dissabte, 20 de setembre del 2014

LOS PAJARITOS CANTAN … Y LA PÁJARA HA ‘DOBLADO’ AL ‘GURÚ’




Hoy, jueves,11 de Septiembre, es fiesta, por lo que aprovechamos para sacar a pasear las ‘burras’. Realmente, ignoro lo que se celebra, no sé si es el golpe de estado de Augusto Pinochet allá por el lejano 1973, o si se celebra (espero que no) lo de las Torres Gemelas… pero en definitiva, es fiesta.

A las 7, un WhatsApp del gurú nos informa de que excusa su asistencia y saldrá un poco más tarde y en plan tranqui. La pájara del domingo pasado ha dejado secuelas, esperemos que se recupere pronto (el gurú, a la pájara, que le den morcilla).
En el punto de encuentro, Ramontxu, el Hacker y un servidor. Dado que Ramontxu quiere aprovechar el día festivo para incrementar la facturación de su negocio famiiar y yo tengo invitados finlandeses (y no es broma) que quieren ver el ambiente festivo de Arenys de Munt, decidimos hacer una salida rodadora y  por zonas conocidas a fin de estar de nuevo en casa a una hora razonable.

Enfilamos por la la calle de las Flores, pues están acondicionando la Riera para el mercado de artesanía y feria de entidades de más tarde, Cruz de Rubí por Casa Framis, Los Misterios, y vamos a buscar la pista que sube desde el Faro. Hacker y yo dejamos claro a Ramontxu que nos negamos rotundamente a subir hacia el santuario por las escaleras: como subir por pista es aburrido, optamos por un senderillo que sube hasta el Santuario del Corredor paralelo a la pista, a su izquierda. Es entretenido y con una suave subida bastante constante.

Una vez en el Santuario nos dirigimos al mirador con vistas a la Almazara (El Trull) donde nos avituallamos. Decidimos bajar hacia La Almazara continuando por el sendero que nos ha traído hasta este maravilloso enclave. En el primer cruce, ‘encigalada’: el Hacker dice que es a la izquierda. Como tiene las direcciones de correo electrónico tanto de Ramontxu como la mía y tenemos miedo de que nos mande un ‘Caballo de Troya’ de esos que te inutilizan el ordenador, no osamos contradecirle y nos metemos en un zarzal que nos hace temer por la integridad de nuestros neumáticos. Pasa un buen rato hasta que nos damos cuenta que ese camino nos lleva hacia San Celedonio y decidimos desandar (literalmente, en un tramo considerable) ese tramo hasta el maldito cruce de la ‘encigalada’ de hoy, donde tomamos el camino de la derecha, que es el bueno, y salimos al GR.

De allí a la Fuente de la Chumbera (en latín Opuntia ficus-indica, en catalán, Figuera de Moro o Figuerassa… para quien no se haya enterado todavía), donde no paramos. Casa Nueva del Pino Bernardo en dirección al Caserío Palomar (Can Colomer), allí nos topamos con nuestro gurú, que viene convenientemente vestido (maillot de la última Montaltbike, cuatribarrado para conmemorar la fecha de hoy) para darse un paseíto ‘light’ de 18 km y 600 de desnivel, pinchazo incluido.

Llegamos a los Arenales de Arriba a las 11, Ramontxu a tiempo para vender miles de bragas de cuello alto, y yo para enseñarles nuestra villa a mis conocidos finlandeses. Hoy no hay track: confiando en que iba a venir el gurú, he dejado el mío en casa. A la postre resulta la decisión adecuada, sería una vergüenza que alguno de los seguidores de este blog quisiera seguirlo y repitiera nuestra ‘encigalada’. Hoy han salido 29.40 km con 759m de desnivel, 6% de pendiente media y 21% de pendiente máxima. Mucho bochorno durante toda la  salida pero buen ambiente, y hemos oído cantar los pajaritos… gracias a una ‘oportuna’ pájara.

Sortida del 11 de setembre del 2014
Gabriel de Cervantes

dijous, 11 de setembre del 2014

Sant Sadurní de Collsabadell


Quines ganes que tenia de fer una sortida així, explorant nous indrets, amb l’ incògnita de no saber el que et trobaràs !!!

