 |
| Arenys de Munt des del Turó del Fangar |
Es que no escarmentem !!! ... si es que sabem el que
passa quan donem la batuta al Ramón, i encara així, sempre hi ha el dia que
tornem a caure ... corriols, corriols i més corriols !!! Jo he acabat trinxat
!!!
El pla del dia era un altre, que era anar a fer un tomb
per Olzinelles en una sortida clàssica de les nostres, buscant un equilibri
entre camins, pistes i corriols, però una averia mecànica d’ en Ramón ens ha
fet variar el recorregut.
Avui en Ramón, Gabriel, Xena i jo hem començat la ruta pujant a Collsacreu per Can Colomer, on en Ramón s’ ha donat compte de que no tenia la cadena de la bici en condicions, pel que ha decidit tornar a Arenys de Munt per carretera i fer un canvi de bici agafant la del seu germà. En Xena no va fi i no veu clar anar a Olzinelles i, entre una cosa i l’ altre, decidim deixar-ho, tornar a Arenys de Munt pel Fondo de Can Rossell, reunir-nos amb el Ramón i fer un recorregut improvisat, a lo que surti.
Dons al final, improvisant, improvisant... i després de
deixar que el Ramón ens guies, hem acabat fent una molt bona corriolada...
dura, força dura... terreny bastant irregular sobre tot degut a les pluges,
força pedres i rels, molta “platja”... en fi, tots els ingredients per una
sortida exigent.
 |
| Turó del Fangar |
Complicat donar explicacions de per on hem anat, només
comentar que, apart del descens des de Collsacreu pel Fondo de Can Rossel, ens
hem mogut pel triangle Arenys de Munt – Canet – Sant Iscle... els que coneixeu
la zona ja sabeu com son els corriols d’ aqui... que bons !!!
 |
| Encara que poques, alguna pista hem fet. |
En Ramón, sobrat i sobreexcitat... porta la Specialized del seu germà, amb menys pes que
la seva i a més, està en forma... en Gabriel i jo, al darrera perseguint-lo com podem.
Bé, al final hem
acabat fent uns 30 kilòmetres, encara que amb lo cansat que he acabat, m’ ha
semblat que eren més !!!
Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 11 de novembre del 2.012
BTTAMUNT
S'ha d'anar amb compte amb personatges, com aquest tal Ramon, el món n'està plè de tipus que els i dons la mà i t'agafen el braç. El meu home, que en pau descansi, sempre deia "de mala mata, nunca buena zarza". Fills meus feu-me cas,si va d'esguerra sortides, deixeu-lo plantat!
ResponEliminaTieta, estàs convidada a venir diumenge amb nosaltres... porta madalenes i un termo amb cafè... i una petaqueta no aniria malament !!!
EliminaEns adaptarem al teu ritme.