… LOS PAJARITOS CANTAN, LOS ESTIBADORES ‘ANDAN’

Dolmen de Ca l' Arenes

Segunda semana de ausencia forzosa del gurú (tira más un fin de semana de balneario con la parienta y una lesión de espalda que todo BTT Amunt junto) y segunda crónica del suplente, Borja Alvarín.

Después de su grave accidente laboral, nuestro amigo Kike está en plena recuperación, y aparte de caminar y de hacer piscina, se ha aficionado al spinning, que practica asíduamente los jueves al mediodía, en que coincide con un grupo de 2 chicos más y como 10 chicas. De ello se deducen varias cosas:
a)     El tío está super-fuerte, y anda que no veas
b)     En el gimnasio, se coloca siempre ‘a cola de pelotón’, será por las vistas.
c)     Con BTT Amunt, siempre anda por delante, será por el mismo motivo que b)

Este domingo, Ramontxu, Kike,  David J. y Borja en el punto de salida. Sin más dilación, ya que no esperamos a nadie más, a las 8.05 ya estamos subiendo Riera arriba. Sobirans, camino de Casa Framis, Cruz de Rupit, Santuario del Corredor, Dólmen de Casa Arenas, Casa Miloca, Fuente del Hierro y Casa Bosc a toda pastilla y en fila de a uno, el estibador nos lleva ‘a toque de pito’. Hace un día bastante soleado, aunque fresquito, al subir por Casa Framis, el termómetro marcaba apenas 5°C.

Breve parada fotográfica en el dólmen, Kike mejora las prestaciones de su trípode de circunstancias, y como no toca aún el sol a esta hora, decidimos seguir hasta Casa Bosc, donde realizaremos la parada gastronómico-fisiológica.

Pasamos al lado del helipuerto y nos enfilamos por el GR92, Esplai del Corredor, Los Misterios, y pista del Corredor hacia abajo. Allí es donde comienzan las desgracias:

1. Ramontxu pega un llantazo impresionante lo que le fuerza a destensar completamente su V-brake trasero, pues se le frena la rueda
2. Unos metros más abajo nos encontramos con Àlex, hijo mayor del gurú, con su perro Bruc, camino del Corredor. Bueno, esto no es una desgracia, pero entra en la secuencia temporal.
3. Cuando nos despedimos de Àlex, Kike pincha de atrás, ya abajo en Sobirans decide parar y cambiar cámara, pues sigue perdiendo aire. Ramontxu ha tirado por delante mientras Kike inflaba la rueda arriba.
4. Borja Alvarín tiene comilona familiar, y algo de prisa, por lo que en Sobirans de desgaja el grupo… supongo que todo el mundo ha llegado bien a casa.

Al final ha resultado una salida maja, muy rodadora, lástima del desenlace final, por otro lado suerte al suceder todo tan cerca del final.

Esperamos ya la reincorporación de nuestro gurú, aunque se agradece también oir el canto de los pajaros.

                              

Track de la sortida publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 23 de febrer del 2014 ( uff... quin "repelús" que dona aquesta data !!! )

Borja Alvarín

BTTAMUNT

LAS NUBES SE LEVANTAN, LOS PAJARITOS CANTAN

Salida atípica, por la ausencia forzosa del gurú y la puesta de largo del cronista suplente, Borja Alvarín, que, eso sí, escribiendo en la lengua de Cervantes, aspira a una audiencia de 400 y pico millones de castellanohablantes. Es decir, esta modesta crónica se entenderá a la primera en Colombia, Ecuador y parte de Majadahonda… por lo menos.

En el punto de encuentro, Ramontxu, Kike y Borja Alvarín. El gurú se ha excusado por su espalda cascada y el mini-gurú, por un resfriado. De los demás, no sabemos nada, así que a las 8.05 emprendemos la marcha con la intención de recuperar algunos senderillos de anteriores Montaltbike en la zona del Montalt. El día nublado, amenaza lluvia. Los tres mosqueteros vamos hacia Can Jalpí, por si nos encontramos a algún rezagado, y subimos por los Rucs del Far hacia el Remei. Descenso por la Colónia Andersen, en Caldetas, y subida hacia Can Montalt por el Castillo del Olivo (Castell de l’Oliver) hacia las Rocas de San Magín (rocs de Sant Magí). Estamos por mi zona, es decir, Llavaneras y San Vicente. Como hoy no ha venido el gurú, disfrutamos de lo lindo escuchando el canto de los pájaros (normalmente no tenemos ese privilegio, pues el gurú no se calla ni debajo del agua). Ramontxu y Borja-Alvarín tienen un pequeño malentendido por lo que en lugar de ir directamente a casa de Jorge Lorenzo (está en venta, parece que los aires del Montalt no han dado los resultados deseados en los circuitos de este mundo), Ramontxu nos guía a otro roquedal de la zona. Deshecho el malentendido, retomamos la ruta inicialmente prevista. Hoy hay mucha gente en bici por el monte, nos encontramos a dos grupos bastante numerosos, a una colla de motoristas, y algún ciclista desperdigado.

