dimecres, 29 de juliol de 2015

TANCAT PER VACANCES !!!


BONES VACANCES !!!


divendres, 24 de juliol de 2015

Ruta en “paral.lel”... s’ ensumen les vacances !!!




Estem de ple a l’ estiu, i això fa que, encara que part del grup sortim diumenge, ho fem de manera més “desordenada”. Això vol dir que en alguns casos ( com el meu ) fins última hora no s’ acaba de decidir si es surt, si no, si més tard, si fa calor, si anem a la platja... un clàssic.

Es el que ha passat aquest diumenge, dons després de decidir a última hora que surto, al punt de trobada només hi ha en Fray Borja, que pel que em comenta tampoc ho tenia gaire clar... si es que aquestes calors fan estralls i et treuen les ganes de tot.

Sabem que el Little Giant ha quedat amb els “esqueletos”per anar a fer una sortida exigent, i així ho comunica pel qui vulgui afegir-s’hi, però jo estic marcat per l’ odissea que vaig patir fa un parell de setmanes a les Llobateres i m’ he proposat no esforçar-me més del necessari mentre durin aquestes calors.

Mentre ells van cap a la part alta de Can Carreres per pujar fins l’ OVNI, nosaltres anem a fer un tomb a la recerca dels camins ombrívols per la zona de Vallgorguina, aposta segura dons sabem que en aquest indret les temperatures sempre son més moderades que a qualsevol altre lloc.

No tenim res preparat i anem improvisant sobre la marxa, això si, quasi tota l’ estona en “paral.lel”, o sigui, un al costat de l’ altre fent-la petar tota l’ estona dons en Fray Borja i jo fa algunes setmanes que no hem coincidit i ens hem de posar al dia.
 
Hem fet un recorregut majoritàriament “pistero”, pujant a Collsacreu per Can Colomer, GR-83 fins el Coll Senís, descens a Vallgorguina pel Xeremell i riera de Vallgorguina per anar fins el Dolmen, on hem fet l’ aturada de rigor per avituallar-nos i fer un parell de fotos.

Decidim anar cap a Tapioles i pujar cap a Ca l’ Arbocer i el Canadà Park. Fins ara un cel entrenyinat fa que les temperatures no s’ enfilin, però la xafogor es important i el degoteig de suor es constant, però s’ està prou bé dons l’ elecció encertada del recorregut d’ avui, quasi tot envoltat de bosc, fa que les poques estones de sol quedin més que amortides.

Tot el terreny està força sec i les montures queden totalment arrebossades per la pols dels camins... de res serveix la neteja i posta a punt del dia abans, però es el que hi ha... esperem que no tardi gaire en ploure, tot està massa sec, sobre tot el sotabosc... no vull ni pensar el que passaria si hi hagués un incendi en aquestes condicions !!!

Fins ara pràcticament no hem trobat a ningú, tret d’ un parell de caminants i un paio amb bici que cada cop que venim per la zona de Vallgorguina ens trobem, això si, sempre per camins diferents, avui entre Tapioles i Ca l’ Arbocer, altres dies a l’ alçada de Can Vilar, Olzinelles, Can Virgili, per la riera... el proper cop l’ aturo per fer-nos una foto !!!

Enllacem a mitja pujada amb la pista feixuga que puja al Corredor des del dolmen, però no gaire estona, ja que ens desviem per fer l’ “ex-corriol” de la Serra de les Mules que enllaça amb el camí de la font de La Figuerassa, on rodant, rodant, anem cap a la Casanova d’ en Pibernat, desviant-nos abans d’ arribar-hi per fer un camí-corriol que fa tems que no prenem i tenim curiositat per veure com està ( sec i trinxat, com tots ).
Ja a la Casanova, intuint que el camí de Can Mora te que estar força perillós amb aquests condicions, decidim prendre el camí de tornada baixant per Can Quel ( ò les oques ) fins Lourdes i riera Sobirans avall fins Arenys de Munt on jo, amb temps limitat, dono per acabada la sortida, però en Fray Borja, que no n’ ha tingut prou, remata la feina anant a fer un tomb fins la Creu de Canet pujant pel camí de Can Sala de Dalt.

