HOJA PARROQUIAL 31 DE ENERO DE 2016: PECHUGA Y GÓNADAS

El lema del Via Crucis de hoy

Pechuga y gónadas fue lo que le echó en el lejano año 249 San Metrano de Alejandría, santo varón, que fue lapidado hasta la muerte por los paganos. Al borde de la misma muerte, y lapidado en sentido metafórico se siente el que humildemente suscribe, Fray Borja del Buen Torrente tras sufrir el suplicio (previo pago pecuniario de 18 Euros del ala) de la última edición del Calvario de la Montaltbike, que este año jacobeo llegaba a su decimoquinta edición, con algo más de 700 mártires dispuestos a levantar el polvo del camino durante teóricamente 42 km y 1580 m de desnivel positivo.

He llegado a las puertas del cielo (arco inflable situado en la meta) con 45,9 km y 1.678m de desnivel positivo, con una pendiente media del 7% y máxima (en bici) del 22% y con dolores hasta en las uñas y pestañas. Que conste que no he errado el camino, pero sistemáticamente esta procesión resulta más larga de lo anunciado.

El dolor me nubla la memoria, recuerdo que recorrimos un montón de senderos (será por falta de pistas) incluyendo la Colónia Andersen, el Remei, Rocs de Sant Magí, Hípica, Santa Monica, zona de Canyamars y Pou del Glaç, Pedra de la Ferradura, Vallnord (o ‘Corriol de Santa Rosa’), SuperMaresme, y descenso de 3 km al final que, como cada año, hace olvidar parte de las penas y martirios sufridos.

He acabado con 4h40’ de pedaleo efectivo (bastante más por culpa de los ‘tapones’), he recibido con agrado los bonitos manguitos con que la organización pretende que olvidemos el martirio, satisfecho por haber finalizado una edición más de este Via Crucis autoimpuesto de cada año, y más satisfecho por haber aguantado sobre mi montura el 99% de los tramos de bajada (y los había bastante técnicos, o complicados por la sequedad del terreno) y por no haber dado con mis huesos en el suelo (lo cual también es un clásico de este evento, por suerte siempre sin mayores consecuencias).

Un año más agradecer a la Comunidad de los Pajarracos de San Vicente la excelente organización y logística, uno puede despreocuparse de todo menos de sufrir.

Podéis ir en paz.

Parte de mi martirio particular ha constado en no pagar los 3EUR para disponer de una foto sin marca de aguas

Pedalada del 31 de gener del 2016

Fray Borja del Buen Torrente

Bikegorguina 2015

No acostumo a participar a gaires pedalades, dons coneixent el terreny com nosaltres, ja fem bones pedalades cada diumenge. Però hi ha alguna excepció, i una d’ elles es la Bikegorguina que s’ organitza a la vila veïna de Vallgorguina.

Aquesta m’ agrada principalment per dos motius, un que per fer-la no necessito agafar el cotxe per desplaçar-me, i l’ altre per que acostuma a desenvolupar-se per una de les zones que més m’ agraden, Olzinelles.

Hi vaig des d’ Arenys de Munt per carretera, amb l’ idea de fer la curta, d’ uns 22 kilòmetres, contant que, entre el tram “neutralitzat” d’ anar-hi, la pedalada i la tornada per Can Saleres i el Parent Rost, acabaré fent uns 42 kilòmetres que ja està força bé.

Em presento a 2/4 de 9, mitja hora abans de la sortida, al punt d’ entrega de dorsals, on he quedat amb el Brauli, que també repeteix i on, com l’ any passat, per fer passar el fred, l’organització serveix a discreció xocolata ben calenta acompanyada d’ un bon grapat de pastes dolces... un bon detall dons ja sabem que a Vallgorguina per aquestes dates fa un fred que pela !!!

La pedalada no m’ ha decebut gens, dons la majoria del recorregut, tret d’ un parell de corriols, ja el coneixia... això si, a pocs kilòmetres de començar, un grup d’ uns 30 bikers ens hem despistat i en una bifurcació, sense adonar-nos de la direcció que ens marcava la fita, hem anat per on no tocava i fent un parell de kilòmetres extres. Quan ens hem adonat de l’ error hem improvisat una tornada al punt fatídic per un parell de camins i corriols també força distrets. A mi ja m’ ha estat bé, dons m’ ha servit per conèixer un camí que no havia fet mai.

