 |
| Ca l' Agustí, Olzinelles... zero graus !!! |
Quina gran sortida la d’ avui, amb al.licients afegits a
les ganes que hi ha de sortir amb bici a la que hi ha una festa, aquest cop amb
el retrobament amb el Quique, que després de fer plegats un curt tram del
recorregut de diumenge passat, aquest cop n’ hem fet una de bona... quin plaer
poder tornar a gaudir de la seva companyia després de tants mesos !!!
L’ altre, en Vicenç Rebollo, Dark Vader pels companys de
les rodes primes, un crack boig per la carretera que aquest cop l’ ha deixar
aparcada per sortir amb nosaltres per fer una sortida distesa, sense presses, a
gaudir de l’ entorn i de la companyia, com ell mateix em comentava, “una
sortida de les d’ abans”. Ha estat un plaer poder rodar plegats... el proper
cop ens reservarem una estona per fer la birreta a la tornada !!!
I on hem anat ? dons a Olzinelles, a fer un “tour”
rodador per la zona... quin millor lloc pot haver per sorprendre a algú no habituat
a rodar per camins i que pugui gaudir del paisatge mentre es roda ?
 |
| Arribant a Olzinelles... collons quin fred !!! |
A més d’ en Quique i d’ en Vicenç, hi hem anat en David
Jimmy, Gabriel i jo, i per anar-hi hem pujat riera Sobirans amunt per pujar a
Collsacreu per Can Colomer, Pla de les Bruixes, Coll Senis i Cal Paraire, on
hem deixat el GR-83 per enllaçar amb al GR-92 pel cami de Can Pau Plana, molt
més distret que fer-ho seguint el GR-83 fins el Coll de Can Poliva.
Només enllaçar amb el GR-92 ja el deixem per baixar directament
cap el Coll Blanc primer, i Olzinelles per la Bassa del Garrell on, ja abans d’
arribar-hi, veiem que tot el que ens envolta està emblanquinat del gebre... i
ho sentim, la temperatura baixa en picat fins el zero graus i ho notem força,
sobre tot quan fem un curt tram per carretera de no més d’ un kilòmetre, des de
Can Valls al pont de Ca l’ Alzinar Vell on, personalment, em quedo “pajarito”...
quasi no puc ni parlar !!!
 |
| Riera d' Olzinelles |
Prenem el camí tant i tant bo que segueix la riera d’
Olzinelles fins la rectoria de Sant Esteve d’ Olzinelles, on ens aturem un
moment per avituallar-nos aprofitant la solana que dona de ple al pati, encara
que no ens hi recreem gaire ja que, en un moment de distracció degut a un grup nombrós
de gent a peu que anaven fent fotos per tot arreu, en plan japonès a la Sagrada
Familia, en Quique no s’ adona que ens aturem i segueix camí amunt, direcció
Can Puigdemir... moment de crisi, no hi ha manera de comunicar, els mòbils no
tenen cobertura... però al final tot queda en una anècdota més per explicar,
ens retrobem just abans d’ arribar a l’ urbanització.
Hem fet una bona volta per Olzinelles però encara tenim
ganes de més, i ja que en Vicenç no coneix la zona, i es una curiositat que no
deixa indiferent a ningú, anem a fer un tomb pel circuit dels Moais de
Vallgorguina... s’ ha acabat la temporada del campus i no creiem que ens trobem
a l’ Orco de Mordor que es va fotre com una fera a l’ última visita d’ aquest
estiu.
 |
| El nostre moai preferit... li haurem de posar nom !!! |
Per anar-hi baixem a Vallgorguina per l’ hipica de Can
Virgili i prenem el camí de la depuradora, passem per l’ església vella i pugem
un curt tram del camí del dolmen fins la cadena on comença el circuit. Es clar,
no podíem deixar de fer la foto de rigor amb el nostre moai preferit.
Tornem a Vallgorguina pel mateix camí on, després de més
de 30 km, en Quique ja te el peu força carregat... es el segon dia que surt i
no cal forçar més, pel que veient que si segueix per pista, sigui el camí que
sigui, la pujada serà dura, decideix fer la resta del recorregut per carretera.
Nosaltres ho fem pujant a la Casanova per Can Saleres i d’ allà anem a buscar
el camí de Can Mora que baixa fins Lourdes, riera Sobirans i Arenys de Munt, on
ja fora de temps, ens acomiadem ràpidament per anar pitant a casa, tret d’ en
Vicenç que s’ en va a fer una birra per recuperar líquids... això queda pendent
per la propera que fem plegats !!!
Bé, hem acabat fent més de 40 km i més de 1000 de
desnivell, molt rodadors, on les prioritats
de la sortida han estat poder gaudir un altre cop de la companyia d’ en
Quique i sorprendre al Vicenç fent un recorregut on es pogués gaudir tant de la
bici com de l’ entorn... i ho hem aconseguit !!!
Track publicat al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 6 de desembre del 2013
BTTAMUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada