Ratonero... apostoflant !!!

Pou de Glaç, a Canyamars, de tornada.

Ara fa un mes, quan vaig fer la sortida a la Torre del Moro, vaig acabar fent un dels corriols mes divertits que he fet mai, el “Ratonero”... quina meravella, tres kilòmetres de descens on no hi ha treva, pel ben mig de la jungla... amb xaragalls, rels, pedres, zones fresades pel pas de les bicis que marquen la traçada i et permeten deixar-te anar... com diria en Jordi Robirosa, apostoflant !!!

Llavors vaig dir que hi tornaria aviat... i ho hem fet, aquest cop amb en David diumenge per la tarda. Aquest cop tant ell com jo no hem pogut sortir com es habitual pel matí, on ens consta que en Ramón i en Gabriel han fet una corriolada de les bones.

Per part nostre ha estat una gran sortida, no només pel Ratonero, si no per tot el recorregut, pràcticament el mateix que vaig fer el dia de la Torre del Moro amb la variant que aquest cop no hem arribat a la torre... l’ objectiu era el corriol, i la tornada mes curta, però mes dura.

Hi hem anat per Lourdes, amb escalada a la Creu de Rupit, pista al Corredor desviant-nos a l’ alçada dels Misteris pel camí que ens farà enllaçar amb el GR-92 abans d’ arribar al campament del Solell del Corredor, i no el deixem fins Can Bosc... fins aquí força distret, per tot tipus de camins. A partir d’ aquí fem un tram no menys bo pel ben mig de la jungla fins la part alta de l’ urbanització de Can Massuet-el Far i un corriol fins les Planes de Castellbell.

Curt tram per asfalt batent rècords de velocitat fins la casa modernista de Can Bordoi i pujada al coll, des d’ on podem gaudir d’ unes estupendes vistes del Vallès Oriental, Montseny, la Torre del Moro.

Arribem al Ratonero... comença el llarg descens cap a Dosrius, bestial... no s’ acaba mai, sense descans... gaudim com mai....ara a l’ esquerra, ara a la dreta, esquivant arbres, pedres, trams que semblen una pista de bobsleig... UUUUAAAAAAUUUUUUUUHHHHHHHHHH !!!

El corriol ens porta fins Dosrius on, a diferència del dia de la Torre del Moro, anem cap a Canyamars per la riera de Can Rimbles, el Pou de Glaç i pugem a un bon ritme pel camí del mig fins la Creu de Rupit.

En David, al Pou de Glaç

Son ¼ de 9 de la tarda i no volem que s’ ens faci fosc, anem sense llum, pel que decidim baixar directament a Lourdes per la font de l’ Aigua Roja i el Torrent de Milans, dues dreceres boníssimes força divertides. De Lourdes a Arenys de Munt per la riera Sobirans, on en David segueix cap a Arenys de Mar.

En total hem fet uns 45 km des d’ Arenys de Munt... genials, força divertits... el Ratonero, increïble. Con que només hi hem anat en David i jo, ja tenim excusa per tornar-hi amb tot el personal ben aviat, en plan Titan... JUAS, JUASSS, JUASSSGGHHH !!!

Gran, gran, gran sortida !!!

Per cert, aquest cop ni he portat la màquina de fotos. No estem habituats a fer sortides llargues per la tarda i, con que no portàvem llum, hem anat per feina. Aquest parell son fetes amb el mòbil.

Enllaç al track publicat al Wikilog i al Cicloide:

Sortida del 27 de maig del 2012

BTTAMUNT

Pedalant sota la pluja

Barretes energètiques ????.... JUAS, JUASSS JUASSSSHHHGGG !!!!

Dons si, avui ha tocat pedalar sota la pluja, no ha estat la sortida que teníem programada però ha estat bona... molt bona... boníssima...

La previsió del temps no donava lloc a la sorpresa, però sempre queda aquella miqueta d’ esperança de que al final acabarà fent un bon dia, per això d’ entrada hem quedat com cada diumenge a les 7:30 al punt de trobada, amb el condicionant de que si plovia amb uns SMS decidíem que fer. Mal rotllo, al final aigua a dojo pràcticament tota la nit i mes lleugera a ¾ de 7, pel que decidim no sortir... però quan ja havia tornat al llit, trucada d’ en Ramón... de sobte ha deixat de ploure i el tiu ja està preparat per sortir. Es clar, jo no tardo res en apuntar-me i intento comunicar amb la resta de companys, però no hi ha resposta... acabem sortint en Ramón i jo.

