diumenge, 20 de maig del 2012

Pedalant sota la pluja

Barretes energètiques ????.... JUAS, JUASSS JUASSSSHHHGGG !!!!
Dons si, avui ha tocat pedalar sota la pluja, no ha estat la sortida que teníem programada però ha estat bona... molt bona... boníssima...

La previsió del temps no donava lloc a la sorpresa, però sempre queda aquella miqueta d’ esperança de que al final acabarà fent un bon dia, per això d’ entrada hem quedat com cada diumenge a les 7:30 al punt de trobada, amb el condicionant de que si plovia amb uns SMS decidíem que fer. Mal rotllo, al final aigua a dojo pràcticament tota la nit i mes lleugera a ¾ de 7, pel que decidim no sortir... però quan ja havia tornat al llit, trucada d’ en Ramón... de sobte ha deixat de ploure i el tiu ja està preparat per sortir. Es clar, jo no tardo res en apuntar-me i intento comunicar amb la resta de companys, però no hi ha resposta... acabem sortint en Ramón i jo.

En qualsevol moment pot tornar a ploure i decidim pujar a Corredor, per si hem de girar cua estar a prop de casa... i que ha passat ? dons que quan comencem a escalar cap a la Creu de Rupit comença a caure aigua un altre cop. Ara ja hem escalfat i no volem tornar, que coll... !!! ens posem els impermeables i cap amunt... l’ èpica es torna a vestir amb els colors de Bttamunt !!!

Arribem al Corredor on deixa de ploure, però anem força xops... quan es va amb bici no hi ha impermeable que valgui i l’ aigua acaba calant i, con que veiem que avui la sortida serà curta i ens volem eixugar una mica, fem el que no fem mai i que ben segur que a partir d’ ara repetirem més d’ un cop : ens fotem un esmorzar de forquilla i ganivet a base de botifarra a la brasa, mongetes, esqueixada, escalivada, pa torrat, vinillo... QUIN GRAN MOMENT !!! ja només per això ha valgut la pena mullar-nos.

Toooomaaaaaa beguda isotònicaaaaaaaaa !!!!
Toca tornar... però amb un somriure d’ orella a orella després de ventilar-nos un esmorzar així, i veient que el temps aguanta i no plou, decidim allargar la sortida i improvisem un recorregut fantàstic per tot tipus de camins i corriols, baixant pel GR-92 fins la part del darrera del campament del Solell del Corredor, per sota dels Misteris, el Pi d’ en Buac, Suros d’ en Burget, el corriol fantàstic fins Can Jaume Alzina, Creu de Rupit i puja-baixa fins el Corral d’ en Forn i Lourdes pel camí amagat.

Estem animats i no volem tornar a casa, pel que decidim pujar al Coll del Pollastre i anar a fer una corriolada final per Can Jalpi.

Improvisant, improvisant, al final hem acabat fent uns 30 km boníssims, molt variats... amb menció especial a les mongetes... DE LLAGRIMETA !!!

Com diria un personatge que em ve al cap en aquest moment : ... NO HASE FALTA DESIR NADA MAS !!!

Avui no hi ha fotos, amb la pluja ni he agafat la càmera. Aquest parell les he fet amb el mòbil.

Ah!!! Al final en David també ha acabat fent una sortida pel seu compte... COLL..., ES QUE NO HI HA RES QUE ENS ATURI !!! 
 
