Dura, dura, dura l’ escalada que ens hem
marcat aquesta setmana per pujar a l’ antena d’ aviació de Can Carreres... de
les que es recorden !!!
Al punt de trobada en Gabriel, Ramón, Àngel,
Pep i jo i, amb el fred, neu i glaçades dels dies passats, aquest cop no volem
allunyar-nos gaire de la costa i buscar indrets amb sol, pel que decidim anar
cap a l’ OVNI de Can Carreres via Sant Cebrià de Vallalta.
Prenem la ruta de les masies d’ Arenys de Munt
passant per Ca l’ Amar de la Torre i Can Sala de Dalt fins l’ encreuament del
camí de la Creu de Canet, on anem rodant només desviant-nos provisionalment per
fer algun corriolet paral.lel a la pista principal.
De la Creu cap a Vistamar i avall cap al golf
de Sant Cebrià on, com es habitual, d’ estar amb una temperatura més ò menys
bona, passem en un tres i no res als 0º... Sant Cebrià, com Vallgorguina, amb
el seu ecosistema propi !!!
Prenem el camí que puja al Coll de l’ Era d’
en Mora, per entrar en calor, dons ens espera una de bona a partir del coll,
unes primeres rampes per començar a “estobar-nos” abans de travessar la
carretera d’ Horsavinyà per prendre el camí de Ca l’ Estol, camí amb unes
rampes interminables duríssimes i sense pràcticament descans, amb percentatges
de fins el 26% constants.
Quasi a la part alta del turó, en l’ únic pla
de l’ ascensió, ens adonem que hi ha un corriol senyalitzat que baixa fins el
Collet de Sant Andreu. Decidim que després de pujar a l’ antena baixarem per
aquest corriol desconegut.
Ja al final del camí, a la part alta de Can
Carreres, només queda per fer l’ últim esforç, els poc més de 150 metres finals
encara més durs, no només per la pendent, si no per la dificultat del terreny,
fins l’ OVNI.
Aturada de rigor amb avituallament, fotos i
sensació d’ alleujament ja que a partir d’ ara s’ han acabat les rampes, això
si, torna la sensació de fred encara que estem a zona de solana.
Tornem per on hem vingut fins l’ entrada del
corriol desconegut... bona troballa, ràpid al principi, molt tècnic i revirat
després passant pel bosc molt tancat, i on només hem de posar el peu a terra
per baixar per un petit talús. Ens ha agradat molt, encara que si fos una mica
més llarguet hagués estat perfecte.
Arribem al Collet de Sant Andreu i a partir d’
ara, rodar, rodar i rodar. Prenem la pista d’ Horsavinyà fins Castellà d’
Indies, travessem l’ urbanització passant pels Arcos i anem a enllaçar amb la
que porta a la part alta de Can Palau.
L’ “ensigalada” del dia, quan prenem un
corriol que ens ha de dur a tocar amb la pista del “cubata”... després d’un
inici prometedor, el corriol queda tallat per les restes de branques i
vegetació i ens obliga a girar cua i baixar per la pista principal.
A partir d’ aquí el grup s’ estira, en Gabriel
i l’ Àngel s’ avancen i els perdem de vista, fet que fa que, quan arribem a l’
encreuament del Turó d’ en Vendrell, creient que havien pres el camí per baixar
a Sant Iscle per Can Pera, nosaltres tombem per aquest camí fins que ens
adonem, gràcies a una família de caminants que no els han vist passar, que han
seguit avall per la pista del “cubata”. Girem cua i, només començar el descens,
en Ramón i en Pep se m’ escapen... vaig sense frens al davant i, encara que ràpid,
baixo amb prudència per no tindre cap contratemps, així fins la carretera on,
després d’ una mica de descontrol per localitzar als companys, enfilem el camí
de tornada per carretera, l’ Àngel i en Gabriel bastant més avançats, i fins
Sant Iscle en Pep, Ramón i jo.
En Pep i en Ramón volen tornar pujant des de
Sant Iscle al camí de la Creu de Canet, i jo, amb el temps una mica just i
sense voler forçar la màquina ( em dono per molt satisfet el haver pujat sense
contratemps fins l’ OVNI ), continuo per carretera en solitari mentre ells pugen
i fins i tot acaben fent els atractius corriols que envolten la “presó”.
Hem acabat fent, els que hem tornat per
carretera, uns 36 km segons el meu navegador ( aquí, com sempre, guerra de
xifres ) i més de 1000 de desnivell pràcticament tot per un recorregut força
rodador, tret del corriol del Collet de Sant Andreu i l’ “ensigalada”. L’
escalada per Ca l’ Estol, brutal, de les que et fan patir de veritat.
Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 8 de febrer del 2015
BTTAMUNT
.jpeg)
