Maleïdes romegueres !!!

Nova equipació anti-romegueres

Dons si... maleïdes romegueres !!!

Ja ens agrada que arribi el bon temps, ja sabem que quan arriba la calor s’ obre la temporada de les derrapades i dels ensurts... però a lo que mai ens acostumem es a les maleïdes romegueres i alguna que altre ortiga !!!

I es que les hem patit de debò, cada cop que ens hem desviat una mica de les pistes, patam... allà estan, a l’ aguait, esperant atacar per sorpresa... ASSASSINES !!!

Aquest diumenge en Ramón, Joan i jo i, con que les previsions del temps son favorables, amb força sol i calor, decidim anar a fer un tomb per la zona de Vallgorguina i Olzinelles, on les temperatures acostumen a ser tranquil.lament 3 – 4 graus més baixes. De fet, Vallgorguina es el lloc ideal per anar en bici a l’ estiu.

Per anar-hi hem pujat a Lourdes per la riera Sobirans i pujat a Collsacreu per l’ autopista de Can Colomer, que encara que des de que han passat les excavadores ja no es el mateix, el desnivell fa que continuï sent una bona opció per pujar a Collsacreu.

Des de Collsacreu hem anat a buscar el Sot de Salou, que tant el prenem per pujar com per baixar, es força tècnic en les dues direccions... i on les primeres romegueres fan acte de presencia deixant les primeres empremtes a braços i cames.

Per la riera de Vallgorguina

A l’ alçada de l’ alzina de Can Colomeró, i per no baixar a Vallgorguina per carretera, improvisem per un corriol que va paral.lel a la carretera creient que ens duria fins el poble... però no, lo que creiem que era un corriol ens dona la sensació que es un camí fresat per algun grup de senglars que s’ acaba endinsant en el bosc en un camí sense sortida... més romegueres... ortigues... acabem carregant les bicis a l’ espatlla i escalant un talús per arribar a la carretera.

Riera de Valgorguina, una meravella !!!

Ja a Vallgorguina prenem el corriol paral.lel a la riera fins la zona industrial de Sant Celoni. Quina meravella aquest tram, quin paisatge de principi a fi... i quina temperatura tant bona, fresca, ideal per dies calorosos.

De la zona industrial de Sant Celoni, i després de rebre els ànims del personal que encara continua de festa davant de la discoteca Pont Aeri, anem cap a Ca l’ Alzina Nou per fer els corriols que tant ens agraden de la zona del Sot i la Pla d’ Agrefull, amunt cap a les Vinyes de Can Valls i descens a Olzinelles a tocar amb els forns de pega de Can Valls, on ens trobem amb un avituallament de la marxa a peu que organitza la Creu Roja de Sant Celoni.

Ca l' Agustí, a Olzinelles

Con que pel que sembla ja han passat tots els participants i tenen un stock més que considerable de taronges, ens conviden a que agafem el que vulguem... i es clar, ens hi llancem de cap... molt bons paios aquests de la Creu Roja amb qui xerrem una estona animadament.

Bassa de Ca l' Agustí

Anem cap a la rectoria de Sant Esteve d’ Olzinelles i Ca l’ Agustí, remuntem la riera d’ Olzinelles fins el Sot de la Bota, passem pel darrera de la font del Pradelló per prendre la pista que enllaça amb el GR-92, que prenem més endavant per baixar a Vallgorguina... però abans d’ arribar al GR, atac a traïció per part de la mare de totes les romegueres, estratègicament col.locada en un lloc on estava més pendent de no foter-me una nata que de lo que hi havia al voltant... esgarrinxada al canto d’ aquelles que fan mal de veritat i a punt d’ estampar-me pel terra... TRAÏDORES !!!

Tret de l’ atac de les romegueres, aquest tram i el corriol del GR-92 fins Vallgorguina, una passada, boníssim i força tècnic, amb xaragalls profunds i esglaons alts on ha estat força complicat aguantar l’ equilibri dalt de la bici.

Ja a Vallgorguina decidim fer l’ última escalada del dia pujant al Coll Senís pel camí del Xeremell i fer les rampes infernals que hi ha abans d’ arribar al coll, i des d’ allà cap a Collsacreu desviant-nos pel camí que envolta el menhir del Plà de les Bruixes.

Per baixar a Arenys de Munt anem a veure com estan els corriols de Can Colomer després del pas de les excavadores i, tret del tram final on el camí es força brut de branques i restes de l’ arbrat que han podat, es pot baixar bé. Arribats a Lourdes, riera Sobirans avall fins el poble i cap a casa.

Hem fet uns 37 km, amb menys desnivell de l’ habitual, uns 900 metres, però amb trams força tècnics, uns quants corriols força bons, hem fet la cabra i, tret d’ aquest punts on les romegueres i ortigues ens han fet la guitza, hem gaudit a tope. El terreny molt i molt sec... si no plou ens espera un estiu ple de derrapades.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 16 de juny del 2013

BTTAMUNT