LOS PAJARITOS CANTAN... LAS CRÓNICAS EN LA LENGUA DE CERVANTES ENCANTAN.

On son les bruixes ???

Esta mañana electoral, gris y poco engrescadora, y habiendo dedicado la jornada sabatina a reflexionar sobre nuestro voto, en el punto de encuentro, dos almas solitarias: El 'Hacker' y el 'Papá Noël'. A Ramontxu le ha tocado pringar en una mesa electoral, el 'Gurú' sigue cascado de espalda, el 'Pardalet' ha excusado su asistencia, 'Nacho Vidal' sigue convaleciente de su fallido intento de 'front-flip' de hace ya unas semanas, Quique 'El Estibador' está desaparecido en combate...

Después de la 'corriolada' del domingo pasado, y ausente Ramontxu (adicto a los senderillos y zonas no ciclables) decidimos hacer una ruta de 'Paz y Amor', rodadora, y regresar pronto para a)ejercer el derecho a voto y b) Borja Alvarín tiene comilona familiar en Esparreguera, y no es cuestión de llegar justo de tiempo.

Salimos por la Riera, Lourdes, camino de Casa Palomero (Can Colomer), Pariente Rubio, Caserío del Llano de Arriba (Can Plana de Dalt), Valle de la Poza (Vallgorguina, gorguina proviene de gorg, poza), cogemos la Via Verde paralela a la riera y nos desviamos a la izquierda para subir al dólmen por un camino señalizado como Sendero Local, con un par de rampas de narices, llegan al 20% de pendiente.

Subimos al dólmen, más que nada por comprobar que todas las piedras están en su sitio para el akelarre de San Juan, en que esperamos que vuelvan las brujas del año pasado. Ahí nos tomamos las fotos que adornan esta crónica, y el 'Hacker' consigue hacer un 'selfie', eso sí, después de varios intentos fallidos. Es que la Black Berry tiene sus cositas...

Pasamos por La Almazara (El Trull) y seguimos hasta el Santuario de El Corredor, básicamente por pista y con alguna variante por sendero. Descenso por las escaleras, breve visita al mirador sin nombre cerca de la Fuente del Acebo (Font del Grèvol), variante por Los Misterios, en los Corchos, cogemos la pista a nuestra izquierda, Casa Nueva del Pino Bernardo y descenso por el Caserío de Mora. El terreno está muy seco, de hecho, haría falta una buena lluvia, toda la mañana amenaza con llover, pero no nos mojamos. Esto sí, ni los manguitos (yo) ni la manga larga (Àngel) sobran en ningún momento.

Llegamos a la zona industrial a las 11 y poco, después de una ruta rodadora y sin casi paradas, disfrutando del canto de los pájaros, pues no ha venido el 'Gurú'. Como mi altímetro señala 997 m de desnivel acumulado, y eso es una deshonra, decidimos subir hasta el Restaurante de la Era, acumulando 1.008 m de desnivel, y volver, yo al coche y Àngel a su casa.

Sortida del 25 de maig del 2014

Gabriel de Cervantes

Corriols, corriols i més corriols !!!

Alzina de Can Ferrerons

Quan fa unes setmanes els companys van anar a la Torre del Moro per fer el popular “Ratonero” ( Dragon Khan per la gent de la zona ) i jo em vaig quedar amb les ganes, aquella mateixa tarda no m’ hi vaig poder estar i vaig sortir amb l’ intenció d’ anar-hi pel meu compte, però finalment, per falta de temps ja que em queda una mica lluny, vaig acabar improvisant una corriolada  des de Can Ferrerons fins Dosrius aprofitant els tracks de la Transcorredor del 2013... i com vaig gaudir-ne !!! ... corriols un darrera l’ altre, tècnics però nets i amb la traçada ben marcada, variats,... una meravella !!!

Can Bosc

Entusiasmat per la troballa proposo tornar-hi amb la penya, i a més, el passat diumenge hi va haver la Transcorredor del 2014 amb la coincidència de parts del recorregut amb el que vaig fer aquell dia, pel que els corriols estan força nets i hi hem afegit algun tram d’ aquest any.

la "mare de totes les alzines"!!!

La primavera està força avançada i, per poder allargar les sortides i no tindre que anar amb presses, fem un canvi d’ horari sortint mitja hora abans, a les 7:30, aquesta setmana en Gabriel, Ramón, David J., Àngel i jo. El protagonisme del dia son els corriols, pel que anem cap a l’ alzina de Can Ferrerons per la via més ràpida, pujant a Lourdes, Creu de Rupit, Suros d’ en Burget, Misteris, Ca l’ Arenes i Can Bosc, quasi tot per pista, camins gens complicats i algun corriolet.

