Rocatell i mines de Can Montsant

Autèntic trencacames el d’ aquest diumenge... quin fart de pujar que ens hem fet, i quines baixades per terreny més que complicat en alguns punts !!!

Al punt de trobada en Ramón, Gabriel, Àngel, Quique, i jo, aquest cop amb objectiu definit. Ja que hem avançat l’ horari de sortida i podem allargar-les una mica ( de fet ja fa unes setmanes que ja ho fem ), hem decidit anar a fer un tomb fins el Rocatell i fer una visita, per fi, a les mines de Can Montsant, una de les més importants de Catalunya de mitjans del segle XIX on principalment s’ extreia coure, apart d’ altres minerals.

Hem anat fins Sant Iscle per la via ràpida, per carretera, ja que la sortida es preveu llarga i dura i no volem anar amb presses. Des de Sant Iscle pugem pel “cubata” fins la part alta de Can Palau, on prenem la pista que enllaça amb Castellà d’ Indies.

Sempre que hem anat al Rocatell hem pujat a Horsavinyà per la Carbonera i el coll de Can Benet, però aquest cop hem pujat pel camí que va dels Tres Termes fins Can Pica passant per les fonts de Rupit, seca i en molt mal estat, i la dels Ocells, aquesta molt ben cuidada i “operativa”. Aquest camí feia força temps que no el preníem, al menys tres ò quatre anys, i està força bé, el camí poc a poc es va enfilant però no es gens explosiu, a diferència de la Carbonera l Ca l’ Alomar, encara que el terreny es clàssic del Montnegre, força pedregós tot pel ben mig del bosc... fantàstic !!!

Abans d’ arribar a Horsavinyà, ja al GR-92, ens hem trobat a dos companys ( Ricard59 i companyia ), seguidors de les nostres rutes publicades al Wikiloc vinguts de Calella que també van a fer una visita al Rocatell, amb qui he estat xerrant una estona. Quasi al mateix temps trobem un nombrós grup que també van cap a les mines de Can Motsant, fet que fa que quan arribem al Rocatell allò semblés les Rambles. Per sort per nosaltres aquest personal no estan tant per la labor i hi ha algun element discordant del grup, un “Pitufo Gruñón”, que està pensant més en on anar a esmorzar que en anar a veure les mines...”Joéeeee, que yo no voy a ninguna mina... que yo me voy a almorzaaar !!! “.

Bé, mentre nosaltres fem el nostre avituallament habitual aquest cop sense poder gaudir de les vistes al Montseny, ja que una densa boira i núvols baixos que ens ha acompanyat tot el camí fins ara ens ho ha impedit, tot el personal marxa, tant els companys de Calella com el grup del rondinaire.

Després de la foto de rigor anem a la recerca de l’ objectiu... dic recerca per que realment l’ indret es complicat de trobar, ja que si no es per la combinació Garmin-Quique, que ja hi ha estat no fa gaire, no se si ho haguéssim trobat. Hem de deixar les bicis a mitja pujada i endinsar-nos al bosc pujant per alguna pendent més que perillosa tenint en compte que el nostre calçat no es el més adequat.

Trobem l’ objectiu, i dir que ha valgut la pena pujar-hi, no per que sigui una gran mina ni per que es pugui apreciar vista alguna, si no per poder conèixer una petita part de l’ història del nostre Montnegre... ens podem imaginar els miners treballant endinsats en aquest forats claustrofòbics, amb medis més que precaris per extreure el mineral... 

 

 

Immortalitzem el moment i tornem enrere cap el camí, que ens ha de dur a la riera de Fuirosos, a tocar amb el pantà de la Brinxa. El camí, encara que majoritàriament es en baixada, es força exigent, ja que el terreny està força sec, xaragallat i amb zones amb forta pendent, fet que fa que mantinguem la tensió tota l’ estona.

Travessem la riera de Fuirosos i en Quique, amb carta blanca, ens deixa per pujar al GR-92 pel Crous i després anar fins Santa Maria de Montnegre, i nosaltres anem cap a Sant Martí de Montnegre pujant per la ruta clàssica Sot de la Canal, Pla d’ en Toni i GR-83.

A aquestes alçades ja portem un bon desnivell acumulat a les cames i les forces ja comencen a flaquejar... i encara ens queda el puja-baixa fins el coll de Can Poliva, amb els “falsos llanos” que t’ acaben de desinflar... En Gabriel i l’ Àngel comencen a anar justos de temps i s’ avancen seguint el GR-83 sense deixar-lo fins Collsacreu, i des d’ allà cap a Arenys de Munt per carretera, i en Ramón i jo seguim el GR fins Can Camps, on ens desviem per fer alguns dels camins i corriols que voregen Cal Paraire fins Can Gras, tornem al GR i baixem cap a Lourdes per Can Colomer.

Cop de teatre baixant per Can Colomer quan el Ramón trepitja una pedra punxeguda i la roda del darrera literalment li explota. No hi ha cap accident, però el tubeless en aquest cas no serveix per res ja que se li ha “rajat” la coberta, però per sort porta una càmera i podem solucionar el problema amb l’ únic inconvenient del retard en l’ horari que ens suposa.

Hem acabat fent uns 49 kilòmetres i 1476 de desnivell... un bon “tute”... força pujada, força baixada, les mines de Can Montsant ens han agradat força, llàstima no haver pogut gaudir de les vistes des del Rocatell.. i fosos, ha estat una sortida de les dures.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 26 d’ abril del 2015

BTTAMUNT