dilluns, 27 d’octubre de 2014

Improvisant per Vallgorguina i Sot d’ Agrefull


Sortida en solitari aquest diumenge on per lo únic que s’ ha notat que estem a la tardor es pel canvi d’ horari.

Com sempre, el personal queda a les 7:30 al punt de trobada, però jo no em presento... la nit abans surto a sopar amb la dona i uns amics, i ja se sap que ens aquest casos aixecar-se tant aviat es força complicat... 

Acabo sortint cap a les 8:30, físicament no em trobo gaire fi ja que l’ esquena de tant en tant em recorda que estic “cascat”, pel que m’ ho prenc amb calma, sense cap idea d’ on anar. Vaig riera Sobirans amunt per pujar a Collsacreu per Can Colomer i, encara que pujo amb calma, el canvi d’ hora i el dia estiuenc fa que aquí ja comenci a suar de valent.

Ja a Collsacreu primer dilema: vaig cap a la zona de Vallgorguina ò cap el Montnegre ? En aquest moment, després de la primera pujada, noto l’ esquena carregada i no vull temptar la sort fent una escalada pel Montnegre, ni fer les rampetes del tram del GR-83 entre la carretera C61 i la part alta del Parent Rost, pel que decideixo anar cap el Coll Senís i baixar a Vallgorguina pel camí del Xeremell però, con que es dia d’ improvisació, em passo el Coll Senís i prenc el “Corriol dels 500 metres” però al revés i amb una variant corriolera d’ aquelles que li agraden tant al Ramón i no tant al Gabriel. Acabo igualment al camí del Xeremell, però a mitja baixada... boníssim i molt distret.

Baixo cap a Vallgorguina i, veient que vaig bé de temps, he entrat en calor i l’ esquena ara no em molesta, decideixo pujar cap a la hípica de Can Virgili i fer els corriols del Sot d’ Agrefull, però al revés. Son dies de batudes de senglars i, quan vaig per prendre el camí que m’ ha de dur al Sot, em trobo amb un parell de caçadors amagats, i per sentit comú, veient la cara de pocs amics que em posen, giro cua, canvio el recorregut i vaig a la part baixa del Sot per un parell de camins força distrets per pujar-lo de la manera habitual.

No s’ acaba l’ improvisació ja que, a mitja pujada pel Sot d’ Agrefull em desvio per un camí amagat que altres cop que hi hem passat ja m’ he fixat que hi era, i aprofito per investigar-lo. I no m’ ha decebut gens ja que, després d’ una pujada passant pel mig del bosc tancat majoritàriament de pi, arribo a la part alta on, a més de tindre unes bones vistes del Montseny, enllaço amb un altre camí, planer en un primer moment, però que de cop es transforma amb un de força tècnic, de baixada, trialer en alguns punts, que em porta fins la carretera C61, molt a prop de Can Pradell de Baix. Cara d’ incredulitat dels cotxes que passen en aquest moment quan veuen que del ben mig del bosc surto per un petit torrent... “i aquest sonat d’on surt ???”... ha estat una bona troballa i l’ he gaudit de valent !!!

Can Pradell de Baix
M’ aturo a Can Pradell de Baix un moment per reposar forces mentre observo al futur del nostre motocròs abans prendre el camí de tornada.

Dono l’ improvisació per acabada i prenc el camí senyalitzat de la riera de Vallgorguina cap el poble, passant per La Lluna de Can Castellar, l’ església Vella i la depuradora, i des d’ on vaig amunt cap el Sot de Can Saleres i les temibles rampes finals fins la Casanova d’ en Pibernat.

Con que últimament que hem tornat per la Casanova hem acabat baixant pel Parent Rost i Can Colomer, aquest cop, per variar, ho faig cremant pastilles de frens baixant per Can Quel fins Lourdes, riera Sobirans i Arenys de Munt.

He acabant fent uns 34 kilòmetres i uns 950 de desnivell molt variats, on he gaudit molt de la varietat de camins i corriols d’ avui, amb bones troballes, bon temps i sense contratemps.

