Ja feia dies que ens ballava pel cap l’ idea de fer una sortida diferent, una per posar-nos a prova, a veure si érem capaços de pujar algunes de les rampes més potents del nostre entorn una darrera l’ altre... i ho hem fet, inclús sobrats de forces... si no fos per que s’ hagués allargat en temps, encara podríem haver afegit alguna rampa més !!!
Aquest cop hem estat en Quique, David J. i jo.
En Ramón, impulsor de l’ idea, es baixa d’ última hora per força major, i la
resta, alguns per motius físics i altres que prefereixen fer altres recorreguts,
tampoc vénen.
Hem fet un primer tram de recorregut planer,
per escalfar i estalviar forces baixant a Arenys de Mar per anar fins
Llavaneres pel passeig, on després de fer la pujada suau i recentment asfaltada
fins la hípica, hem fet el primer “port”, fins pràcticament dalt del Montalt,
per rampes amb mitja del 14% i punts per sobre del 23%... dura, dura de veritat...
Ens desviem abans d’ arribar a la Pedra de la Ferradura per un camí farcit de pedres que ens obliga a fer uns pocs metres a peu i que enllaça amb el corriol que baixa paral.lel al GR-83, que prenem a l’ alçada de l’ Aspirina. Fem un curt tram de GR fins el camí que baixa a Cal Rogent, al veïnat de Rimbles, i anem a buscar la segona rampa del dia, més curta i no tant dura com la de l’ hípica, però deu ni do també lo que s’ enfila, la Corbata, que puja a la plana de Can Vallalta.
Ja a la plana, anem a buscar un dels camins que baixen cap el pou de glaç de Canyamars, encara que a mig camí ens desviem per fer un corriol boníssim que coneixem d’ algunes Montaltbikes. Passem el pou de glaç i arribem a un altre “port”, el més temut de tots, la “Pujada de la Mort” ò el Dinosaure com també el nomenen... llarg i duríssim, també amb rampes amb mitja de més del 14,5% i punts de més del 24%, i amb el terreny més complicat per afegir-li més dificultat. S’ ens fa llarguíssim i, sense presses, però sense pausa, arribem a dalt quasi sense alè, però amb la satisfacció d’ haver superat un altre escull.
Anem rodant i recuperant forces cap a Can Bosc, la font del ferro i Can Miloca, on ens desviem pel camí que enllaça amb el que ve de Ca l’ Arenes i cap el dolmen, primer de baixada, i a partir del dolmen ja de pujada cap el Corredor, pel penúltim “port” de la jornada, aquest no tant complicat per la pendent, però si pel terreny força pedregós.
Hem acabat fent uns 47 km, contant el tram
“neutralitzat” entre Arenys de Munt i Llavaneres, i més de 1450 de desnivell,
amb pendent mitja de més del 8% ( 8,75% sense el tram planer ), per un
recorregut dur, però alhora distret i divertit dons hem anat combinant rampes
amb bons corriols i algun descens ràpid. Només ens ha quedat pendent fer una
escalada per la Serra de les Mules, però bé, això ho deixarem per un altre dia.
Menció especial als corriols de la Pedra de la
Ferradura al Corral, on a pesar de pujar uns metres quasi verticals a peu en l’
inici, el descens posterior no te res a envejar als millors corriols de la
zona... una gran sortida !!!
Track al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 11 d’ octubre del 2015
BTTAMUNT