En una de les meves sortides en solitari d’ aquest passat agost vaig tornar a l’ església vella de Vilalba Sasserra passant per Ca l’ Agustí i Can Freginals, després de passar la ruta a l’ ordinador, mirant el mapa em vaig adonar d’ un indret a tocar amb Llinars que no quedava gaire lluny de l’ església vella i que tenia bona “pinta”: l’ església de Sant Sadurní de Collsabadell.

El recorregut amb parts molt rodadores i combinades amb algun corriol més ò menys complicat s’ adapta força a la nostre manera de fer dalt de la bici, pel que, al mateix punt de trobada, on apart de trobar-nos en David Pardal, Ramón, Gabriel, Àngel i jo, hi ha un bon grup de bikers dels dos Arenys amb l’ intenció d’ anar a preparar el recorregut del proper Open Muntbikes de finals de setembre, proposo anar-hi.

Encara no hem arrancat i en Gabriel va amb roda punxada, fet que no ens estranya gens ja que de la sortida de diumenge passat a Montpalau hi va haver unes quantes de les que no te n’ adones fins que vas a buscar la bici per tornar a sortir... la cara de babau que s’ et queda !!!

Solucionat el problema, i amb un quart de retard, anem riera amunt per pujar a la Creu de Rupit... els companys porten un bon ritme, però jo no, dissabte tarda i nit no em vaig trobar bé i això m’ afecta... la pujada s’ em fa molt feixuga i ho passo malament, fins el punt de que em plantejo donar mitja volta. Decideixo arribar fins la Creu, a veure que passa i, després d’ aturar-nos cinc minuts i menjar una mica de fruita, sembla que revifo una mica, pel que finalment continuo amb els companys.


Con que Collsabadell queda una mica lluny, hi anem pel que sembla que ha de ser la via més directe, seguint el camí que puja al Corredor, però deixant-lo per prendre el camí per sota dels petits Misteris fins la cruïlla de Ca l’ Arenes, Puig Aguilar, Can Bosc, l’ alzina de Can Ferrerons i l’ encreuament dels Quatre Camins, on prenem un dels corriols que ens va agradar tant de la passada Transcorredor, encara que, com ha estat habitual tot aquest estiu, i després de les tempestes del dia abans, hi ha un tram força malmès al principi que ens obliga a posar el peu a terra. Per sort son pocs metres i el podem gaudir força.

Anem a parar a la pista que ens ha de dur directament a l’ església, però en un revolt trobem un company “betetero” a l’ entrada d’ un corriol senyalitzat per les fites de la pedalada de Llinars que en breu ha de passar-hi. El company ens anima a que l’ “estrenem” i ens hi llancem. El corriol es bo i divertit, però el ferm es tou, hi ha un parell de punts perillosos i en un d’ ells l’ Àngel ens delecta amb un “Frontflip” de concurs de X-Games... jo li dono el 10. Per sort no es fa cap mal i podem seguir sense problemes fins el final del corriol i ja a la pista, cap a Sant Sadurní de Collsabadell.

Arribats a l’ objectiu, fem la nostre clàssica aturada per avituallar-nos i fer quatre fotos.


Entre la punxada d’ en Gabriel, la meva indisposició inicial i que l’ indret ens queda una mica lluny, no ens podem encantar gaire per tornar i, seguint el recorregut preestablert, anem cap a Vilalba Sasserra per prendre el camí que puja cap a l’ església vella.

Tota aquesta part del recorregut fins l’ encreuament amb la pista que puja cap el Corredor i el Trull, encara que quasi tot el camí es força bo, es tot puja, puja, puja, amb algunes “rampetes” que poc a poc van desgastant... especialment en el meu cas, encara que m’ he arribat a trobar molt millor i he pogut seguir sense més problemes, entre la calor ( fa una xafogor de les que aquest estiu poc hem tingut ) i ja portem una bona tirada, començo a patir de valent, fins el punt de que no puc seguir el ritme dels companys i m’ he de centrar només en respirar i arribar... el molinet treu fum...


Ens reagrupem a la part alta de la Serra d’ en Benet quan casualment ens trobem amb els companys de Muntbikes que estan fent el reconeixement de l’ Open, fet que a mi em va perfecte per agafar una mica d’ aire que m’ ajuda a arribar fins el Trull.

Com ja es habitual últimament que prenem la pista del Corredor, ens desviem per la part alta de la Serra de les Mules i fer el corriol que enllaça amb el camí de la font de la Figuerassa, així ens estalviem pujar fins el Corredor.