Enllaç al track publicat al Wikiloc i al Cicloide:






Sortida del 20 de maig del 2012
BTTAMUNT

14 comentaris:

  1. Quim quimfarres@hotmail.com21 de maig del 2012, a les 18:50

    Hola amics, nosaltres som els altres tres atrevits de primera hora al corredor!!, jo soc de Mataró i uns amics de Sant Boi venien ahir per pujar al Santuari.
    Malgrat que a les 7 plovia tant a Sant Boi com a Mataró teniem ganes de marxa i a les 8 i poc ja eren a Mataró, plovent es clar, a la que va minvar vàrem sortir direcció Llavaneres i cap amunt fins al Santuari sense ni una gota de pluja vam arribar sobre les 11:20.
    Baixant vàrem fer el mateix camí fins la zona de picnic i cap a Can Massuet i per aquest tros ens va agafar un bon xàfec, i després Dosrius i riera d'Argentona fins Mataró, vàrem arribar amb les bicis carregades de fang, matolls i me...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sautacions company, ja veig que no vam ser els únics sonats que ens vam atrevir a sortir.
      De fet, collons... aixó també forma part de la BTT, l' èpica de jornades com aquesta, on a mes de posar-nos a proba pujant i baixant per aquestes pistes i corriols a vegades força complicats, desafiem les inclemencies del temps, ens fotem fins el cul de butifarra amb mongetes i tornem a casa amb somriure de Joker, barreja de satisfacció per haver aconseguit l' objectiu del dia i del "charel.lo".
      UNA GRAN JORNADA.... BICICLETA I MUNTANYA !!!

      Elimina
  2. ASSASSINS, sou uns incorregibles... en veure que a la vall la cosa estava xunga, vaig descon.nectar el mòbil, vaig fer una mica el ronso, i després, 45' de rodillos al garatge, que no fos dit. Evidentement, no podia anar gaire lluny, i no duía el móbil. De totes formes, ahir tocava compromis familiar, i qualsevol li vé a la sogra amb la cantinela de 'no tengo hambre, es que he desayunado como un minero'. En fi, esperem que el cap de setmana que vé la cosa estigui una mica més calmada. Salutacions del Pare Noël

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gabriel, tot va ser molt ràpid... jo em vaig fotre al llit i als deu minuts em va trucar en Ramón que ja estava preparat per sortir... ja pots immaginar el cabreig de la dona quan va començar a sonar el mòbil a aquelles hores !!!
      No et vaig passar cap missatge per que vaig suposar que era molt precipitat i que ja no baixaries de les muntanyes.
      La veritat es que va ser una sortida diferent, molt distesa... l' esmorçar l' hem de repetir un dia que no plogui i que sortim tots.
      Jo diumenge que ve no surto, ting un compromís... ja us posareu d' acord entre vosaltres. Si tot va bé, dissabte per la tarda faré una de les meves sortides clàssiques a explorar algun indret nou.

      Elimina
  3. Davant de la prespectiva de quedar-me tancat a casa i amb la parenta sumergida en un son dominical profunt d'aquells que qualsevol intent d'aproximació acava en "fiasco" el millor que podia fer es sortir a rodar. Sort que la pluja va parar a mitg camí i no feia fred cosa que ens va ajudar a arrivar al corredor, un cop alla amb premeditacio i alevosia ens vam fotre un bon esmorzar com mai, cosa que em de repetir tots plegats, un cop satisfets i amb cara de felicitat i -cos de porc a punt de matar- ens dirigim a baixar cap a l'area d'esplai el Soleil, però nois ple d'euforia i velocitat i entre escalo i escalo, soc pressa del sintoma del ascenssor, be, el que vull dir es que sino paro i tanco la boca li fotu tot l'esmorzar per sobre l'esquena d'en Xavi. Despres de fer una petita parada continuem tot rient i cap a casa.

    SALUTACIONS A EN QUIM FARRES I A LA SEVA COLLA, vosaltres si que vau gaudir de l'aigua, ja ens retrovarem per aquests camins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Companys, proposo que la propera Titan ens deixem de romanços, fem els kilòmetres habituals i ens fotem un esmorçar de collons !!!

      FORÇA TITAN ALL I OLI !!!

