dimarts, 11 d’octubre del 2011

Alzina de Can Ferrerons

Alzina de Can Ferrerons... quin tros d' arbre !!!
Ha començat la temporada de futbol sala del meu fill Isaac, fet que ha condicionat la sortida diumengera que habitualment faig amb els companys Cargols. No he pogut anar amb ells ( per cert, espero la crònica detallada de la vostra, ASSASSINS !!! ), però si ho he fet dissabte sol... QUALSEVOL MOMENT ES BO PER FER UNA SORTIDETA !!!

Sense tindre res programat he anat pujant riera amunt, cap a Lourdes, amb l’ intenció de pujar a la Creu de Rupit i allà decidir... em ve al cap la sortida que vam fer a Can Bosc el passat 18 de setembre, on ens vam quedar amb les ganes d’ arribar a l’ alzina de Can Ferrerons i l’ església vella de Vilalba Sasserra. Fa dos diumenges vam assolir l’ objectiu d’ anar a l’ església vella... i decideixo anar a Can Ferrerons, això si, per la via directe i la major part del recorregut per camins gens complicats, tret d’ algun corriol... vaig sol i no vull sorpreses.

Can Miloca
Des de la Creu de Rupit segueixo el GR-83 direcció Canigó, a l’ alçada dels Suros d’ en Burget a l’ esquerra cap el Corredor, deixo la pista principal abans d’ arribar al Coll del Bruc per, després de fer un corriol , prendre el camí que porta a la part del darrera del campament juvenil El Solell del Corredor, travesso la pista principal que s’ enfila al Corredor des de Llinars per anar a la masia de Ca l’ Arenes, la rodejo i al Gatell de Ca l’ Arenes pujo fins Can Miloca on prenc un corriol que porta a la Font del Ferro...

Can Miloca...al fons, el Montseny
M’ enduc una grata sorpresa... he passat un grapat de cops per aquí i mai m’ he parat a fer-li una ullada... i descobreixo un indret força tranquil, amb una font restaurada i amb la pedra totalment rovellada pel constant regalim de les aigües ferruginoses.

Font del Ferro
Gaudeixo del moment, es respira pau... el silenci només el trenca la remor de l’ aigua amb el contacte amb la pedra... UNA MERAVELLA !!!

Després d’ una estona absort amb els meus pensaments torno al mon real per continuar amb el meu camí.

Font del Ferro... rovellada !!!

Font del Ferro, un espai ideal per desconectar.

Segueixo pel caminet que va de la Font del Ferro fins el Cau dels Tuixons on, passada la cadena, continuo per la dreta, ja sense desviar-me fins l’ alzina de Can Ferrerons.

QUIN TROS D’ ALZINA !!! ... es tant gran que no se per on mirar-la, ni trobo cap lloc on poder fer-li una foto que surti sencera...


Alzina de Can Ferrerons

Can Ferrerons


Can Ferrerons
Es hora de tornar a casa, tret de les aturades a la Font del Ferro i l’ alzina, he anat bastant ràpid però no em vull encantar... estic gaudint de la bici però també he de fer-ho amb la familia.

Seguint el mateix camí vaig a parar als Quatre Camins, on tombo a la dreta cap a Can Miloca, quasi tot de pujada i segueixo fins el final, a l’ encreuament amb el GR-92 que prenc direcció Corredor, però quan arribo a Ca l’ Arenes continuo pel GR a la dreta deixant la pista principal a l’ esquerra i faig el mateix camí de l’ anada, però a l’ inversa, fins el Suros d’ en Burget on tombo a l’ esquerra pel camí de Can Quel per baixar a Lourdes i a Arenys de Munt.

El Corredor des de Can Miloca
He acabat fent uns 30 km sense pràcticament cap complicació, un bon recorregut per rodar...i a més, estic content, sense proposar-m’ho he pogut gaudir de dos indrets fantàstics, tranquils i molt accessibles... HI TORNARÉ !!!

Jo, aguantant l' alzina
Sortida del 9 d’ octubre del 2011
BTTAMUNT


Mapa de la ruta

2 comentaris:

  1. Com deia aquell..."cuanto cabrón"

    Molt bona crònica, he disfrutat molt!!

    ResponElimina
  2. A L'ALZINA LI VEIG POSSIBILITATS DE REFREGAMENT!!

    ResponElimina