dijous, 24 d’abril del 2014

Processions de Setmana Santa

Aquesta Setmana Santa la Confraria del Cargol, com no podia ser d’ altre manera, hem sortit en processió per les nostres contrades amb la nostre particular Passió per la bici i penitència inclosa... deu ni do quines “rampetes” !!!

Sant Martí de Montnegre i Coll de Can Benet

Coll de Can Benet
La primera divendres, rodadora però enganyosa, hem anat en David, l’ Àngel i jo a travessar el Montnegre pel GR-92 fins Can Benet en un dia esplèndid que invitava a rodar i prendre’ns-ho amb calma.

Hi hem anat pujant per Lourdes i Can Colomer fins Collsacreu, on hem pres el GR-83 direcció Montnegre, camí que hem deixat a l’ alçada de Cal Paraire per estalviar-nos fer el “rampón” que puja cap al coll de Can Poliva. Com ja es habitual quan pugem últimament per aquí, ens desviem pel camí de Can Pau Plana, encara que amb algun canvi que ens deixa just per sobre de Can Camps.

Al coll de Can Poliva enllacem amb el GR-92 que ja no deixarem fins Can Benet amb dues aturades, una obligada per una punxada per part meva que s’ ha resolt sense cap mena de problema, i l’ altre per avituallar-nos a Sant Martí de Montnegre, on hem gaudit de les estupendes vistes de l’ indret en un dia tant primaveral.

Fent-la petar a Sant Martí de Montnegre
Arribar fins aquí sembla fàcil, però sense adonar-te vas acumulant metres i metres de desnivell fins el punt de que 900 dels 1000 metres de desnivell que ha tingut la sortida els hem fet en els 22 primers kilòmetres.

A Can Benet fem l’ aturada obligada per fer-nos la foto de rigor amb l’ indicador de camins de la “rotonda”, i on ens adonem que el temps s’ ens ha tirat al damunt i hem de buscar la manera més ràpida per tornar a casa... arribar tard en un dia com avui pot suposar targeta vermella directe, del les que “acarrean suspensión”...

Can Benet Vives
La tornada es converteix en una lluita contra el cronòmetre, primer amb un descens a “tomba oberta” fins la creu dels Tres Termes, amb algun que altre “recte”, i un altre per les Torrenteres fins Sant Cebrià de Vallalta, on decidim baixar a la NII i tornar per carretera. En aquest punt “apretem el caixals” i, en fila india, pedalem i pedalem sense descans, amb el vent en contra, fins Arenys de Mar on es queda en David, i l’ Àngel i jo continuem amunt, passant per Can Jalpí, fins Arenys de Munt on, personalment amb la “reserva” esgotada ( collons com crema pedalar per carretera amb el vent en contra mantenint una velocitat constant !!! ), ens acomiadem ràpidament... hem arribat just a temps d’ estalviar-nos la sanció.

Ha estat una bona sortida, com he comentat al principi rodadora però enganyosa, ja que hem acumulat força desnivell al principi i la tornada a contrarellotge per la NII, amb el vent en contra i sense baixar dels 30 km/hora han suposat un gran desgast, una bona “penitència”. Hem acabat fent uns 46-48 km i 1000 metres de desnivell.

Track al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 18 d’ abril del 2014

Font dels Polletons - Serra de les Mules – Dolmen de l’ Infern

Dolmen de l' Infern
Diumenge, grup més nombrós aquest cop cap a la zona entre Arenys de Munt, Vallgorguina, Corredor i Torrentbò, amb l’ objectiu de, després de fer un tomb, intentar trobar el dolmen de l’ Infern, del que fins ara no en sabíem res de res, ni hi ha cap informació per Internet. Per sort en Ramón “Indiana Buac” te bons contactes i en un no res esbrina la situació.

Si la sortida de divendres va ser força rodadora, aquesta ha tingut de tot... camins, corriols, rampes i més rampes... aquí s’ han començat a sentir les primeres “saetes” d’ aquesta Setmana Santa, sobre tot pujant per la Serra de les Mules... tremend, tremend !!!

