Estem de ple a l’ estiu, i això fa que, encara
que part del grup sortim diumenge, ho fem de manera més “desordenada”.
Això vol dir que en alguns casos ( com el
meu ) fins última hora no s’ acaba de decidir si es surt, si no, si més tard,
si fa calor, si anem a la platja... un clàssic.
Es el que ha passat aquest diumenge, dons
després de decidir a última hora que surto, al punt de trobada només hi ha en
Fray Borja, que pel que em comenta tampoc ho tenia gaire clar... si es que
aquestes calors fan estralls i et treuen les ganes de tot.
Sabem que el Little Giant ha quedat amb els
“esqueletos”per anar a fer una sortida exigent, i així ho comunica pel qui
vulgui afegir-s’hi, però jo estic marcat per l’ odissea que vaig patir fa un
parell de setmanes a les Llobateres i m’ he proposat no esforçar-me més del
necessari mentre durin aquestes calors.
Mentre ells van cap a la part alta de Can
Carreres per pujar fins l’ OVNI, nosaltres anem a fer un tomb a la recerca dels
camins ombrívols per la zona de Vallgorguina, aposta segura dons sabem que en
aquest indret les temperatures sempre son més moderades que a qualsevol altre
lloc.
No tenim res preparat i anem improvisant sobre
la marxa, això si, quasi tota l’ estona en “paral.lel”, o sigui, un al costat
de l’ altre fent-la petar tota l’ estona dons en Fray Borja i jo fa algunes
setmanes que no hem coincidit i ens hem de posar al dia.
Hem fet un recorregut majoritàriament “pistero”,
pujant a Collsacreu per Can Colomer, GR-83 fins el Coll Senís, descens a
Vallgorguina pel Xeremell i riera de Vallgorguina per anar fins el Dolmen, on
hem fet l’ aturada de rigor per avituallar-nos i fer un parell de fotos.
Decidim anar cap a Tapioles i pujar cap a Ca
l’ Arbocer i el Canadà Park. Fins ara un cel entrenyinat fa que les
temperatures no s’ enfilin, però la xafogor es important i el degoteig de suor
es constant, però s’ està prou bé dons l’ elecció encertada del recorregut d’
avui, quasi tot envoltat de bosc, fa que les poques estones de sol quedin més
que amortides.
Tot el terreny està força sec i les montures
queden totalment arrebossades per la pols dels camins... de res serveix la
neteja i posta a punt del dia abans, però es el que hi ha... esperem que no
tardi gaire en ploure, tot està massa sec, sobre tot el sotabosc... no vull ni
pensar el que passaria si hi hagués un incendi en aquestes condicions !!!
Fins ara pràcticament no hem trobat a ningú,
tret d’ un parell de caminants i un paio amb bici que cada cop que venim per la
zona de Vallgorguina ens trobem, això si, sempre per camins diferents, avui
entre Tapioles i Ca l’ Arbocer, altres dies a l’ alçada de Can Vilar,
Olzinelles, Can Virgili, per la riera... el proper cop l’ aturo per fer-nos una
foto !!!
Enllacem a mitja pujada amb la pista feixuga
que puja al Corredor des del dolmen, però no gaire estona, ja que ens desviem
per fer l’ “ex-corriol” de la Serra de les Mules que enllaça amb el camí de la
font de La Figuerassa, on rodant, rodant, anem cap a la Casanova d’ en
Pibernat, desviant-nos abans d’ arribar-hi per fer un camí-corriol que fa tems
que no prenem i tenim curiositat per veure com està ( sec i trinxat, com tots
).
Ja a la Casanova, intuint que el camí de Can
Mora te que estar força perillós amb aquests condicions, decidim prendre el
camí de tornada baixant per Can Quel ( ò les oques ) fins Lourdes i riera
Sobirans avall fins Arenys de Munt on jo, amb temps limitat, dono per acabada
la sortida, però en Fray Borja, que no n’ ha tingut prou, remata la feina anant
a fer un tomb fins la Creu de Canet pujant pel camí de Can Sala de Dalt.
Jo he acabat fent uns 33 km i uns 900 de
desnivell en gran part rodadors, amb alguns bons desnivells, però pràcticament
sense complicacions. Hem estat de sort dons el cel mig entrenyinat ens ha
acompanyat la major part de la sortida i hem fet una bona elecció amb el
recorregut, quasi tot per camins ombrívols. En Fray Borja, allargant-la fins la Creu de Canet, ha acabat fent uns 46 km i 1048 de desnivell.
Track al Wikiloc i Cicloide:
BTTAMUNT
Rogaría encarecidamente a nuestro guía espiritual suprima la fotografía que encabeza esta crónica, pues temo que la Santa Inquisición vaya a por nosotros por estar en un lugar de culto de herejes, satanistas, brujas y similar calaña. Vade retro, Satanás.
ResponElimina