Can Carreres, a tocar amb Can Massuet-el Far

Després d’ una curta aturada per fer un parell de fotos amb la “mare de totes les alzines”, anem a buscar el primer dels corriols, i a partir d’ aquí que puc explicar... corriol per aquí, corriol per allà, ara un caminet per recuperar, un altre corriol, una rampeta, més corriols... així durant kilòmetres i kilòmetres fins arribar a Dosrius, on hem pres el camí per anar a Canyamars, Pou de Glaç, Creu de Rupit i descens a Arenys de Munt per Lourdes i riera Sobirans.

de tornada, entre Dosrius i Canyamars

Hem acabat fent uns 46-47 km amb 1200 de desnivell ( deu ni do quin fart de pujar també !!! ) espectaculars, amb tot el protagonisme pels corriols i, encara que hi ha de força tècnics, en general no es un recorregut complicat. Hem gaudit molt, molt, molt !!!

Ah!! menció especial al Ramón, que ha estat l’ únic capaç de passar l’ últim corriol abans d’ arribar a Dosrius, un tram totalment vertical, sec, ple de pedres i rels només apte per irresponsables... amb un parell de coll.... !!!

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 18 de maig del 2014

BTTAMUNT

Tornem al Mirador del Corredor

Diumenge amb força baixes, però amb el retorn d’ en Gabriel-Frank del Montnegre, que entre viatges a les nostre antípodes i patejades aventureres pel Solsonès, feia unes quantes setmanes que no venia... en David Natxo amb els canells fets pols per intentar fer un “front flip” sense saber com aterrar, en Ramón aprofita la fira de la maduixa d’ Arenys de Munt per muntar una paradeta per vendre “tanguilles” sabor fruita, en David Pardal desaparegut, l’ Àngel queda en hores intempestives al Corredor amb un company i va a la seva bola... la pregunta es: quans cops haurà punxat ???... tema de debat a Cuarto Milenio.

Però, es clar, això no ha estat cap impediment per fer una bona, bona sortida, aquest cop en Quique, Gabriel i jo. En Gabriel porta dies sense anar en bici i proposa fer un recorregut rodador, sense complicar-nos la vida i, ja que el Quique no coneix la troballa del mirador del Corredor, decidim anar-hi xino-xano pujant per Lourdes, Creu de Rupit, Suros d’ en Burget i Corredor, tot per pista, encara que tot pujada, acumulant metres de desnivell.

El dia comença lleig, ha plogut lleugerament i cau un “xirimiri” quan comencem a enfilar-nos cap a la Creu de Rupit. A més, el cant dels ocells queda apaivagat pel cant de la bici d’ en Quique, que durant tot el camí ens ha delectat amb un concert de grinyola que no hi ha hagut manera de solucionar.

Arribats al Corredor anem a fer el corriol que porta fins el mirador i el Quique, igual que nosaltres quan vam anar-hi per primer cop, queda impressionat de les estupendes vistes que hi ha de tot el Montseny, Vallès, Montsoriu i més enllà... llàstima de dia, encara que aquest cop no hi ha les boires baixes de l’ altre cop... hi hem de tornar un dia solejat.

Aturada, avituallament i fotos de rigor abans de continuar, de baixada, cap el Trull on, ja que l’ idea es rodar, proposo anar a fer part del recorregut que vaig fer fa unes setmanes en plena recuperació de l’ esquena cap el Canadà Parc, seguint el recorregut de la passada Bikegorguina, però al revés.

El Trull

Baixem i baixem, sense cap complicació, fins el Canadà Parc primer i a tocar amb Sant Celoni després, adornant el recorregut fent algun corriolet curt que ens torna a deixar al camí, prenem el corriol senyalitzat paral.lel a la riera de Vallgorguina i a bon ritme pedalem i pedalem per aquest indret tant fantàstic fins el poble on, encara que estem bé de forces ja que hem rodat molt de baixada i podríem allargar-ho una mica més, creiem convenient tornar per la via més directe per no tindre presses d’ última hora.

Pugem cap el Parent Rost per Can Plana, Can Plana de Dalt ( pels xais ) i el corriol que ja a dalt ens deixa just davant del camí de Can Mora, per on baixem a Lourdes... amb precaució ja que tot lo bo que te aquest camí ho te de traïdor... hi ha força pedra, patina molt pel sauló, i en molts punts està contraperaltat... s’ ha d’ estar a la güait !!!