Quasi tota la pedalada s’ ha desenvolupat pels voltants de l’ Hípica de Can Virgili, Olzinelles i el Sot de la Bota  i, on després de fer un bon descens, ràpid, cap a Vallgorguina, les dues es separen, la curta cap al poliesportiu on ens espera un bon entrepà de botifarra i un obsequi, i la llarga tira cap a la banda del Corredor.

Finalment, entre l’ anada per carretera, la pedalada que amb l’ “ensigalada” ha estat d’ uns 24 km, i la tornada per Can Saleres, he acabat fent uns 44 km.

Track al Wikiloc i Cicloide:

Pedalada del 6 de desembre del 2015

Xavi

3 Hores de Resistència d’ Arenys de Munt

Quin diumenge de BTT !!! ...

Encara que ja sigui una proba tradicional i un referent a les curses de resistència en el mundillu de la BTT, i a casa, no hi havia participat mai... sempre he pensat que, encara que força atractiva i diferent a lo que estem habituats, ho veia com una proba de nivell, més del que tinc jo.

Aquest any, motivat per diverses circumstàncies, m’ he decidit a participar-hi, de manera individual ( lo més habitual es fer-ho per parelles ), i he de dir que l’ experiència ha estat fantàstica, sobre tot per que no he anat a competir, si no a gaudir del magnífic circuit d’ uns 4 kilòmetres que s’ han “currat” els companys del Club Ciclista Arenys de Munt per aquest magnífic entorn que es el del parc de Can Jalpí... tot corriols amunt i avall, talussos, rampes... molt i molt tècnic, i molt dur... he acabat rebentat !!!

I en acabar, tots els participants i organitzadors, per celebrar la desena edició de la proba, a més de l’ obsequi hem pogut gaudir d’ una espectacular paella... que més es pot demanar ???

Pedalada del 15 de novembre del 2015

Xavi

Bikegorguina 2014

Això es nivell !!!

Varíetat de sortides aquest cap de setmana de tres dies, dissabte l' Angel The Hacker s'en va a fer un tomb  fins el Castanyer d'en Cuc i jo mes a prop, a fer quatre corriols per la Creu de Canet, per preparar la sortida de diumenge.

I que ha passat diumenge? Dons que pocs hem sigut i a més ens hem acabat dividint... Dissabte per la tarda em truquen i m'engresquen per anar a fer la Bikegorguina que es fa cada primer diumenge de desembre a Vallgorguina. No m'agrada gaire anar a fer pedalades, però la zona de Vallgorguina i Olzinelles es de les que més m'agraden i en aquestes pedalades sempre acabes descobrint algun indret nou.

Al punt de trobada els mateixos de diumenge passat, The Hacker, Little Giant i jo, Guru de turnu, a qui proposo que vinguin a fer la pedalada, però prefereixen fer una sortida clàssica sense aglomeracions. La meva idea es anar a Vallgorguina per carretera i, no es el primer cop i es d'agrair, els companys m'acompanyen fins Collsacreu on ens separem, jo avall per carretera, i ells amunt cap el Montnegre, a fer un tomb per les sempre exigents rampes fins el Turó Gros.

El temps acompanya, fa sol, però a mida que m'acosto a Vallgorguina la temperatura baixa en picat, per sort l'organització de la pedalada, amb molt bon criteri, tenen preparat pels participants un bon esmorzar a base de xocolata desfeta ben calenta amb pastes... fantàstic, fins i tot he repetit !!!

Just abans del tret de sortida, entre xocolatada i xocolatada, ens trobem en Brauli, company que m’ ha engrescat per fer la pedalada i en Xavi, un altre “engatussat”. També hi ha una bona representació de gent coneguda d’ Arenys de Munt, com un bon grup de Muntbikes, alguns companys del Club Ciclista d’ Arenys de Munt, en Xavi Asensio, en Rafa... 

En Brauli, Xavi i jo anem amb l’ idea de fer la curta d’ uns 22 km, ja que l’ intenció es passar una bona estona plegats, sense presses, a gaudir de l’ entorn, i veure si ens sorprenen amb algun tram desconegut. Finalment pràcticament tot el recorregut ja el coneixia, tret d’ un corriol on s’ ha fet un tap impressionant a un parell de kilòmetres de la sortida i el descens boníssim a Vallgorguina just on es separaven els recorreguts de la curta i la llarga. La resta, tot conegut, gaudint de les rieres de Vallgorguina, Tapioles i Olzinelles, la Serra de Clarenç, Ca l’ Alzina, Can Mora...