Font dels Polletons
Aquest cop al punt de trobada en Ramón, Quique, David, Gabriel, Àngel i jo, igual que divendres, pugem a Collsacreu per Can Colomer i anem cap a la font dels Polletons, indret on durant la meva absència els companys hi van anar una parell de cops però que jo encara no coneixia. Aturada i foto de rigor abans de seguir camí per anar a buscar un altre dels descobriments recents: el “ratonero” de la serra de Can Ricós, un corriol força divertit d’ un kilòmetre i mig que baixa fins Can Vilar. Jo temo per la meva esquena al principi, però en un no res me n’ oblido per gaudir-ne com cal... es fantàstic !!!

De Can Vilar, cap a la Serra de les Mules, amunt a buscar la pista del Corredor per un seguit de rampes potents, potents, potents, amb puntes del 25%...”ai, ai, ai... ai, ai, aiiiiii !!!” .... toma penitencia... toma “saeta” !!!


Cap a la Serra de les Mules... "ai, aiiiiii, pena, penita, penaaaaaaaaa !!!
Patint molt arribem fins a tocar amb el Corredor i baixem, per la pista que baixa fins la Creu de Rupit, fins tot just passat els Suros d’ en Burget, on ens desviem per fer un dels corriols que baixen fins Can Jaume Alzina.

Bé, toca anar a buscar el dolmen de l’ Infern, últim objectiu del dia, pel que anem amunt cap a la pedra de la Ferradura, baixem pel camí del Corral d’ en Forn, però ens desviem abans d’ arribar-hi per anar a la part alta de Torrentbó on, amb precisió mil.limètrica, en Ramón ens porta de dret cap el dolmen. Encara que no sigui res de l’ altre mon, sembla mentida que estant a tocar amb l’ urbanització no hi hagi pràcticament cap informació.

Dolmen de l' Infern... objectiu complert !!!
Fotos de rigor i tornada a Arenys de Munt pel Turó del Pollastre i corriols de Can Jalpi.

Boníssima sortida, d’ uns 28 km i 1000 de desnivell on hi ha hagut de tot... camins, corriols, rampes, descensos... com les d' “antanyu”, abans de la lesió.

Track al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 20 d’ abril del 2014

Pla de Forcs per Can Maresme

Tercera sortida, curta però força intensa... i passada per aigua... si de lo que es tractava era continuar fent “penitència”, dons així ha estat !!!

Aquest cop repetim en David, Àngel i jo i, veient el panorama ( va estar plovent per la nit i quan ens trobem al punt de trobada el cel amenaça en fer la punyeta ), decidim fer una sortida a prop de casa per si hem de tornar pitant.

Dia d’ improvisació, comencem pujant pel camí de Can Sala de Dalt, prenem el GR-5 cap a Sant Iscle, ermita de La Salud i Dones d’ Aigua, on ens desviem per pujar al Pla de Forcs per Can Maresme, pujada per camí bo, amb vistes fantàstiques i sense gaire pendent... fins que arribem a la masia, on després d’ una ziga-zaga, el camí s’ enfila per una llarga pendent sense marge pel descans i amb puntes de desnivell del 25% durant un kilòmetre, com el diumenge pujant per la Serra de les Mules... i comença a ploure, una pluja molt fina, de les que no t’ adones i acabes xop... de totes formes crec que estàvem més pendents de pedalar intentant superar aquests desnivells que de la pluja !!!

Arribem esbufegant al Pla de Forcs i, veient que en qualsevol moment la pluja fina es podia convertir en xàfec, decidim tornar cap a Collsacreu i adornar la sortida anant cap a la Casanova d’ en Pibernat, però comença a ploure de debò, pel que ho deixem córrer i tornem per la via directe a Arenys de Munt.

Sorpresa a Collsacreu on ens trobem al David pardal que feia una sortida en solitari... ves a saber on anava amb aquest temps... i a qui fem entrar en raó i dona mitja volta per tornar amb nosaltres baixant a Arenys de Munt per Can Colomer i la riera Sobirans.

Hem fet uns 20 km i més de 600 de desnivell per rematar les festes i, encara que la pluja ens ha trastocat la sortida, hem pogut gaudir-la mentre hem pogut. L’ escalada per Can Maresme, brutal... més “penitència” i més “saetes”..., i la resta pista sense cap mena de complicació.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:


Sortida del 21 d’ abril del 2014
BTTAMUNT


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada