 |
| Impressionants vistes des de Cal Paraire... Montseny, Corredor, Pla de la Calma, Montserrat.... |
Divendres en Joan, David Jimmy i jo improvisem la
sortida cap a Olzinelles, sense complicar gaire el recorregut quasi tot per
camins i pista fàcil, força rodadora però molt distreta, amb bones escalades al
principi per Can Colomer fins el Parent Rost i de tornada des de Ca l’ Agustí,
a Olzinelles, fins el Coll de Can Poliva, combinades amb descensos ràpids a Can
Plana de Dalt i Vallgorguina pel camí de Can Ricós. Fantàstic el tram que va
del Turó de la Vaca, després de pujar per Can Virgili, fins la pista que baixa
a Olzinelles, per sobre de la font del Pradelló, molt variat i distret encara
que amb alguna romeguera assassina inesperada.
Com es habitual ja des de fa uns mesos, i aquesta zona
no es una excepció, la neteja de boscos també ha arribat a Olzinelles, i el
corriol que ja hem pres algun cop per baixar-hi està impracticable, ple de
branques que confonen la traçada, però el tram es curt i anem avall,
arriscant-nos a quelcom més que una punxada.
En David te compromisos i no convé arribar tard, pel
que, després de tornar pel Coll Blanc i el Coll de Can Poliva, baixem a Arenys
de Munt pel Coll Senís, Pla de les Bruixes, Collsacreu i, després de fer uns
500 metres de carretera C-61, prenem el camí que passa pel darrera de La
Creueta fins a tocar amb la cruïlla de les quatre carreteres.
Hem acabat fent uns 28 km i 850 metres de desnivell gens
complicats, però força divertits i rodadors, per arribar a punt a la sortida de
diumenge.
Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 1 de novembre del 2013
 |
| Cal Paraire |
Ens va agradar molt la part corriolera de la Creu de
Canet fins el camí que baixa a Sant Iscle, però saltant-nos la pujada pel
corriol Brothers, corriol que, la veritat, de baixada es força divertit, però
de pujada es tremend.... com tremenda la nata que m’ acabo fotent després d’
enganxar-me amb una branca. L’ ostia es d’ allò més tonta però, encara que em
faig mal a les cames i el cop es aparatós, tot queda en un ensurt i puc
continuar amb normalitat.
De Sant Iscle, GR-5 amunt cap a Can Vives de la Cortada
i Cal Paraire on, aprofitant que fa un dia ben assolellat i les bones vistes
que hi ha, ens aturem a fer quatre fotos i avituallar-nos.
Quan ja anàvem a seguir, apareixen en Josep Navarra i en Txep que ens venien al darrera i baixem plegats a Vallgorguina, on ens separem, ells cap a la font de la Figuerassa, i nosaltres, seguint el recorregut de l’ Open, cap a Can Plana de Dalt i el Parent Rost.
El temps s’ ens tira al damunt, i ja a dalt decidim deixar córrer lo de fer la part final del recorregut llarg de l’ Open i baixar a Lourdes i a Arenys de Munt passant per la Casanova d’ en Pibernat i Can Quel on, quan estem a punt d’ arribar a la riera Sobirans, ens adonem que en Gabriel no ve... moment d’ incertesa... ha punxat ?... s’ ha fotut una nata ??... res d’ això, el tio va amb la boca oberta, li entra una mosca gola endins i gairebé s’ ofega !!! ... digne d’ un episodi de “1000 maneras de morir” !!! ... per sort la mosca es “desencalla” i tot queda en una anècdota més per explicar... lo que s’ ha de fer per omplir la crònica !!!
Bé, hem acabat fent uns 32-33 km i 925 de desnivell molt
variats, i sobre tot a la nostra mida, agafant les parts de l’ Open Muntbikes
que més ens van agradar.
Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 3 de novembre del 2013
BTTAMUNT
Quin patiment nois, em refereixo a Gabriel, segur que ja no va dinar aquell dia, ja anava tip de mosca ,jajajaja
ResponEliminaBona manera de celebrar día de difunta. Rèquiem per una mosca que va acabar "engolada".
Por alusiones, puntualizo: la mosca no acabó 'engolada', más bien yo 'enculado', pues volvió a salir. Se ha comprobado de nuevo que 'en boca cerrada no entran moscas'. Salut i pedals, i sobre todo 'Nunca máis', visto el papelón del tribunal de A Corunha, para tirarse de los pelos (de la barba y los demás).
ResponElimina