L’ únic “però”, el fang... tremend el fanguer que ens hem trobat de principi a fi... el recorregut no tenia cap mena de complicació, però això ens ha fet fer un esforç suplementari... inclús pedalar per la riera d’ Olzinelles, on habitualment es un passeig, ha estat complicat. Aquest any la pedalada s’ hauria de dir la “Fangorguina” !!!

Arribats a Vallgorguina, el merescut premi, apart de l’ obsequi de l’ organització, un estupend entrepà de botifarra que quasi no es podia agafar amb les dues mans acompanyat per una bona beguda i cafè... que més es pot demanar ?

A l’ organització, un deu, tant pels medis pel bon funcionament de la pedalada, i sobre tot pel personal que hi havia al poliesportiu... gran detall i boníssima la xocolata desfeta d’ abans de començar, ja que en el meu cas m’ ha fet revifar després de baixar des de Collsacreu a tota pastilla, amb el fred que feia !!! Felicitats, ben segur que l’ any que ve hi tornaré.

Acabada la pedalada, i després de rendir comptes amb la botifarra, torno cap a Arenys de Munt, aquest cop sense presses, pujant pel Sot de Can Saleres fins la Casanova d’ en Pibernat, on per cert, em creuo amb els que fan el recorregut llarg que venen de Cal Paraire, i baixo cap a Arenys de Munt per Can Colomer i Lourdes.

Diguem que aquest cop la sortida ha tingut tres “fases”: la primera el tram “neutralitzat” per carretera entre Arenys de Munt i Vallgorguina, on ni m’ he preocupat de kilòmetres ni desnivells, la segona  la pedalada, d’ uns 22 kilòmetres i uns 550 de desnivell, i la tercera, la tornada cap a Arenys de Munt, que ja que he fet la pedalada curta, i que no hi ha hagut gaire desnivell, l’ he fet pujant pel sempre exigent Sot de Can Saleres, així he pogut completar un recorregut més adient al que estem habituats.

Track de la pedalada al Wikiloc i Cicloide:

Pedalada del 7 de desembre del 2014

Xavi-Bttamunt

2014: una odisea del Montalt ( Montaltbike 2014 )

Hem patit, però ho hem aconseguit !!!

Ja feia un parell d’ anys que, arribades aquestes dates, s’ em passava pel cap anar a fer aquesta clàssica pedalada que organitzen els nostres veïns Xurribikers a Sant Vicenç de Montalt, però no m’ acabava de decidir... te fama ben merescuda tant pels recorreguts fantàstics ben plens de corriols i camins força tècnics, com per l’ exigència a nivell físic que es requereix.

Aquest any, animat pel Gabriel que la fa cada any, per fi m’ he decidit a anar-hi... i collons, realment tot el que m’ havien comentat era cert... quin recorregut més bo, espectacular... corriols amunt i avall boníssims, camins força tècnics, fortes rampes... sense descans en cap moment... duríssima de debò !!!

Del grup, en Gabriel i jo, estrenant el nou maillot d’ hivern de Bttamunt... a lluir colors i deixar el pavelló lo més alt possible, amb l’ objectiu d’ anar a passar-ho bé i sense presses, i així ha estat, encara que amb més patiment del previst.

Ja a la sortida ens hem posicionat a la cua per no entrar en guerres que no ens convenen, i a més, sabem que la primera part del recorregut es molt dur i ens ho volem prendre amb calma... un curt tomb per Sant Vicenç abans de pujar al Castell de l’ Oliver, riera de Torrentbó, Caldetes, el Remei, tot per camins sense cap complicació, per escalfar i estirar el grup... fins que tornem un altre cop al Castell de l’ Oliver, on comença la part dura, un seguit de rampes i corriols de pujada, combinat amb altres de baixada força tècnics, sense treva i descans possible... un bon trencacames !!!

Així, a cop de ronyó, corriolant sense parar, anem amunt cap els Tres Turons, la part alta de Torrentbò, Corral d’ en Forn i a tocar amb la Creu de Rupit passant pel camí d’ en Santi i Can Cintet de Rupit... que bé ens ho estem passant, el recorregut es molt dur, però els corriols força distrets.