Hem acabat fent uns 34-35 km i un 900 de desnivell en parts ben diferenciades, primer de puja, puja, puja fins el Corredor, on amb pocs kilòmetres hem acumulat la major part del desnivell, corriol i baixada tècnica fins el Trull, rodar i rodar fins el Canadà Parc, la riera i Vallgorguina, escalada “durilla” fins el Parent Rost i descens “elèctric” per Can Mora... en definitiva ha estat una sortida força rodadora, però distreta.

Pel proper diumenge, canvi d’ horari que es mantindrà fins passat l’ estiu, a partir d’ ara les sortides seran a les 7:30 i així podrem allargar-les i no tindrem que anar amb presses. La primera d’ aquesta nova temporada, a fer els corriols entre Can Ferrerons, Can Massuet i Dosrius, afegint-ne algun més de la Transcorredor de diumenge passat.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 11 de maig del 2014

BTTAMUNT

Transmaresme Sant Adrià del Besòs-Arenys de Munt

Barcelona i rodalies, des de la "Matadora"

Des del passat mes d’ agost no fèiem una de les nostres clàssiques “Titans”... i ja tocava... i així ha estat... i dir que ha estat fantàstica !!!

En aquest cas però, amb baixes sensibles com les del David Natxo per problemes físics i en Gabriel, que aquest pont-aqueducte s’ ha dedicat a anar a patejar per aquest mon amb la dona.

Organització ràpida, ja que volem anar a fer la Transmaresme del 2014, concretament el tram fins la Creu de Rupit i Arenys de Munt, o sigui, que amb un track i sabent els horaris de tren per baixar a Sant Adrià del Besòs, punt de sortida “oficial”, ja n’ hi ha prou.

Quedem al punt de trobada l’ Àngel, en Ramón i jo puntuals a les 6 del matí per baixar plegats cap a l’ estació d’ Arenys de Mar, on ens esperen en Quique i en David J. Puntual també arriba el tren, que en poc més de mitja hora ens deixa a Sant Adrià i, con que la travessa es llarga, de seguida posem fil a l’ agulla i anem cap el Besos, on agafem la ribera del riu per pujar cap a Santa Coloma de Gramanet, xino-xano, sense grans presses, però sense pauses... es tracte d’ intentar fer el recorregut dosificant-nos i sense fer gaires aturades.

La primera part del recorregut, per la Serralada de Marina, planera i sense cap mena de complicació fins Sant Jeroni de la Murtra i des d’ on poc a poc comencem a enfilar-nos per afrontar la temible “Matadora” per una llarga pendent constant fins dalt, i des d’ on es poden apreciar unes vistes magnífiques de tot Barcelona i l’ àrea metropolitana.

Passat aquest escull, toca baixar cap a la Conreria, en principi per una pista sense complicacions, però el terreny es molt sec i hi ha pedra, i en David J. en trepitjar-ne una la bici li fa un estrany i es fot una “nata” considerable. Per sort, tret d’ una rascada lletja al braç, es troba bé i pot continuar sense més conseqüències.

Travessem La Conreria i, quan enfilem camí cap el Turó d’ en Galzeran... punxada de l’ Àngel... un clàssic aquestes darreres setmanes , que va a punxada per sortida... a més inexplicables, ja que en aquest moment anem per terreny que no es presta a aquest tipus d’ incidència... tant se val, lo important es canviar la càmera i seguir, encara que l’ Àngel està algo més que “mosca” amb aquest tema...

Al Turó d’ en Galzeran ens enfilem per les ziga-zagues que travessen els antics camps de conreu de raïm pel tram més divertit que hem fet fins ara, no gens fàcils de pujar per lo tremendament xaragallat i pedregós que està.

Passat el Turó de Galzeran seguim camí fins la part alta de l’ urbanització Alella Parc i entrem al parc de la Serralada Litoral, per sobre de Vallromanes, on coincidim una estona amb una marxa a peu que ens ve en contra direcció. Al David J. sembla que això li fa bullir la sang i, inesperadament, fa un marcatge a un grupet de noies deixant-ne a una literalment “entre la bici i la paret” !!! ... que pretenia ???

Continuem pedalant, quasi tot per pistes i camins bons, puja-baixa fins la Roca d’ en Toni, on fem una aturada per avituallar-nos i fer un parell de fotos. Avui no m’ he plantejat treure gaire la càmera, però a la mínima que ens aturem aprofito per fer-ho !!!

