dilluns, 28 de juliol de 2014

Uns s’ ho “montan bé” ...i nosaltres “Mountain bike” !!!

Vinyes de Ca l' Albocer
Sortida boníssima i molt rodadora aquest diumenge, en Gabriel i jo, ens ho hem pres de manera festiva, sense presses, tertuliana com diu en Gabriel, i fent un recorregut a la nostra mida.

Fa algunes setmanes, en una de les meves sortides en solitari, vaig fer un recorregut que em va agradar molt i que em va portar fins a tocar amb l’ urbanització Canadà Parc. Des de llavors l’ he tornat a fer un parell de cops més, un amb els companys en una sortida diumengera, però al revés, i un altre en solitari... i cada cop m’ agrada més, sobre tot per fer en aquestes dates caloroses d’estiu, ja que passem per Vallgorguina i anem fins Sant Celoni per la riera... quina diferència de temperatura i que bé s’ està... donen ganes d’anar riera amunt i avall tota l’ estona !!!

Aquest cop, sense presses, ens ha permès gaudir d’ unes bones vistes i un recorregut rodador, però variat. Hem anat per riera Sobirans, Collsacreu per Can Colomer, Vallgorguina per Can Plana, riera de Vallgorguina fins la zona industrial de Sant Celoni, on ens hem trobat amb els que s’ ho “montan bé”, o sigui, un bon grapat de jovent recent sortits d’ una sala “after” amb unes quantes copes de més ( entre altres coses ), però que s’ ha de reconèixer que van ben preparats per l’ ocasió: mentre deixen passar l’ estona per que s’ els hi passi la “taja”, fins i tot hi ha que porten cadiretes i gandules !!! ... aquests s’ ho “montan bé”.

Passada la zona industrial, i després de rebre els ànims de tants distingits espectadors replegats a banda i banda del carrer, enfilem amunt cap a Ca l’ Arbocer, on ens aturem per avituallar-nos i gaudir del paisatge magnífic que ens envolta.

Magnífiques vistes des de la Serra d' en Benet... fins i tot es veu la Creu de Canet !!!
Fantàstica l’ ascensió per aquest camí, des de la zona industrial de Sant Celoni fins l’ enllaç amb la pista del dolmen de Pedra Gentil que puja al Corredor, variada, més de set kilòmetres de pendent constant, però gens dura... la duresa va en funció de l’ intensitat en que es puja.

Prenem la pista del Corredor, que deixem ben aviat per fer el corriol de la Serra de les Mules que enllaça amb la pista de la Font de la Figuerassa i la Casanova d’ en Pibernat.

Font de la Figuerassa
Tornada a Arenys de Munt pel GR-83 i pel cada cop més complicat camí de Can Mora... que sec, pedregós, relliscós i ple de romegueres assassines que està !!!

De Lourdes cap a Arenys de Munt per la riera Sobirans, on ens acomiadem amb la satisfacció d’ haver fet una bona, bona sortida.

Hem acabat fent uns 36 km i més de 800 de desnivell, molt rodadors, però de les que inclús al Ramón, corrioler nat, li agradaria.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 27 de juliol del 2014
BTTAMUNT



divendres, 18 de juliol de 2014

LOS PAJARILLOS CANTAN… Y EL CAPITAN ARAÑA VUELVE POR SUS FUEROS




“El capitán Araña, que embarcó a los demás y él se quedó en tierra” (Parece ser que a finales del siglo XVIII existió un capitán llamado Arana o Aranha, vasco o portugués, según tuviera un apellido o el otro, y que hizo fortuna reclutando por las ciudades costeras españolas voluntarios para embarcarse rumbo a América e incorporarse a las tropas que trataban de sofocar las primeras revueltas independentistas de las colonias. Se dice que el capitán jamás subió a una nave, lo que dio origen a la comparación.)

Tras esta pequeña aclaración de cultura general de ‘Libro Gordo de Petete’ vamos con la crónica, y ya se verá el porqué del título y la introducción.

En el punto de encuentro, Ramontxu ‘Capitán Araña’, Ángel ‘The Hacker’ y un servidor, ‘Papá Noël’.  Como nuestro gurú titular ha excusado su asistencia debido a problemas derivados del estrés laboral (aunque luego ha hecho los mismos km y desnivel que nosotros) y los que estamos somos unos fanáticos de la puntualidad, a las 7.30 enfilamos dirección a la Cruz del Perrito, mayormente por pista, aunque con algunas variantes por senderillos (es lo que tiene llevar al Capitán Araña encabezando la expedición). La idea era variar un poco e ir en dirección a San Cebrián del Valle Alto, recuperando algunos tramos de la popular pedalada cebrianenca.