En las Rocas de San Magín, parada fisiológico-nutritivo-fotográfica. Kike ha montado un trípode de circunstancias para hacer una foto en que aparecemos los tres mosqueteros. El primer intento, por eso, resultó fallido, pero el segundo, a la vista está.  La climatología nos sigue respetando, por lo que enfilamos un corto tramo de subida por la urbanización de Supermaresme para ir a buscar la trialera que nos lleve a San Vicente del Monte Alto, y que al gurú y al que suscribe hace apenas unas semanas nos hizo olvidar los dolores, sufrimientos y penas de los primeros 42 km de la Montaltbike.

Atravesamos la zona del Polideportivo de San Vicente, y bajamos por la Av. Montalnou hasta la rotonda, donde cogemos un tramo de pista, y luego carretera asfaltada de nuevo hasta la hípica de Caldetas. Subimos por la riera hasta el desvío que nos lleva de nuevo al Remei, de allí al Fondo del Remei y descenso por un senderillo que se incluía en la Montaltbike de hace ya algunos años, muy cerrado por la vegetación, hasta la rampa de hormigón del Carrer Central que nos lleva al límite de los términos municipales de Arenys de Mar (barrio de playa) y Arenys de Munt (la capital).

Allí nos despedimos de Kike, y subimos hasta la zona industrial del Torrent d’en Puig por el roble de Gernika (no el auténtico, está claro), satisfechos con una salida de unos 27 km, muy técnica, revirada  y divertida.

Track del recorrido en el Wikiloc i Cicloide:

Salida del 16 de febrero de 2014

Borja-Alvarín

BTTAMUNT

CATACRACK !!!

A aquest pas, la propera Montaltbike l' haure de fer amb taca-taca !!!

M’ he trencat... un esquinç a l’ esquena m’ ha tirat pel terra una jornada betetera que, per part meva, prometia força. No ha estat cap caiguda... un mal gest a la primera rampa camí de la pedra de la Ferradura m’ ha deixat clavat... clavat i fulminat !!!

Avui al punt de trobada en David, Ramón, Gabriel, David J., Joan Garcia, Quique i jo, amb l’ intenció de fer una corriolada pel Montalt, hem anat riera amunt per pujar pel torrent de Milans al Corral, Can Cintet de Rupit i Creu de Rupit, des d’ on hem anat a buscar el camí que puja a la Pedra de la Ferradura però, com he comentat abans, a la primera rampa,... CATACRACK !!!... l’ esquena a prendre pel sac... no caic al terra però m’ han d’agafar... fins i tot el dolor em mareja !!!

Riure per no plorar !!!

Moment de crisi, però per sort en Joan porta un bon stock d’ Ibuprofeno i, després de prendrem un parell de pastilles i deu minuts de patiment, encara que em trobo fatal, em veig amb cor de prendre el camí de tornada. Per sort per baixar a Arenys de Munt tot es baixada i pràcticament no s’ ha de pedalar en cap moment... no vull donar el dia als companys i ens separem, jo avall, cap a casa, i ells amunt, cap a la Ferradura.

Collons, quin mal !!!

Es clar, poca cosa més a explicar, només que els companys han acabat fent una bona corriolada pel Montalt, com estava previst, i inclús en Gabriel i en Quique ho han rematat anant a fer un tomb per la Creu de Canet... quina enveja !!!

Jo ? dons totalment petat, clavat a casa quasi sense poder moure’m amb una lesió que em deixa fora de combat al menys un parell de setmanes... per plorar !!!

BTTAMUNT

CALÇOTADA !!!

Avui el protagonistme no ha estat de la bici, encara que hi ha hagut sortida, si no de la CALÇOTADA amb majúscules que ens hem ventilat a la vinya d’ en Joan.

