2n. Open MuntBikes 2012, al sac !!!

Collons, quanta gent !!!

Dons si, ja tenim l’ Open MuntBikes al sac... dos de dos i, després del bon regust de boca que ens ha deixat, l’ any que ve repetirem. Ha estat força, força bé !!!

Acostumats com estem a muntar la nostra “pedalada” particular diumenge darrera diumenge, i coneixent el nostre entorn com el coneixem, no acostumem a participar en aquest tipus d’ esdeveniments, ens agrada anar al nostre aire, sense presses, sense aglomeracions... però aquesta es la nostra i no podíem deixar d’ anar-hi.

Del grup en Gabriel i jo, però ens hem trobat amb un bon grapat de gent coneguda, entre ells el Pep, el nostre nou seguidor en Toni de Pineda, un bon grapat de Jabalís Bikers deixant farum a senglar, en Tendo, en  Martí del CC. Arenys de Munt... i més, i més gent !!!

En Gabriel, la Noe i jo, a l' arribada

No se quanta gent ha participat, però pel que s’ ha vist a la sortida suposo que haurem arribat al límit de 700 que havia marcat l’ organització.

El recorregut ? hem començat la pedalada sense saber si faríem el curt ò el llarg, decidiríem en funció de com anés.

Comú per tothom, hem sortit de la plaça de l’ església per anar fins la Creu de Canet  per la pista de Can Sala de Dalt i Can Roig del Castell, desviant-nos per un parell de corriols abans d’ arribar-hi. De la Creu més corriols típics de la zona fins Sant Iscle primer, i un altre força exigent per enllaçar amb el GR-5 i pujar a Can Vives de la Cortada i Cal Paraire, des d’ on hem baixat a Vallgorguina per un camí força divertit.

Des de Vallgorguina pujada al Parent Rost per Can Plana de Dalt, passant per les quatre rampes terribles que hi ha abans d’ arribar al GR-83.

Al encreuament amb el GR-83 es separen els dos recorreguts, el llarg cap a la Casanova d’ en Pibernat i la Creu de Rupit per fer un tomb pel Pou de Glaç, tornar a la Creu de Rupit, Corral d’ en Forn i baixar a Arenys de Munt per la riera Sobirans passant pel camí amagat.

Nosaltres decidim seguir pel curt, ens trobem satisfets amb el que portem fet i anem a per la “buti”, pel que seguim el GR-83 direcció Collsacreu per desviar-nos pels corriols que baixen a la riera Sobirans per Can Colomer, i cap avall, a Arenys de Munt i el “premi”.

A per la butiiiiiii !!!!

Ja a l’ arribada, tant en Gabriel com jo hem coincidit en lo bo que ha estat el recorregut, ha estat força més variat del que ens semblava al repassar-lo abans de la pedalada, però hi ha hagut de tot... corriols amunt i avall més ò menys exigents, fortes rampes, descensos tècnics, algun tram rodador, tot molt ben complementat amb el terreny que ens hem trobat després de les pluges del dia abans... un bon recorregut, i més llarg del que en principi deia l’ organització, tant al Gabriel com a mi ens han sortit uns 33 km.

Gran ambient a l’ arribada, tot força ben organitzat i, pel que vam estar comentant amb altre gent, tothom ha quedat força satisfet. Felicitats a MuntBikes per l’ organització i el gran desplegament i esforç  que han fet per que la pedalada sigui un èxit... companys ho haveu aconseguit !!!

Respecte al track, no em vaig donar compte de que portava el navegador apagat al principi i falta el primer kilòmetre, però tant se val, va ser el tram d’ asfalt fins el camí de Can Sala de Dalt.

Pedalada del 28 d’ octubre del 2.012

BTTAMUNT

Aquests maleïts tòtems !!!

Això no es seriós !!!

Dons si... maleïts tòtems !!!... després de l’ intent frustrat per part dels nostres companys Jabalí Bikers fa un parell de setmanes d’ anar a veure’ls per l’ accident d’ en Víctor, aquesta quasi ens quedem amb les ganes per culpa del temps i una confusió que ha fet variar el recorregut que teníem previst.