Roca d' en Toni

Seguim camí cap el Coll de Porc, per sobre de Cabrils i la cruïlla de la Brolla de l’ Abril ( a prop de la Mutua ) i prenem la pista que baixa cap a Òrrius, però la deixem a pocs metres per fer un corriol molt i molt divertit, amb la traçada ben marcada, que ens du fins l’ urbanització de Can Raimí, a la part alta d’ Argentona.

Prenem el rierol que baixa fins la riera d’ Argentona, amb el sauló força tou però, a diferència del 2011, quan també vam passar per aquí seguin la Transmaresme d’ aquell any, aquest cop no hem de posar el peu a terra i podem rodar per aquest terreny complicat fins el final, travessem la riera, l’ autovia C-60 per sota i enfilem camí cap a la Serra de Can Bruguera, al parc del Montnegre i el Corredor... el nostre “territori”, que avui ens hem adonat que encara hi ha molts racons força bons per on poder anar en bici, com el llarguíssim corriol de pujada que hem pres passat el Rovell de l’ Ou, tècnic i esgotador, però divertidíssim... com l’ hem gaudit,  estàvem en la nostra salsa !!!

Ja comencem a anar justos de temps i hem de prendre decisions... si continuem el track ben segur que seguirem fent bons camins i corriols fins Can Bruguera, però això allargarà massa la sortida, pel que decidim acabar de pujar per la pista principal, encara que l’ ascensió es lenta i feixuga pel desnivell constant que hi ha, sense poder reposar forces en cap moment.

A Can Bruguera curta aturada per comprar un parell d’ ampolles d’ aigua al restaurant i anem cap el Camí Ral i el GR-83, que a pinyó fix i a un bon ritme, no deixarem fins arribar a la Creu de Rupit. La Transmaresme 2014 es desviava cap el veïnat de Rimbles i pujava a la Creu de Rupit pel camí del Mig, però no hi ha temps per més i per això decidim anar per la via ràpida.

Ja a la Creu de Rupit anem avall, cap a Lourdes... però encara faltava el cop de teatre final... l’ Àngel inexplicablement torna a punxar !!! ... i amb castanya inclosa, intentant evitar xocar amb una paret de sauló, aquest cop la roda del davant... es clar, després d’ un moment d’ aparent tranquil.litat per part seva, el tiu explota... es increïble el que li està passant aquestes últimes setmanes, s’ haurà de posar rodes massisses !!!

Això s' està convertint en un clàssic !!!

L’ averia es resolt en un moment i ara si, arribem a Lourdes on, per les presses, jo baixo a tomba oberta cap Arenys de Munt, sense acomiadar-me de ningú... m’ estic jugant una targeta vermella !!! ... suposo que tothom ha arribat be a casa.

Bé, hem acabat fent uns 59 kilòmetres i més de 1600 de desnivell on hi ha hagut de tot, al principi molt rodador i escalada exigent a la Matadora... de fet la major part del recorregut ha estat rodador, amb força puja-baixa, encara que per sort, apart de l’ escalada pel conreu de raïm al Turó de Galzeran, hem pogut fer un parell de bones corriolades, la de baixada per sota de Òrrius cap a la riera d’ Argentona, i la de pujada camí de Can Bruguera... boníssimes les dues. A més, al no ser un grup gaire nombrós hem anat força àgils i crec que els cinc hem mostrat un bon nivell físic.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 4 de maig del 2014

BTTAMUNT

Processions de Setmana Santa

Aquesta Setmana Santa la Confraria del Cargol, com no podia ser d’ altre manera, hem sortit en processió per les nostres contrades amb la nostre particular Passió per la bici i penitència inclosa... deu ni do quines “rampetes” !!!

Sant Martí de Montnegre i Coll de Can Benet

Coll de Can Benet

La primera divendres, rodadora però enganyosa, hem anat en David, l’ Àngel i jo a travessar el Montnegre pel GR-92 fins Can Benet en un dia esplèndid que invitava a rodar i prendre’ns-ho amb calma.

Hi hem anat pujant per Lourdes i Can Colomer fins Collsacreu, on hem pres el GR-83 direcció Montnegre, camí que hem deixat a l’ alçada de Cal Paraire per estalviar-nos fer el “rampón” que puja cap al coll de Can Poliva. Com ja es habitual quan pugem últimament per aquí, ens desviem pel camí de Can Pau Plana, encara que amb algun canvi que ens deixa just per sobre de Can Camps.

