Sant Andreu de l’ Arboceda i Montpalau… va de ruïnes !!!

Montpalau

 Tornem a fer una sortida rodadora aquesta setmana, encara que, en sintonia amb les darreres sortides, sempre amb algun punt més o menys complicat.

Hem anat a fer una visita a les ruïnes del castell de Montpalau, per sobre de Pineda, des d’ on es divisen unes bones vistes d’ aquesta vila costanera i de Calella.

Al punt de trobada tornem a ser una bona colla, pràcticament els mateixos d’ aquestes últimes setmanes, en Gabriel, Ramón, David Natxu, Àngel, Manel i jo, i com ja va sent habitual, sense res preparat, pel que el que primer proposa un lloc, dons fantàstic i anem-hi !!!

Montpalau es un indret que visitem de tant en tant amb recorreguts molt similars, pel que no m’ estendré gaire explicant el recorregut, l’ únic canvi respecte als anteriors es que habitualment hi anem per la Creu de Canet, Sant Cebrià de Vallalta i el Coll de l’ Era d’ en Mora fins el Collet de Sant Andreu, però aquest cop hi hem anat per carretera fins Sant Iscle, Can Pere, Turó d’ en Vendrell, Can Palau i Castellà d’ Indies.

Hem passat un grapat de cops pel Collet de Sant Andreu i mai ens hem aturat a veure les ruïnes de l’ ermita de Sant Andreu de l’ Arboceda, pel que decidim desviar-nos del recorregut per anar-hi... però només entrar al bosc, CATACRACK.... cop de teatre... petada de cadena d’ en David !!! Per sort anem preparats per aquest tipus d’ incidència i entre tots solucionem el problema ( dos arreglant la cadena i la resta mirant donant pel sac ), això si, al ben mig d’ una legió de mosquits ( aquests si que ens han donat pel sac de debò !!! ).

Solucionat el problema visitem les ruïnes de l’ ermita, de la que només queda en peu un parell de parets que s’ aguanten dretes “per simpatia”.

Anem cap a Montpalau pel Bagueny de Can Carreres, per l’ obaga d’ aquesta petita serralada... sembla mentida que hi hagi aquest indret aparentment tant salvatge, amb un paisatge propi del cor del Montnegre, inclús del pre-Pirineu, quan a pocs metres, a l’ altre banda, hi ha tota la zona urbanitzada i totalment prescindible.

Arribem a l’ objectiu, les ruïnes del castell, on avituallem i gaudim d’ unes bones vistes del nord del Maresme.

Calella i Pineda des de Montpalau

Baixem cap a Pineda pel corriol boníssim que envolta el turó, cap a l’ Horitzó, on prenem la carretera NII, a ritme de creuer, fins Arenys de Mar, on es queda en David, i Arenys de Munt, on després d’ uns 46 km i 900 de desnivell donem la sortida per finiquitada.

El proper diumenge, més !!!

Track al Wikiloc:

Sortida del 31 d’ agost del 2014

BTTAMUNT

LOS PAJARITOS NO CANTAN.... HACE MUUUUUCHO CALOR

Crònica de la sortida pendent de publicar del passat 10 d’ agost.

Font del Pradelló

Domingo a las 7.30 h, y ya aprieta el calor, estamos en plena época estival. Los Salmerón Brothers, haciendo de las suyas por las montañas de Tarragona, y en el punto de encuentro, 4 valientes para integrar la culebrilla (no llega a serpiente ni de lejos) multicolor: David 'Gorrioncillo del Maresme', Àngel 'The Hacker', el que suscribe, y una nueva incorporación: Don Manuel Gutenberg (ex vendedor de máquinas de imprenta, por eso....), un amigo del Capitán Araña, que lo remite al grupillo mientras él se queda en la cama, pretextando una contractura lumbar.

Dado que se avecina un día de canícula bestial, decidimos tirar de recursos 'clásicos' para estas ocasiones: decidimos ir a Castrum Eulofredii (que es como se llamaba Olzinelles en 1331). Subimos por la Rambla de Arenales del Monte, continuamos por la subida del Caserío de Palomero, Collado de la Cruz, la urbanización del mismo nombre, el caminito de la auténtica serpiente que se encontró Frank del Montnegre, Llano de las Brujas, Caserío de Por El Aire, y a la izquierda para evitar el temido 'rampote'. Hace tanto calor que ni los pajarillos cantan.

Ahora ya, terreno en descenso, todo muy seco y los caminos bastante rotos por las intermitentes tormentas del mes de Julio. Por el camino, el Gorrioncillo hace un amago de caída, salvando su dignidad, pero 'the Hacker' en su contínuo afán de superación, decide acabar la tarea y se tumba del todo, aunque la sangre no llega hasta el río, ni siquiera es 'chapa y pintura', pero lo dicho, el terreno está peligroso.

Descendemos  hasta la Balsa del Caserío del Patizambo (Can Garrell, para los no iniciados) y el Caserío de Agustín, momento en que decidimos parar para un refrigerio, lo que tiene lugar en la fuente del Pradellón: pero ni siquiera aquí hace un poquito de fresco...

Una vez finalizado el refrigerio, saludamos brevemente a los tritones de la fuente y decidimos, empujados por 'The Hacker', volver por la 'Vía Verde' paralela a la riera de Vallem Gregoriam (que es como se denominaba Vallgorguina en el s. X), para lo cual bajamos hasta la rotonda de acceso a la AP-7 de San Celedonio y atravesamos brevemente el polígono industrial de los que 's'ho montan bé', pero a esta hora (son ya las 10 y media) no queda ninguno.

En Vallem Gregoriam paramos a rellenar bidones y decidimos superar la última dificultad montañosa y térmica de la jornada por el campo de fútbol y la Casa Nueva del Pino Bernardo. Poco después, don Manuel es víctima de otra tonta caída sin consecuencias, debido a lo resbaladizo de este suelo de lo que los nativos llaman 'sauló' (o algo así, mis disculpas por no conocer bien esta curiosa lengua que suelen utilizar los oriundos).

Dado el estado del terreno, obviamos la bajada por el Caserío de Mora y lo hacemos por el Pariente Rubio, el primer trozo muy roto, pero el antiguo senderillo hasta la pista de Casa Palomero lo han convertido recientemente en una pista, toda llena de restos vegetales de una limpieza forestal masiva, y la tierra suelta.

Entrada triunfal por el Santuario de Lourdes y Barrio del Ensanche, donde nos despedimos de Don Manuel Gutenberg, que ahora en el s. XXI tiene fijada su residencia en el selecto barrio de la zona alta de Arenales conocido como 'El Pino Grande'.

En fin, han sido 41 km con 877 m de desnivel y pendiente máxima del 15%.

Desde aquí los mejores deseos para una pronta recuperación del Capitán Araña, cuidadito con la espalda que a nuestras edades ya no estamos para estos trotes.

Salida del 10 de Agosto del 2014

Gabriel de Cervantes

ENCIGALADA !!!

Crònica tardana la d’ aquesta setmana, però aquí està, encara que per falta de temps curta serà... òstres que poètic m’ ha sortit, li acabaré fent la competència al Gabriel !!!

Poesia a part, el títol reflecteix ben bé el que ha estat la darrera sortida: una “encigalada” en tota regla, aquest cop propiciada pels “Salmes”, o sigui, en David i jo, primer per l’ enredada de baixar a Canyamars pel corriol que enllaça Can Vallalta amb el camí del Pou de Glaç en comptes d’ agafar el camí principal... hem acabat fent una bona part de corriol peu a terra, envoltats de romegueres i xaragalls més que perillosos després de les tempestes d’ aquest estiu.

Punxada d' en Ramón, amb una 29 de "prestao" sense recanvi ni res !!! sort que aquest camins estan plens d' ànimes caritatives

 Segona “encigalada” quan, just abans d’ arribar a Canyamars, anem a escalar la “pujada de la mort”, o el “dinosaure” com també l’ anomenen. L’ últim cop que vam pujar-hi, tot i la duresa vam fer-ho sense posar peu a terra en cap moment, suposo que per això hi anàvem confiats... greu error... igual que la majoria de pistes i camins, tanta tempesta ho ha malmès tot... xaragalls, “platges”, molta pedra solta... fet que complica l’ escalada, fins el punt que, a més de tindre que fer un esforç extra, a alguns no ens queda més remei que acabar posant el peu a terra. Repassant les dades del navegador em surt que aquest tram d’ uns 1400 metres te una pendent mitja del 16%, amb puntes continuades de fins el 25%... com diria en Ramón aquell llunyà dia que ens vam conèixer pujant el pedregós GR-5 pel Montnegre, “ per parar a vomitar !!!” ... gran frase, mítica, plena de sentiment, poesia pura !!!

Tercera “encigalada”, quan prenem el camí que ens ha de dur des de la part alta de Can Massuet fins a tocar amb Can Bosc, de tornada, després d’ equivocar-nos acabem al mig d’ un altre corriol diria que pitjor que el de la primera, ja que al menys aquell era baixada, però aquest tot pujada, fins i tot carregant les bicis a l’ espatlla... ben segur que per aquí no tornem a passar !!!