Bé, a l’ espera de la crònica dels companys, aquí va aquesta, amb track inclosos.



Sortida del 26 d’ octubre del 2014
Gurú de turnu

dijous, 23 d’octubre de 2014

Coll de Parpers...rodar, rodar i rodar !!!



Espining al Pou de Glaç
L’ idea inicial d’ aquesta setmana era fer un tomb fins la Pedra de l’ Elefant i part de la Ruta Prehistòrica entre la Roca del Vallès i Òrrius, intentant anar-hi de la manera més ràpida possible ja que ens queda força lluny del nostre territori. Finalment hem tingut que neutralitzar part del recorregut ja que s’ ens ha acabat tirant el temps al damunt però, encara que ens hem quedat amb les ganes, hem descobert un parell de corriols molt bons que ho han compensat una mica.

Al punt de trobada en Gabriel, Àngel, Manel i jo, aquest cop sortim puntuals i sense encantar-nos anem riera Sobirans amunt per pujar a la Creu de Rupit primer, i baixar cap a Canyamars pel camí del mig, per la via més directe i ràpida.

Passem pel Pou de Glaç, Canyamars i Dosrius, tot per camí fàcil i sense cap mena de complicació... anem per feina, encara que sempre hi ha temps per aturar-nos a fer alguna foto a les màquines d’ espíning del Pou de Glaç.

Ja a Dosrius prenem el camí paral.lel a la Riera de Dosrius amunt, fins el desviament a l’ esquerra que ens ha de dur a l’ urbanització de Sant Carles. El camí a partir d’ aquí es desconegut per nosaltres, i ja d’ inici ens adonem que arribar a l’ urbanització no serà fàcil... rampes fortíssimes, sense descans en aquest tram de quasi 2 kilòmetres... trobem una família de boletaires pujant a peu, a ritme cansí, els avancem mentre ens miren amb cara d’ incredulitat com pensant “on coi van aquests sonats ???”.

...sense comentaris...
Arribats a l’ urbanització la cara d’ incredulitat s’ ens queda a nosaltres veient una de les cases que intenta ser una barreja de modernisme d’ estil Gaudí, Miró, whisky barato i alguna que altre substància  al.lucinògena... per llogar-hi cadires.

Prenem el GR-92, pista amplíssima, planera i sense cap mena de complicació fins el Coll de Parpers on provisionalment ens desviem del GR per fer un corriol no gaire llarg, però distret fins trobar un espai de lleure, Santa Maria dels Àngels, tipus Lourdes d’ Arenys de Munt, on fem l’ aturada per avituallar-nos.

"Merendero" de Santa Maria dels Àngles
En aquest punt ens adonem que l’ objectiu d’ anar a la Pedra de l’ Elefant pot suposar més d’ una targeta vermella, pel que decidim prendre una drecera que enllaci amb el camí de tornada, i ho fem baixant per un corriol molt bo i força distret fins la Riera d’ Òrrius, a tocar amb el Pi de Can Riudameia.

Baixant pel corriol tenim l’ única incidència de tota la sortida en forma de trencadissa de radi per part de l’ Àngel, fet que no impedeix, després d’ una reparació Mac Gyver ( llacet inclòs ), seguir la marxa amb normalitat.

Això es anar preparats !!!
A partir de Can Riudameia, rodar, rodar i rodar, cap a la riera d’ Argentona, Mataró, aquest cop travessant la ciutat pel ben mig, camí de les Cinc Sènies fins Llavaneres, Port Balís, Caldetes, Arenys de Mar i Arenys de Munt...

Bé, hem acabat fent uns 54 kilòmetres i poc menys de 1000 de desnivell, ha estat una bona sortida, encara que massa rodadora, molt “Verano Azul”... estem habituats a recorreguts més curts i molt més variats. Tenia moltes ganes d’ arribar a l’ elefant i fer algun recorregut de la Prehistòrica, però no ha pogut ser. Haurem de plantejar anar-hi en cotxe.