Al coll de Can Poliva enllacem amb el GR-92 que ja no deixarem fins Can Benet amb dues aturades, una obligada per una punxada per part meva que s’ ha resolt sense cap mena de problema, i l’ altre per avituallar-nos a Sant Martí de Montnegre, on hem gaudit de les estupendes vistes de l’ indret en un dia tant primaveral.

Fent-la petar a Sant Martí de Montnegre

Arribar fins aquí sembla fàcil, però sense adonar-te vas acumulant metres i metres de desnivell fins el punt de que 900 dels 1000 metres de desnivell que ha tingut la sortida els hem fet en els 22 primers kilòmetres.

A Can Benet fem l’ aturada obligada per fer-nos la foto de rigor amb l’ indicador de camins de la “rotonda”, i on ens adonem que el temps s’ ens ha tirat al damunt i hem de buscar la manera més ràpida per tornar a casa... arribar tard en un dia com avui pot suposar targeta vermella directe, del les que “acarrean suspensión”...

Can Benet Vives

La tornada es converteix en una lluita contra el cronòmetre, primer amb un descens a “tomba oberta” fins la creu dels Tres Termes, amb algun que altre “recte”, i un altre per les Torrenteres fins Sant Cebrià de Vallalta, on decidim baixar a la NII i tornar per carretera. En aquest punt “apretem el caixals” i, en fila india, pedalem i pedalem sense descans, amb el vent en contra, fins Arenys de Mar on es queda en David, i l’ Àngel i jo continuem amunt, passant per Can Jalpí, fins Arenys de Munt on, personalment amb la “reserva” esgotada ( collons com crema pedalar per carretera amb el vent en contra mantenint una velocitat constant !!! ), ens acomiadem ràpidament... hem arribat just a temps d’ estalviar-nos la sanció.

Ha estat una bona sortida, com he comentat al principi rodadora però enganyosa, ja que hem acumulat força desnivell al principi i la tornada a contrarellotge per la NII, amb el vent en contra i sense baixar dels 30 km/hora han suposat un gran desgast, una bona “penitència”. Hem acabat fent uns 46-48 km i 1000 metres de desnivell.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 18 d’ abril del 2014

Font dels Polletons - Serra de les Mules – Dolmen de l’ Infern

Dolmen de l' Infern

Diumenge, grup més nombrós aquest cop cap a la zona entre Arenys de Munt, Vallgorguina, Corredor i Torrentbò, amb l’ objectiu de, després de fer un tomb, intentar trobar el dolmen de l’ Infern, del que fins ara no en sabíem res de res, ni hi ha cap informació per Internet. Per sort en Ramón “Indiana Buac” te bons contactes i en un no res esbrina la situació.

Si la sortida de divendres va ser força rodadora, aquesta ha tingut de tot... camins, corriols, rampes i més rampes... aquí s’ han començat a sentir les primeres “saetes” d’ aquesta Setmana Santa, sobre tot pujant per la Serra de les Mules... tremend, tremend !!!

Font dels Polletons

Aquest cop al punt de trobada en Ramón, Quique, David, Gabriel, Àngel i jo, igual que divendres, pugem a Collsacreu per Can Colomer i anem cap a la font dels Polletons, indret on durant la meva absència els companys hi van anar una parell de cops però que jo encara no coneixia. Aturada i foto de rigor abans de seguir camí per anar a buscar un altre dels descobriments recents: el “ratonero” de la serra de Can Ricós, un corriol força divertit d’ un kilòmetre i mig que baixa fins Can Vilar. Jo temo per la meva esquena al principi, però en un no res me n’ oblido per gaudir-ne com cal... es fantàstic !!!

De Can Vilar, cap a la Serra de les Mules, amunt a buscar la pista del Corredor per un seguit de rampes potents, potents, potents, amb puntes del 25%...”ai, ai, ai... ai, ai, aiiiiii !!!” .... toma penitencia... toma “saeta” !!!

Cap a la Serra de les Mules... "ai, aiiiiii, pena, penita, penaaaaaaaaa !!!

Patint molt arribem fins a tocar amb el Corredor i baixem, per la pista que baixa fins la Creu de Rupit, fins tot just passat els Suros d’ en Burget, on ens desviem per fer un dels corriols que baixen fins Can Jaume Alzina.