La sortida, molt tranquil.la, per matar el cuc, avui en Ramón, Gabriel, Joan i jo hem anat a fer un tomb per Can Vives de la Cortada, i la nostra sorpresa ha estat lo canviat que hem trobat l’ indret després de la neteja i haver convertit un espai força boscós amb un altre net i preparat pel conreu, deixant a la vista les runes de la masia i unes estupendes vistes impensables ara fa uns dies... una meravella !!!

Sencillament espectacular !!!

Hem acabant fent uns 22 km i més de 700 de desnivell molt variats després de combinar corriols entre Arenys de Munt i Sant Iscle amb camins i pista fins Can Vives de la Cortada, Collsacreu i tornada a Arenys de Munt. No he penjat el track per que tot el recorregut l' hem fet per indrets sobradament coneguts i que ja he penjat en altres sortides per la zona.

...per cert, cero graus pujant pel GR-5 cap a Can Vives de la Cortada

De la calçotada ? que es pot dir ? dons que ha estat fantàstica, amb quasi la totalitat del grup, amb molt bon ambient com es habitual... personalment no havia provat mai els calçots, la ceba mai m’ ha entusiasmat, però he de reconèixer que, després de provar el primer acompanyat d' una bona salsa, he acabat arrasant !!!

Bé, aquí van algunes de les fotos de l’ esdeveniment... ho hem de repetir més sovint això !!!

Ah !!! properament obertura de secció culinaria amb la publicació de la recepte de la salsa de calçots de la Toñi....

2014: una odisea del Montalt ( Montaltbike 2014 )

Hem patit, però ho hem aconseguit !!!

Ja feia un parell d’ anys que, arribades aquestes dates, s’ em passava pel cap anar a fer aquesta clàssica pedalada que organitzen els nostres veïns Xurribikers a Sant Vicenç de Montalt, però no m’ acabava de decidir... te fama ben merescuda tant pels recorreguts fantàstics ben plens de corriols i camins força tècnics, com per l’ exigència a nivell físic que es requereix.

Aquest any, animat pel Gabriel que la fa cada any, per fi m’ he decidit a anar-hi... i collons, realment tot el que m’ havien comentat era cert... quin recorregut més bo, espectacular... corriols amunt i avall boníssims, camins força tècnics, fortes rampes... sense descans en cap moment... duríssima de debò !!!

Del grup, en Gabriel i jo, estrenant el nou maillot d’ hivern de Bttamunt... a lluir colors i deixar el pavelló lo més alt possible, amb l’ objectiu d’ anar a passar-ho bé i sense presses, i així ha estat, encara que amb més patiment del previst.

Ja a la sortida ens hem posicionat a la cua per no entrar en guerres que no ens convenen, i a més, sabem que la primera part del recorregut es molt dur i ens ho volem prendre amb calma... un curt tomb per Sant Vicenç abans de pujar al Castell de l’ Oliver, riera de Torrentbó, Caldetes, el Remei, tot per camins sense cap complicació, per escalfar i estirar el grup... fins que tornem un altre cop al Castell de l’ Oliver, on comença la part dura, un seguit de rampes i corriols de pujada, combinat amb altres de baixada força tècnics, sense treva i descans possible... un bon trencacames !!!

Així, a cop de ronyó, corriolant sense parar, anem amunt cap els Tres Turons, la part alta de Torrentbò, Corral d’ en Forn i a tocar amb la Creu de Rupit passant pel camí d’ en Santi i Can Cintet de Rupit... que bé ens ho estem passant, el recorregut es molt dur, però els corriols força distrets.

Un bon record per una gran pedalada

Anem cap a la Casanova d’ en Pibernat, font de la Figuerassa i escalada per la Serra de les Mules  on... cop de teatre !!!... inesperadament, quan creia que em trobava millor, clavada de quàdriceps... i tot just portem 20 km !!!  Estiraments i canvi de tàctica a partir d’ aquí, ara l’ objectiu es acabar sigui com sigui i el plat petit es el protagonista a la més mínima pujada. En Gabriel, encara que més sencer, també comença a tindre signes de cansament... per sort arribem a l’ avituallament del Corredor on arrasem amb tot i descansem un moment abans de seguir, de baixada, cap a Ca l’ Arenes i el camí que passa per sota dels Misteris fins els Suros d’ en Burget per l’ única part rodadora del recorregut i que ens permet recuperar-nos una mica.