Un bon record per una gran pedalada

Anem cap a la Casanova d’ en Pibernat, font de la Figuerassa i escalada per la Serra de les Mules  on... cop de teatre !!!... inesperadament, quan creia que em trobava millor, clavada de quàdriceps... i tot just portem 20 km !!!  Estiraments i canvi de tàctica a partir d’ aquí, ara l’ objectiu es acabar sigui com sigui i el plat petit es el protagonista a la més mínima pujada. En Gabriel, encara que més sencer, també comença a tindre signes de cansament... per sort arribem a l’ avituallament del Corredor on arrasem amb tot i descansem un moment abans de seguir, de baixada, cap a Ca l’ Arenes i el camí que passa per sota dels Misteris fins els Suros d’ en Burget per l’ única part rodadora del recorregut i que ens permet recuperar-nos una mica.

Anem cap a la Creu de Rupit passant per uns corriols molt bons que no coneixíem, i això que aquest es el nostre territori, escalem cap a la Pedra de la Ferradura i corriolem pel Montalt, on realment ho començo a passar malament, no només amb els quàdiceps, si no que a més se m’ enrampen els bessons... m’ he d’ aturar, les cames em diuen “prou”, i penso: “no arribo” però estem a la part alta del Montalt i en un moment ò altre hem de baixar, i per tant, podré recuperar... i així ha estat, baixem cap a la hípica de Llavaneres per una sèrie de camins i corriols boníssims abans de fer les últimes rampes del dia, ja amb la reserva totalment esgotada, pujant a la part alta de l’ urbanització Supermaresme, als Rocs de Sant Magí. Per sort a mitja pujada hi ha l’ últim avituallament i ens permet prendre forces per l’ escalada final.

A partir d’ aquí, la cirereta del pastís... ha valgut la pena el patiment sofert només per fer el tram final. Ha estat com la traca final d’ un castell de focs... descens per tres kilòmetres de corriols increïbles passant pel mig del bosc, entre les pedres, rels, talussos, xaragalls, tot molt net i preparat que ens ha permès baixar a alta velocitat... adrenalina pura !!!

... i d’ aquí a l’ arribada, on després de quasi 44 km, 1536 metres de desnivell, pendent mitja de més del 8% i un bon grapat de rampes i engarrotament de quàdriceps, hem pogut gaudir d’ una bona botifarra, obsequis i la satisfacció d’ haver complert amb l’ objectiu. Ha estat una gran pedalada, dura, dura, dura...

Track de la sortida publicat al Wikiloc i Cicloide:

Pedalada del 26 de gener del 2014

BTTAMUNT

Open Muntbikes 2013, al sac !!!

Quina activitat aquest mes d’ octubre !!!  a més de les habituals sortides diumengeres, hem d’ afegir la “patejada” popular d’ Arenys de Munt del passat dia 6, la sortida als Pantans 2013 del dia 20 i, per rematar, aquest diumenge l’ Open Muntbikes, esdeveniment que no ens podíem perdre.

Aquesta edició hi ha hagut una bona representació de Bttamunt, en Gabriel, David, David Jimmy, Àlex i jo i, encara que aquesta pedalada passa per indrets més que coneguts, l’ hem gaudit força... el fet d’ anar per un recorregut marcat i no tindre que preocupar-nos de res fa que, al menys nosaltres, en ho prenguem d’ una manera festiva... sobre tot a l’ arribada, quan arrepleguem la beguda i la botifarra !!!

El recorregut ?  hem fet el curt, que encara que era d’ uns 15 km menys que el llarg, ha estat dur en molts punts, però força variat, amb bons corriols al principi per baixar a Sant Iscle, una bona escalada a Can Vives de la Cortada i Cal Paraire, descens ràpid i tècnic a Vallgorguina pel Xeremell, un altre escalada, aquesta força trencacames, al Parent Rost per Can Plana i descens final, també força tècnic, pel camí de Can Mora fins Lourdes, des d’ on hem baixat a Arenys de Munt per la Riera Sobirans, on a l’ alçada de l’ escola, abans d’ entrar al centre de la vila es dona per acabada la pedalada. El tram neutralitzat fins la plaça de l’ església, per relaxar-nos i gaudir de l’ ambient que es respira pel pas de les bicicletes pel mig de la riera.

Pujant a Can Vives de la Cortada, marcant el ritme !!!

Gran ambient a la plaça, amb botifarrada i obsequis per tots els participants, sortejos, cares amb barreja de cansament i satisfacció, molta gent, i grandíssim ambient ... s’ ha de felicitar als companys de Muntbikes, que s’ ho han currat !!!

Amb el meu fill Àlex. La nostra primera pedalada plegats

Bé, nosaltres hem acabat fent uns 32 km i uns 1000 metres de desnivell “durillos”, però amb l’ avantatge de que aquest es el nostre territori, el coneixem força bé i hem sabut dosificar-nos allà on calia per poder fer el recorregut sense problemes i gaudir-lo com cal.