La bona relació entre senglars i cargols ha fet que ens ajuntéssim una bona representació de les dues colles, en Joan, Victor, Óscar, Dani, Jordi i Rafa per part senglar, en Gabriel, Ramón i jo per part cargol, en Fèlix i en Pep, companys amb els que ja ens estem habituant a fer sortides plegats, i en Toni, nou seguidor del nostre blog vingut de Pineda.

Quedada en lloc “neutral”, a la part baixa del Sot d’ Oradella, entre Arenys de Munt i Sant Iscle, condicionada al temps... ha estat plovent tota la nit i les previsions no son gaire encoratjadores, però això no ha de ser un impediment per nosaltres, en dies com avui es veu qui porta aquest esport a les venes.

Ens enfilem amunt pel sot fins el Pla de Carcassés on, una primera confusió per part meva fa que anem en direcció contraria del recorregut programat... es que reconec que no puc parar de xerrar i  anava pedalant per inèrcia !!! ... per sort reaccionem a temps i no passa de ser una anècdota més de la sortida... fet que no ha passat quan hem començat a baixar a Vallgorguina pel Coll Senís. El grup anava força estirat i en Jordi, Rafa i Víctor no s’ han adonat de que tombàvem cap a Vallgorguina i han continuat amunt, cap a Cal Paraire, i nosaltres, baixant a tota pastilla, no ens hem adonat que no venien fins que hem arribat a Vallgorguina.

 

Trucades per telèfon, comença a caure un xàfec important, i mentre esperem al Xeremell, els companys perduts intenten baixar a Vallgorguina sense èxit... acaben baixant direcció Sant Iscle per Dones d’ aigua. En Victor no va fi i torna cap a casa.
 

Més trucades i el Jordi i en Rafa decideixen pujar cap a la Hípica de Can Virgili i esmorzar de forquilla i ganivet. Nosaltres no ens podem entretenir i, molt a pesar nostre, el grup es divideix, els senglars i en Toni cap a Can Virgili i nosaltres cap els tòtems per la via ràpida, deixant de banda la ruta que teníem programada.

Seguim per la riera de Vallgorguina fins la pista del Dolmen, on ben a prop fem el curt recorregut dels tòtems... curiós, i “currats”, pertanyen a un campus d’ estiu de Vallgorguina on, a més de fer activitats esportives, també en fan d’ aventura pels nanos. Si hi aneu penseu que es un lloc privat, o sigui, respectar-los.

 

 

Amb l objectiu assolit decidim tornar a Arenys de Munt pujant per la pista principal del dolmen fins el Corredor, la via més ràpida de tornada si torna a ploure... per sort no ha estat així. Del Corredor cap els Suros d’ en Burget i enllaç amb la pista de la Creu de Rupit a Lourdes per corriols.Descens a Arenys de Munt passant per la font de l’ Aigua Roja, Torrent i font de Milans, Lourdes i riera Sobirans.

 

Hem acabat fent uns 33 km, res que veure amb la ruta que teníem programada, però entre les inclemències del temps i el moment de crisi a Vallgorguina al final hem acabat improvisant aquesta que també ha estat bona, molt rodadora, i que ben mirat ha anat força bé per preparar l’ Open Munt Bikes del proper diumenge, que vist el recorregut també hi haurà força pista. Allà tornarem a trobar-nos amb els nostres companys senglars.

 

Per cert, parlant dels senglars, han acabat fent una bona ruta i, per fi, també han pogut visitar els tòtems. Companys, ja en prepararem d’ altres per fer plegats !!!

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

 

Sortida del 21 d’ octubre del 2.012

BTTAMUNT

Anem als Totems de Vallgorguina !!!

AAAAAARRRRGGGGHHHHHH !!!!!!!!

Companys, aquest diumenge hem quedat amb els Jabalí Bikers de Sant Cebrià per anar a fer una ullada als totems de Vallgorguina.

Com sempre, quedem a les 7:30 al punt de trobada davant del Munt Bikes per anar per Can Sala de Dalt i els Senglars fins la part baixa del Sot d’ Oradella, on ens trobarem amb els companys senglars.