Anem cap a la Creu de Rupit passant per uns corriols molt bons que no coneixíem, i això que aquest es el nostre territori, escalem cap a la Pedra de la Ferradura i corriolem pel Montalt, on realment ho començo a passar malament, no només amb els quàdiceps, si no que a més se m’ enrampen els bessons... m’ he d’ aturar, les cames em diuen “prou”, i penso: “no arribo” però estem a la part alta del Montalt i en un moment ò altre hem de baixar, i per tant, podré recuperar... i així ha estat, baixem cap a la hípica de Llavaneres per una sèrie de camins i corriols boníssims abans de fer les últimes rampes del dia, ja amb la reserva totalment esgotada, pujant a la part alta de l’ urbanització Supermaresme, als Rocs de Sant Magí. Per sort a mitja pujada hi ha l’ últim avituallament i ens permet prendre forces per l’ escalada final.

A partir d’ aquí, la cirereta del pastís... ha valgut la pena el patiment sofert només per fer el tram final. Ha estat com la traca final d’ un castell de focs... descens per tres kilòmetres de corriols increïbles passant pel mig del bosc, entre les pedres, rels, talussos, xaragalls, tot molt net i preparat que ens ha permès baixar a alta velocitat... adrenalina pura !!!

... i d’ aquí a l’ arribada, on després de quasi 44 km, 1536 metres de desnivell, pendent mitja de més del 8% i un bon grapat de rampes i engarrotament de quàdriceps, hem pogut gaudir d’ una bona botifarra, obsequis i la satisfacció d’ haver complert amb l’ objectiu. Ha estat una gran pedalada, dura, dura, dura...

Track de la sortida publicat al Wikiloc i Cicloide:

Pedalada del 26 de gener del 2014

BTTAMUNT

Pluja i fang

En dies així es veu on estan els malalts de Btt !!!

Diumenge de pluja i fang... amb lo atípic que està sent aquest hivern ja no sabíem lo feixuc que era una sortida amb aquestes condicions.

Dissabte plovent fins ben entrada la matinada de diumenge feia perillar la sortida, però al final el temps, al menys a primera hora, s’ ha arreglat i al punt de trobada uns quant malalts de Btt: en Ramón, David J., Gabriel, Pep, Joan Garcia i jo, amb força ganes de pedalar, però conscients de que en qualsevol moment pot caure un xàfec, pel que decidim fer un recorregut sense allunyar-nos gaire d’ Arenys de Munt.

Pujant cap a la Font de l' Aulet

Con que el més probable es que la sortida serà més curta de l’ habitual, l’ endurim d’ entrada pujant al pla de les Bruixes per Ca l’ Arquer i la Font de l’ Aulet, acumulant desnivell ja d’ entrada. A dalt decidim baixar a Vallgorguina pel camí de Can Carcasses, on per cert m’ he fotut una nata d’ allò més còmica al quedar-me la roda del davant clavada en un xaragall fent una bona tombarella, per sort sense cap conseqüència, i fer els camins i corriols tant bons entre Vallgorguina i Olzinelles de la passada pedalada de Sant Celoni, i que tant ens va agradar a mi i al Ramón quan vam anar-hi ara no fa gaire.

Can Carcassés, espai amb bones vistes al Montseny

... Al menys aquesta era l’ intenció, però pujant per la pista d’ Olzinelles, a l’ alçada de Can Xic Nanes comença a caure una pluja fina, de les que no molesten però que et deixen xop en un no res, pel que, després de l’ aturada de rigor per avituallar-nos ( plogui, nevi o faci el temps que faci això si que no pot faltar ) creiem que el millor es saltar-nos part del recorregut previst i prendre el camí de tornada, pel que baixem cap a la riera del Coll Senís pel “camí de la guineu” ( l’ he batejat amb aquest nom per que a mitja baixada se m’ ha creuat una ben bé al davant, bestiola que no havia vist mai ).

Fem les potents rampes cap del Coll Senís, Collsacreu i Lourdes pel camí de la cadena on, sense proposar-nos, el grup s’ escampa, cadascun baixant per un lloc diferent... en Ramón pels antics corriols que preníem abans de que passessin les màquines, en Gabriel i David J. segueixen pel camí principal, i en Pep, Joan Garcia i jo ens “ensigalem” a mitja baixada per investigar un altre camí, força brut, que ens deixa a la part baixa.... acabem reagrupant-nos a l’ entrada d’ Arenys de Munt.