Bé, toca anar a buscar el dolmen de l’ Infern, últim objectiu del dia, pel que anem amunt cap a la pedra de la Ferradura, baixem pel camí del Corral d’ en Forn, però ens desviem abans d’ arribar-hi per anar a la part alta de Torrentbó on, amb precisió mil.limètrica, en Ramón ens porta de dret cap el dolmen. Encara que no sigui res de l’ altre mon, sembla mentida que estant a tocar amb l’ urbanització no hi hagi pràcticament cap informació.

Dolmen de l' Infern... objectiu complert !!!

Fotos de rigor i tornada a Arenys de Munt pel Turó del Pollastre i corriols de Can Jalpi.

Boníssima sortida, d’ uns 28 km i 1000 de desnivell on hi ha hagut de tot... camins, corriols, rampes, descensos... com les d' “antanyu”, abans de la lesió.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 20 d’ abril del 2014

Pla de Forcs per Can Maresme

Tercera sortida, curta però força intensa... i passada per aigua... si de lo que es tractava era continuar fent “penitència”, dons així ha estat !!!

Aquest cop repetim en David, Àngel i jo i, veient el panorama ( va estar plovent per la nit i quan ens trobem al punt de trobada el cel amenaça en fer la punyeta ), decidim fer una sortida a prop de casa per si hem de tornar pitant.

Dia d’ improvisació, comencem pujant pel camí de Can Sala de Dalt, prenem el GR-5 cap a Sant Iscle, ermita de La Salud i Dones d’ Aigua, on ens desviem per pujar al Pla de Forcs per Can Maresme, pujada per camí bo, amb vistes fantàstiques i sense gaire pendent... fins que arribem a la masia, on després d’ una ziga-zaga, el camí s’ enfila per una llarga pendent sense marge pel descans i amb puntes de desnivell del 25% durant un kilòmetre, com el diumenge pujant per la Serra de les Mules... i comença a ploure, una pluja molt fina, de les que no t’ adones i acabes xop... de totes formes crec que estàvem més pendents de pedalar intentant superar aquests desnivells que de la pluja !!!

Arribem esbufegant al Pla de Forcs i, veient que en qualsevol moment la pluja fina es podia convertir en xàfec, decidim tornar cap a Collsacreu i adornar la sortida anant cap a la Casanova d’ en Pibernat, però comença a ploure de debò, pel que ho deixem córrer i tornem per la via directe a Arenys de Munt.

Sorpresa a Collsacreu on ens trobem al David pardal que feia una sortida en solitari... ves a saber on anava amb aquest temps... i a qui fem entrar en raó i dona mitja volta per tornar amb nosaltres baixant a Arenys de Munt per Can Colomer i la riera Sobirans.

Hem fet uns 20 km i més de 600 de desnivell per rematar les festes i, encara que la pluja ens ha trastocat la sortida, hem pogut gaudir-la mentre hem pogut. L’ escalada per Can Maresme, brutal... més “penitència” i més “saetes”..., i la resta pista sense cap mena de complicació.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 21 d’ abril del 2014

BTTAMUNT

Prou “cante” de “pajarracus” !!!

La "troupe" al Coll Blanc, de camí al Coll Butí

Dons si, s’ acabat el cant dels ocells... he tornat... discretament, sense deixar-me notar gaire... a la cua del grup... perquè es confiïn, i quan no s’ ho esperin... PATAM, TALADRADA AL CANTO !!! JUASJUASSJUASSSSGGGHHHH !!!

Bé, bromes apart, he de dir que aquest diumenge, després de tantes setmanes sense sortir amb la penya, llegint setmana rere setmana les originals cròniques d’ en Gabriel, a qui tinc que agrair que hagi dedicat part del seu temps a mantenir viu el blog, per fi he pogut gaudir d’ una sortida en condicions i, encara que una mica baix de forma, he tornat a gaudir de la bici, els companys, el paisatge... TOT !!!

Cal Draper, objectiu del dia

Avui al punt de trobada en Ramón, Gabriel, Quique, Àngel i jo consensuem fer una sortida rodadora, intentant no complicar-nos gaire la vida... es la meva primera sortida seriosa i els companys es solidaritzen amb mi, encara que ben segur que d’ entrada entre ells ja havien maquinat algun Ratonero, sortida “Verano Azul” enganyosa, o quelcom similar per fer-me la punyeta... assassins, que ens coneixem !!!