Jo he acabat fent uns 33 km i uns 900 de desnivell en gran part rodadors, amb alguns bons desnivells, però pràcticament sense complicacions. Hem estat de sort dons el cel mig entrenyinat ens ha acompanyat la major part de la sortida i hem fet una bona elecció amb el recorregut, quasi tot per camins ombrívols. En Fray Borja, allargant-la fins la Creu de Canet, ha acabat fent uns 46 km i 1048 de desnivell.

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 19 de juliol del 2015
BTTAMUNT

dilluns, 20 de juliol de 2015

HOJA PARROQUIAL 2: LOS PAJARILLOS NO CANTAN: LOS EJERCICIOS ESPIRITUALES HAN SIDO PRESA DEL MALIGNO



Nuevo domingo caluroso en extremo, en el lugar de encuentro Fray Ramón, que ha traído a un hermano en la fe, Fray José Luis (que hace una inestimable labor entre los mercaderes y feriantes de Arenales del Mar), Fray David ‘Pardal’ y el que suscribe, Fray Borja del Buen Torrente. Decidimos repetir los ejercicios espirituales de la semana pasada, y perfeccionarnos en nuestra fe mediante la contemplación y parsimonia, huyendo de castigos corporales autoinflingidos.

Pero héte aquí que la fama de los ejercicios nos ha precedido, y se nos presentan, bajo un aura de inocencia, dos aspirantes a novicios, protagonistas de la doctrina de la ‘Danza de la Muerte de Verges’, al menos, sus hábitos así lo indican. La ilusión que nos hace ver que ganamos nuevos adeptos cunde en el grupo e iniciamos camino por el mismo trayecto de la semana pasada, esta vez sin interrupción en forma de pinchazo.

Como quiera que los novicios son de una escuela que cultiva la fe mediante el castigo corporal (en forma de media de 13,3 km/h cuando la vida contemplativa prevé una media de 11), a las 9, hora de novenas, estamos ya en el Santuario de San Martín del Montenegro. Por el camino, y tras superar el Caserío de Por el Aire, la rama masoquista de la congregación suber por las duras rampas, Fray José Luis y yo nos damos a la meditación y vamos por la variante que nace al pie de la rampa hacia la izquierda. Nos reencontraremos en el Collado del Caserío de P-Aceituna (Can P-oliva) para seguir nuestra procesión en común.

Desayuno frugal y meditación sobre temas variopintos que no paso a reflejar (uno de ellos es el martirio que sufren los pollos a l’Ast, por diversas razones), salutación matinal al Rector del Santuario y decidimos iniciar la senda del regreso. Como es pronto, y el Maligno exige su cuota adicional de martirio dominical, decidimos volver por Santa María del Montenegro, y descenso vertiginoso por el Caserío del Alomar y el Caserío de la Bebida-Alcohólica-a-base-de-cebada-con-bayas-de-enebro (Can Ginebra, para entendernos). Una vez a pie de carretera, la diáspora: Los novicios han poseído a Fray Ramón, que como un corderito les sigue en un nuevo flagelo consistente en subir a la Cruz del Perrito; Fray José Luis y Fray David ‘Pardal’ toman la carretra a ritmo de Tour de Francia hacia Arenales del Mar, pues tienen compromisos ineludibles con sus parroquias familiares, y yo me regalo una variante por la garita modernista, pues en tal día como hoy el mercurio señala unos benignos 29°C (frente a los 34°C de la semana pasada en el mismo lugar).

Finalmente, Fray Borja llega a destino con casi 41 km y 1.065 m de desnivel, sudado, cansado, pero reafirmado en la fe BTTera.