Darrera del fang hi ha en Ramón

Bé, no ha estat una gran sortida, però en dies així lo important es poder sortir i matar el cuc. Encara que només hem fet uns 24 km, han estat prou durs, amb uns 800 de desnivell i pendent mitja de més del 8% per terreny força “pastós”.

Ara a esperar a diumenge que ve, on en Gabriel i jo, juntament amb el Pep, anem a posar-nos a proba a la Montaltbike... jo ja tremolo... 42 km... quasi 1600 de desnivell... glups !!!

Track de la sortida publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 19 de gener del 2014

BTTAMUNT

Un mirador al Corredor, un altre balcó al Montseny

Quina gran troballa la d’ aquest diumenge !!! ... quants cops hem comentat les excel.lents vistes que hi ha del Montseny i tot el que l’ envolta des del Rocatell, i quants cops ens hem lamentat de no anar-hi més sovint degut a la distancia... però aquest diumenge hem descobert un indret a tocar amb el Corredor que no te res a envejar-li... una meravella !!!

No hi hem anat de casualitat, hem d’ agrair al Jesús, company betetero que segueix les nostres cròniques i tracks, que casualment el va trobar voltant per la zona del Corredor fa un parell de setmanes. Sabent la nostre predisposició per anar a descobrir indrets nous, m’ ho va fer saber... i es clar, no hem tardat res en anar a investigar-ho !!!

Hi hem anat, almenys en una primera “fase”, una bona colla: en Ramón, Gabriel, David J., Joan Garcia, Pep, Fèlix, Victor, Manel, i jo, i a la Creu de Rupit s’ ens uneix l’ Àngel, que feia una de les seves clàssiques pujades al Corredor ( em sembla que no m’ he deixat a ningú ).

A l’ alçada dels Suros d’ en Burget el grup es divideix, en Pep, Victor, Fèlix i Manel volen anar a fer el recorregut de la passada Bikegorguina i nosaltres seguim, per la via ràpida, cap el Corredor i l’ objectiu del dia, el mirador que hem trobat després de prendre un corriol força divertit passada l’ esplanada, on comença el camí senyalitzat cap el dolmen de ca l’ Arenes.

En un primer moment, corriolant pel bosc força tancat, no tinc clar que aquest mirador sigui el que creia, ... pero PATAM !!!... de cop i volta s’ ens presenten al davant unes roques planes que fan de balcó que ens mostren unes vistes envejables al Montseny, Montnegre, la Plana de Dalt amb el Trull... llàstima que el dia no acompanya i una boira baixa ho envolta quasi tot i ens impedeix gaudir-ne com cal, encara que en dies així el paisatge també es espectacular.

Llàstima que el dia no va acompanyar... encara aixi, impressionant !!!

Fotos de rigor, un queixalada i a improvisar... el track d’ en Jesús s’ acaba aquí i ara toca guiar-nos pel nostre instint. Seguim el corriol avall i comencem a fer un seguit de ziga-zagues per camins força divertits fins arribar a la Plana de Dalt, on decidim anar a fer camins i corriols de la Serra de Clarenç, alguns de nous també força divertits... amb “ensigalada” inclosa quan ens hem internat a la “jungla” abans d’ arribar al dolmen de Pedra Gentil.

El Trull

Ja a zona coneguda, anem cap el dolmen, prenem l’ antic camí que baixa fins la riera de Vallgorguina i anem cap el poble passant per l’ església vella i la depuradora, seguim cap a Can Plana, amunt a Can Plana de Dalt i corriols fins el Parent Rost, on casualment ens trobem amb els companys que han anat a fer el recorregut de la Bikegorguina. L’ última sortida vam baixar a Lourdes per Can Mora... dons aquesta setmana per Can Colomer i riera Sobirans avall cap Arenys de Munt.

No ha estat una sortida amb gran kilometrada, uns 29 km, ni d’ excessiva duresa, tret de la pujada a la Creu de Rupit al principi i la del Parent Rost per Can Plana, però amb un desnivell força acceptable de més de 900 metres i molt divertida, molt variada, amb força corriols i camins  tècnics... i el mirador, fantàstic... serà d’ aquells llocs on anirem força sovint, no només per gaudir de les vistes, si no també pel corriol que s’ ha de prendre i per anar a “investigar” altres camins que anàvem trobant baixant cap a la Plana de Dalt... això fa molt bona pinta !!!

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 12 de gener del 2014

BTTAMUNT