El dia primaveral convida a anar a un indret com Olzinelles, aquest cop fent un tomb rodejant el Montllorer per la vessant nord fins el Coll Butí i baixar a Cal Draper, a tocar amb Sant Celoni. Hi hem anat pujant per la riera Sobirans i Collsacreu per Can Colomer, on m’ he donat compte que encara em queda molt per tornar a recuperar el meu nivell... per sort els companys, carregats de paciència, afluixen el ritme per adaptar-se al meu, i així, xino-xano, arribem a Collsacreu, Pla de les Bruixes, Coll Senís i Cal Paraire, on deixem el GR-83 per prendre el camí del “Caserio de Pablo Llano”, com diria el Borja-Alvarín, i així estalviar-nos l’ “Angliru” cap el Coll de Can Poliva.

Rodant per Olzinelles

Passat el “Caserio de Pablo Llano” creuem el GR-92 per baixar al Coll Blanc, on fem una aturada per fer una foto immortalitzant el moment, ja que en Quique ha de tornar aviat i ens deixa en aquest punt per baixar directament a Olzinelles per la Bassa del Garrell.

Cal Draper

Nosaltres seguim cap el Coll Butí i pugem al Turó del Cadastre on, després de fer uns metres a peu per un corriol força vertical i impracticable, enllacem amb el camí que baixa cap a Cal Draper, que deixem momentàniament per desviar-nos cap un altre de força divertit.

Arribats a la vall d’ Olzinelles ens trobem amb un paisatge impressionant, magnífic, d’ aquells que per molt que coneguis l’ indret sempre t’ acaben sorprenent, el verd de primavera es protagonista destacat.

A Cal Draper fem l’ aturada de rigor per avituallar-nos i fer un parell de fotos.

Parleu bé, coll.... !!!

Decidim tornar pel corriol senyalitzat vorejant la riera de Vallgorguina passant per Can Pradell de Baix, la Lluna de Can Castellar, on el nostre amic Orco de Mordor deu estar hibernant, l’ església vella i la depuradora fins Vallgorguina, on prenem el camí que puja cap el Sot de Can Saleres. Aquí les forces ja van justetes i aquesta es de les pujades que si no et dosifiques arribes fos.

Abans de les fortes rampes que hi ha al Sot de la Casanova, en Ramón ens desvia per un camí amb l’ idea d’ estalviar-nos pujades, ... però deu ni do la que hem fet per aquí !!! ... el molinet  anava traient fum... però ha estat força bé, al menys al ser un camí més tècnic ha fet que anem més distrets.

Casanova d' en Pibernat

Jo he arribat a la Casanova d’ en Pibernat totalment fos, a la cua del grup amb la “reserva” quasi esgotada, però lo més dur ja ha passat... ara toca baixar cap a Arenys de Munt, i ho fem per Can Mora, camí força divertit de baixar, però traïdor quan el terreny està tant sec... qualsevol descuit pot provocar una caiguda de les que fan mal.

En Ramón, ben retratat !!!

Al final arribem a Arenys de Munt després de fer uns 38 km i més de 900 de desnivell força bons, rodadors en la seva majoria, encara que per algunes zones gens fàcils, amb terreny força pedregós i sec, sobre tot anant cap el Coll Butí i baixant per Can Mora. Això, combinat amb el paisatge idil.lic d’ Olzinelles, el corriol de la riera de Vallgorguina, el descens cap a Cal Draper i l’ escalada cap a la Casanova han fet que la sortida hagi estat força distreta i variada.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 13 d’ abril del 2014

BTTAMUNT

LOS PARAJITOS CANTAN, .... SAKURA HANAMI ME ENCANTAN

Santa Maria de Montnegre

Ha llegado la primavera, y con ella, los festivales de los cerezos en flor (Sakura Hanami). Esta mañana, y debido al resacón del Gurú-Pajarraco (él prefiere autodenominarse Ave Fénix) somos un total de seis valientes en el punto de salida: Ángel 'The Hacker', David 'Nacho Vidal', David 'el Gorrión', Enrique 'el Estibador', Ramontxu, y servidor, Borja Alvarín de Llavaneras.

A Nacho Vidal le ha pasado lo que al que suscribe hace algunas semanas: reunión y ruta pactada durante el mercado semanal sabatino de nuestro barrio de pescadores con Ramontxu, y el domingo se le da la vuelta al plan. Total que, en lugar de que los compañeros me enseñen el 'Ratonero' que han descubierto tras la enésima 'encigalada' de Ramontxu, hoy se va hacia San Acisclo (Sant Iscle) de Vallalta, y por la urbanización (por cierto, ni punto de comparación con Super Maresme, oye!) del Caserío de Ginebra hacia arriba, ganando altura por pista en buen estado. Hace un día precioso, y disfrutamos del silencio (lo dicho, no ha venido el Gurú-Pajarraco) y de algún cerezo en flor. Como todos somos más de 'gin-tonic', decidimos prescindir de recorrer el sendero del 'Cubata', y aunque demos un poco más de vuelta, subir por la alternativa más llevadera. 