Track al Wikiloc i Cicloide:



Sortida del 19 d’ octubre del 2014
BTTAMUNT

dimecres, 15 d’octubre de 2014

Dolmen de Pedra Gentil,Tapioles i Canadà Parc




Un altre diumenge que semblava que quedaria aigualit per la pluja finalment ha acabat sent una molt bona sortida, durilla, amb força desnivell, bons camins i corriols d’ allò més variats, i terreny humit amb un “grip” ideal per anar amb bici.

Al punt de trobada en Ramón, Gabriel, David J., Àngel, Manel, Toni i jo, aquesta setmana amb ruta més ò menys clara d’ on anar, per la zona de Tapioles i a tocar amb el Canadà Parc per fer un parell de trams desconeguts per on va passar la passada Vilalbike. Des de que fa uns mesos vam descobrir la zona del Canadà Parc, combinada amb Tapioles i riera de Vallgorguina, s’ ha convertit en una de les preferides i, per diferents recorreguts, ja hi hem anat uns quants cops, per això, després de repassar el track de la Vilalbike vam decidir anar-hi.

Anem riera Sobirans amunt per pujar al Parent Rost per Can Colomer, Casanova d’ en Pibernat, font de la Figuerassa i corriol de la Serra de les Mules de pujada. Ja a tocar amb el GR-92 en Toni te una averia mecànica i, per prudència, gira cua abans de que el mal sigui major.

Baixem pel corriol a tocar amb el Trull fins la Serra de Can Clarenç on prenem el camí, força pedregós i tècnic, que ens ha de dur a Can Pradell de la Serra. Descens molt distret i amb unes vistes fantàstiques del Montseny.


Ja a Can Pradell, encara que l’ idea inicial era fer un corriol nou fins Sant Genís de Tapioles, acabem anant cap el Dolmen de Pedra Gentil per fer l’ aturada de rigor i veure si hi ha alguna bruixa... però no, de bruixa cap, però de boletaires un bon grapat, amb els cistells ben plens... sembla que aquest estiu i principis de tardor tant humit fa que aquesta sigui una molt bona temporada de bolets.


Després de la visita al dolmen prenem el camí de Santa Eulàlia de Tapioles i baixem fins el Gual de Ca l’ Albocer, on ens desviem per fer un dels trams desconeguts, tot pujada per un camí força distret fins La Creueta, on enllacem amb el camí que puja de Ca l’ Arbocer cap el Canadà Parc que ja hem fet altres cops.
A tocar amb el Canadà Parc deixem la pista principal per seguir pujant per la trialera que ens du al Puig Rodó i el “revolt Xena”, mític indret on en Xena es va endur pel davant a un motorista al xocar de front... el motorista va acabar a l’ hospital i ell, amb la roda de la bici com un vuit i masegat pel xoc, va acabar fent el recorregut !!!

Aquí ens desviem de la ruta habitual per fer l’ altre tram desconegut, sempre amunt, també molt distret, amb alguna “rampeta” d’ aquelles que fan tremolar, fins la part alta de la Serra d’ en Benet i la Plana de Baix, on enllacem amb el GR-92, anem al Trull i la Plana de Dalt per fer el camí de tornada a l’ inversa que a l’ anada, pel corriol de la Serra de les Mules, font de la Figuerassa, Casanova d’ en Pibernat, Lourdes per Can Colomer i riera Sobirans avall fins Arenys de Munt.

Hem fet una bona tirada, d’ uns 39 kilòmetres i més de 1000 de desnivell i, encara que hi ha hagut una part del recorregut comú a l’ anada i la tornada, ha estat força distret i variat, amb bons corriols, poca pista i molta pujada, molt seguida sobre tot entre el Gual de Ca l’ Albocer i el Trull.

I ara, a preparar la del proper diumenge, que anirem a fer una visita a l’ elefant de pedra de la ruta Prehistòrica de la Roca del Vallès.

Track al Wikiloc i Cicloide:





Sortida del 12 d’ octubre del 2014
BTTAMUNT

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Després de la pluja, cargols i caçadors de bolets !!!




