NO CRÒNICA II : corriols Transcorredor 2015

Aquesta setmana, una bona colla: Àngel, Ramón, Gabriel, Manel, Pep, Toni, Txep, Navarra, Pere i Xavi, hem anat a fer la major part dels corriols de la passada Transcorredor, primer els que baixen de Can Massuet fins Dosrius, a tota velocitat, i després els trencacames i molt tècnics que pugen a tocar amb l' urbanització Sant Carles i Dosrius.

Hem acabat fent uns 52 kilòmetres i quasi 1500 de desnivell... la migdiada de diumenge ben merescuda !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 24 de maig del 2015

BTTAMUNT

NO CRÒNICA I : corriols de l' Illa i Canadà Park

Track al Wikiloc i Cicloide:

Apa !!!

Sortida del 17 de maig del 2015

BTTAMUNT

Dia D: Arenyencs envaint el Montseny !!! - Ermita de Sant Guillem, a Campins

Un altre sortida maratoniana aquest diumenge, en la línea del que estem fent des de que vam avançar l’ horari de sortida. Aquest cop hem anat a fer un tomb fins Campins, on cada segon diumenge de maig es celebra l’ Aplec de Sant Guillem.

Una bona colla al punt de trobada, en Gabriel, Àngel, Ramón, Manel, Toni, Navarra i jo, on aquest cop amb força puntualitat donen el tret  de sortida. Campins ens queda lluny, però tampoc volem fer un recorregut massa rodador i monòton fins Sant Celoni, pel que anem a buscar el GR-83 a Collsacreu pujant per Can Colomer, el prenem fins l’ encreuament del Coll de Can Poliva i ens desviem per baixar a la riera de Montnegre pel camí de Can Terrades... molt perillós a partir de mitja baixada fins la riera de Montengre, amb forta pendent, molta roca i pedra, el terreny molt sec, que fa que en algun punt no quedi més remei que posar el peu a terra per no jugar-nos el físic.

Cop de teatre quan arribem a Can Riera de Vilardell, per on abans passava el GR-5, però ara està prohibit el pas degut als constants mal de cap que li suposava al propietari el pas de motos i quats. Sense saber-ho ( encara que hi ha una senyal que no li fem cap mena de cas ), entrem a la finca, però de cop se’ns tiren al damunt un grapat de gossos amb intencions poc amigables. Girem cua i tornem a tota pastilla per on hem vingut fins l’ entrada de la finca, on ens adonem que en paral.lel hi passa el camí que creiem correcte i el prenem... mentre tornem a travessar la finca per aquest altre camí, anem fent broma de la situació viscuda... fins que de cop, atrinxerats al costat del camí, tornen a aparèixer el grup de gossos i ens enganxen per sorpresa, sense poder reaccionar... aquest cop toca seguir, aguantar i desitjar que no ens enduem cap queixalada. Apareix el propietari i ens explica el motiu dels canvis en el GR-5... s’ ha de reconèixer que ha de ser emprenyador que constantment vagin entrant motos i quats “estripant” per casa seva. Haurem de buscar una alternativa de pas quan anem per aquesta zona.

Seguim camí, ara tot per pista, cap el veïnat de Vilardell i la carretera C-35 fins Sant Celoni, on tornem a enllaçar amb el GR-5 per pujar cap a Campins tot per camí bo, pel ben mig del bosc, i d’ aquí a l’ ermita de Sant Guillem, on ens enduem la sorpresa de que l’ aplec que es celebra es de la penya barcelonista de Campins, i on estan preparant una bona botifarrada, paella gegant i altres actes.

Fem l’ aturada per avituallar, fotos de rigor i descans abans de prendre el camí de tornada per una via diferent a la de pujada, aquesta menys pistera, dons combinem camins amb corriols que fan el recorregut força distret fins Sant Celoni, on ja en territori conegut, decidim tornar per la riera de Vallgorguina.

