Rematant els corriols de la Transmaresme

Que bona va ser la sortida del més passat quan vam fer una part de la Transmaresme fins Arenys de Munt, sobre tot amb els corriols de pujada des del Rovell de l’ Ou cap a Can Bruguera, encara que aquell dia, per falta de temps, vam tindre que atallar-los i ens va quedar una part per fer.

Aquest diumenge hem volgut completar-los, però al revés, de baixada i, tret d’ algun punt més que trinxat que ens ha obligat a posar el peu a terra, ha estat molt, molt, molt bé !!!

Al punt de trobada en Ramón, David J., Àngel, Pep i jo hem anat fins Can Bruguera per la via més ràpida, pujant per Lourdes fins la Creu de Rupit, on hem pres el GR-83 direcció Mataró primer, i desviant-nos cap a Can Bruguera després.

Reposant els bidons d' aigua a Dosrius... quina calorada !!!

Allà hem enllaçat amb el primer dels corriols objectiu del dia, complicat principalment per que suposem que les últimes tempestes van acabar de malmetre un terreny de per si força tècnic i xaragallat, amb l’ agravant de que, per les dates que estem, les romegueres i el terreny sec fa que tot sigui més complicat. En alguns punt no queda més remei que posar el peu a terra.

Anem enllaçant un corriol amb un altre, ara ja sense les complicacions del primer fins passat l’Oasi, congregació religiosa que hi ha entre Can Bruguera i Dosrius, on enllacem amb el tram que ja vam fer quan vam seguir la Transmaresme. Llavors aquest corriol ens va agradar molt, això que quasi tot era de pujada i no gens fàcil, o sigui, ja podeu imaginar lo que ens ha agradat fer-lo de baixada... variat, tècnic, bastant net... fantàstic, el millor de la sortida d’ avui !!!

Ja al final del corriol, al Rovell de l’ Ou, prenem el camí que baixa fins la riera d’ Argentona i anem amunt, cap a Dosrius, seguint les rieres per l’ estret camí fresat pel pas de les bicis i on has d’ anar al tanto de no xocar de front amb algun despistat que baixa.

Sessió fotogràfica a Dosrius

Pugem a un bon ritme cap a Dosrius, on fem una aturada per omplir els bidons... el dia es força calorós, d’ estiu, anem secs, i encara queda fer l’ últim esforç per pujar a la Creu de Rupit pel Pou de Glaç i el camí del Mig, no gaire dur però amb una pendent constant que va desgastant, i desgastant, i desgastant... jo estic totalment fos, la calorada m’ ha causat estralls i la pujada pel camí del Mig s’ em fa interminable... la “pàjara” es impressionant i tothom se m’ escapa, tret de l’ Àngel que afluixa el ritme per fer-me companyia en el patiment.

Coronant el "port" de la Creu de Rupit

Ja a la Creu de Rupit, amb el cos adolorit i un mareig de nassos, puc respirar tranquil, el que queda es baixar a Lourdes i riera Sobirans cap a Arenys de Munt, on donem per acabada la sortida.

Hem acabat fent uns gens menyspreables 44 km i més de 1000 de desnivell que han resultat més durs del que podríem pensar quan hem decidit anar a fer aquest recorregut. Tram molt rodador fins Can Bruguera, però amb l’ escalada a la Creu de Rupit que no es “moc de pav”, corriolada llarga i dura a partir de Can Bruguera, remuntant la riera d’ Argentona i Dosrius on la calor ha començat a fer-se notar, i el camí del Mig fins la Creu de Rupit on les forces ja anàvem més que justetes ( com he comentat, en el meu cas amb una “pàjara” de les que recordaré molt de temps ).

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 8 de juny del 2014

BTTAMUNT