Track de la pedalada al Wikiloc i Cicloide:

Pedalada del 27 d’ octubre del 2013

BTTAMUNT

2n. Open MuntBikes 2012, al sac !!!

Collons, quanta gent !!!

Dons si, ja tenim l’ Open MuntBikes al sac... dos de dos i, després del bon regust de boca que ens ha deixat, l’ any que ve repetirem. Ha estat força, força bé !!!

Acostumats com estem a muntar la nostra “pedalada” particular diumenge darrera diumenge, i coneixent el nostre entorn com el coneixem, no acostumem a participar en aquest tipus d’ esdeveniments, ens agrada anar al nostre aire, sense presses, sense aglomeracions... però aquesta es la nostra i no podíem deixar d’ anar-hi.

Del grup en Gabriel i jo, però ens hem trobat amb un bon grapat de gent coneguda, entre ells el Pep, el nostre nou seguidor en Toni de Pineda, un bon grapat de Jabalís Bikers deixant farum a senglar, en Tendo, en  Martí del CC. Arenys de Munt... i més, i més gent !!!

En Gabriel, la Noe i jo, a l' arribada

No se quanta gent ha participat, però pel que s’ ha vist a la sortida suposo que haurem arribat al límit de 700 que havia marcat l’ organització.

El recorregut ? hem començat la pedalada sense saber si faríem el curt ò el llarg, decidiríem en funció de com anés.

Comú per tothom, hem sortit de la plaça de l’ església per anar fins la Creu de Canet  per la pista de Can Sala de Dalt i Can Roig del Castell, desviant-nos per un parell de corriols abans d’ arribar-hi. De la Creu més corriols típics de la zona fins Sant Iscle primer, i un altre força exigent per enllaçar amb el GR-5 i pujar a Can Vives de la Cortada i Cal Paraire, des d’ on hem baixat a Vallgorguina per un camí força divertit.

Des de Vallgorguina pujada al Parent Rost per Can Plana de Dalt, passant per les quatre rampes terribles que hi ha abans d’ arribar al GR-83.

Al encreuament amb el GR-83 es separen els dos recorreguts, el llarg cap a la Casanova d’ en Pibernat i la Creu de Rupit per fer un tomb pel Pou de Glaç, tornar a la Creu de Rupit, Corral d’ en Forn i baixar a Arenys de Munt per la riera Sobirans passant pel camí amagat.

Nosaltres decidim seguir pel curt, ens trobem satisfets amb el que portem fet i anem a per la “buti”, pel que seguim el GR-83 direcció Collsacreu per desviar-nos pels corriols que baixen a la riera Sobirans per Can Colomer, i cap avall, a Arenys de Munt i el “premi”.

A per la butiiiiiii !!!!

Ja a l’ arribada, tant en Gabriel com jo hem coincidit en lo bo que ha estat el recorregut, ha estat força més variat del que ens semblava al repassar-lo abans de la pedalada, però hi ha hagut de tot... corriols amunt i avall més ò menys exigents, fortes rampes, descensos tècnics, algun tram rodador, tot molt ben complementat amb el terreny que ens hem trobat després de les pluges del dia abans... un bon recorregut, i més llarg del que en principi deia l’ organització, tant al Gabriel com a mi ens han sortit uns 33 km.

Gran ambient a l’ arribada, tot força ben organitzat i, pel que vam estar comentant amb altre gent, tothom ha quedat força satisfet. Felicitats a MuntBikes per l’ organització i el gran desplegament i esforç  que han fet per que la pedalada sigui un èxit... companys ho haveu aconseguit !!!

Respecte al track, no em vaig donar compte de que portava el navegador apagat al principi i falta el primer kilòmetre, però tant se val, va ser el tram d’ asfalt fins el camí de Can Sala de Dalt.

Pedalada del 28 d’ octubre del 2.012

BTTAMUNT

1r. Open Munt Bikes a Arenys de Munt

Punt de sortida, disposats a tot !!!

Aquest diumenge, com no podia ser d’ un altre manera, alguns dels membres de BTTAMUNT hem participat al 1r. Open que ha organitzat Munt Bikes a Arenys de Munt.

Hi hem anat en David, en Xena i jo i bé, ha estat força divertit, on tothom ha pogut triar entre els tres recorreguts possibles sobre la marxa, inclús combinar-los.

