa quan ens ajuntem el Litte-Giant i el Gurú de Turnu... “on va aquest corriol??” “tant se val, fotem-nos!!!” “ja sabem on estem???” “ a algun lloc arribarem, mentre sigui baixada”... després de recular en algun punt en aquests corriols on “si, si, per aquí hem passat algun cop”... i després resulta que s’ acaba el camí, i les indicacions d’ un caçador que ens encoratja a baixar per un corriol impossible dalt de la bici, finalment en trobem un de conegut i acabem a la riera de Llavaneres a l’ alçada de les plantacions de kiwis.

Anem cap a Santa Mònica per fer la clàssica pujada fins el Coll Pallarès, sense presses, però sense pausa, ja que en Ramón ens vol fer pujar per un corriol que enllaça amb les temibles set rampes fins dalt del Montalt i ens hem de dosificar. El corriol, molt bo, però a la que enllacem amb el camí comença el calvari, amb un primer tram amb forta pendent i grans xaragalls que ens obliguen a posar el peu a terra i fer un bon tros a peu, i on personalment em deixo gran part de les forces que em queden... però encara quedava lo més dur... a la que prenem el camí cap el Montalt ens trobem que, apart de les rampes, el ferm es un gran fanguer i, tret del Ramón que, pletòric de forma i amb la bici nova, va com un coet, l’ Àngel i jo patim de valent. Les rodes patinen i hem de posar el peu a terra per avançar... costa molt arribar a dalt... mai ens havíem trobat aquest camí tant i tant fangós !!!

Arribem a la Pedra de la Ferradura on, amb l’ alleujament de saber que el calvari s’ havia acabat, decidim fer l’ últim gran corriol per baixar a Lourdes, el camí amagat... quina meravella, mai ens casarem de gaudir-lo, i a més, en aquest cas les pluges l’ han beneficiat i el ferm te un grip fantàstic. Des d’ un principi en hi llancem “ a tomba oberta”, l’ Àngel davant marcant ritme i en Ramón i jo darrera seguint-li l’ estela, així fins arribar a Lourdes. Sense cap dubte, la cirereta del pastís, un gran final a una bona corriolada.

No ha estat una sortida amb gran kilometrada, només uns 26, però han estat duríssims, on al kilòmetre 20 ja portàvem 1000 metres de desnivell amb pendent mitja de mes del 8% i, encara que hem patit per arribar dalt del Montalt, ha estat molt divertida, amb protagonisme pels corriols, xaragalls i el fang.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 30 de novembre del 2014

BTTAMUNT