Podéis ir en Paz.

Full parroquial pendent de publicar de la sortida de la congregació el passat 12 de juliol.
Fray Borja del Buen Torrente 

dimarts, 14 de juliol de 2015

Corriols pels voltants del GR-83 i Can Bruguera

Font de la Moreneta
A l’ espera de la publicació del full parroquial de la sortida d’ aquest diumenge de la congregació, avanço la meva de dissabte tarda en solitari, marcada per l’ odissea de diumenge passat a les Llobateres... ho vaig passar tant malament, inclús físicament m’ en he sentit tota la setmana, que decideixo canviar els horaris de sortida mentre duri aquesta calor. Ho faig dissabte tarda a partir de les cinc, quan sembla que les temperatures ja no han d’ apretar tant, i mirant de fer un recorregut lo més ombrívol possible.

I m’ ha sortit bé, dons he fet un bon recorregut mixt, dels que a mi més m’ agraden, combinant bones pujades, pista rodadora i una bona dosi de corriols.

L’ objectiu era anar a fer els corriols que ja vam fer no fa gaire temps pels voltants del GR-83, Can Bruguera i Sant Martí de Mata, magnífics, encara que amb el terreny tant sec hi havia un punt de perill.

Hi he anat per Lourdes i pujat al Corral d’ en Forn pel torrent de Milans, on he anat a buscar un dels corriols que enllacen amb Can Cintet de Rupit. Des d’ allà he pres el GR-83 direcció Mataró, a una bona velocitat, fins passat el Coll Pallarès, desviant-me a la dreta per començar a fer una bona corriolada que m’ ha dut fins la Font de la Moreneta, just per sota de Can Bruguera, tota l’ estona pel ben mig del bosc.

Primera aturada a la font on comprovo que la temperatura poc a poc va baixant, dels 29º a Arenys de Munt quan he començat a pedalar a 26º a la font. Això m’ alleuja, ja que tinc molt present el que va passar diumenge passat i no m’ agradaria tornar a patir una experiència semblant.


Pujo a Can Bruguera i vaig a fer la segona tanda de corriols, boníssims, i que em duen a sobre de Sant Martí de Mata. Acabats els corriols, satisfet del que estic fent i sense contratemps, tinc que decidir per on torno... fins ara ha estat un continu puja-baixa que poc a poc ha anar desgastant-me i prenc el GR-83, ara en direcció contraria a l’ anada, per tornar a la Creu de Rupit, però abans d’ arribar al Pla de Can Xerrac decideixo prendre el camí que creua i baixa cap a Llavaneres pel torrent de Can Catà per un descens força distret.

Ja a la part alta de Llavaneres la meva intenció es tornar al GR-83 pujant per Santa Mònica, però con que no tinc ganes de baixar fins el centre del poble per tornar a pujar un altre cop, improviso una drecera pujant fins el cementiri, però un cop a dalt m’ equivoco de camí i agafo el Camí Fondo, que em du directament fins el Coll Pallarès, però per una pujada llarga ( uns 2 km ), no molt dura, però constant i sense descans fins dalt.

Al Coll Pallarès faig un altre aturada abans de prendre el GR-83 per, ara si, fer el camí de tornada per la via ràpida cap a la Creu de Rupit i Lourdes passant per la font de l’ Aigua Roja i el Torrent de Milans.

De Lourdes cap a Arenys d Munt per la Riera Sobirans i cap a casa.

He acabat fent uns 36 km, més de 1100 de desnivell, i deu ni do la pendent mitja, d’ un 7,23%, per un recorregut dels que m’ agraden, variat, amb una molt bona combinació de pistes per rodar, camins més ò menys tècnics, força corriols i algunes bones rampes per suar la gota gorda.