En qualsevol moment pot tornar a ploure i decidim pujar a Corredor, per si hem de girar cua estar a prop de casa... i que ha passat ? dons que quan comencem a escalar cap a la Creu de Rupit comença a caure aigua un altre cop. Ara ja hem escalfat i no volem tornar, que coll... !!! ens posem els impermeables i cap amunt... l’ èpica es torna a vestir amb els colors de Bttamunt !!!

Arribem al Corredor on deixa de ploure, però anem força xops... quan es va amb bici no hi ha impermeable que valgui i l’ aigua acaba calant i, con que veiem que avui la sortida serà curta i ens volem eixugar una mica, fem el que no fem mai i que ben segur que a partir d’ ara repetirem més d’ un cop : ens fotem un esmorzar de forquilla i ganivet a base de botifarra a la brasa, mongetes, esqueixada, escalivada, pa torrat, vinillo... QUIN GRAN MOMENT !!! ja només per això ha valgut la pena mullar-nos.

Toooomaaaaaa beguda isotònicaaaaaaaaa !!!!

Toca tornar... però amb un somriure d’ orella a orella després de ventilar-nos un esmorzar així, i veient que el temps aguanta i no plou, decidim allargar la sortida i improvisem un recorregut fantàstic per tot tipus de camins i corriols, baixant pel GR-92 fins la part del darrera del campament del Solell del Corredor, per sota dels Misteris, el Pi d’ en Buac, Suros d’ en Burget, el corriol fantàstic fins Can Jaume Alzina, Creu de Rupit i puja-baixa fins el Corral d’ en Forn i Lourdes pel camí amagat.

Estem animats i no volem tornar a casa, pel que decidim pujar al Coll del Pollastre i anar a fer una corriolada final per Can Jalpi.

Improvisant, improvisant, al final hem acabat fent uns 30 km boníssims, molt variats... amb menció especial a les mongetes... DE LLAGRIMETA !!!

Com diria un personatge que em ve al cap en aquest moment : ... NO HASE FALTA DESIR NADA MAS !!!

Avui no hi ha fotos, amb la pluja ni he agafat la càmera. Aquest parell les he fet amb el mòbil.

Ah!!! Al final en David també ha acabat fent una sortida pel seu compte... COLL..., ES QUE NO HI HA RES QUE ENS ATURI !!! 

 

Enllaç al track publicat al Wikiloc i al Cicloide:

Sortida del 20 de maig del 2012

BTTAMUNT

Font del Pradelló

Olzinelles, una meravella...

Sempre ho he dit i sempre ho diré... si hi ha un indret on es pot anar en qualsevol època de l’ any, on el paisatge sempre ens sorprendrà, aquest es Olzinelles... i avui no podia ser d’ un altre manera, ara que la primavera ha fet acte de presencia en tot el seu esplendor.

Hem visitat a la font del Pradelló, on ja hi vam estar ara fa un any, per un dels recorreguts habituals que fem quan anem a Olzinelles, però aquest cop a l’ inversa... els avantatges de fer recorreguts circulars, no t’ has de trencar el cap en preparar una ruta, ja que al fer-la al revés dona la sensació de fer-ne una de nova.

Ha estat una sortida tranquila, fent-la petar tota l' estona i gaudint del paisatge

Avui pocs efectius... últimament al personal li costa desenganxar-se els llençols... a mes d’ un l’ haurem de baixar de categoria, treure-li la closca de cargol per passar a ser una bavosa... denigrant !!!

Bé, a lo que anava... avui érem en David, Gabriel i jo i hi hem anat pujant al Parent Rost per Can Colomer i baixat a Vallgorguina per Can Plana de Dalt, baixant pel corriol que normalment fem de pujada.

A Vallgorguina hem pujat a Can Virgili i la part alta de l’ urbanització Puigdemir per baixar a Olzinelles per la pista de Sant Esteve d’ Olzinelles, però desviant-nos per anar-hi pel Turó de Ca l’ Alzinar Vell fins el pont de Ca l’ Alzinar.

 

Això es la junglaaaaa !!!!

Prenem el camí que segueix la riera d’ Olzinelles, amb sorpresa ja que hem coincidit amb alguns companys del CC Arenys de Munt ( Tendo, Carles Fugarolas, Jordi Martori, Àlex entre altres ), passant pel forn de pega de Can Valls, el pont de l’ Aranyal amb els plàtans majestuosos a costat i costat del pont, fins travessar la carretera per anar cap a la Font del Pradelló... quina meravella tot aquest tram del recorregut !!!

