Corriols Transcorredor 2015, 2ª part

Després d’ una setmana on físicament alguns membres del grup no estem precisament per tirar cohets, més ò menys consensuat a través del xat del blog decidim fer una sortida de “pau i herba”, i això semblava quan al punt de trobada ens hem juntat una bona colla, en Gabriel, Ramón, Manel, Navarra, Àngel, Pere, Ferran i jo. 

Pujant a la Creu de Rupit, ja es començava a intuir que això al final no acabaria sent el que estava previst dons, precisament per això, con que no hi ha res previst, la gent es comença a preguntar on anirem mirant-me de reüll, esperant alguna resposta. Jo veig que els meus problemes d’esquena i cama pràcticament no es manifesten, pel que proposo anar fins l’ alzina de Can Ferrerons, aquest tram molt rodador i gens complicat... de pau i herba, i a partir d’ aquí fer els corriols inicials de la passada Transcorredor que no vam fer fa tres setmanes, en principi sobre el paper gens complicats, encara que hi ha una part que no els coneixem i no sabem el que trobarem.

Grata sorpresa dons han resultat boníssims, els hem gaudit força, encara que, i ja saben que per aquestes dates es un clàssic, les romegueres fan una mica la guitza en alguns punts. Els corriols, en la línea dels que hi ha per aquesta zona, i amb un bon grapat de possibilitats dons constantment hi ha encreuaments on es pot triar l’ opció que més vingui de gust...una bona troballa.

A aquestes alçades està clar que de pau, res de res, i que d’ herba, tampoc... algú se l’ ha fotut i no l’ ha compartit !!!

Aturada a les Planes del Castell Vell on decidim prendre el camí de tornada pels camins i corriols paral.lels a la pista que puja al Corredor des del Coll de Can Bordoi, passant per Can Guinart i el Puig Aguilar on, per horari, en Gabriel, Àngel, Pere i Manel continuen pel GR-92 direcció Corredor, amb visita inclosa al Mirador del Grèbol, i des d’ allà tornada cap a Arenys de Munt. La resta, en Ramón, Ferran, Navarra i jo volem baixar al camí del pou de glaç de Canyamars pel corriol paral.lel a la pujada de la mort, encara que improvisant per alguna trialera desconeguda... i complicada... tant, que pràcticament hem tingut que fer-la tota a peu per un tram llarg força vertical, ple de roques, xaragalls i rels... ideal per la meva hernia discal !!!

Passada la zona d’ escalada, prenem el corriol de la pujada de la mort esquivant les romegueres al tram final improvisant els últims metres abans d’ arribar al camí del pou de glaç, tram que recomanem no fer-lo, dons vam acabar passant per una finca particular especialment senyalitzada amb un prohibit el pas i on per sort no vam trobar a ningú. Recomano rematar la baixada passant pel camí que porta a l’ església de Canyamars per no tindre problemes ( http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9144039)

Ja al pou de glaç, aquí si pujada de “pau i herba” pel camí del mig fins la Creu de Rupit, xino xano fent-la petar per fer-la més distreta, on trobem “overbooking” de mossos d’ esquadra suposo que fent alguna mena de control als motoristes que ronden aquest punt estratègic.

Descens pel corriol de Can Cintet de Rupit i Torrent de la Milans fins Lourdes i Riera Sobirans avall cap a Arenys de Munt, on trobem al Gabriel ja canviat fent les compres de rigor abans de marxar al seu barri, a Torrentbó.

Hem acabat fent uns 41 km i 1200 de desnivell, sense pau, sense herba, i sense fotos, però amb una bona dosi de corriols a partir de Can Ferrerons.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 14 de juny del 2015-06-15

BTTAMUNT

NO CRÒNICA IV : déjà vu pels camins del Montnegre

Em sembla que es per aquí !!!

Em va agradar tant la sortida de diumenge passat en solitari, que aquesta setmana els hi he volgut ensenyar als companys, i es el que hem fet, amb algunes variants poc significatives, tret de l’ “ensigalada” al voler anar per un corriol ben atapeït de romegueres... conseqüència, un bon grapat d’ esgarrinxades i el mallot a fer punyetes !!!

Hi hem anat en Ramón, Manel, Toni i jo, i hem acabat fent uns gens menyspreables 44 kilòmetres, 1350 de desnivell, i un parell de quilos que ens hem deixat pel camí... la calorada ha estat de por !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 7 de juny del 2015

BTTAMUNT

NO CRÒNICA III : camins del Montnegre

Montnegre en estat pur en dos molt bons recorreguts, un per part del gruix del grup pel Turó Gros, Santa Maria de Montnegre i coll de Can Benet, travessant pràcticament tot el Montnegre, des de Ponent a Llevant, amb tornada per Castellà d’ Indies i camí de la Creu de Canet, i l’ altre per part meva en solitari, improvisada, per Ca n’ Arabia, Turó de la Vila Rasa, Coll de Vilardell i Olzinelles, passant per una variant del corriol dels arbres caiguts, amb tornada per Vallgorguina i Can Plana de Dalt.

Dos bones sortides, amb bona kilometrada i desnivell.

Track al Wikiloc de la sortida al Turó Gros:

Track al Wikiloc i Cicloide de la sortida Turó de la Vila Rasa – Olzinelles:

Sortides del 31 de maig del 2015

BTTAMUNT

NO CRÒNICA II : corriols Transcorredor 2015

Aquesta setmana, una bona colla: Àngel, Ramón, Gabriel, Manel, Pep, Toni, Txep, Navarra, Pere i Xavi, hem anat a fer la major part dels corriols de la passada Transcorredor, primer els que baixen de Can Massuet fins Dosrius, a tota velocitat, i després els trencacames i molt tècnics que pugen a tocar amb l' urbanització Sant Carles i Dosrius.

Hem acabat fent uns 52 kilòmetres i quasi 1500 de desnivell... la migdiada de diumenge ben merescuda !!!

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 24 de maig del 2015

BTTAMUNT

NO CRÒNICA I : corriols de l' Illa i Canadà Park

Track al Wikiloc i Cicloide:

Apa !!!

Sortida del 17 de maig del 2015

BTTAMUNT

Dia D: Arenyencs envaint el Montseny !!! - Ermita de Sant Guillem, a Campins

Un altre sortida maratoniana aquest diumenge, en la línea del que estem fent des de que vam avançar l’ horari de sortida. Aquest cop hem anat a fer un tomb fins Campins, on cada segon diumenge de maig es celebra l’ Aplec de Sant Guillem.

Una bona colla al punt de trobada, en Gabriel, Àngel, Ramón, Manel, Toni, Navarra i jo, on aquest cop amb força puntualitat donen el tret  de sortida. Campins ens queda lluny, però tampoc volem fer un recorregut massa rodador i monòton fins Sant Celoni, pel que anem a buscar el GR-83 a Collsacreu pujant per Can Colomer, el prenem fins l’ encreuament del Coll de Can Poliva i ens desviem per baixar a la riera de Montnegre pel camí de Can Terrades... molt perillós a partir de mitja baixada fins la riera de Montengre, amb forta pendent, molta roca i pedra, el terreny molt sec, que fa que en algun punt no quedi més remei que posar el peu a terra per no jugar-nos el físic.

Cop de teatre quan arribem a Can Riera de Vilardell, per on abans passava el GR-5, però ara està prohibit el pas degut als constants mal de cap que li suposava al propietari el pas de motos i quats. Sense saber-ho ( encara que hi ha una senyal que no li fem cap mena de cas ), entrem a la finca, però de cop se’ns tiren al damunt un grapat de gossos amb intencions poc amigables. Girem cua i tornem a tota pastilla per on hem vingut fins l’ entrada de la finca, on ens adonem que en paral.lel hi passa el camí que creiem correcte i el prenem... mentre tornem a travessar la finca per aquest altre camí, anem fent broma de la situació viscuda... fins que de cop, atrinxerats al costat del camí, tornen a aparèixer el grup de gossos i ens enganxen per sorpresa, sense poder reaccionar... aquest cop toca seguir, aguantar i desitjar que no ens enduem cap queixalada. Apareix el propietari i ens explica el motiu dels canvis en el GR-5... s’ ha de reconèixer que ha de ser emprenyador que constantment vagin entrant motos i quats “estripant” per casa seva. Haurem de buscar una alternativa de pas quan anem per aquesta zona.

Seguim camí, ara tot per pista, cap el veïnat de Vilardell i la carretera C-35 fins Sant Celoni, on tornem a enllaçar amb el GR-5 per pujar cap a Campins tot per camí bo, pel ben mig del bosc, i d’ aquí a l’ ermita de Sant Guillem, on ens enduem la sorpresa de que l’ aplec que es celebra es de la penya barcelonista de Campins, i on estan preparant una bona botifarrada, paella gegant i altres actes.

Fem l’ aturada per avituallar, fotos de rigor i descans abans de prendre el camí de tornada per una via diferent a la de pujada, aquesta menys pistera, dons combinem camins amb corriols que fan el recorregut força distret fins Sant Celoni, on ja en territori conegut, decidim tornar per la riera de Vallgorguina.

Fantàstica la riera si no fos per la destrossa que han fet, malintencionada diria jo ( crec que el nostre “amic” Orco de Mordor te alguna cosa a dir ), al tombar alguns arbres abans i després del campus de la Lluna de Can Castellar. El pitjor no son tres ò quatre arbres al mig del camí, si no la destrossa feta a l’ alçada del pont per on hi ha la pista que puja al Corredor pel dolmen de Pedra Gentil... pràcticament no es pot passar ni a peu, s’ han carregat el camí i fins i tot tapat el pas del petit túnel que el travessava... una vergonya !!!

Ja a Vallgorguina el grup es divideix, encara que anem bé de temps, en Gabriel i l’ Àngel prefereixen fer el tram final pujant a Collsacreu i baixant a Arenys de Munt per carretera, i la resta anem a “cremar les naus” pujant al Parent Rost per les rampes de Can Ricós primer, i les de Can Plana de Dalt després.

Des del Parent Rost baixem cap a Lourdes per Can Mora, amb una petita variant, i on tenim l’ ensurt del dia quan en Manel aterra per terra després de quedar-li la roda del davant clavada, però per sort, encara que te algunes ferides aparatoses al genoll i el braç, no hem de lamentar res que no s’ arregli amb una bona dutxa, una cerveseta i una migdiada.

De Lourdes, cap a Arenys de Munt per la riera Sobirans i cap a casa.

Hem acabat fent uns 51 km i 1320 de desnivell molt bons i més variats del que creia abans de fer la sortida, dons al quedar Campins lluny del nostre “territori” es presumia una de rodadora però, entre les rampes de Can Colomer i Cal Paraire, el descens pels pedrots de Can Terrades i el GR-5, l’ ensarronada dels gossos a Can Riera de Vilardell, el GR-5 fins Campins, el descens a Sant Celoni esquivant les pistes i l’ escalada final per Can Ricós i Can Plana de Dalt, han fet que la sortida hagi estat de lo més distreta.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 10 de maig del 2015

BTTAMUNT