Track al Wikiloc i Cicloide:




Sortida del 11 de juliol del 2015
BTTAMUNT


dissabte, 11 de juliol de 2015

2015: una odissea a les Llobateres


"aniré per aquí que es més planer"

Dies caniculars els que estem passant, de rècord, dons tranquil.lament passem dels 30-35 graus, i fins i tot aquest diumenge hem passat dels 40. El temps convida a quedar-se a casa i sortir per anar a fer un gelat ò una cerveseta a l’ ombra d’ una terrassa... però no, nosaltres, malalts de bici, no ens hi podem estar i acabem sortint i fent la mare de totes les suades.

Els companys, amb més seny i tal com comenta a la crònica Fray Borja del Torrente Bueno, van xino-xano a fer un tomb fins Sant Martí de Montnegre per un recorregut ombrívol, però jo, amb més ganes que seny, i sense tenir en compte els avisos dels metereòlegs, només se m’ acut anar a fer una sortida “marathon” i anar fins els aiguamolls de les Llobateres, entre Hostalric i Sant Celoni, ben lluny de casa.

El Rocatell, avui amb el cel ben clar
El recorregut amb dues parts ben diferenciades, la primera, boníssima, fins el Rocatell pujant des de Sant Iscle fins Can Pera, Turó d’ en Vendrell, les rampes de La Carbonera, Coll de Can Benet i Horsavinyà. Faig una primera aturada per avituallar-me i gaudir de les magnífiques vistes des de la roca, i on el termòmetre ja s’ enfila fins els 32 graus... aquí ha estat el meu error dons, veient que ja feia més calor de l’ habitual, en comptes de fer un recorregut més plaent, m’ en vaig avall cap a la vall de Ramió, això si, per un camí molt bo fins el Molinot.

A partir de la vall tot canvia... de sobte, com quan obrim un forn en funcionament, un sol i una escalfor espatarrant em fa adonar de la meva errada però, con que tot es baixada, es suporta bé fins creuar l’ autopista A-7. Arribo als aiguamolls de les Llobateres, objectiu del dia, i després d’ un altre avituallament i fotos de rigor, m’ adono que sota el refugi-mirador, a l’ ombra, la temperatura ja està just per sobre dels 40º, i després de deixar el termòmetre un parell de minuts al sol... més de 45º... una animalada !!!

A partir d’ aquí, la segona part del recorregut... un calvari... per oblidar... la meva idea inicial era tornar pujant per la riera de Fuirosos, Sant Martí de Montnegre i GR cap a Collsacreu i Arenys de Munt, però m’ adono que m’ he quedat sense líquid, m’ he begut els dos bidons que portava i que normalment no m’ acabo mai. La pujada fins Sant Martí del Montnegre sense aigua, amb aquesta calor, pot ser un “suïcidi”, pel que decideixo anar per la “teòrica” via més ràpida i planera, que no es altre que anar fins Sant Celoni pel camí lateral de l’ autopista, reposar aigua, i tornar a Arenys de Munt per Vallgorguina.

Després d’ un parell de kilòmetres relativament bé, dons m’ ho prenc amb calma ja que en tot el camí no hi ha ni una mica d’ ombra, a 45º... el que em temia, tinc un defalliment per deshidratació monumental... en començo a marejar, cames i braços em fan figa, i els muscles se m’ engarroten. A dures penes, i després d’ un parell d’ aturades, aconsegueixo arribar a Sant Celoni, on després de pràcticament “dutxar-me” amb una ampolla d’ aigua mineral de 1 litre i mig comprada al primer lloc obert que he trobat, i sense cap ganes d’ allargar l’ agonia més del necessari, decideixo acabar el recorregut per carretera, amb aturades a Vallgorguina i a mitja pujada cap a Collsacreu.



Aiguamolls de les Llobateres, un lloc magnífic... a la primavera...
He acabat fent uns 60 km i més de 1200 de desnivell que podrien haver estat boníssims si no hagués sigut per aquestes temperatures, dons la primera part, fins la vall de Ramió ha estat molt bona, però la resta, totalment per oblidar, tant pel calvari que he passat com pel recorregut.

