Autèntic trencacames el d’ aquest diumenge...
quin fart de pujar que ens hem fet, i quines baixades per terreny més que
complicat en alguns punts !!!
Al punt de trobada en Ramón, Gabriel, Àngel,
Quique, i jo, aquest cop amb objectiu definit. Ja que hem avançat l’ horari de
sortida i podem allargar-les una mica ( de fet ja fa unes setmanes que ja ho
fem ), hem decidit anar a fer un tomb fins el Rocatell i fer una visita, per
fi, a les mines de Can Montsant, una de les més importants de Catalunya de
mitjans del segle XIX on principalment s’ extreia coure, apart d’ altres
minerals.
Hem anat fins Sant Iscle per la via ràpida,
per carretera, ja que la sortida es preveu llarga i dura i no volem anar amb
presses. Des de Sant Iscle pugem pel “cubata” fins la part alta de Can Palau,
on prenem la pista que enllaça amb Castellà d’ Indies.
Sempre que hem anat al Rocatell hem pujat a
Horsavinyà per la Carbonera i el coll de Can Benet, però aquest cop hem pujat
pel camí que va dels Tres Termes fins Can Pica passant per les fonts de Rupit,
seca i en molt mal estat, i la dels Ocells, aquesta molt ben cuidada i
“operativa”. Aquest camí feia força temps que no el preníem, al menys tres ò
quatre anys, i està força bé, el camí poc a poc es va enfilant però no es gens
explosiu, a diferència de la Carbonera l Ca l’ Alomar, encara que el terreny es
clàssic del Montnegre, força pedregós tot pel ben mig del bosc... fantàstic !!!
Abans d’ arribar a Horsavinyà, ja
al GR-92, ens hem trobat a dos companys ( Ricard59 i companyia ), seguidors
de les nostres rutes publicades al Wikiloc vinguts de Calella que també van
a fer una visita al Rocatell, amb qui he estat xerrant una estona. Quasi al
mateix temps trobem un nombrós grup que també van cap a les mines de Can
Motsant, fet que fa que quan arribem al Rocatell allò semblés les Rambles. Per
sort per nosaltres aquest personal no estan tant per la labor i hi ha algun
element discordant del grup, un “Pitufo Gruñón”, que està pensant més en on
anar a esmorzar que en anar a veure les mines...”Joéeeee, que yo no voy a ninguna mina... que yo me voy a almorzaaar
!!! “.
Bé, mentre nosaltres fem el nostre
avituallament habitual aquest cop sense poder gaudir de les vistes al Montseny,
ja que una densa boira i núvols baixos que ens ha acompanyat tot el camí fins
ara ens ho ha impedit, tot el personal marxa, tant els companys de Calella com
el grup del rondinaire.
Després de la foto de rigor anem a la recerca
de l’ objectiu... dic recerca per que realment l’ indret es complicat de
trobar, ja que si no es per la combinació Garmin-Quique, que ja hi ha estat no
fa gaire, no se si ho haguéssim trobat. Hem de deixar les bicis a mitja pujada
i endinsar-nos al bosc pujant per alguna pendent més que perillosa tenint en
compte que el nostre calçat no es el més adequat.
Trobem l’ objectiu, i dir que ha valgut la
pena pujar-hi, no per que sigui una gran mina ni per que es pugui apreciar
vista alguna, si no per poder conèixer una petita part de l’ història del
nostre Montnegre... ens podem imaginar els miners treballant endinsats en
aquest forats claustrofòbics, amb medis més que precaris per extreure el
mineral...
Immortalitzem el moment i tornem enrere cap el
camí, que ens ha de dur a la riera de Fuirosos, a tocar amb el pantà de la
Brinxa. El camí, encara que majoritàriament es en baixada, es força exigent, ja
que el terreny està força sec, xaragallat i amb zones amb forta pendent, fet
que fa que mantinguem la tensió tota l’ estona.
Travessem la riera de Fuirosos i en Quique,
amb carta blanca, ens deixa per pujar al GR-92 pel Crous i després anar fins
Santa Maria de Montnegre, i nosaltres anem cap a Sant Martí de Montnegre pujant
per la ruta clàssica Sot de la Canal, Pla d’ en Toni i GR-83.
A aquestes alçades ja portem un bon desnivell
acumulat a les cames i les forces ja comencen a flaquejar... i encara ens queda
el puja-baixa fins el coll de Can Poliva, amb els “falsos llanos” que t’ acaben
de desinflar... En Gabriel i l’ Àngel comencen a anar justos de temps i s’ avancen
seguint el GR-83 sense deixar-lo fins Collsacreu, i des d’ allà cap a Arenys de
Munt per carretera, i en Ramón i jo seguim el GR fins Can Camps, on ens desviem
per fer alguns dels camins i corriols que voregen Cal Paraire fins Can Gras,
tornem al GR i baixem cap a Lourdes per Can Colomer.
Cop de teatre baixant per Can Colomer quan el
Ramón trepitja una pedra punxeguda i la roda del darrera literalment li
explota. No hi ha cap accident, però el tubeless en aquest cas no serveix per
res ja que se li ha “rajat” la coberta, però per sort porta una càmera i podem
solucionar el problema amb l’ únic inconvenient del retard en l’ horari que ens
suposa.
Hem acabat fent uns 49 kilòmetres i 1476 de
desnivell... un bon “tute”... força pujada, força baixada, les mines de Can
Montsant ens han agradat força, llàstima no haver pogut gaudir de les vistes
des del Rocatell.. i fosos, ha estat una sortida de les dures.
Track al Wikiloc i Cicloide:
Sortida del 26 d’ abril del 2015
BTTAMUNT