Doble sortida: Sant Esteve d’ Olzinelles i Sot de la Bota

Rectoria de Sant Esteve d' Olzinelles i Sot de la Bota

En el meu cas, cap de setmana atípic ja que aquest diumenge no he pogut sortir amb els companys de fang; la nit abans hem anat a sopar la dona i uns amics, i ja se sap el que passa en aquests casos... unes copetes de vi sopant, una birreta... ji, ji, ja, ja... i a dormir a les tantes !!

Per això dissabte ja vaig posar en avís als companys que no comptessin amb mi, si em veia amb cor ho faria en solitari quan em despertés... quina tonteria... si em veia amb cor !!! ... sempre em veig amb cor, encara que he de dir que físicament no estava gaire fi, però bé, una sortida es una sortida !!!

Els companys ? aquest diumenge en quadro, només es presenten en Gabriel i en David, dues feres que enseguida es posen d’ acord en fer-ne una de rodadora cap a Olzinelles, a gaudir del primer diumenge primaveral en moltes setmanes, com ha de ser en el mes de juny. Quina casualitat, sense saber-ho jo també he anat ben a prop d’ Olzinelles i, encara que han estat sortides ben diferents, hem coincidit en algun tram, a diferent hora, es clar... ja deia jo que aquella ferum que es respirava a l’ ambient no era dels senglars !!!

Baixant cap a la Bassa del Garrell

Bé, segons l’ informe passat pel David, han anat riera Sobirans amunt fins Lourdes, on han pres la nova autopista de Can Colomer que puja a Collsacreu... no em consta que hagin posat rotondes ni semàfors, encara ... i de Collsacreu a Cal Paraire pel GR-83 i camí de Can Pau Plana, per enllaçar amb el GR-92. El creuen per baixar al Coll Blanc i la Bassa del Garrell, abans d’ arribar a Olzinelles per Ca l’ Agustí.

Després d’ un tomb passant per Can Valls, van cap a la rectoria de Sant Esteve d’ Olzinelles, on s’ aturen per avituallar i fer un parell de fotos, sobre tot per poder passàrmel.les i fer-me dentetes... ja, ja, no sabien que ben aviat jo passaria ben a prop d’ aquí !!!

En Gabriel, a la rectoria de Sant Esteve d' Olzinelles

La tornada, amunt cap a Can Puigdemir i l’ hípica de Can Virgili, Vallgorguina i escalada final a la Casanova d’ en Pibernat pel magnífic Sot de Can Saleres. Per baixar a Arenys de Munt, un clàssic d’ aquestes darreres setmanes, descens pel camí de Can Mora fins Lourdes i riera Sobirans avall.

En David va cap a Arenys de Mar, i per Can Jalpí rebenta roda. Per sort es a prop de casa. Lo que no se si l’ ha canviat o se l’ ha carregat a l’ espatlla en plan Obèlix.

Al final han fet uns 34 km amb 900 metres de desnivell, rodadors, lo ideal en un dia primaveral... i amb sorpresa inclosa quan s’ han trobat a Collsacreu amb la mare de tots els senglars al mig del camí, amb posat amenaçador, com en un duel del Clint Eastwood en una peli del Sergio Leone... després d’ uns segons interminables i creuament de mirades on l’ ambient es podia tallar amb un ganivet, el senglar gira cua i marxa cap el bosc... la ferum que li arriba, no precisament a suor, es insuportable inclús per un senglar.

D’ aquesta sortida no hi ha track.

_________________________________________________________________________________________

Part del litoral del Maresme, pujant pel camí de Can Sala de Dalt

Per part meva, surto un parell d’ hores més tard, sense una idea clara d’ on anar, però al veure el dia magnífic que fa, amb força sol i caloreta, decideixo anar a fer un recorregut on hi hagi força bosc i ombra... no he dormit gaire i tinc el cap pesat, només em faltaria agafar una insolació !!!

Els Tres Turons, des del mateix punt del camí de Can Sala de Dalt

Prenc el camí de Can Sala de Dalt, com si anés a la Creu de Canet, quasi tot per camí fàcil i fent algun corriolet, però el deixo per baixar per corriols a Sant Iscle i enllaçar amb el GR-5 cap a Can Vives de la Cortada.

Faig una aturada per fer un parell de fotos a l’ ermita de la Salut aprofitant que vaig sol... hi passem força sovint però mai ens havíem aturat.

Ermita de la Salut, a Sant Iscle

Segueixo pel GR-5 fins Can Vives de la Cortada per una pujada gens complicada, però força llarga. Per sort hi ha força ombra que fa que la pujada sigui més plaent.

El Corredor, des de Can Vives de la Cortada

Arribat a aquest punt decideixo anar cap a Cal Paraire i el camí de Can Pau Plana, per baixar a Olzinelles pel Sot de la Bota pel mateix recorregut que vam fer quan vam descobrir aquest indret quasi sense voler, un seguit de camins  corriols força tècnics, pel ben mig del bosc.

Corriolant pel Sot de la Bota

A l’ esplanada que hi ha quasi al final m’ aturo a reposar forces i gaudeixo de l’ indret, un lloc força tranquil, a prop de Ca l’ Agustí, on l’ únic soroll que es sent es el dels ocells.

Gaudint de la pau  que transmet l' indret

Encara que avui no tinc hora per tornar, he sortit tard i no vull arribar a casa a l’ hora de dinar, pel que no acabo de baixar a Olzinelles, si no que prenc un parell de camins desconeguts que em porten a la pista que enllaça amb el GR-92 que, després d’ algunes ziga-zagues, prenc de baixada cap a Vallgorguina... que bo aquest tram, amb corriols força tècnics, esglaons, xaragalls... d’ aquells que hauríem de prendre més sovint.

Sot de la Bota

Ja a Vallgorguina pujo per la pista de Can Plana desviant-me abans d’ arribar a Parent Rost per fer els corriols de pujada tant potents, i descens a Lourdes per Can Mora, seguint l’ estela del David i Gabriel que hi ha passat una estona abans. De Lourdes a Arenys de Munt per la riera Sobirans i cap a casa, content per haver aconseguit fer una bona sortida en un dia que al principi creia que faria quatre pedalades i tornaria a casa... però es que amb un dia tant primaveral, tant perfecte, no podia desaprofitar l’ ocasió de fer-ne una de bona.

Que sembla aquesta pedra ?

Per cert, si tingués que donar un nom a aquesta sortida li diria “Ruta de les sargantanes”... quina quantitat de sargantanes m’ he trobat durant tot el recorregut, creuant constantment el camí per davant meu, per les pedres, per tot arreu... senyal de que ja arriba l’ estiu !!!

Baixant per Can Mora, abans d' arribar a Lourdes

Avui uns 29-30 km amb 1000 metres de desnivell, per un recorregut força variat, amb trams rodadors, corriols, pendents amunt i avall, tot envoltat en un ambient primaveral, quasi d’ estiu. El bosc, explèndit.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortides del 2 de juny del 2013

BTTAMUNT