On es Wally ?

Nosaltres hem fet el mitja, d’ uns 29 km i, encara que anàvem per llocs on habitualment ens movem, hi ha hagut trams que hem trobat força durs.

Èxit de participació, més de 600 bikers, recorreguts mot variats, amb pistes, corriols, trialeres... de tot... i com sempre, envoltats d’ un dels millors entorns que hi ha per la pràctica del nostre esport favorit.

Estampidaaaaaaaa !!!!

Felicitats als companys de Munt Bikes per l’ esforç que han fet per que sigui un èxit... i ho han aconseguit... es clar que no ha estat perfecte, ja que organitzar un esdeveniment així, amb tanta gent i la complexitat que comporta es pràcticament impossible que surti tot bé, però crec que ho han superat amb nota.

Ha estat molt bé, us heu posat el llistó molt alt per l’ any que ve !!!

Objectiu complert, sencers i amb ganes de "buti" !!!

Com es habitual en mi en aquest esdeveniments, no m’ he recreat a fer fotos com en qualsevol sortida diumengera, però he fet quatre a la sortida i l’ arribada.

... Ah !!! originals obsequis, la samarreta i els mitjons estan molt bé... el caldo i el Fairy, de conya, això que m’ estalvio quan vagi al super... JUAS, JUAS, JUAASSHHH !!!! ... es clar, de la “buti” no cal comentar res, ha estat la motivació afegida durant els últims kilòmetres, quan les forces començaven a flaquejar...

Fins l’ any que ve !!!

Exibint els "trofeus" !!!

En Ramón, baixa més que sensible d' última hora

En Víctor i l' Andrés, companys Jabalís que no es van perdre l' esdeveniment... hi havia més

Un bon record per una gran jornada

Xavi
BTTAMUNT

Cebrianenca 2011

Objectiu assolit : la Cebrianenca al sac !!!

Ja està, la Cebrianenca 2011 ja es història... i a l’ hora de fer balanç he de dir que els companys de Jabalí Bikers han fet una gran tasca per que hagi estat un èxit... una gran festa de la BTT !!!

Èxit de participació ( 550 inscrits, més uns 100 sense dorsal ), organització, on m’ he quedat sorprès de la gran quantitat de recursos humans que han fet que tot anés sobre rodes i un recorregut d’ allò més distret on hi ha hagut de tot : una part inicial, l’ escalada fins els Tres Termes per les Torrenteres que, per la seva duresa i al ser una pista ample, ha ajudat a estirar el grup sense que es formin taps, el tram fins el Coll de Can Benet, amb el pas per les font de Rupit i dels Ocells també amb pendents, però amb zones on ens podíem recuperar, el GR-92 abans d’ enfilar-nos cap el roure, un tram fantàstic per la seva bellesa, l’ escalada al roure centenari, quasi 1,5 km de forta pendent sense descans, el descens vertiginós a Sant Cebrià passant per Can Palau amb trams força tècnics i uns kilòmetres finals amb corriolada força divertida...

Els quatre Magnífics, abans de la sortida

Personalment m’ ho he passat força bé, ha estat una pedalada a la meva mida... i qui hi ha anat de BTTAMUNT ???... dons el que ha estat el clàssic d’ aquest estiu : en David, en Ramón i jo... i en Joan Garcia, company de fang que aquest estiu ha fet alguna incursió amb nosaltres.

Nosaltres no acostumem a anar a gaires pedalades, ens agrada anar a la nostra “bola”, sense fixar-nos en classificacions i temps però, en aquest cas, la proximitat de l’ esdeveniment i, sobre tot, la bona relació que tenim amb els companys Jabalí Bikers, ha fet que ens decidim a anar-hi... i ha valgut la pena !!!

Felicitats, Jabalís, heu fet una tasca molt i molt bona. Ben segur que l’ any que ve repetirem.

Ah !!! menció especial al Víctor i al Rafa ( i resta de personal de l’ avituallament ), que han suat la gota gorda a l’ avituallament del roure, on quan hem arribat hi havia tal concentració de penya que semblava la barra del bar d’ un concert dels Motorhead.

Bé, aquesta setmana no he fet gaires fotos però aquí hi van quatre de la sortida, arribada i avituallaments. Clicar-les per ampliar-les.





Si cliqueu l’ enllaç següent anireu al blog oficial de la Cebrianenca.

http://www.cebrianenca.blogspot.com/

 

Pedalada del 4 de Setembre del 2.010

BTTAMUNT