Encara que les previsions no son les que ens agradarien, a veure si tenim sort, el temps ens respecte i podem fer una bona sortida. Si no ho veiem clar, passem-nos missatges als mòbils.

BICICLETA I MUNTANYA !!!

Xavi

BTTAMUNT

Pantà de Susqueda, camí de Serrallonga i Rupit

Això es nivell !!!

Quantes ganes teníem de fer aquest recorregut !!! l’ any passat ja volíem anar-hi però al final no va poder ser, però aquest cop no podíem faltar. En Ramón portava molt de temps explicant-nos lo bona que era aquesta sortida que fan anualment un grup de companys bojos per la bici com nosaltres, pels qui lo més important es poder gaudir-la pel plaer de rodar per aquesta terra, la nostra, que tant ens estimem i que, en el meu cas, em serveix per conèixer indrets magnífics on mai havia estat.

Grup força nombrós, 19 malalts de bici, el que ens hem aplegat a l’ estació del carrilet de la Cellera de Ter, al pantà del Pasteral, on a les 8 del matí hem començat l’ aventura prenent la carretera del Pasteral al pantà de Susqueda on hem deixat l’ asfalt per enfilar-nos per les primeres rampes del dia, les que ens duen al Coll de Nafré i, desviant-nos per algun corriol, més endavant pel GR-178 per seguir la ruta d’ en Serrallonga.

Pantà de Susqueda

Bon puja-baixa per un terreny típic de la zona, amb camins força tècnics, plens de xaragalls, pedres, rodejats per un bosc ple de castanyers fins el Coll de Serrallonga, on hem fet una aturada per menjar alguna que altre “barreta energètica” de xoriço, pernil ò fuet.

Avituallament al Coll de Serrallonga

Pocs metres més endavant aturada obligada per visitar les runes de la masia d’ en Joan de Serrallonga ( quina llàstima que un lloc on hi ha una ruta amb el seu nom no s’ hagi restaurat, ni que fos mínimament ).

Can Serrallonga

Des d’ aquí, fort descens cap el pantà de Susqueda i el Ter, per travessar-lo just abans d’ arribar a la presa de Sau, on ens esperaven un bon grapat de kilòmetres de pujada, forta en algun punt, fins el Collet de l’ Aulet primer, i el Coll de Pendís després, per prendre la pista cimentada cap a Rupit on hem arribat a l’ hora justa per anar a dinar.

Collsacabra

No cal dir que després de 53 km pedalant tot el que queia a la taula no durava res... arrasant amb tot !!!

On es la meva buti ???

Pels que no havíem vingut mai crèiem que lo més dur ja estava fet... però no, ens esperava una bona sorpresa en el recorregut cap a Sant Martí Sacalm, un tram preciós, amb unes vistes impressionants... i un camí amb força pendents, tant de pujada com de baixada molt, molt, tècnic, amb roques, pedra solta, xaragalls, fang, rieres... duríssim, però fantàstic !!!

Impressionants vistes al pantà de Susqueda

Ja a Sant Martí Sacalm hem anat a buscar l’ últim gran corriol del dia, un descens “a tomba oberta” de més de 6 km divertidíssim, la guinda del pastís, on més d’ un s’ ha jugat el físic en més d’ una ocasió. L’ últim kilòmetre, fins l’ estació de la Cellera de Ter, per carretera.

En total hem fet uns 83 km... i que puc dir... dons que ha estat fantàstic, tot perfecte... el recorregut, el paisatge tant impressionant i variat que hem pogut gaudir, els camins i corriols... el dinar !!!... però sobre tot el bon ambient del grup, on des del primer moment hem connectat tots amb l’ idea de fer una bona sortida festiva, de les que val la pena repetir cada any... i que ben segur que jo repetiré !!!

Aquí hi ha les fotos de la sortida, també estan penjades al Facebook per qui  vulgui baixar-les  amb més ressolució ( clicar l’ enllaç següent ) :

http://www.facebook.com/media/set/?set=a.375904369154026.85290.100002033999191&type=1

 

  

Enllaç al track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 14 d’ octubre del 2.012

BTTAMUNT