Forns de pega de Can Valls

La font queda amagada però no es complicat trobar-la, esta força ben cuidada i hi ha una verge de Lourdes ( també li diuen font de Lourdes ). Fem una aturada per gaudir de l’ indret, descansar un moment i, es clar, fer les quatre fotos de rigor.

 

Font del Pradelló

Per tornar, escalada per les exigents rampes a partir de la bassa del Garrell fins el Coll Blanc primer, i el coll de Can Poliva després, per baixar a Arenys de Munt aquest cop per la Font de l’ Aulet i Ca l’ Arquer... baixada força distreta i perillosa en algun punt, aquí fa força sol i el terreny està sec... les derrapades son contínues.

Contratemps del dia, en David punxa dues vegades abans d’ arribar a Cal Paraire, per sort estem a prop de casa i el segon cop decideix seguir fins Arenys de Mar aturant-se un parell de cops a inflar roda.

En total hem fet uns 33 km des d’ Arenys de Munt, molt bons on tot avui ha estat al nostre favor... temps assolellat, recorregut variat i fantàstic, molt bona companyia... tret de les punxades d’ en David, tot rodó.

Enllaç al track publicat al Wikiloc i al Cicloide:

Sortida del 13 de maig del 2012

BTTAMUNT

Pantans del Crous i de la Brinxa

Pantà de la Brinxa

Aquesta ja fa temps que la teníem a la llista, vam anar-hi l’ any passat en Ramón i jo i hi havia força ganes de tornar... i ho hem fet !!! sobre tot anar al pantà del Crous, un petit embassament a tocar amb el de la Brinxa, però mes recollit i "salvatge", inclús si no estàs al cas, t’ el pots passar de llarg... potser per això no es tant popular com el de la Brinxa, força espectacular i pas obligat quan es baixa a la riera de Fuirosos, vinguis d' on vinguis.

En Gabriel i en Xena, baixant al pantà del Crous

El recorregut ? dons per la via directe, molt “pistero”, per tant rodador, ja que aquest indret queda lluny de casa i no volem tornar tard.

Avui pocs efectius, en Xena, en Gabriel i jo... en David baixa d’ última hora per lesió, hem pujat a Collsacreu per Can Colomer... per cert, irreconeixible el primer tram... l’ han fet malbé... han podat tants arbres que aquesta part de bosc ja no es ni bosc... i la pista, tant divertida que era tant per pujar com per baixar, una autopista. Entenc que de tant en tant s’ hagi de fer neteja, però crec que s’ han passat !!! bé, encara ens queden els corriols que sempre prenem de baixada... espero que al menys aquests perdurin.

A prop del Crous

A Collsacreu enllaç amb el GR-83 fins Cal Paraire on ens hem desviat a l’ esquerra pel camí que porta a Can Pau Plana per anar a buscar el GR-92, molt més distret que el “rampón” entre Cal Paraire i Can Camps. Mes endavant, al Coll de Can Poliva, s’ ajunten els dos GR fins Sant Martí del Montnegre.

A Sant Martí continuem pel GR-92 fins l’ alzina grossa, on ens desviem a l’ esquerra per baixar, pel ben mig de la jungla, per un camí amb trams de forta pendent i pedregosos fins el primer objectiu del dia, el pantà del Crous que, com he comentat abans, està tant amagat que quasi ens el passem de llarg, inclús hem de fer uns pocs metres a peu.



Pantà del Crous

Quatre fotos de rigor immortalitzant el moment i seguim cap avall, a la riera de Fuirosos, anem a la dreta i arribem al pantà de la Brinxa... espectacular, el trobem ben ple... fa goig !!!

Aprofitem l’ aturada per recuperar forces amb les nostres tradicionals “barretes energètiques” de pernil ò xoriço i fer algunes fotos mes.

Pantà de la Brinxa

L’ idea inicial, si l’ horari ens ho permetia, era anar a Olzinelles i tornar per Vallgorguina, però no, comencem a anar justos ( per variar ), pel que decidim tornar també per la via més directe prenent la pista que puja de la riera de Fuirosos fins Sant Martí del Montnegre, enllaçant amb el GR-83 i seguim el mateix recorregut de l’ anada... Creu del Ginestar, Coll de Can Poliva, Cal Paraire, Coll Senís, Collsacreu i baixem per per Can Colomer a la riera Sobirans i Arenys de Munt.

Arenys de Munt, des de Collsacreu

En total uns 41 km rodadors, per pistes fàcils tret del tram de baixada al pantà del Crous des de l’ alzina grossa, on algunes pendents fortes i el terreny força pedregós han donat una mica mes de “coloret” a la ruta. Els pantans, fantàstics ben plens d’ aigua i bé, anar per aquesta vessant del Montengre, pel ben mig de la jungla, sempre es garantia d’ un bon recorregut.

Enllaç al track publicat al Wikiloc i al Cicloide:

Sortida del 6 de maig del 2012

BTTAMUNT

Aquest diumenge, als pantans del Crous i de la Brinxa !!!

Pantà de la Brinxa

Companys, aquest diumenge, si el temps ho permet, la sortida serà als pantans del Crous i de la Brinxa.

Ja fa dies que vam comentar d’ anar-hi, i ara ja toca, abans de que arribi l’ estiu i ens trobem que hi ha poca aigua.

L’ idea es anar a buscar el GR-83 a Collsacreu pujant per Lourdes i Can Colomer, desviant-nos a Cal Paraire per Can Pauplana, GR-92 fins Sant Martí del Montnegre i baixar als pantans per l’ alzina grossa.

La tornada la farem seguint part del recorregut de la passada Titan Montnegre, concretament el tram de Can Riera de Fuirosos fins Vallgorguina amb algun canvi, Parent Rost per Can Plana i els clàssics corriols de Can Colomer per baixar a Arenys de Munt.

En total seran uns 46 kms si acabem fent aquest recorregut... dic si l’ acabem fent per que si ens encantem segur que haurem d’ atallar per complir horari.

Quedem, com sempre, a les 7:30 al punt de trobada davant de la botiga del Munt Bikes.

... ASSASSINS !!!

 Xavi

BTTAMUNT

Marató de BTT : Torre del Moro i Salt d' aigua del Montnegre

Marató de BTT aquest cap de setmana, amb dues sortides fantàstiques, dissabte a la Torre del Moro, entre Llinars i Cardedeu, i diumenge al Salt d’ aigua del Montnegre, dues sortides que fa dies que em ballaven pel cap.

Torre del Moro

Torre del Moro, a Llinars del Vallès

Quan fa un parell de setmanes vam anar l’ Àlex i jo a fer la ruta del Carrilet Girona-Olot-Girona em vaig proposar preparar un recorregut rodador per la nostra zona, lo suficientment atractiu com per repetir-lo de tant en tant per agafar fons i que no fos monòton, i dissabte, aprofitant que tenia tota la tarda lliure, vaig decidir anar a la Torre del Moro sense presses, en solitari, intentant fer un recorregut lo menys complicat possible per complir aquest objectiu... i crec que ho vaig aconseguir, però no com esperava... al final vaig acabant fent una Titan de 57 km boníssima... si, amb trams rodadors, però també amb rampes, descensos tècnics, corriols... de tot !!!

Planes del Castellvell

Sortida d’ Arenys de Munt riera amunt, cap a la riera Sobirans  direcció a Lourdes, escalada a la Creu de Rupit, GR-83 direcció Corredor desviant-me a l’ alçada dels Misteris per prendre el camí cap a Ca l’ Arenes i enllaçar amb el GR-92.

L’ idea era seguir per la pista principal fins Can Bordoi, rodant tranquil.lament... però no, no m’ he pogut estar... m’ han començat a passar pel cap les pistes i corriols de la zona i, com si m’ atragués un imant... PAMM !!! deixo la pista principal per endinsar-me al bosc, primer cap a Can Bosc, després pistes força distretes i tècniques per la par alta de Sant Andreu del Far, corriol força divertit fins el Castell Vell on he pres el curt tram de baixada asfaltat cap el Coll de Can Bordoi.

 

 

          Can Bordoi, casa modernista

Curta aturada a Can Bordoi per fer quatre fotos i cap a la Torre del Moro, des d’ on es gaudeix d’ unes vistes impressionants del Vallès Oriental i del Montseny... ha valgut la pena vindre !!!

Torre del Moro, des de Can Bordoi

Objectiu assolit !!!

Segueixo cap a Dosrius, ara tot baixada, pel “Ratonero”... BRUTAL, QUIN CORRIOL !!!... ara ja se per que te aquest nom... un dels millors corriols per on he passat... molt llarg, no s’ acaba mai, tècnic, pel ben mig del bosc... ara esquerra, ara dreta, revolts, pedres, jungla... increïble... AQUI HEM DE TORNAR AMB LA PENYA !!!