Qui anava a dir que, quan aquesta matinada a les 7 ha començat a caure una tromba d’ aigua espectacular, acabaríem fent una bona sortida, no com un diumenge normal, però si una de bastant “arregladeta”. Es clar que, d’ inici, els mòbils treuen fum per anular-la i, veient el panorama, ens resignem a que aquesta setmana haurem de quedar-nos a casa... igual que els participants de la Marxa Popular d’ Arenys de Munt, que per primer cop en 26 anys s’ ha tingut que anular...però bé, això es un altre història...

Cap a ¼ de 10 de sobte deixa de ploure i, com em temia, en Ramón, “ojo avizor” pendent del cel, no tarda res en trucar-me i animar-me a sortir, ni que sigui per anar al Corredor a matar el cuc, com a bons “cargols” que surten després de la pluja... la setmana passada el dos vam estar ajudant a l’ organització de l’ Open Muntbikes i ja no vam poder gaudir-ne, i dues setmanes seguides sense fer-ho pot ser més que traumàtic !!!

Acabem sortint a les 10, amb la sorpresa de que poc a poc el cel es va obrint deixant pas a un panorama totalment impensable una estona abans... força sol, cel blau net de núvols, temperatura quasi estiuenca i unes vistes impressionants que abasten tot allò fins on arriba la vista.


Decidim anar cap el Corredor pujant per Lourdes i Creu de Rupit, sense presses, però sense pausa, GR-83 i camí per sota dels Misteris, direcció Ca l’ Arenes, però a mig camí el deixem per fer un corriol de pujada i que ens porta a tocar amb el mirador i Font del Grèbol i la pista que puja al Corredor des de Can Bordoi.

Con que pujar per la pista es més que monòton, i fer aquest primer corriol ens ha fet bullir la sang, en prenem un altre que va paral.lel a la pista molt distret que ens du directament a l’ esplanada del Corredor... gran troballa d’ en Ramón i molt bona opció per pujar al Santuari pels qui no li agradi fer pista.


Dalt del Santuari fa un sol espatarrant, però a diferència de l’ habitual, no hi ha casi ningú, ni ciclistes... la tempesta d’ abans ha fet molta gent es quedés a casa, encara que nosaltres ens trobem amb la sorpresa de trobar-nos amb el David i la Viky de Dosrius, coneguts d’ en Ramón des de fa temps i meu des de no tant, i amb qui la fem petar una estona.

Per la tornada prenem la pista que baixa cap a la Creu de Rupit desviant-nos per fer un parell de corriols per fer-ho més distret... per cert, alguns molt trinxats degut a la tempesta ens ha obligat a posar el peu a terra en algun punt.

Baixant a la Creu de Rupit comença a aparèixer l’ altre espècie típica dels boscos en aquestes dates: els caçadors de bolets... n’ hi ha un bon grapat, amb els cotxes aparcats a banda i banda del camí, més de l’ habitual.


Per la Marxa Popular també ha vingut un grapat de gent i, veient que el dia s’ arreglat, aprofiten per fer una passejada per part del recorregut, sobre tot ens els trobem quan fem la zona de la Pedra de la Ferradura i el Corral, on fem les últimes rampes i corriols abans de prendre el Camí Amagat cap a Lourdes... i con que érem pocs, per rematar avui fins i tot ens hem trobat amb un bon ramat d’ ovelles i cabres a la riera Sobirans, abans d’ arribar a Arenys de Munt.


Bé, hem acabat fent uns 24 kilòmetres i més de 700 de desnivell, en un dia on a primera hora ja ho donàvem tot per perdut i que finalment hem pogut arreglar una bona sortida molt distreta, amb força corriols i camins humits, perfectes per anar en bici, força sol, bona temperatura, poques bicis i força caçadors de bolets.

Per altra banda em consta que altres companys també han acabat aprofitant el matí, com en Gabriel que ha anat amb la “flaka” a fer un tomb per Olzinelles, l’ Àngel, que també ha estat vist pels voltants d’ Arenys de Munt, o en David, que ha sortit per la tarda per fer la volta de Santa Mònica.

Track al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 5 d’ octubre del 2014
BTTAMUNT