Llegados a la esplanada que precede a la cruz enfilamos pista y más senderos hasta que pasamos al lado de una masía primorosamente restaurada y finalmente al patio de la fábrica de Frenos Sauleda, de donde tenemos que salir saltando un seto y pasando las bicis una a una, pues siendo domingo, los operarios están disfrutando de un merecido descanso. Me imagino al ‘segurata’ cuando inicie su turno este lunes por la mañana y revise las imágenes de las cámaras de seguridad: seguro que acabamos en búsqueda y captura….

Cruzamos la villa de San Cebrián y nos enfilamos por una pista jalonada de pilotes de madera con una raya amarilla. Como nuestro capitán Araña personal ya ha saciado su particular síndrome de abstinencia de senderillos imposibles, ahora se dedica a dudar en cada bifurcación y preguntarnos al resto de la expedición por dónde continuar. ¡Ver para creer…! Total, siguiendo la pista de los ‘palotes’ subimos nuevamente a la carena de la Sierra Litoral, y vemos San Polo del Mar a nuestra derecha (no logramos distinguir, por eso, el tejadillo que protege su famoso reloj de sol). Pasamos por el Caserío de Lledó, dejamos a nuestra derecha el desvío hacia el Club Hípico de San Polo del Mar y enfilamos por el Torrente del Morero hasta llegar a una espectacular plantación de palmeras, al final de la cual, y cobijados por su sombra, decidimos avituallarnos.

El capitán Araña decide volver a comandar el pelotón y sacarnos de allí hasta que, tras una buena subida nos damos cuenta que estamos yendo en dirección a Bruselas (lo menos) y logramos convencerlo para deshacer el camino hasta volver a San Cebrián. Suerte que para ello nos ayudan también las flechas de cal blanca de la marcha pedestre nocturna de este municipio.

Una vez en San Cebrián, rellenamos bidones (hoy hace calor), y tras un tramo de carretera, nos desviamos a la izquierda para subir, nuevamente por pista, hasta la esplanada de la Cruz del Perrito. El capitán Araña nos indicó esta mañana que había un nuevo senderillo que baja hasta la Prisión del Caserío de Sala de Arriba, senderillo que, tras varias ‘encigaladas’ logra encontrar. El terreno está muy seco, pero se agradece la sombra. Una vez pasada la Prisión, volvemos a la pista del Caserío de Sala de Arriba, por la ‘curva mágica’ (que de bajada no deja de ser una vulgar curva más, sin ningún encanto) y entramos en la Villa de Arenales de Arriba por el Caserío de Maiol de la Torre, donde nos enganchamos los tres (uno tras otro, que no a la vez) en una descomunal zarza, con lo cual, finalizamos esta caótica ruta de 35 km y 1.004 m de desnivel con las oportunas marcas sangrientas. Y eso que parecía que habíamos aprendido la lección.

Enllaç al track de la sortida a Ibp index:
 

http://www.ibpindex.com/ibpindex/ibp_analisis_completo.php?REF=36144386882853&MOD=BYC&LAN=es

Sortida del 13 de juliol del 2014
Gabriel de Cervantes
 

dilluns, 7 de juliol de 2014

Una de rodadora: Can Vallalta, Font de la Moreneta, Santa Mònica

Font de la Moreneta
Sortida la d’ aquest diumenge sense incidències destacables, ha estat un recorregut força rodador i gens complicat, encara que amb alguns desnivells dels que fan mal, com el del principi pujant cap el Corral d’ en Forn per Milans i el de Rimbles cap a Can Bruguera.

Al punt de trobada en Ramón, Gabriel, Àngel i jo, que després de passar un dissabte amb dolors a l’ esquena, finalment també em decideixo a sortir, encara que demano fer un recorregut rodador sense complicacions, com finalment ha estat.

No tenim ni idea d’ on anar i anem improvisant sobre la marxa, pel que d’ entrada anem riera Sobirans cap a Lourdes i, per variar ja que fa un parell de setmanes seguides que pugem a la Creu de Rupit per Can Framis, prenem el torrent de Milans per pujar-hi pel Corral d’ en Forn.

Pugem a bon ritme, a més, com es habitual,  anem xerrant i explicant acudits, algun l’ Àngel però sobre tot en Gabriel, que n' acumula entre setmana per deixar-los anar el diumenge... encara que avui està estrany, com posseït per algun ésser maligne ja que va barrejant acudits amb una violència verbal fora del normal en ell... després de les escenes de Hellraiser de diumenge passat amb l’ Àngel, sembla que aquest en tenim d’ altres de l’ Exorcista...