Lluint colors pel Montnegre

No paramos de subir, territorio Monte Negro: la arenisca granítica (los nativos de por aquí la llaman 'sauló', o algo así) queda relevada por terreno pedregoso hasta que coronamos la carena en la ermita de Santa María del Monte Negro. Paramos para recuperar fuerzas con bocadillos, fruta o barritas energéticas y para tomar un poco el sol (parecemos un grupo de jubilados, o lagartos, pero eso, más adelante) en el tronco del que fuera roble monumental y catalogado de Sta. María, y que fue abatido por los temporales del invierno de 2010. Junto al tocón del roble original, un pequeño (pero cada vez que venimos, más crecidito) roblecito, clon del original, lucha por emular al histórico monumento de la naturaleza.

Ah, y ya que hablamos de lagartos, hoy hemos asistido, atónitos, a un episodio de 'El hombre y la tierra' en vivo: el tocón del roble monumental de Santa María está plagado de lagartijas (y lagartijos): hemos asistido en vivo al cortejo y cópula de estos 'simpáticos animalillos'. Al principio pensábamos que se trataba de un episodio de canibalismo, así se las gastan estos saurópodos cuando hacen el amor: el macho muerde la base de la cola de la hembra, esta hace ver que se resiste (pero en el fondo, le gusta) y luego el macho, sin soltar la presa, se contorsiona hasta consumar el matrimonio. Dicho sea de paso, el acto en total, dura unos 30 segunods: 20 de mordisco y lucha, y 10 de 'polvo conejero'.

Enriquecidos con esta singular experiencia (algo que explicar a los nietos al calor del hogar) emprendemos la marcha por el sendero que sube hacia la Colina Grande (Turó Gros), a 773 m y cima Coppi de nuestra excursión de hoy. También es en este tramo donde superamos los desniveles máximos de la jornada de hoy, 20%... y las piedras húmedas, con lo cual, en algún momento, hay que poner pie al suelo. 

Costa del Maresme, des de la torre de foc

Montseny i valls interiors, des de la torre de foc

Nueva parada y alguna foto en la torre de vigilancia de la Colina Grande, y emprendemos el regreso, dejando de lado la bifurcación que lleva hacia la Colina del Sr. Vivas (Turó d'en Vives), la trialera (bastante rota al final, ese tramo lo hacemos todos a pie) que nos lleva al GR, de allí al Caserío de Por el Aire (Cal Peraire) y hacia casa por los habituales tramos del Collado de Senís (Coll de Senís), Llano de las Brujas (Plà de les Bruixes), Fuente del Bosquecillo de Encinas Jóvenes (Font de l'Aulet), Caserío del Arquero (Ca l'Arquer) hasta salir a la carretera que viene de San Acisclo (St,. Iscle) por donde bajamos hacia el centro urbano, donde damos por terminada esta bella matinal betetera, con 31 km y 980 m de desnivel en las piernas.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 6 d' abril del 2014
Borja-Alvarín
BTTAMUNT

PRIMAVERA A OLZINELLES !!!

Sant Esteve d' Olzinelles

La sortida dels companys no ha estat l’ única del grup. La meva intenció era anar amb ells, però un sopar-farra la nit abans ha fet impossible, de fet ni m’ ho he plantejat, aixecar-me aviat, pel que he acabant fent un altre sortida en solitari.

Dia primaveral, magnífic, clar, temperatura ideal... el dia perfecte per anar a Olzinelles i, aprofitant que he anat sol, amb la càmera disposat a fer un grapat de fotos... no hi ha ningú que m’ “atxuxi” i em puc recrear lo que em vingui en gana.

Bé, con que el company Borja-Alvarín del Montnegre ja ha fet una bona crònica, jo no m’ esplaiaré explicant la meva... ja hem anat força cops a Olzinelles per repetir lo que ja sabem, que es un indret fantàstic. Només comentar que vaig acabar fent uns 29 km i més de 800 de desnivell, que m’ ho vaig passar molt bé, bla, bla, bla...


Apa, aquí van quatre fotos i el track.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 6 d' abril del 2014
Xavi
BTTAMUNT