      Elimina
  4. pues eso,no hase falta decir na mas...a veces los dias asi son los mas chulos y divertidos.ya habeis catado la fiesta almorcista y eso es lo mejor de una salida en bici. yo personalmente si no hay almuerzo no salgo.ji, ji ji..!!! saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad es que, haciendo sólo una salida seria a la semana, y a veces con horario limitado, preferimos aprovechar el tiempo para rodar... aunque siempre hacemos una paradita para comernos unas "barritas energéticas" de chorizo, jamon, sanchichón y lo que haga falta !!!
      Los almuerzos de cuchillo y tenedor nos los plantearemos en días como estos.

      Saludos compañeros... BICICLETA I MUNTANYA !!!

      Elimina
  5. Se surt demà, encara que no vingui el 'capo dei capi'? al mateix lloc de sempre? Salut i pedals, Pare Noël

    ResponElimina
  6. Doncs ho dit, molt maca i exigent la sortida d'ahir, en Ramon i menda lerenda. És veritat, se sentien els ocells cantant, en part, perque jo havia d'apretar el cul i no hi havien c... de parlar... està molt fort ,en Ramon, i em va portar per un terreny corrioler on ell se sent com a casa, i jo, encara més desplaçat. Com que em va fallar el contakm en el primer tram, avui he refet l'inici d'ahir, fins a Can Sala per la presó (no m'he perdut), i sortirien 26.46 km, amb un desnivell positiu de 963 m, pendent mitja del 7% i màxima del 22%, tot aixó mesurat amb un conta barométric. Gràcies de nou, Ramón, m'ho vaig passar d'alló més bé, i al tornar a casa em feien més mal els braços i les espatlles que no les cames. ¡Las pistas también existen! ;-) Fins la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. AH, AHH, AHHHHH !!!!
      Has caigut al parany de deixar que en Ramón portés la batuta... et teniem que haver avisat !!!
      Segur que tota la sortida la pista mes ample no feia mes de dos pams... això si es que heu anat per alguna pista.

      En David i jo vam sortir per la tarda, amb l' objectiu d' anar al "Ratonero", el corriol impactant que vaig fer quan vaig anar a la Torre del MOro... increible, bestial... dues paraules : IM-PRESSIONANT !!!
      Aquest l' hem de fer tots plegats, en plan Titan.

      Elimina
  7. aiii Gabriel....no sabies que a en Ramon li deiem el rei de la jungla...esclar, últimament estava una mica apalancat, però ara que va fent sortides secretes s'hi troba bé i comença a rodar per la juungla.....compte si un dia et diu de passar pel llevtaps....te n'hauràs de possar un al cul de tap de lo que acollona!!!

    aquest diumenge reagrupament...ASSSASSINS!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiiii, germans Salmerón, hem pagat la novatada... jo no torno a sortir sol amb en Ramón... que em fa patir massa, i no em deixa ni menjar les postres: el bocata, tot just, i 'como los gansos del foie gras', glop de Isostar, que s'ha de tornar a pedalar... aixó si, he conegut nous indrets que he posat en pràctica tot sol el dilluns (més que res, perque així podia respirar, xerrar no, que si no me toman por loco, i gaudir del cant dels ocells sense violoncel). A veure diumenge, que dissabte probablement em tocarà caminata nocturna de lluna plena. Aixó del ratonero sona d'alló més bé, tot i que jo sóc més del tipus pista i rodador... Fins diumenge, estem en contacte (que aquesta setmana (curta) no viatgo, pero que no es corri la veu ;-)

      Elimina
    2. No t' amoinis, que el ratonero son 3 km i el recorregut que vam fer uns 45-48, per tot tipus de terreny, pistes, camins, corriols... estic segur que gaudiràs. A mi m' agraden els corriols, però també soc mes rodador.

      Si tot va be, a veure si aquesta setmana podem fer el Dragon Khan. Pel que semble no hi ha ni deu que faci el Turó de l' Home Mort sense posar el peu a terra... segurament nosaltres tampoc, però ho hem de probar.

      Elimina