... ggggggggggghhhhhhhjjjjjjjjjsss !!!
Amb aquesta tònica, arribats a Rupit decidim baixar al veïnat de Rimbles passant per Can Vallata, i ca l’ Augé, on en el tram final fem l’ únic corriolet ( improvisat ja que no hi havíem passat mai ), però quasi net de romegueres. De ca l’ Augé cap el turó de Can Figueroles i Can Bartés, on prenem el camí que puja cap a Can Bruguera... de u ni do quina pujadeta !!!

Aturada a la font de la Moreneta per avitualar-nos i fer les fotos de rigor en l’ única aturada de la matinal betetera.

Pugem a Can Bruguera i anem a buscar el GR-83 per tornar a la Creu de Rupit, però anem força bé de temps i ens desviem per baixar a Llavaneres per l’ urbanització Costa Gallina, pugem per la riera d’ en Cabot d’ Amunt, xino-xano, admirant la gran plantació de kiwis que ens queda al costat i comentant les excel.lències d’ aquest fruit a l’ hora de regular el trànsit intestinal, fins Santa Mònica, on fem la clàssica pujada al Coll Pallarès i ara si, anar cap a la Creu de Rupit.

"si de ventre vols anar, un kiwi al dia has de menjar"
Tot ha estat molt rodador, pel que quan arribem a la Creu, decidim fer el corriol de Can Cintet de Rupit, amb poques romegueres, però amb terreny força sec i xaragallat... s’ ha d’ anar al tanto per no tindre un ensurt ara que estem tant a prop de casa !!!

Baixem pel corriol del Torrent de Milans, Lourdes i riera Sobirans fins Arenys de Munt, on donem la sortida per acabada.

Hem acabat fent uns 39-40 km amb més de 1000 de desnivell, com he comentat abans, força rodador i gens complicat, encara que variat, amb bones escalades al Corral d’ en Forn i Can Bruguera, el camí força distret de Can Vallalta carenant els turons entre Rimbles i el camí del mig, un parell de corriolets per variar, i la sempre atractiva pujada de Santa Mònica... una bona sortida !!!

Track del recorregut al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 6 de juliol del 6 de juliol del 2014

BTTAMUNT

dijous, 3 de juliol de 2014

Maleïdes romegueres !!!


Si es que no aprenem, cada any el mateix... una mica de pluja, sol... i ja tenim aquí les maleïdes romegueres !!!

Però nosaltres, com sempre, acabem caient a la trampa... caminet per aquí, pista per allà, ara un corriolet... i ZASCA !!! toma esgarrinxada. S’ han acabat les corriolades, al menys per segons quin tipus de terreny, per una temporada.

Al punt de trobada, en Ramón, Gabriel, Àngel, Pep, Xavi Asensio, amb qui des de la passada “Volta als Pantans” del passat més d’ octubre no havia tornat a rodar, i jo, anem riera Sobirans amunt, amb el cel força encapotat i després d’ un xàfec que presagiava una sortida passada per aigua. Per sort no ha estat així i hem pogut gaudir d’ una bona jornada betetera.

En Ramón te ganes d’ anar a fer la zona de Ca l’ Alzina Nou i el Sot d’ Agrefull pel que, de manera més o menys improvisada anem cap a Vallgorguina combinant pista, camins i corriols, passant per la Creu de Rupit, Suros d’ en Burget, camí de la Figuerassa ( aquí hi ha hagut les primeres esgarrinxades del dia i la frase més sentida del dia “calia anar per aquí ???” ), Serra de les Mules i Can Vilar, des d’ on prenem el camí de Can Clarenç, baixem cap a la depuradora i rodem per la riera de Vallgorguina fins la zona industrial de Sant Celoni.

Hem anat a un bon ritme, i tret de l’ escalada a la Creu de Rupit i els Suros d’ en Burget, el desgast es mínim, però, com es habitual, hem d’ aturar-nos a avituallar i fer-la petar deu minuts animadament, cosa que fem abans de fer els corriols del Sot d’ Agrefull.


Els corriols d’ Agrefull, gens complicats i sense romegueres, pel que no se sent a ningú rondinar, tot el contrari del que ha passat quan hem pres el camí del Turó de la Vaca que voreja per la part d’ Olzinelles el Puigcastell, on es torna a sentir “calia això ???”...”ja només falta que em claveu una espasa !!! “ ... he de reconèixer que l’ Àngel semblava acabat de sortir de la pel.lícula de Hellraiser.

"calia això ???"...
Sense més complicacions anem a buscar el GR-92 per tornar a Arenys de Munt pel Coll de Can Poliva, Cal Paraire, Collsacreu, Can Colomer pel camí de la cadena, Lourdes i riera Sobirans avall.

Hem fet uns 39 km i més de 1000 de desnivell, variats, amb bona combinació de pistes i camins, encara que les romegueres ens han fet una mica la guitza.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 29 de juny del 2014

BTTAMUNT