Font del Ferro

Per sort acabem enllaçant un altre cop amb el camí correcte i podem seguir, ara si sense més contratemps, cap a la Font del Ferro ( estranyament l’ hem trobat seca, fet que no havia vist des de que conec l’ indret ) i rodant, rodant, tornar cap a Arenys de Munt sense complicar-nos més la sortida.

Per cert, aquest diumenge hem repetit els mateixos de la setmana passada, en Gabriel, David Nacho, David Pardal, Ramón, Àngel, Manel i jo... una bona colla.

Hem acabat fent uns 37 km i 1000 de desnivell i, encara que aquesta sortida hi ha qui li ha agradat més, i d’ altres que no tant, a pesar de les “encigalades” hem complert l’ objectiu que no es altre que passar-ho bé dalt de la bici... això si, mentre el ferm estigui com està ara, m’ ho rumiaré bé abans de llançar-me per segons quins llocs.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 24 d’ agost del 2014

BTTAMUNT

Una bona rodada en grup

Coll Butí

Quina patxoca que feia el grup aquest diumenge, set elements rodant amb complerta harmonia, cinc amb l’ equipació oficial, fet que feia força setmanes que no succeïa... es el que tenen aquestes dates, les vacances ens trastoquen els horaris i hàbits ( sempre per bé, es clar ). Per això ha estat una bona sorpresa trobar-nos un bon grup al punt de trobada.

Aquest cop en Ramón, Gabriel, David Nacho, David Pardal, Àngel, Manel, un nou element que la setmana passada va fer una primera incursió amb nosaltres, engrescat pel nostre Ramón “Capità Aranya”, i jo.

Ningú te clar on anar, pel que decidim improvisar un recorregut per Olzinelles baixant per la banda del Coll Butí i fer una “visita” al corriol dels arbres caiguts, sempre força divertit de fer. Hi anem per Can Colomer, Collsacreu, Cal Paraire i el Coll Blanc, xino-xano, sense presses, però sense aturar-nos... el dia es fantàstic per anar en bici, com ha estat habitual durant tot aquest estiu, la temperatura es força bona i un bon grapat de núvols travessen el cel sense parar, pel que no ens tenim que preocupar ni del sol, ni de la calor... només de pedalar i passar-ho bé !!!

Encara que en general el recorregut es en gran part rodador, no es gens fàcil, ja que fem algunes bones escalades, i a més, el terreny es força sec i ple de “platges”, un perill si et refies i et relaxes. Bona l’ escalada, per variar, de Can Colomer, la del Pla de les Mines cap els Quatre Camins, a Olzinelles, ( deu ni do quin parell de tobogans que hi ha ), i quan ja anem de tornada amb les forces més justetes, la de Can Saleres cap a la Casanova d’ en Pibernat, on per cert, en Manel s’ ha retratat com el “tapat” del dia, dons després d’ anar tot el matí a la cua del grup, en silenci, com un estrateg estudiant els moviments dels rivals, ha fotut un “demarratge” i m’ ha deixat amb quatre pedalades quan ens enfilàvem per les rampes més potents.

Can Valls

No podia faltar la volteta pel corriol que travessa Olzinelles per la ribera de la riera... espectacular en aquestes dates !!! amb aturada per avituallar a la bassa de Can Valls abans de pujar a Can Puigdemir pel camí de Sant Esteve d’ Olzinelles, Can Virgili i avall a Vallgorguina.

L’ última escalada, la de Can Saleres, com he comentat abans, encara que en Ramón i en David Pardal fan una incursió per un corriol que els torna a deixar al mateix camí més amunt... està tot molt sec, ple de romegueres per aventurar-nos per aquests corriols i la resta preferim fer les rampes, força dures, però amb el ferm més estable.

Per acabar, descens a Lourdes per Can Quel, força perillós sigui l’ època que sigui, i ara més, amb derrapades constants i les platges una darrera l’ altre, riera Sobirans i Arenys de Munt, on ens acomiadem satisfets d’ haver fet un altre bona sortida.

Hem acabat fent uns 36 km i més de 1000 de desnivell i, encara que hem rodat força, el recorregut ha tingut tots els ingredients d’ una sortida de lo més variada i distreta... escalades ben repartides, corriols com el dels arbres caiguts, descensos ràpids... i com sempre, bon humor i ganes de passar-ho bé.

Track de la sortida al Wikiloc i Cicloide.

Sortida del 17 d’ agost del 2014

BTTAMUNT