Fantàstica la riera si no fos per la destrossa que han fet, malintencionada diria jo ( crec que el nostre “amic” Orco de Mordor te alguna cosa a dir ), al tombar alguns arbres abans i després del campus de la Lluna de Can Castellar. El pitjor no son tres ò quatre arbres al mig del camí, si no la destrossa feta a l’ alçada del pont per on hi ha la pista que puja al Corredor pel dolmen de Pedra Gentil... pràcticament no es pot passar ni a peu, s’ han carregat el camí i fins i tot tapat el pas del petit túnel que el travessava... una vergonya !!!

Ja a Vallgorguina el grup es divideix, encara que anem bé de temps, en Gabriel i l’ Àngel prefereixen fer el tram final pujant a Collsacreu i baixant a Arenys de Munt per carretera, i la resta anem a “cremar les naus” pujant al Parent Rost per les rampes de Can Ricós primer, i les de Can Plana de Dalt després.

Des del Parent Rost baixem cap a Lourdes per Can Mora, amb una petita variant, i on tenim l’ ensurt del dia quan en Manel aterra per terra després de quedar-li la roda del davant clavada, però per sort, encara que te algunes ferides aparatoses al genoll i el braç, no hem de lamentar res que no s’ arregli amb una bona dutxa, una cerveseta i una migdiada.

De Lourdes, cap a Arenys de Munt per la riera Sobirans i cap a casa.

Hem acabat fent uns 51 km i 1320 de desnivell molt bons i més variats del que creia abans de fer la sortida, dons al quedar Campins lluny del nostre “territori” es presumia una de rodadora però, entre les rampes de Can Colomer i Cal Paraire, el descens pels pedrots de Can Terrades i el GR-5, l’ ensarronada dels gossos a Can Riera de Vilardell, el GR-5 fins Campins, el descens a Sant Celoni esquivant les pistes i l’ escalada final per Can Ricós i Can Plana de Dalt, han fet que la sortida hagi estat de lo més distreta.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 10 de maig del 2015

BTTAMUNT

Rocatell i mines de Can Montsant

Autèntic trencacames el d’ aquest diumenge... quin fart de pujar que ens hem fet, i quines baixades per terreny més que complicat en alguns punts !!!

Al punt de trobada en Ramón, Gabriel, Àngel, Quique, i jo, aquest cop amb objectiu definit. Ja que hem avançat l’ horari de sortida i podem allargar-les una mica ( de fet ja fa unes setmanes que ja ho fem ), hem decidit anar a fer un tomb fins el Rocatell i fer una visita, per fi, a les mines de Can Montsant, una de les més importants de Catalunya de mitjans del segle XIX on principalment s’ extreia coure, apart d’ altres minerals.

Hem anat fins Sant Iscle per la via ràpida, per carretera, ja que la sortida es preveu llarga i dura i no volem anar amb presses. Des de Sant Iscle pugem pel “cubata” fins la part alta de Can Palau, on prenem la pista que enllaça amb Castellà d’ Indies.

Sempre que hem anat al Rocatell hem pujat a Horsavinyà per la Carbonera i el coll de Can Benet, però aquest cop hem pujat pel camí que va dels Tres Termes fins Can Pica passant per les fonts de Rupit, seca i en molt mal estat, i la dels Ocells, aquesta molt ben cuidada i “operativa”. Aquest camí feia força temps que no el preníem, al menys tres ò quatre anys, i està força bé, el camí poc a poc es va enfilant però no es gens explosiu, a diferència de la Carbonera l Ca l’ Alomar, encara que el terreny es clàssic del Montnegre, força pedregós tot pel ben mig del bosc... fantàstic !!!

