Prou “cante” de “pajarracus” !!!

La "troupe" al Coll Blanc, de camí al Coll Butí

Dons si, s’ acabat el cant dels ocells... he tornat... discretament, sense deixar-me notar gaire... a la cua del grup... perquè es confiïn, i quan no s’ ho esperin... PATAM, TALADRADA AL CANTO !!! JUASJUASSJUASSSSGGGHHHH !!!

Bé, bromes apart, he de dir que aquest diumenge, després de tantes setmanes sense sortir amb la penya, llegint setmana rere setmana les originals cròniques d’ en Gabriel, a qui tinc que agrair que hagi dedicat part del seu temps a mantenir viu el blog, per fi he pogut gaudir d’ una sortida en condicions i, encara que una mica baix de forma, he tornat a gaudir de la bici, els companys, el paisatge... TOT !!!

Cal Draper, objectiu del dia

Avui al punt de trobada en Ramón, Gabriel, Quique, Àngel i jo consensuem fer una sortida rodadora, intentant no complicar-nos gaire la vida... es la meva primera sortida seriosa i els companys es solidaritzen amb mi, encara que ben segur que d’ entrada entre ells ja havien maquinat algun Ratonero, sortida “Verano Azul” enganyosa, o quelcom similar per fer-me la punyeta... assassins, que ens coneixem !!!

El dia primaveral convida a anar a un indret com Olzinelles, aquest cop fent un tomb rodejant el Montllorer per la vessant nord fins el Coll Butí i baixar a Cal Draper, a tocar amb Sant Celoni. Hi hem anat pujant per la riera Sobirans i Collsacreu per Can Colomer, on m’ he donat compte que encara em queda molt per tornar a recuperar el meu nivell... per sort els companys, carregats de paciència, afluixen el ritme per adaptar-se al meu, i així, xino-xano, arribem a Collsacreu, Pla de les Bruixes, Coll Senís i Cal Paraire, on deixem el GR-83 per prendre el camí del “Caserio de Pablo Llano”, com diria el Borja-Alvarín, i així estalviar-nos l’ “Angliru” cap el Coll de Can Poliva.

Rodant per Olzinelles

Passat el “Caserio de Pablo Llano” creuem el GR-92 per baixar al Coll Blanc, on fem una aturada per fer una foto immortalitzant el moment, ja que en Quique ha de tornar aviat i ens deixa en aquest punt per baixar directament a Olzinelles per la Bassa del Garrell.

Cal Draper

Nosaltres seguim cap el Coll Butí i pugem al Turó del Cadastre on, després de fer uns metres a peu per un corriol força vertical i impracticable, enllacem amb el camí que baixa cap a Cal Draper, que deixem momentàniament per desviar-nos cap un altre de força divertit.

Arribats a la vall d’ Olzinelles ens trobem amb un paisatge impressionant, magnífic, d’ aquells que per molt que coneguis l’ indret sempre t’ acaben sorprenent, el verd de primavera es protagonista destacat.

A Cal Draper fem l’ aturada de rigor per avituallar-nos i fer un parell de fotos.

Parleu bé, coll.... !!!

Decidim tornar pel corriol senyalitzat vorejant la riera de Vallgorguina passant per Can Pradell de Baix, la Lluna de Can Castellar, on el nostre amic Orco de Mordor deu estar hibernant, l’ església vella i la depuradora fins Vallgorguina, on prenem el camí que puja cap el Sot de Can Saleres. Aquí les forces ja van justetes i aquesta es de les pujades que si no et dosifiques arribes fos.

Abans de les fortes rampes que hi ha al Sot de la Casanova, en Ramón ens desvia per un camí amb l’ idea d’ estalviar-nos pujades, ... però deu ni do la que hem fet per aquí !!! ... el molinet  anava traient fum... però ha estat força bé, al menys al ser un camí més tècnic ha fet que anem més distrets.

Casanova d' en Pibernat

Jo he arribat a la Casanova d’ en Pibernat totalment fos, a la cua del grup amb la “reserva” quasi esgotada, però lo més dur ja ha passat... ara toca baixar cap a Arenys de Munt, i ho fem per Can Mora, camí força divertit de baixar, però traïdor quan el terreny està tant sec... qualsevol descuit pot provocar una caiguda de les que fan mal.

En Ramón, ben retratat !!!

Al final arribem a Arenys de Munt després de fer uns 38 km i més de 900 de desnivell força bons, rodadors en la seva majoria, encara que per algunes zones gens fàcils, amb terreny força pedregós i sec, sobre tot anant cap el Coll Butí i baixant per Can Mora. Això, combinat amb el paisatge idil.lic d’ Olzinelles, el corriol de la riera de Vallgorguina, el descens cap a Cal Draper i l’ escalada cap a la Casanova han fet que la sortida hagi estat força distreta i variada.

Track publicat al Wikiloc i Cicloide:

Sortida del 13 d’ abril del 2014

BTTAMUNT