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 5 de juliol del 2015
BTTAMUNT

dimecres, 8 de juliol de 2015

LOS PAJARILLOS CANTAN, LOS AIRECILLOS FRESCOS DEL MONTNEGRE NOS ENCANTAN



Fray Pere era el fotògraf...
Puntuales en esta calurosa jornada de ejercicios espirituales nos encontramos Fray Ángel ‘the Hacker’, Fray Ramón ‘Paz de los Ojos’, Fray Pere de Arenales del Mar y el que firma, Fray Borja del Torrente Bueno. Fray Manel ‘Gutenberg’ ha excusado su asistencia, la sotana le da mucho calor y ha preferido meditar brevemente a pie, y nuestro gurú, estresado por el trabajo y las noches de insomnio ha optado por unos ejercicios con cilicio, gato de nueve colas y penitencia física incluidos para lavar sus pecados terrenales. Fray David ‘el Hermanísimo’, que en principio iba a participar, ha desistido de madrugar y hace unos ejercicios por su cuenta.



El calor aprieta ya de buena mañana, aunque sopla algo de aire. Iniciamos nuestro Via Crucis de hoy por las rampas del Caserío Palomero, y al poco rato, primera penitencia: pinchazo atrás de Fray Ángel que con la ayuda de más o menos toda la confraternidad logramos arreglar. De ahí al Collado de la Cruz y Caserío de Por el Aire. Nos ahorramos la penitencia del rampote que sigue a esta estación del Via Crucis y salimos por la tangente hacia la izquierda. Ya en la pista principal, y a fin de poder estar más concentrados en nuestros temas espirituales, nos hacemos la vida fácil y vamos por pista hasta el Santuario de San Martín del Montenegro. El airecillo aquí es fresquito, lo cual se agradece, sobre todo en las bajadas.



Llegamos sin novedad al Santuario y nos tumbamos en el patio del mismo, a la sombra obviamente, y mirando hacia el Monte Cordura (Montseny), donde varias avionetas hacen intentos vanos en engrosar la colección de avionetas estrelladas, objetivo de nuestros ejercicios espirituales de la próxima semana (al menos, eso es lo que dice la hoja parroquial de la congregación de los BTTeros Descalzos). Se está muy bien, tanto que alargamos el reposo, y reiniciamos el regreso, nuevamente por pista, con la variante de bajar por el Socavón de la Doradilla una vez llegado al Llano de las Brujas. Poco antes de llegar a la carretera, nos encontramos con el Hermano David que está realizando sus propios ejercicios espirituales con sotana blanca (será por el calor). Ya en la carretera del Valle Alto, la intención era seguir la variante de la garita modernista hacia la pista de la Cruz del Perrito, pero un rápido vistazo al termómetro, que marca 34° (y aquí el aire ya no es fresquito, más bien parece un secador de pelo) nos hace desistir de prolongar el sufrimiento. Llegamos puntualísimos a Arenales de Arriba, hoy ha sido una salida de ‘acochinamiento general’, pero muy necesaria para la moral de la congregación después de las palizas de semanas pasadas.



Llegamos en paz de espíritu hasta la Catedral de Arenales, donde el 75% de la congregación sucumbe a la tentación y se toma un chocolate caliente (solamente Fray Borja ha resistido y no ha caído en el pecado), con 33,5 km y 850 metros de desnivel.



Esta próxima semana se abrirá el debate de si es necesario peregrinar a la avioneta del Monte Cordura para evitar el purgatorio, dado que últimamente, y con estos calores, ya hemos pasado varias veces por el infierno. Sigan atentos a la hoja parroquial virtual. Podéis ir en paz. 

Track al Wikiloc, gentilesa de Fray Àngel The Hacker:


Sortida del 5 de juliol del 2015
Fray Borja del Torrente Bueno