Aquí jo, pujant el parell de “rampetes” que hi ha abans de prendre el corriol, rebento... esgoto les poques forces que em queden i tota la resta del recorregut es un calvari... la “pàjara” es impressionant, mai m’ havia trobat tant malament dalt de la bici... se m’ adormen mans i peus, em costa parlar ( fet que el Ramón, que es queda amb mi per donar-me una empenta emocional en aquest moment difícil, agraeix, ja que no se per que, sembla que tinc fama de xerraire ). El camí de la Figuerassa fins la Casanova d’ en Pibernat, sent planer, s’ em fa duríssim, igual que la resta del recorregut, fins i tot pateixo a les baixades... només vull arribar a Arenys de Munt.

A la Casanova d’ en Pibernat, després d’ esperar-me per enèsima vegada, el grup es desfà... es tard i ja hi ha pressa, pel que el Gabriel, Àngel i David van fins la C-61 i baixen a Arenys de Munt per carretera, i en Ramón i jo prenem el camí de la cadena a Collsacreu per baixar a Lourdes per Can Colomer i riera Sobirans avall cap Arenys de Munt.

Hem acabat fent uns 38-40 km ( depenent del conta kilòmetres ) i més de 1000 de desnivell per un molt bon recorregut, rodador però variat, amb un parell de bons corriols, dia assolellat i hem descobert un nou indret. Personalment, llàstima de la “pàjara” monumental que he patit, que no m’ ha deixat gaudir-la com cal...

Track al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 7 de setembre del 2014
BTTAMUNT


dissabte, 6 de setembre del 2014

Sant Andreu de l’ Arboceda i Montpalau… va de ruïnes !!!



Montpalau

 Tornem a fer una sortida rodadora aquesta setmana, encara que, en sintonia amb les darreres sortides, sempre amb algun punt més o menys complicat.

Hem anat a fer una visita a les ruïnes del castell de Montpalau, per sobre de Pineda, des d’ on es divisen unes bones vistes d’ aquesta vila costanera i de Calella.

Al punt de trobada tornem a ser una bona colla, pràcticament els mateixos d’ aquestes últimes setmanes, en Gabriel, Ramón, David Natxu, Àngel, Manel i jo, i com ja va sent habitual, sense res preparat, pel que el que primer proposa un lloc, dons fantàstic i anem-hi !!!

Montpalau es un indret que visitem de tant en tant amb recorreguts molt similars, pel que no m’ estendré gaire explicant el recorregut, l’ únic canvi respecte als anteriors es que habitualment hi anem per la Creu de Canet, Sant Cebrià de Vallalta i el Coll de l’ Era d’ en Mora fins el Collet de Sant Andreu, però aquest cop hi hem anat per carretera fins Sant Iscle, Can Pere, Turó d’ en Vendrell, Can Palau i Castellà d’ Indies.



Hem passat un grapat de cops pel Collet de Sant Andreu i mai ens hem aturat a veure les ruïnes de l’ ermita de Sant Andreu de l’ Arboceda, pel que decidim desviar-nos del recorregut per anar-hi... però només entrar al bosc, CATACRACK.... cop de teatre... petada de cadena d’ en David !!! Per sort anem preparats per aquest tipus d’ incidència i entre tots solucionem el problema ( dos arreglant la cadena i la resta mirant donant pel sac ), això si, al ben mig d’ una legió de mosquits ( aquests si que ens han donat pel sac de debò !!! ).


Solucionat el problema visitem les ruïnes de l’ ermita, de la que només queda en peu un parell de parets que s’ aguanten dretes “per simpatia”.

Anem cap a Montpalau pel Bagueny de Can Carreres, per l’ obaga d’ aquesta petita serralada... sembla mentida que hi hagi aquest indret aparentment tant salvatge, amb un paisatge propi del cor del Montnegre, inclús del pre-Pirineu, quan a pocs metres, a l’ altre banda, hi ha tota la zona urbanitzada i totalment prescindible.

Arribem a l’ objectiu, les ruïnes del castell, on avituallem i gaudim d’ unes bones vistes del nord del Maresme.



Calella i Pineda des de Montpalau
Baixem cap a Pineda pel corriol boníssim que envolta el turó, cap a l’ Horitzó, on prenem la carretera NII, a ritme de creuer, fins Arenys de Mar, on es queda en David, i Arenys de Munt, on després d’ uns 46 km i 900 de desnivell donem la sortida per finiquitada.