 

Llinars, Monseny... vistes impressionants !!!

 Arribo a Dosrius i, quasi sense voler, em torno a ficar per un altre corriol boníssim, de camí a Argentona... NO HI HA DESCANS POSSIBLE !!!

A partir de la riera d’ Argentona s’ acaben les sorpreses i toca rodar, rodar i rodar, primer fins Mataró i el passeig de mar, i després d’ anar de banda a banda, pujo cap el Camí de les Cinc Sènies per anar a Llavaneres pel mig dels conreus, Port Balís, Caldetes pel Passeig dels Anglesos i Arenys de Mar, on pujo per la zona industrial cap a la part alta del poble i, finalment, Arenys de Munt.

Resumint, he acabat fent una ruta boníssima on hi ha hagut de tot... però lo millor, sense cap dubte, les vistes des de la Torre del Moro... i el “Ratonero”... hi tornaré aviat !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i al Cicloide:

Sortida del 21 d’ abril del 2012

BTTAMUNT

Salt d’ aigua del Montnegre

Salt d' aigua... això es la jungla !!!

Bona sortida al Salt d’ aigua... increïble un lloc així tant a prop de la “civilització”!!!

Ja hi vam anar l’ estiu passat però, es clar, poca aigua baixava en aquelles dates, per això hem tornar ara, i ha valgut la pena.

Avui érem en David, Ramón, Miguel, Gabriel i jo i ja des del principi hem anat forts, pujant al Pla de les Bruixes per Ca l’ Arquer i la Font de l’ Aulet... rampes fortíssimes d’ entrada, quasi sense escalfar. Del Pla de les Bruixes hem pres el GR-83 fins el Pla de Forcs, on ens hem desviat cap a Can Vives de la Cortada i baixat pel GR-5 fins Can Perera. Des d’ aquí un clàssic quan anem cap aquesta part del Montnegre, pujant a Can Pera pel Torrent de la Casanova.

Torrent de la Casanova

A l’ encreuament de la carretera de Sant Iscle a Fontmontnegre ens deixa en Ramón, que baixa a Sant Iscle per tornar a Arenys de Munt i nosaltres seguim cap el Turó d’ en Vendrell, Serra d’ en Xiquers i Castellà d’ Indies. Travessem l’ urbanització per prendre la pista que puja a Horsavinyà, però en direcció contraria fins el Collet de Sant Andreu on, sense saber-ho, coincidim amb el pas de la pedalada de Pineda. 

Cal Capità

L’ idea inicial era pujar per la pista de l’ OVNI per travessar Can Carreres per la vessant nord, igual que el dia que vam anar en David i jo a Montpalau, però no tenim temps, l’ escalada al Pla de les Bruixes per Ca l’ Arquer ens ha entretingut i hem d’ anar per la via ràpida, baixant directament a Cal Capità pel Sot de Sant Andreu. Forta pendent de baixada que fa treure fum als frens, i en un moment ens plantem a Cal Capità on comença la part mes divertida del recorregut.

A punt d' endinsar-nos al Sot del Salt

En endinsem a lo mes profund del bosc, on la densa vegetació fa que doni la sensació d’ estar en un lloc remot de la selva... fantàstic !!!

Prenem el corriol que ens ha de dur directament al salt d’ aigua, seguint i travessant un parell de cops el Sot del Salt. Boníssim aquest tram, tant per la bellesa de l’ indret com el terreny per on pedalem, fins que arribem al salt... impressionant !!!... l’ imatge ho diu tot.

No calen comentaris...

Gaudim del lloc una estona, ben encantats, abans d’ enfilar el camí de tornada.

Es fa tard i, encara que no es el que voldríem, decidim baixar a Pineda i tornar per la carretera N-II fins Arenys de Mar, a un bon ritme, amb una aturada a Calella per arreglar una punxada d’ en David, l’  únic contratemps del dia. A Arenys de Mar ens acomiadem d’ en David, i en Miguel, Gabriel i jo pugem cap a Arenys de Munt per la C-61.

Hem acabat fent uns 49 km amb un primer tram molt dur, pujant al Pla de les Bruixes, descens inacabable per Can Vives de la Cortada, rodador fins Cal Capità i fantàstics els corriols de la jungla fins el salt d’ aigua. La tornada per carretera... bé, em quedo amb lo positiu, per agafar fondo.

Enllaç al track publicat al Wikiloc i al Cicloide:

Sortida del 22 d’ abril del 2012

BTTAMUNT