Sortida en solitari aquest diumenge on per lo únic que s’ ha notat que estem a la tardor es pel canvi d’ horari.
Com sempre,
el personal queda a les 7:30 al punt de trobada, però jo no em presento... la
nit abans surto a sopar amb la dona i uns amics, i ja se sap que ens aquest
casos aixecar-se tant aviat es força complicat...
Acabo
sortint cap a les 8:30, físicament no em trobo gaire fi ja que l’ esquena de
tant en tant em recorda que estic “cascat”, pel que m’ ho prenc amb calma,
sense cap idea d’ on anar. Vaig riera Sobirans amunt per pujar a Collsacreu per
Can Colomer i, encara que pujo amb calma, el canvi d’ hora i el dia estiuenc fa
que aquí ja comenci a suar de valent.
Ja a
Collsacreu primer dilema: vaig cap a la zona de Vallgorguina ò cap el Montnegre
? En aquest moment, després de la primera pujada, noto l’ esquena carregada i
no vull temptar la sort fent una escalada pel Montnegre, ni fer les rampetes
del tram del GR-83 entre la carretera C61 i la part alta del Parent Rost, pel
que decideixo anar cap el Coll Senís i baixar a Vallgorguina pel camí del
Xeremell però, con que es dia d’ improvisació, em passo el Coll Senís i prenc
el “Corriol dels 500 metres” però al revés i amb una variant corriolera d’
aquelles que li agraden tant al Ramón i no tant al Gabriel. Acabo igualment al
camí del Xeremell, però a mitja baixada... boníssim i molt distret.
Baixo cap a
Vallgorguina i, veient que vaig bé de temps, he entrat en calor i l’ esquena
ara no em molesta, decideixo pujar cap a la hípica de Can Virgili i fer els
corriols del Sot d’ Agrefull, però al revés. Son dies de batudes de senglars i,
quan vaig per prendre el camí que m’ ha de dur al Sot, em trobo amb un parell
de caçadors amagats, i per sentit comú, veient la cara de pocs amics que em
posen, giro cua, canvio el recorregut i vaig a la part baixa del Sot per un
parell de camins força distrets per pujar-lo de la manera habitual.
No s’ acaba
l’ improvisació ja que, a mitja pujada pel Sot d’ Agrefull em desvio per un
camí amagat que altres cop que hi hem passat ja m’ he fixat que hi era, i aprofito
per investigar-lo. I no m’ ha decebut gens ja que, després d’ una pujada
passant pel mig del bosc tancat majoritàriament de pi, arribo a la
part alta on, a més de tindre unes bones vistes del Montseny, enllaço amb un
altre camí, planer en un primer moment, però que de cop es transforma amb un de
força tècnic, de baixada, trialer en alguns punts, que em porta fins la
carretera C61, molt a prop de Can Pradell de Baix. Cara d’ incredulitat dels
cotxes que passen en aquest moment quan veuen que del ben mig del bosc surto
per un petit torrent... “i aquest sonat d’on surt ???”... ha estat una
bona troballa i l’ he gaudit de valent !!!
 |
| Can Pradell de Baix |
Dono l’
improvisació per acabada i prenc el camí senyalitzat de la riera de
Vallgorguina cap el poble, passant per La Lluna de Can Castellar, l’ església
Vella i la depuradora, i des d’ on vaig amunt cap el Sot de Can Saleres i les
temibles rampes finals fins la Casanova d’ en Pibernat.
Con que
últimament que hem tornat per la Casanova hem acabat baixant pel Parent Rost i
Can Colomer, aquest cop, per variar, ho faig cremant pastilles de frens baixant
per Can Quel fins Lourdes, riera Sobirans i Arenys de Munt.
He acabant
fent uns 34 kilòmetres i uns 950 de desnivell molt variats, on he gaudit molt
de la varietat de camins i corriols d’ avui, amb bones troballes, bon temps i
sense contratemps.
Bé, a l’
espera de la crònica dels companys, aquí va aquesta, amb track inclosos.
Gurú de turnu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada