Els herois al Turó Gros
Qui de nosaltres no s'ha immaginat alguna vegada, mentre veiem per la tele l'etapa regna del Tour, estar allà, muntat en una bicicleta, patint al costat dels Indurain, Amstrong, Pantani i companyia mentre una marea humana apostada a costat i costat de la carretera ens animava a continuar pujant i pujant fins al cim dels mítics Alpe d' Huez ò el Tourmalet ?...ò pujant als Llacs de Covadonga, en mig d’ una densa boira, pedalant amb la companyia dels cavalls a la Vuelta ?....
Dons aquesta sensació ens la tenim que continuar immaginant per que NO!!!, encara que la sortida d’ avui ha estat BESTIAL, no es el mateix.... JUA, JUA, JUAAA!!!!!! Això si, ens hem fet un fart de pujar, i pujar, i pujar sense descans, des de la primera rampa a l’ última, sense llocs planers on prendre un descans, sense possibilitat de dosificar-nos en cap moment...... HA ESTAT ÈPIC!!!!!
Tot a començat a 2/4 de 8 del matí, com cada diumenge. El compte enrera s’ ha acabat. Ha arribat l’ hora de que els Cargols de BTTAMUNT agafem les nostres montures per assolir un nou repte : CONQUERIR EL TURÓ GROS, EL PUNT MES ALT NO NOMÈS DEL MONTNEGRE, SI NO DE TOTA LA SERRALADA LITORAL.... de fet ja hi hem anat un bon grapat de cops, però així sona mes bé...
Som en David, en Kike, en Pep, en Ramón, en Ramón Artigas i jo, en Xavi. Decidim anar per feina i anem per carretera fins Sant Iscle on prenem el GR-5 per pujar, sense presses però sense pauses, a Can Vives de La Cortada. Personalment, després de passar una setmana complicada per culpa d’ un virus estomacal ( no cal entrar en mes detalls ), em trobo dèbil i la pujada s’ em fa dura, però això no m’ impedeix seguir, des de la cua del grup, pujant a un ritme constant, animat pel fet de que poc a poc em vaig trobant millor.
De camí a Can Vives de la Cortada
En Kike i en Pep van al davant, obrint pas i marcant ritme. Els “Ramones”, que no tenen res que veure amb el grup “punk” dels anys 80, van al ritme que volen, molt sobrats i, en David, que des de que té màquina nova s’ ha tornat un “ANIMAL”, gira el cap de tant en tant per veure on soc i afluixa el ritme quan em despenjo del grup.
Els Tres Turons i el Corredor des de Can vives de la Cortada
Menció especial al Pep que, quan hem arribat a Can Vives de la Cortada, s’ ha donat compte de que anava amb la roda del davant totalment frenada....QUINS COLLONS EL TIU !!!, jo crec que ho ha fet expressament per poder anar al mateix ritme que la resta.
En David amb la màquina nova i a la dreta en Kike, en Ramón Artigas i en Pep arreclant la roda frenada.
Solventat el problema, continuem pujant, i pujant, i pujant..... sense descans, sense treva fins Fontmontnegre, on continuem pujant, i pujant, i pujant.
Estem molt a prop de l’ objectiu, a l’ últim encreuament abans d’ arribar-hi i ens preparem per assaltar el cim, apretem els caixals i cop de pedal darrera cop de pedal fem l’ últim esforç, tenim la torre de guaita a la vista i......... HO ACONSEGUIM, SOM A DALT, JA NO ES POT PUJAR MES !!!!!!!!!!!
Ja no es pot pujar mes ?........ Donç si, queda un últim pas, ANAR A DALT DE LA TORRE DE GUAITA !!! a peu, es clar.
En David fent de les seves!!!
Hi anem en David i jo i, només arribar a dalt, ens quedem clavats: QUINA MERAVELLA, ENS QUEDEM SENSE PARAULES, NO HI HA RES QUE PUGUI EXPLICAR EL QUE VEIEM !!!!!!!
QUINES VISTES MES FANTÀSTIQUES.... MONTSERRAT, EL PLÀ DE LA CALMA, EL TURÓ DEL HOME, EL PIRINEU BEN ENFARINAT, TOTA LA SERRALADA LITORAL........ BRUTAL !!!!!!
Animem a la resta del grup a que pugi per compartir aquest moment. Ens pregunten: Val la pena ?....SI VAL LA PENA?, SI VAL LA PENAAA ???? Tot el patiment de la pujada ha quedat compensat amb els deu minuts que hem gaudit d’ aquesta meravella!!!
En Kike puja i les seves exclamacions donen a entendre que te les mateixes sensacions que nosaltres.
Bé, després del clímax total toca tornar a tocar de peus a terra i pensar en la tornada.
A partir d’ ara pràcticament tot el recorregut es de baixada, com un premi per haver aconseguit la gran fita.
Qui conegui el Montnegre ja sap el que signifiquen els corriols de la zona : pendents fortes amb força pedres, xaragalls, basses i fang..... una autèntica selva. En Ramón gaudeix del moment de manera especial, no en va es el “Rei de la Jungla”.
Tornem pel Coll de Basses on agafem el temible GR-5 un petit tram per desviar-nos, a pocs metres, per un corriol molt tècnic que ens du a Can Camps, masia situada per sobre de Cal Paraire, al GR-83.
 |
| En Kike,gaudint del paisatge |
Dir que just al trobar el GR, quan ja havia passat tot risc de contratemps, en David s’ ha fotut una hòstia d’ allò mes espectacular allà on mes confiats anàvem. Lo mes increïble es que li ha agafat un atac de riure quan, si em passa a mi, segurament m’ han d’ ingressar a l’ hospital amb fractures múltiples !!!!
Agafem el GR-83 per tornar a Arenys de Munt i, astutament, li donem al Ramón carta blanca per que esculli el camí de tornada sabent que ens durà per algun corriol encara desconegut per la resta.... i així ha estat. Després de fer una volteta pels corriols del voltant del menhir, al costat del Pla de les Bruixes, hem baixat per un de nou molt i molt divertit que ens ha dut just per sobre de Ca l’ Arquer.
D’ aquí a la carretera de Sant Iscle i cap a casa, amb la ment encara dalt de la torre de guaita i pensant amb lo privilegiats que som de poder gaudir de llocs tan fantàstics tant a prop de casa.... ESTEM AL ROVELL DE L’ OU !!!!!!!!
En total hem fet uns 28 km.
 |
| El Montseny |
 |
| Al fons, Montserrat |
 |
| El Montnegre de Llevant |
 |
| Al fons, el Pirineu enfarinat |
Fontmontnegre, Sant Iscle, Arenys de Munt i Arenys de Mar
Sortida del 6 de Febrer del 2.011
Aquest recorregut el tinc pendent de publicar en detall com a ruta, ja que l’ espectacularitat i varietat que té ho mereix.