El proper diumenge, més !!!

Track al Wikiloc:

Sortida del 31 d’ agost del 2014
BTTAMUNT

dilluns, 1 de setembre del 2014

LOS PAJARITOS NO CANTAN.... HACE MUUUUUCHO CALOR



Crònica de la sortida pendent de publicar del passat 10 d’ agost.

Font del Pradelló
Domingo a las 7.30 h, y ya aprieta el calor, estamos en plena época estival. Los Salmerón Brothers, haciendo de las suyas por las montañas de Tarragona, y en el punto de encuentro, 4 valientes para integrar la culebrilla (no llega a serpiente ni de lejos) multicolor: David 'Gorrioncillo del Maresme', Àngel 'The Hacker', el que suscribe, y una nueva incorporación: Don Manuel Gutenberg (ex vendedor de máquinas de imprenta, por eso....), un amigo del Capitán Araña, que lo remite al grupillo mientras él se queda en la cama, pretextando una contractura lumbar.

Dado que se avecina un día de canícula bestial, decidimos tirar de recursos 'clásicos' para estas ocasiones: decidimos ir a Castrum Eulofredii (que es como se llamaba Olzinelles en 1331). Subimos por la Rambla de Arenales del Monte, continuamos por la subida del Caserío de Palomero, Collado de la Cruz, la urbanización del mismo nombre, el caminito de la auténtica serpiente que se encontró Frank del Montnegre, Llano de las Brujas, Caserío de Por El Aire, y a la izquierda para evitar el temido 'rampote'. Hace tanto calor que ni los pajarillos cantan.

Ahora ya, terreno en descenso, todo muy seco y los caminos bastante rotos por las intermitentes tormentas del mes de Julio. Por el camino, el Gorrioncillo hace un amago de caída, salvando su dignidad, pero 'the Hacker' en su contínuo afán de superación, decide acabar la tarea y se tumba del todo, aunque la sangre no llega hasta el río, ni siquiera es 'chapa y pintura', pero lo dicho, el terreno está peligroso.

Descendemos  hasta la Balsa del Caserío del Patizambo (Can Garrell, para los no iniciados) y el Caserío de Agustín, momento en que decidimos parar para un refrigerio, lo que tiene lugar en la fuente del Pradellón: pero ni siquiera aquí hace un poquito de fresco...

Una vez finalizado el refrigerio, saludamos brevemente a los tritones de la fuente y decidimos, empujados por 'The Hacker', volver por la 'Vía Verde' paralela a la riera de Vallem Gregoriam (que es como se denominaba Vallgorguina en el s. X), para lo cual bajamos hasta la rotonda de acceso a la AP-7 de San Celedonio y atravesamos brevemente el polígono industrial de los que 's'ho montan bé', pero a esta hora (son ya las 10 y media) no queda ninguno.

En Vallem Gregoriam paramos a rellenar bidones y decidimos superar la última dificultad montañosa y térmica de la jornada por el campo de fútbol y la Casa Nueva del Pino Bernardo. Poco después, don Manuel es víctima de otra tonta caída sin consecuencias, debido a lo resbaladizo de este suelo de lo que los nativos llaman 'sauló' (o algo así, mis disculpas por no conocer bien esta curiosa lengua que suelen utilizar los oriundos).

Dado el estado del terreno, obviamos la bajada por el Caserío de Mora y lo hacemos por el Pariente Rubio, el primer trozo muy roto, pero el antiguo senderillo hasta la pista de Casa Palomero lo han convertido recientemente en una pista, toda llena de restos vegetales de una limpieza forestal masiva, y la tierra suelta.

Entrada triunfal por el Santuario de Lourdes y Barrio del Ensanche, donde nos despedimos de Don Manuel Gutenberg, que ahora en el s. XXI tiene fijada su residencia en el selecto barrio de la zona alta de Arenales conocido como 'El Pino Grande'.

En fin, han sido 41 km con 877 m de desnivel y pendiente máxima del 15%.

Desde aquí los mejores deseos para una pronta recuperación del Capitán Araña, cuidadito con la espalda que a nuestras edades ya no estamos para estos trotes.





Salida del 10 de Agosto del 2014
Gabriel de Cervantes