Abans d’ arribar a Horsavinyà, ja al GR-92, ens hem trobat a dos companys ( Ricard59 i companyia ), seguidors de les nostres rutes publicades al Wikiloc vinguts de Calella que també van a fer una visita al Rocatell, amb qui he estat xerrant una estona. Quasi al mateix temps trobem un nombrós grup que també van cap a les mines de Can Motsant, fet que fa que quan arribem al Rocatell allò semblés les Rambles. Per sort per nosaltres aquest personal no estan tant per la labor i hi ha algun element discordant del grup, un “Pitufo Gruñón”, que està pensant més en on anar a esmorzar que en anar a veure les mines...”Joéeeee, que yo no voy a ninguna mina... que yo me voy a almorzaaar !!! “.

Bé, mentre nosaltres fem el nostre avituallament habitual aquest cop sense poder gaudir de les vistes al Montseny, ja que una densa boira i núvols baixos que ens ha acompanyat tot el camí fins ara ens ho ha impedit, tot el personal marxa, tant els companys de Calella com el grup del rondinaire.

Després de la foto de rigor anem a la recerca de l’ objectiu... dic recerca per que realment l’ indret es complicat de trobar, ja que si no es per la combinació Garmin-Quique, que ja hi ha estat no fa gaire, no se si ho haguéssim trobat. Hem de deixar les bicis a mitja pujada i endinsar-nos al bosc pujant per alguna pendent més que perillosa tenint en compte que el nostre calçat no es el més adequat.

Trobem l’ objectiu, i dir que ha valgut la pena pujar-hi, no per que sigui una gran mina ni per que es pugui apreciar vista alguna, si no per poder conèixer una petita part de l’ història del nostre Montnegre... ens podem imaginar els miners treballant endinsats en aquest forats claustrofòbics, amb medis més que precaris per extreure el mineral... 

 

 

Immortalitzem el moment i tornem enrere cap el camí, que ens ha de dur a la riera de Fuirosos, a tocar amb el pantà de la Brinxa. El camí, encara que majoritàriament es en baixada, es força exigent, ja que el terreny està força sec, xaragallat i amb zones amb forta pendent, fet que fa que mantinguem la tensió tota l’ estona.

Travessem la riera de Fuirosos i en Quique, amb carta blanca, ens deixa per pujar al GR-92 pel Crous i després anar fins Santa Maria de Montnegre, i nosaltres anem cap a Sant Martí de Montnegre pujant per la ruta clàssica Sot de la Canal, Pla d’ en Toni i GR-83.

A aquestes alçades ja portem un bon desnivell acumulat a les cames i les forces ja comencen a flaquejar... i encara ens queda el puja-baixa fins el coll de Can Poliva, amb els “falsos llanos” que t’ acaben de desinflar... En Gabriel i l’ Àngel comencen a anar justos de temps i s’ avancen seguint el GR-83 sense deixar-lo fins Collsacreu, i des d’ allà cap a Arenys de Munt per carretera, i en Ramón i jo seguim el GR fins Can Camps, on ens desviem per fer alguns dels camins i corriols que voregen Cal Paraire fins Can Gras, tornem al GR i baixem cap a Lourdes per Can Colomer.

Cop de teatre baixant per Can Colomer quan el Ramón trepitja una pedra punxeguda i la roda del darrera literalment li explota. No hi ha cap accident, però el tubeless en aquest cas no serveix per res ja que se li ha “rajat” la coberta, però per sort porta una càmera i podem solucionar el problema amb l’ únic inconvenient del retard en l’ horari que ens suposa.

Hem acabat fent uns 49 kilòmetres i 1476 de desnivell... un bon “tute”... força pujada, força baixada, les mines de Can Montsant ens han agradat força, llàstima no haver pogut gaudir de les vistes des del Rocatell.. i fosos, ha estat una sortida de les dures.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 26 d’ abril del 2015

BTTAMUNT

LOS PAJARILLOS CANTAN… LAS SALIDAS INTENSAS NOS ENCANTAN

Después del gran chaparrón que ha caído esta madrugada parece que el día se va a aguantar, y en el lugar de encuentro se presentan Manel ‘Gutenberg’, Àngel ‘the Hacker’ y el que suscribe, ‘Fray Borja del Buen Torrente’. Sin un objetivo fijo, decidimos de entrada ir en dirección Cruz del Perrito por el recorrido ‘tradicional’. Observando el track, cerca del km. 6, algún malpensado podría deducir que nos hemos vuelto a encontrar con las clásicas veinteañeras en topless, pues hay un corto tramo de ida y vuelta: ¡pues no! En este caso la explicación es tan sencilla como que queríamos disfrutar del paisaje desde el mirador al pie de esta monumental cruz. Si es que el mundo está lleno de malpensados.

Bajamos hacia San Acisclo del Valle Alto por el clásico y revirado senderillo que hemos tomado en otras ocasiones. El terreno arenoso tiene un grip ideal gracias a la lluvia, pero las raíces están muy resbalosas, hay que poner atención para evitar caídas.

Una vez a pie de carretera, y habiendo verificado que la nave industrial de la empresa Optral sigue en venta, ascendemos un brevísimo tramo por asfalto (no llega a 50 m) y una vez pasada la nave de Cartonajes Romero, tomamos el primer camino de tierra a nuestra derecha. Hace algunas semanas, ‘el Hacker’ y un servidor nos perdimos, saliendo a la urbanización por un camino que estaba cerrado con una valla. Hoy, tras circular por un considerable tramo en que han talado pinos y acompañados por el perfume de madera recién cortada, damos con el sendero correcto. Nuevamente, breve tramo por asfalto, acompañados por el ladrido de multitud de perros en estéreo, y tomamos el primer desvío a la izquierda, breve bajada e iniciamos la interminable subida hacia el Caserío de Vivas de la Cortada: aunque no hace calor (12°), la humedad del ambiente es elevada, y llegamos a nuestro avituallamiento sólido-líquido totalmente sudados. Por el camino nos preocupa nuestra salud mental y tememos convertirnos en asesinos en serie: oímos voces, aunque de momento no nos ordenan masacrar a nadie…. La preocupación es palpable… pero menos mal, resulta que el amigo ‘gutenberg’ se ha descargado una aplicación en su móvil inteligente que tiene la particularidad de anunciar a viva voz la velocidad media respecto del kilómetro anterior. Vivir para ver…

Tras reponer fuerzas a base de mini-bocata y plátanos de Ghana y/o Canarias, emprendemos camino al Caserío de Por el Aire, vamos a buscar el GR92 y bajamos a Vallem Gregoriam, que es como se llamaba Vallgorguina en el s. X. Esta vez, en vez de subir por el campo de fútbol, que hemos hecho en varias ocasiones recientemente, decidimos ir a buscar la ‘ruta del colesterol’ de Vallgorguina, tramo llano de pista en zona boscosa que comienza detrás del restaurante ‘El Jaramillo’ y  que finaliza justo en el cartel de ‘Benvinguts al Parc natural del Montnegre-Corredor’: ahí, varias rampas, a cual más dura, nos llevan a coronar el Collado de Senís. De ahí, al Llano de las Brujas, que no llegamos a cruzar, pues nos desviamos a la izquierda justo antes para ir a buscar el Barranco de la Doradilla, donde acabamos de ensuciar las bicis.

Breve tramo de carretera hasta la garita ‘modernista’, donde nos desviamos para buscar de nuevo la pista de la Cruz del Perrito justo en el cruce que lleva al sendero conocido como ‘Jabalí’. Con dos variantes, una propuesta por el ‘Hacker’ y otra por mí llegamos, fundidos pero contentos, a Arenales de Arriba, habiendo recorrido 40 km muy intensos con 1.150 m de desnivel positivo acumulado y rampa máxima del 22%.

Track de la sortida al Wikiloc:

Sortida del 19 d' abril del 2015

Fray Borja del Buen Torrente