dimarts, 18 de març del 2014

Els ocellets canten.....el nou Gurú insisteix......i per fi trobem el Nostre Ratonero !!!


Avui ens trobem en Ramon (amb la ferma convicció de guanyarse els galons de Gurú) l'Angel i els Davids (aquests dos uniformats ...collons quin goig!!!!)

En Ramon insisteix en tornar a la Font dels Polletons, buscant no se quin coi de corriol que ens ha de dur a Can Vilar i d'aqui fer un salt fins al Xeremell en recerca del corriol que fa un parell de setmanes no vàrem saber trobar.....pinta a encigalada però la fe Bttera ens fa tirar endavant....

O sigui..els precedents no son gaire esperançadors però que caray...algú ha d'agafar el lideratge i el Ramon té els pebrots d'assumir la responsabilitat....per la resta..sempre es millor criticar al Gurú de turnu que proposar i que tothom et foti pedrades...

Quin parell de frikis !!!
Tirem riera amunt, i via Can Colomer fins a Collsacreu...a mida que guanyem alçada rebem els primers raigos de sol...es presenta un mati de primavera sensacional....el terreny està en perfecte estat...bona temperatura...el projecte de Gurú comença a recitar cançons de misa....el Perdalet sobrat es fot a tirar amunt víctima d'un rampell de poderio.....l'Angel en poques sortides ja ha captat que aquest grup està plagat de friquis però almenys hi ha carinyu i respecte per la diferència...de moment tot va bé!!!!

Un cop a Collsacreu anem a buscar el GR i a la segona corba tombem a mà dreta...després d'un bon tram arribem a dalt del GR i via el corriol de Can Plana de Dalt acabem tirant enrere fins la font dels Polletons....arribem sense problemes..de moment tot bé....avui no hi trobem a en Josep Sunyer....l'artífex de l'estat actual de la font...un racó molt especial

Marxem de la font avall i a l'arribar al primer encreuament tombem a mà esquerra (comença l'improvissació) després d'una bona estona de puja i baixa pel bosc ...un bosc exhuberant, en plena efervescència.....hem d'anar amb la boca tancada o s'omple d'insectes...preferim els plàtans nosaltres

La volta es fantàstica, gaudim força, el Gurú content continua amb cançons de misa...el Perdalet comença a rondinar pels xaragalls assassins , l'Angel va fent i un servidor es sent l'home més afortunat del mon per aconseguir sortir un parell de dies seguits i gaudir de l'entorn....la companyia....de moment està sent un dia fantàstic!!!!

Can Vilar... ja no es el que era !!!
Un cop arribat a baix....just on pujant de Can Saleres (camí del Camp de Futbol de Vallgorguina) a en Ramon li ve l' inspiració i ens vol fer tornar a pujar amunt per anar a trobar el corriol , primer objectiu d'aquest matí, s' instal.la un cert esperit de revolta...però el grup accepta tornar enrere....per sort,un cop agafem una mica d'alçada veiem un camí que s'enfila a l'altre vessant de la vall...tornem enrere i ens hi enfilem amb l'esperança de trobar “el corriol” que ens ha de portar d'aqui a Can Vilar....aquí comença l'encigalada del dia....entrem en un bucle....un dia de la Marmota.. que ens fa passar fins a tres cops pel mateix punt....finalment desistim....però un cop hem baixat un bon troç en Ramon troba un parell de friquis que asseguren conèixer el camí....toooorna cap a munt...els aires de revolta son ja evidents.....a més d'un li venen ganes de fotreli una pedrada al nou Guru...o bé fotre el camp cap a casa....el grup demostra que es fidel al Guru del Dia i tirem amunt!!!

Per sort ara si trobem un corriol de puta mare que tira amunt..no gaire exigent i que de ben segur repetirem moltísssimes vegades ja que porta a la Casa Nova....nosaltres abans d'arribar-hi tombem a mà dreta....se suposa que per aquí trobarem el corriolet desitjat....la cosa pinta bé fins que arribem a un encreuament de 5 camins.....buuuuuufffffff

5 camins...encigalada segura.....en Ramon decideix agafar el corriol més silvestre...obviant la norma del camí més sobat de l'absent Pare Noel....per sort amb 100 metres donem la volta ja que el camí s'acaba....

tornem a l'encreuament dels 5 camins ....ens en queden 3 camins per escollir....n' agafem un i uns 200 metres més endavant veiem un corriolet que entra a mà esquerra....ens hi posem...i...ARA SI!!!!! un corriolet de Puuta mare!!! de més d'un kilòmetre que de forma suau...però molt tècnic....amb punts de complicació extrema pero sense baixar de la bici (excepte el Perdalet que es fot una nata però es manté dret.....la bici no sabem on va a parar però ell es manté estable)

Finalment i després d'empalmar amb un altre corriolet i tot descobrint el paratge arribem a Can Vilar..com a bons friquis que som ens desfem en elogis...

ohhh quina meravella....que guapuuu...quin disfrutar...quin fruir....sensacional...ho repetirem..ens congratulem de la nostra descoberta i ja pensem en tornar-hi qualsevol dia..hem descobert el nostre Ratonero!!!!

en Ramon comença a tirar-se floors i a congratular-se del seu atreviment!!!

S'infla de tal manera que sembla l'Iñaqui Perurena..aquell que tallava troncs de dos cops de destral

Ramón-Iñaki Perurena marcant coll a lo Chicote !!!
Parem a l'Era de Can Vilar....fem el pica pica,la tertúlia de rigor...prenem el solet...i ens congratulem dels moments viscuts....des de allà mateix es veu Can Plana de Dalt i ens posem el repte de pujar-hi per la pista que porta als xais.....aquesta pista la coneixem de baixada i s'ha de dir que pujar-la ha estat també una descoberta....molt i molt bé.....un cop a Can Plana agafem els corriols que ens porten fins al GR i agafem la pista perillosa de Can Mora i avall fins a Lourdes....

Finalment hem fet 24 kms, amb 1000 m de desnivell i 4 o 5 encigalades..però ningú es queixa, hem disfrutat, cantat cançons de misa, disfrutat d'un matí de primavera sensacional, i la companyia de la colla...trobem a faltar alguns membres destacats del grup...però ningú aprofundeix gaire...tots sabem que la cosa es seriosa...però tots confiem en la recuperació i consequent tornada del Guru....parem a posar una espelma a l'Ermita i tirem avall fins Arenys de Munt...

Un cop allà ens trobem amb un traïdor del grup..aquest ni està lesionat ni res...l'enganxem sortint de fer la compra.....ens hem d'aguantar la ràbia....a més diu que sen va a preparar botifarres a la brasa i no sé que més....ASSASSINS!!!!!

tots coincidim que sempre hem sigut més dels Reis d'Orient!!!!

Aquesta setmana, res de track.... a veure si amb tanta ensigalada som capaços de tornar a trobar el corriol !!!

... però aquesta no ha estat l’ única activitat del cap de setmana... hi ha hagut més...

Dissabte en Gabriel, que no es capaç d’ anar a pixar sense planificar un pla d’ operacions, s’ en va anar amb la “flaka” a fer la part més dura de la Marxa dels Ports del Maresme, la que va de Gualba fins les antenes, al Montseny, amb rampes superiors al 17%, pedalada en la que tant ell com jo tenim el plaer de donar un cop de mà a Muntbikes en l’ organització. Deu ni do quines rampes entre Gualba i Campins, i quin paisatge tant espectacular en un dia primaveral com el que hem gaudit !!!

I jo, dissabte per la tarda primera incursió amb la bici després de la lesió d’ esquena... passejada “Verano Azul” sense forçar en companyia de l’ Àlex pel passeig des d’ Arenys fins el Port Balis, Llavaneres i Carretera de Mata fins el Pollastre, amb tornada molt cautelosa, i per que negar-ho, “jinyat” amb la por d’ enganxar algun sotrac que em fes ressentir de l’ esquena al baixar per Can Vives i Can Jalpí fins Arenys de Munt... però no, tot va anar bé... vam arribar a casa sense cap contratemps, sense cap problema tret del cansament propi després d’ estat aquestes setmanes sense activitat.

Encara es molt aviat per poder tornar a sortir amb els companys, i encara han de passar algunes setmanes abans no ho faci, però ... em sento com un au Fènix que ressorgeix de les seves pròpies cendres per remuntar el vol !!!



Sortida del 16 de març del 2014 amb crònica del David "Nacho Vidal".

Part final del Xavi "Gurú-Fènix"

2 comentaris:

  1. Señores, me quito el sombrero que no llevo: no tenía que haber dejado el listón de cronista suplente tan bajo. Quede para los anales de la ciencia que el gin-tonic deriva el flujo sanguíneo de forma que Nacho Vidal es capaz de escribir una crónica de allá me quiten esas pajas. Enhorabuena, becario! Habrá que repetir ese Ratonero local antes de que la memoria pez haga estragos... para mí, primera opción, el día 30, dependiendo del estado en que llegue de visitar Fukushima. Para el gurú-fénix y el enemigo de los Tres Reyes Magos, fin de semana de actividad febril, pero por una buena causa. Además, ya no me duelen las patas de la machada del sábado, y luego, horas y horas de pie entregando dorsales, chips, obsequios, y dando ánimos a los carreteros que enfilaban la 'emboscada cruel' de Gualba el domingo. Felicidades al Nacho, que se lo ha currado.

    ResponElimina
  2. bueno bueno.....que us pensaveu que només sabia anar a San Diego o al Johnny's????
    collons una mica de carinyu, amor a la bici, fidelitat a BTTAmunt i una bona estona al sofà amb bona predisposició...la resta una mica d'inspiració recordant les sensacions viscudes
    força BTTAmunt..salut i pedals!!!!
    ASSASSINS!!!
    LA propera setmana unaltre repte

    ResponElimina